[imatge extreta de enxarxat.cat]
Dunes en l'horitzó
oasis plens de paraules
molts han cercat el seu nom
molts han cercat la seva ànima.
Dunes d'un gran desert...
Oh, rosa preuada!
Ets només una il·lusió
emmetzinat vaig creuar l'alba.
Vaig travessar la nit per poder cercar-la
i ara només tinc sorra a les mans
i ara només tinc la cara cremada
de tants dies sota el sol
de tants dies sense esperança.
Oasis en l'horitzó.
He perdut tants anys cercant-la.
*******
I de sobte
es va assecar
aquella font
d'on brollava
tot aquell món invisible
només silenci.
I un immens buit
de felicitat
un minúscul instant
abans de l'alba
(fragments IV i VI de Danses d'un horitzó fosc, 2017)
G.Boloix
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada