L'illa del fum: Proses II (de viatges)

*Aquest és un recull d'extractes de notes i proses de viatges que he anat
conreant (amb alguna excepció) bàsicament des del 2008 fins ara.
En el seu dia l'avui veterà blog de referència "Bloc de viatges" va fer una elogiosa menció a una sèrie de posts publicats l'any 2008 i que recollia impressions i notes de viatges del 2003 al 2008...
[ http://blocdeviatges.blogspot.com.es/2008/12/postals-de-viatges.html

] Són textos publicats bàsicament en els següents blogs: Nàufragiobrer, Escrits del fum, Instants del temps i Full de Naufragis. Bona part d'aquests textos han estat recopilats i formen un recull inèdit creat a partir del 2012 anomenat                         "Postals, records i viatges" (notes breus)



                                                 Annency
Cerco la calma prop d'un llac de muntanya. Diuen que el llac d'Annency és un dels més nets d'Europa...La primavera es resisteix a arrencar i el propi llac està protegit per un petit grup de muntanyes. Res sembla més imperturbable que un dia de finals d'hivern i principis de primavera amb la neu dels Alps a tocar.
Sé que l'estiu és un indret d'esbarjo (com també ho és Aix-les-Bains), ho és per totes les persones que fugen del brogit de les ciutats, ciutats properes com Lyon.
Hi ha llocs que haurien de ser d'especial Patrimoni perquè cap especulador ni cap empresa amb foscos interesos en pugui destruir l'encant i la calma. (Dos elements, almenys a Europa, cada dia més en vies d'extinció). Més enllà del llac i dels seus entorns, la ciutat és prou coneguda per tenir un parell de canals d'un riu que l'atrevessa. L'anomenen "la Venècia dels Alps" i em sembla que anomenar-la així per un parell de canals és una mica exagerat! També té el seu encant les vistes des del Chateau convertit en un museu de pintura alpina, Chateau que fou residència de la dinastia dels Savoia en el seu moment. Annency és un petit tresor turístic enmig del cor de la Regió dels Alps francesos.Un petit tresor que val la pena visitar fora de la temporada estiuenca.
                                            (Text inèdit 2013)

Torino

(o les ciutats poc turístiques)

(Aquest comentari el vaig escriure pensant amb totes aquelles persones que al comentar la meva propera destinació... em van preguntar: A Turí vas! Però que hi ha a Turí?)

Més enllà de les ciutats emblemàtiques de l'Itàlia turística, existexen altres ciutats també amb molt encant. Una d'elles és Torino. Turí no només és la Juventus, la Fiat, els bombons i l'esquí als Alps italians, és molt més que això. És la pàtria dels Savoia, el bressol d’on va nèixer l’actual Itàlia.

Contemplo una foto del reixat d’entrada del Palau Reial on hi ha un sol lluent com els encants de moltes altres ciutats italianes plenes de tresors amagats. Aquesta ciutat, capital del Piemonte, amaga molts secrets, secrets que els turistes d’agència i touroperador no descobriran mai. El turisme anti-masses també és turisme i també pot ser molt gratificant.

(2012, Extret del recull inèdit "Postals, records i viatges (notes breus)")

Ciutats frontereres

(Agost 2011)

La ciutat dels mil carrers

i mil canals és diu Strasburg

al bell mig d’Europa...

És francesa però molt alemana

i és respira aquella sensació

d’estar en una vella ciutat

del vell continent

tants cops disputada entre

germànics i francòfons.

La ciutat de les mil estàtues

al bell mig del Rin és Basilea:

A l’estiu la gent es banya a qualsevol hora

com si el sol generós de l’agost fos un bàlsam

per tots els mesos hivernals de la freda Suïssa.

De sobte Basilea sembla una ciutat qualsevol

d’un racó perdut del Mediterrani...

Però no...És una ciutat fronterera:

Uns carrers més amunt ja som a Alemanya

i uns carrers més enllà a França

Però això no era Suïssa?

(2011, extret del recull inèdit "Postals, records i viatges (notes breus)")

SOMNIS de PARÍS
Els somnis de París semblen que s'arxivin en mil i un dibuixos i postals de l'època daurada. I sembla que sobrevisquin en els quadres decadents dels pintors de Montmartre. Com va dir el poeta:

"Incluso este París fastidioso y enfermo parece acoger a los jóvenes soles, y como con un inmenso abrazo tiende los mil brazos de sus tejados colorados. "

Paul Verlaine, poeta (Metz, 1844 - París 1896)

(2011, Publicat en el blog "Instants del temps")

La ruta de les cendres (París – Cementiri de Père Lachaise)

Podríem preguntar-nos si existeix realment un turisme funebre? Hi ha cementiris que són autèntics reclams turítics, potser per les personalitats que hi ha enterrades potser per la pròpia història que els ha fet cèlebres. A París, Père Lachaise és un dels més visitats, potser més que el de Montmartre i el de Montparnasse. A casa nostra als cementis del Poblenou i de Montjuïc de Barcelona s'ha volgut obrir un nou camí amb visites guiades, no només pels volts de Tots Sants, per mostrar que determinades escultures o panteons funebres són autèntiques monuments artístics.
(2011, publicat en el blog "Full de naufragis" dins l'apartat "rutes infinites")

Capvespre venecià

Cau el capvespre a la ciutat dels canals. I una estranya calma t'envaeix mentre observes com una renglera de gondoles reposen del seu intens dia a dia estiuenc.

A poc a poc el brogit dels turistes de la Piazza Sant Marco ha anat disminuïnt i només algunes famílies juguen amb els coloms de la plaça.

A partir de mitjatarda la ciutat deixa de ser un Park Temàtic i els venecians reconquisten els seus "campos" on els nens van en bicicleta, les àvies surten de missa d'una de les moltes esglèsies perdudes entremig dels canals i un parell de joves, potser gondolieris, prenen un spritz al Campo Marguerita.

Veig l'últim vaporetto que arriba amb parelles i famílies que van a sopar. Potser venen del Lido on d'aquí quatre dies les estrelles celebraran la seva Mostra anual de Cinema.

I mentre sento com el vaporetto se'n va, em quedo quiet mirant l'església de St.Giorgio Maggiore. I com si tot plegat fos una instàntania, sento la frase d'algú que també es deixa captivar pel moment i diu:

"se potesse avere un attimo di più, un giorno in più nella città di canali. Sentirsi come crepuscolo scende lentamente, come un gusto grezzo Spritz, seduto tranquillamente, lasciando cadere i minuti, come se forse si stava anche godendo il paesaggio."

Lentament cau el capvespre d'estiu a Venècia i recordo una frase de l'escriptor Carlos Fuentes:

"Poco importa que seamos sólidos o espectrales. Igual da. Venecia toda es un fantasma. No expide visas de entrada a favor de otros fantasmas. Nadie los reconocería por tales aquí. Y así, dejarían de serlo. Ningún fantasma se expone a tanto. "

Aviat la foscor caurà i cal anar-se'n ja que sinó, la ciutat es torna un laberint. Només la fressa de les onades d'alguna embarcació que passeja pel Gran Canal trenca la quietud d'una ciutat que ha sobreviscut a la marea enmig de la llacuna i que espera de nou, de bon matí, ser el decorat perfecte d'una nova massa de visitants que es deixaran fascinar per una ciutat que sobreviu des de fa segles.

(2010, publicat en el blog Nàufragiobrer)

El racó preferit de Ludwing II (Baviera – Alemanya)

Linderhof és un dels palaus que el Rei Ludwing II, de la dinastia dels Wittelsbach, va construir al sud de Baviera.

És un palauet petit però acollidor. Era un dels palaus predilectes de Ludwing II, més conegut com el rei boig. Està sota els mateixos Alps i no gaire lluny del famós Neuschwanstein. Baviera es transforma en plena tardor i els seus boscos, com passa en aquesta època en moltes zones, mostren tot l'esplandor del canvi de colors abans de caure al declivi hivernal. Veig una foto, que m'ha fet arribar la meva veïna Mònica de les seves vacances, dels jardins d'aquest palau i recordo l’encís que també em va provocar a mi conèixer aquella zona i la meva debilitat per tot el que són palaus i residències reials.
(2009, Publicat en el blog Nàufragiobrer)

Encís de lluna sobre la platja...

(Lluna sobre una platja de Perth, Austràlia)

L'encís d'una lluna sobre una platja té quelcom d'hipnòtic i meravellós.

Contemplo una imatge.És només una de les moltes imatges espectaculars que es poden trobar en el google imatges i que demostren la fascinació dels bons fotògrafs per la lluna. Correspon a una platja de Perth, Austràlia.

Un bon exemple que la lluna és quelcom que fascina aquí i a les antípodes des dels principis dels temps.

L'excusa de penjar aquesta imatge és que tal dia com avui de fa quaranta anys l'home va trepitjar per primer cop la lluna.

Caldria escriure una enciclopèdia sencera per descriure tot l'encís que aquest astre sàtel·lit de la terra ha inspirat estudis, escrits, poemes, cartes de navegants, malediccions i benediccions astrològiques, mites de diversa índole i l'estrany i al mateix temps natural efecte que té sobre les marees.

Podria escriure mil i una paraules, fins i tot prometre la lluna en un cove, però em quedaria curt per descriure l'encís de la lluna.

(2009, publicat en el blog Nàufragiobrer)

Països d'aigua /Oasis sense aigua (Vietnam)

Ahir 22 de març fou el dia Internacional de l'Aigua. L'Aigua és un bé escàs i el seu bon ús és bàsic. Hi ha països d'aigua com Vietnam i la seva magnífica Bahia de Ha Long.
Els rius, els Monsons, la pluja, el paisatge humit i ple de conreus fan dels antics països de l'Indoxina, autèntics països d'aigua de la qual depenen. D'altres països l'aigua també és un bé molt preuat, com un manà enmig d'un oasi de precarietat i de misèria.

Fa un any a casa nostre vivíem una sequera devastodora i patètiques polèmiques de transvassaments i plans hidràulics impossibles. L'aigua no hauria de ser moneda de canvi de res, hauria de ser un dret i un bé que cal preservar.
(2009, publicat en el blog Nàufragiobrer)

Platges de tardor o gairebé d'hivern (al Maresme)

Platges de tardor o gairebé d'hivern. Atalaies de socorristes buides, barques abandonades, la sorra neta i només el so de les onades. Qui diu que les platges a l'hivern no tenen encant?

(2008, Publicat en el blog Nàufragiobrer)

Bruxelles - cartes (II)

A vegades no cal anar-se'n a l'extrem Orient per omplir-nos de l'exotisme d'uns palaus. Enguany fa 50 anys de l'Exposició Universal que es va celebrar a Brussel·les, concretament als afores de la capital belga, en una zona coneguda com Heysel. En aquesta zona hi ha el famós Atomium que enguany també fa 50 anys i de seguida es va convertir en un símbol. Però aquella exposició també va deixar petites joies com el pavelló xinès i la Torre japonesa. Vet aquí una postal exòtica enmig de la grisa capital europea.
(2008, publicat en el blog Nàufragiobrer)

Estampes americanes

(Una parella d’amics em fan arribar unes fotos del seu tour d’Oest a Est pels EE.UU. i penso...)

Què es deu sentir al Grand Canyon? Silenci? Buidor? El vell oest ens ha fet mítiques certes estampes nordamericanes. Davant certs paisatges no cal dir res. Les velles roques del Canyon parlen per si soles.
(2008, publicat en el blog Nàufragiobrer)

Perduts al Parc

(Capvespre a Varsòvia i altres parcs europeus)

Perdre’s per un gran parc urbà o no urbà pot tenir els seus encants però també pot tenir la seva part de peli de por…M’explicaré. Un servidor el van enviar de viatge promocional a Varsòvia per visitar les excel·lències hoteleres de Polònia. Després d’un dia esgotador de veure hotels, el colofó final del dia era un concert privat de peces de Chopin al Palau de l’aigua al parc Lazienski. Fins aquí tot normal. Era el capvespre de l’últim dia de febrer i feia més aviat fred. El parc, més aviat, era poc il·luminat. Com molts recintes, tancaven les portes a una certa hora. Què va passar? La guia es va despistar i en comptes de sortir per la mateixa porta per on havíem entrat ens vàrem perdre de mala manera. Vàrem caminar a les fosques molta estona. Sentíem uns sorolls. Vàrem suposar que eren ocells. Al final vàrem veure una llum al final d’un mur que era la porta d’un restaurant adjunt al parc i sortírem tot el grup a través del restaurant. Gairebé podíem dir al comensals: Bon profit!, sota la mirada de sorpresa de tot el personal selecte del restaurant. En fi…No és recomenable perdre’s per un parc a la nit.

Això no vol dir que no sigui recomenable una visita aquests immensos pulmons verds de les nostres ciutats.

*Perdre’s pels nostres parcs europeus:

Barcelona: Disposem entre altres parcs, del Park Güell o del Parc de Collserola.

Al mateix temps la província de Barcelona disposa de molts equipaments en parcs naturals propers a la gran metròpoli on s’hi poden fer múltiples activitats.

París: El parc de les Tuilleries. Bonic parc enmig dels encants de París…

Londres: La gran metròpoli britànica és la reina dels parcs a Europa. Perdre’s per un park londinenc és una auntèntic plaer i són autèntiques joies dins la ciutat. Com sempre recomenable: Kensington gardens, Hyde park, Green park…

Roma: La villa Borghese és el gran parc dins la capital italiana. Enmig de les fonts monumentals i les ruïnes romanes, trobar un petit descans enmig d’un parc s’agraeix

Praga: El turó Petrin és el petit pulmó verd de la ciutat. És un lloc fantàstic per refugiar-se de l’allau de turistes de la capital txeca. Hi ha una recreació d’un petita Torre Eiffel amb magnífiques vistes de la ciutat.

Viena: Ciutat senyorial per excel·lència que disposa de coneguts parcs com el Prater amb la seva nòria o el famós Schönbrunn, on hi ha el palau d’estiu dels Augsburg.

Berlín: El Tiergarten és el gran pulmó verd de la capital alemanya. Però als afores de la metròpoli hi ha Potsdamm, increïble parc carregat de petits pavellons i palaus. Hi ha més a més són patrimoni de la ciutat…

Munic: La capital de Baviera és coneguda no només pel seu Oktoberfest i els seus biergatens sinó pels seus grans parcs. L’Englishergarten és un immens terreny on s’hi poden fer nombreses activitats. Nymphenburg és una altre racó de pau on passejar és un petit plaer.

Ginebra: El llac Léman acapara tota l’atenció d’aquesta ciutat internacional. Un passeig prop del llac i d’algun petit parc que hi ha dins la ciutat és recomenable.

Amsterdam: Tothom creu que el gran encant d’aquesta ciutat són els canals. I és cert però també hi ha un petit parc prop dels canals. No és molt segur i és conegut per ser un reconegut lloc d’encontre entre parelles. Estic parlant del Vondelpark.

Varsòvia: Tal i com hem comentat amb l’anècdota inicial de l’article el park Lazienski és un parc agradable per passejar. Tranquil i acollidor.

Brussel·les: La gran capital europea no és un gran exemple de parcs urbans. Però a les afores de la ciutat trobem Heysel. Coneguda zona per ser la Seu de l’Exposició Universal que enguany celebra el seu cinquanté aniversari de tal event i on es troba l’Atomium. Prop de l’Atomium tenim un petit parc, el Laeken, que amaga joies com el Pavelló Xinès o la Torre Japonesa de tal Exposició.

Fins aquí només uns quants exemples de parcs que tenim a Europa. Estic segur que en trobaríem molts i molts més…A vegades val la pena descobrir-los i si cal perdre-s’hi.

(2008, Article publicat en l'especial "Viatges" del fanzine "Malalletra")

Postals, records i viatges (I): París

(Primer fragment de la sèrie de notes Viatges '03 - '08)

Fa cinc anys vaig iniciar el primer viatge a Europa i fou a París. Descobrir Europa a partir de París és un autèntic luxe. És una ciutat que no te l'acabes ni amb un dia ni amb dos ni amb tres...Podría fer una llarga llista de típics i tòpics monuments però no cal, oi? D'aquí pocs dies començaré el meu darrer viatge a Europa i m'ha vingut un atac de nostalgia i he revisat vells records, fotos, postals...típic? Sí, cert...però que serien els viatges sense aquestes coses...He pensat que volia escriure una petita serie de posts sobre aquestes coses, però he pensat que estaria bé fer-ho amb fotos que no fossin les habituals de les habituals ciutats...Recordo una foto, la font Stravinsky, creada per Jean Tinguely i la seva parella i des de fa 25 anys està davant el centre d'Art George Pompidou. És colorista, bohemia, estravagant, curiosa, vital...Bé, potser com el propi París, oi?

(2008, publicat en el blog Nàufragiobrer)