|
|
|
|
|
|
|
|
dimecres, 21 de setembre del 2022
Present i futur d’una Església com a Hospital de Campanya: sopar-col·loqui amb Carlos Castillo, arquebisbe de Lima
dimecres, 15 de juny del 2022
El teòleg Wilhem Danca denuncia la instrumentalització de la religió en el conflicte d’Ucraïna
Les esglésies ortodoxes tensionades i dividides davant el conflicte.
Crònica de la celebració a Barcelona de la segona edició de la Tribuna Joan Carrera. El convidat ha estat el filòsof i teòleg, Wilhem Danca, degà de la Facultat de Teologia de Bucarest i un expert en la diversitat religiosa de l’est d’Europa. Destaquem alguns arguments de la seva intervenció.
L’evolució del fet religiós a la Rússia post-soviètica
Després de l’intent soviètic d’eradicar la religió de la vida pública en tota la seva àrea d’influència i després de la dissolució de l'URSS, l'Església russa es va anar tornar cada cop més conservadora. Els partits polítics i les comunitats culturals nacionalistes d'extrema dreta, antisemites i neo-comunistes han imposat a l'Església russa una visió autista. L'ortodòxia russa veu perills a tot arreu que amenacen la integritat nacional. Consideren cada reformador rus com un espia al servei d'Occident. La fusió entre els objectius dels partits dominants i els interessos de l'Església Ortodoxa Russa ha provocat un intent de substituir el marxisme per l'ortodoxisme. Les justificacions metafísiques o bíbliques de la guerra d'Ucraïna plantejades en els discursos públics del patriarca Ciril I o en els de Putin, són una prova que l'ortodòxia s'ha convertit en ortodoxisme nacionalista.
La bretxa entre l'Església russa i el poble rus és cada cop més gran i per això la indiferència religiosa ha assolit els nivells màxims. Actualment, al voltant del 60% dels russos es bategen, però la pràctica religiosa no supera el 2%. Rússia està molt més secularitzada que Alemanya o Itàlia.
Les especificitats d’Ucraïna
La situació a
Ucraïna és lleugerament diferent. Segons una enquesta del 2019, d'una població
de 44 milions, el 62,3% són ortodoxos, el 9,5% greco-catòlics, l'1,5%
protestants, l'1,2% catòlics romans, el 8,9% cristians sense confessió, el
15,2% sense religió i el 0,6% d'altres religions, com ara musulmans, jueus i
budistes. Els cristians ortodoxos són la majoria, però estan dividits en tres
Esglésies. Dels 62,3% d'ortodoxos, un percentatge molt elevat (27%) no declara
pertànyer a cap de les tres Esglésies ortodoxes ucraïneses. Entre els ortodoxos
que declaren una afiliació religiosa, el 18,6% es reconeixen en l'Església
Ortodoxa Ucraïnesa Autocèfala (Patriarcat Ecumènic de Constantinoble), el 2,3%
en l'Església Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Kíev), i el 13,6% en l'Església
Ortodoxa Ucraïnesa (Patriarcat de Moscou). A Ucraïna, el cristianisme ortodox
és similar al de Rússia, és a dir, és una qüestió d'identitat nacional amb una
baixa participació activa en la vida de l'Església Ortodoxa Russa o Ucraïnesa.
Relacions Església-Estat
La política religiosa soviètica ha tingut tres tipus d'Església a l'URSS i a l'Europa de l'Est: les esglésies suprimides, com les esglésies greco-catòliques a Ucraïna i Romania; les esglésies integrades al règim, com ho van ser les esglésies ortodoxes a l'URSS, inclosa Ucraïna, Romania i Bulgària; i les esglésies tolerades com, per exemple, les Esglésies Catòliques Romanes, tant on eren majoritàries, com a Polònia i Hongria, com on eren minoritàries, com a Romania, Ucraïna i l'URSS.
Trenta anys després de la dissolució de l'URSS, el panorama eclesial de les antigues repúbliques soviètiques és diferent: ja no hi ha esglésies suprimides. Aquestes han estat re-fundades, però han aparegut ruptures dins de les Esglésies integrades, com a Ucraïna i a la República de Moldàvia. A Ucraïna hi ha tres Esglésies: l'Església Ortodoxa Ucraïnesa amb el Patriarcat a Kíev, l'Església Ortodoxa Ucraïnesa amb el Patriarcat a Moscou, que recentment va decidir trencar el vincle amb l'Església Ortodoxa Russa, i una Església Ortodoxa Ucraïnesa Autocèfala en comunió amb el Patriarcat Ecumènic de Constantinoble.
El Patriarcat de Moscou en conflicte canònic amb el Patriarcat Ecumènic
El 5 de gener
de 2019, el patriarca ecumènic Bartomeu va signar el Tomos, el document patriarcal que reconeix l'autocefàlia de
l'Església Ortodoxa d'Ucraïna.
Després de la signatura del Tomos, el metropolita Epifani, primat de l'Església Ortodoxa Autocèfala d'Ucraïna, va agrair al President d’Ucraïna la seva contribució a l'orientació proeuropea de la política ucraïnesa i, implícitament, a l'autorització canònica de l'Església Ortodoxa Autocèfala d'Ucraïna. El president d’Ucraïna va dir que “la creació de l'Església Ortodoxa Autocèfala d'Ucraïna és la garantia de la nostra independència. Aquest és el fonament de la nostra llibertat espiritual".
Tot això va irritar extraordinàriament les autoritats religioses i polítiques de Moscou. El Servei Federal de Seguretat de Rússia va crear els anomenats comitès mòbils d'iniciativa, per evitar el pas de les comunitats de fidels de l'Església Ortodoxa d'Ucraïna a la naixent Església Ortodoxa Autocèfala d'Ucraïna.
El Patriarcat de Moscou va enviar cartes a tots els primats de les Esglésies Ortodoxes autocèfales, demanant no reconèixer el sínode unificador de l'Església Ortodoxa i insistint que tots aquells que esdevenen membres de l'Església Ortodoxa d'Ucraïna són cismàtics. Diversos bisbes de les Esglésies Ortodoxes autocèfales s'han queixat de pressions, amenaces i campanyes d'intimidació per no reconèixer l'Església Ortodoxa d'Ucraïna. També va començar una campanya de difamació del patriarca Bartomeu amb qui l'Església Ortodoxa Russa va interrompre unilateralment la comunió eucarística.
La síndrome de Caín i la síndrome d'Estocolm
En el conflicte d'Ucraïna la prioritat no és la religió o la teologia, sinó el poder polític i militar. La religió s'utilitza com a arma ideològica. Segons Danca, en aquests casos podem parlar de la síndrome de Caín. De fet, Rússia i Ucraïna són territoris i poblacions germanes. I els conflictes entre germans són especialment persistents en el temps. L'ortodoxisme se sent amenaçat per dos perills: la influència negativa dels no-valors derivats de l'Occident decadent i la pèrdua dels territoris canònics de l'Església Russa. Per això el patriarca Ciril I es va involucrar en la preparació de la guerra donant suport a l'ortodòxia nacionalista com a nova ideologia.
Quina esperança podem albirar?
S'han de respectar les aspiracions d'Ucraïna a la integritat territorial i a l'autonomia política i religiosa. Tanmateix, la síndrome de Caín del poder polític de Rússia i la síndrome d'Estocolm del poder religiós moscovita fan creure que entrarem en una guerra de llarga durada.
Danca dubte que l'Església Ortodoxa Russa pugi fer alguna cosa per aturar la guerra fratricida amb Ucraïna. Situa l’esperança en un altre marc: “Crec que hi ha un Déu que pot salvar l'Església Ortodoxa Russa i Rússia. De la mateixa manera que Emmanuel, "Príncep de la pau" i "Déu amb nosaltres", va néixer a Betlem, no a Natzaret, així el Déu que salvarà el poble rus naixerà no a Moscou, sinó a l'exili, si no ha nascut ja. Només ens queda buscar-lo o trobar-lo. L'important és estar-hi preparats!”.
La 2a edició de la Tribuna Joan Carrera
El filòsof i teòleg romanès ha aplegat un auditori amb un centenar de persones procedents d’entitats cristianes de Catalunya i del País Valencià, moderat per la doctora en estudis literaris Meritxell Joan. La seva intervenció ha estat en italià i tots els assistents disposaven de la traducció al català. El diàleg posterior ha comptat amb la traducció consecutiva de Federica Biondi.
Entre els assistents la majoria dels presidents o directors de les entitats convocants, periodistes i responsables eclesials. A més del degà de la Facultat de Teologia Joan Torra també hi ha assistit el president de la Unió de Religiosos de Catalunya, Eduard Rey, el director adjunt de El Punt Avui, Carles Sabater, el delegat episcopal de Pastoral Social i caritativa de l’arxidiòcesi de Barcelona, Joan Costa, i el rector de la Sagrada Família, Josep Maria Turull.
En el torn de preguntes, s’ha aprofundit en la vivència de la fragmentació de les esglésies ortodoxes que es viu en la jerarquia però no tant a les bases i en la necessitat d’aprendre a viure junts des d’aquesta àmplia diversitat.
El degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Torra, que ha presentat Wilhelm Danca ha remarcar la importància del diàleg entre la filosofis i la teologia ja que ambdues disciplines s’ajuden i es complementen, recordant la doble condició del ponent.
“Les entitats laicals reclamem un major protagonisme i la superació del clericalisme”
En la presentació de la Tribuna, Pere Fàbregues, president del Grup Sant Jordi, ha valorat com un signe d’esperança de l’Església catalana el fet que vint entitats eclesials hagin estat capaces de sumar sinèrgies. Esperança i vitalitat, en la línia d’Arrels cristianes de Catalunya, document emblemàtic que en els seus primers paràgrafs dona fe de la realitat nacional catalana. Així mateix, Fàbregues s’ha referit a les àmplies expectatives generades pel Sínode i ha reclamat que les entitats laics tinguin un major protagonisme en la vida eclesial, també en la presa de decisions a tots els nivells, ha fet una crida a superar el clericalisme.
La primera edició de la Tribuna Joan Carrera, amb el cardenal arquebisbe de Rabat Cristóbal López, va comptar amb l’adhesió i el suport de quinze entitats. Ara ja són vint les entitats i institucions eclesials que convoquen la iniciativa: Animaset, Consell de laics del Caputxins de Catalunya, Cristianisme al segle XXI, Cristianisme i Justícia, Effathà-cristiansdebase.cat, Equips de Pastoral de la Política i la Comunicació, El Pregó, Fundació Albert Bonet, Fundació Casa de Misericòrdia, Fundació Catalunya Religió, Fundació Centesimus Annus, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Fundació Joan Maragall, Fundació Pere Tarrés, Grup Cristià del Dissabte (País Valencià), Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Justícia i Pau, Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Santa Anna – Hospital de Campanya i Unió de Religiosos de Catalunya. Destaca la participació del Grup Cristià del Dissabte del País Valencià, una entitat laïcal que reclama amb insistència l’ús del valencià a la litúrgia.
La iniciativa
té un format de dinar col·loqui, amb l’objectiu de rememorar l’esperit, la
trajectòria i l’obra de Joan Carrera, bisbe auxiliar de Barcelona i redactor
del document Arrels cristianes de Catalunya. Pretén abordar la situació del
cristianisme, les experiències de diàleg, la comunicació i la participació
social per tal de potenciar la presència del fet religiós en la societat
catalana. Se’n preveuen fer tres edicions l’any.
dilluns, 6 de juny del 2022
El factor religiós a la guerra d’Ucraïna - DINAR COL·LOQUI AMB Wilhelm Dancă, filòsof i teòleg, degà de la Facultat de Teologia de Bucarest
|
dimecres, 23 de març del 2022
Dinar col·loqui amb Cristóbal López, arquebisbe de Rabat
dimarts, 22 de març del 2022
dimarts, 15 de febrer del 2022
Diàlegs a l'Hospital de Campanya
La Lliga de Montserrat i el Grup Sant Jordi de drets humans s'adhereixen i col·laboren en la iniciativa "Diàlegs" de Santa Anna-Hospital de campanya. Hospital per a les necessitats materials i també espirituals.
dijous, 14 d’octubre del 2021
Lliurament del premi Abat Marcet: divendres 12 de novembre
Lliurament del
premi: divendres 12 de novemre
Divendres 12 de novembre a l’Ateneu Barcelonès
Sala Verdaguer, planta baixa del carrer Canuda núm. 6 de Barcelona. A dos quart de set del vespre.
Accedeix al veredicte aquí
diumenge, 8 d’agost del 2021
Celebració Temps de la Creació 2021: Una casa per a tothom? Renovant l'Oikos de Déu
El Grup Sant Jordi i la Lliga espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, com a entitats membres de la Xarxa Laudato si', us conviden a la celebració ecumènica del Temps de la Creació:
Diumenge, 3 d'octubre de 2021 a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona.
dilluns, 24 de maig del 2021
La conversió ecològica és possible
Laudato si’ i a favor d’una ecologia integral.
El llançament de la campanya es podrà seguir per internet i coincideix amb la celebració internacional de la Setmana Laudato si’ 2021 i la cloenda de l’any-aniversari especial dedicat a l’encíclica del papa Francesc. En l’acte participarà Teobaldo Vinciguerra, membre del Dicasteri per al servei del Desenvolupament Humà Integral de la Santa Seu, i Maria Bargalló, vicepresidenta de Justícia i Pau Barcelona.
Vinciguerra presentarà la Plataforma d’iniciatives Laudato si’ del
Dicasteri i el Pla plurianual per fer que totes les comunitats siguin totalment
sostenibles. I Bargalló explicarà els objectius i continguts de la campanya,
així com la tasca que s’està realitzant des de la Xarxa Laudato si’ per
impulsar la conversió ecològica integral a casa nostra.
7 vídeos per a 7
objectius
La campanya ‘La conversió ecològica és
possible’ es desplegarà en set vídeos que responen als 7 Objectius Laudato si’ establerts
pel Dicasteri pel Desenvolupament Humà Integral:
1. Respondre al clam de la Terra
2. Respondre al clam dels pobres
3. Promoure una economia ecosolidària
4. Adoptar estils de vida senzilla
5. Impulsar l’educació per a l’ecologia integral
6. Aprofundir en l’espiritualitat ecològica
7. Insistir en el compromís comunitari i la
participació activa en la cura de la creació.
Els vídeos, de format breu i estil informatiu, serviran per il·lustrar que la transformació a favor de l’ecologia integral és possible, real i concreta. I també per animar a totes les comunitats i entitats d’Església a continuar fent passes en aquest sentit. Es difondran per xarxes socials a raó d’un vídeo per mes des de l’1 de juny fins a final d’any. La productora Animaset s'ha encarregat de la realització de la campanya.
‘Sabem
que les coses poden canviar’
La Setmana Laudato si’ 2021, impulsada pel papa Francesc, va començar
diumenge 16 de maig i té com a lema ‘Sabem que les coses poden canviar’. És un temps per donar a conèixer la multitud d’iniciatives de
les comunitats eclesials d’arreu del món per avançar en el camí cap a la
conversió ecològica integral.
L’acte i la campanya renoven la crida al compromís per a una ecologia
integral de tota l’Església Catalana, que el maig de l’any passat van signar
1.500 persones i 150 entitats. Les entitats adherides a la Xarxa Laudato si’,
la majoria de l’arxidiòcesi de Barcelona, volen ser l’altaveu d’una església
portadora d’esperança en el món d’avui.
Són entitats membres de la Xarxa Laudato si’:
Acció Catòlica General de Barcelona, Acció Catòlica Obrera, Bosco Global,
Càritas Diocesana de Barcelona, Centesimus Annus Pro Pontifice - Grup de
Barcelona, Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, Comunitat Carmelites
Descalços de Barcelona, Delegació de Pastoral Social i Caritativa de Barcelona,
Economy of Francesco, Entrecultures, Fundació Escoles Parroquials, Fundació
Joan Maragall, Grup Sant Jordi, Justícia i Pau Barcelona, Lliga de la Mare de
Déu de Montserrat, Mans Unides Barcelona, Moviment de Professionals Catòlics de
Barcelona.
dimecres, 19 de maig del 2021
dimarts, 6 d’abril del 2021
EMPRESONATS I EXILIATS AHIR, AVUI I SEMPRE
Però també és cert que qui
n’ha patit les conseqüències ves-li a explicar ous a vendre, perquè mai, o
quasi mai, la societat ha restituït degudament el mal que els ha fet.
Disculpes, bones paraules, copets a l’espatlla i ni tant sols, en molts casos,
rectificar la mala llei aplicada.
I això ve de lluny i pel que
sembla va per llarg. No n’aprenem, o el que és pitjor, no se’n vol aprendre,
sobretot si el vent bufa a favor de qui té la paella pel mànec. Qui diu paella
diu jutges, fiscals, i altres companys de viatge, quan aquests són amics dels
que tenen el mànec del poder.
Dic que ve de lluny i així
ens ho demostra el breu, però intens, llibre de Jordi Cervera i Valls, “Els
empresonats i exiliats de la Bíblia”, editat per Publicacions de l’Abadia de
Montserrat.
A la presentació ja ens diu
que LA BÍBLIA ÉS UN LLIBRE SENSE DATA DE CADUCITAT. Cert, i queda ben demostrat
en les històries recollides en el llibre i l’actualitat del moment a casa nostra.
Més clar l’aigua.
Capítols breus i concisos. Si
no fos per la temàtica diria que divertits, que tampoc és la paraula, diré
atractius i en molts casos trepidants. Us en faig un resum:
Josep, de la presó a governar
el país.
Moisés, l’exiliat que alliberarà
el poble.
Elies, un exili que
confirmarà la missió.
Amós, exiliat per denunciar
el sistema.
Joan Baptista, presó i
execució per criticar l’autoritat reial.
Jesús, detingut i torturat,
jutjat i executat a correcuita.
Pere i Joan, detinguts per accions
i discursos agitadors.
Pere, empresonat de nou per
satisfer l’opinió pública.
Pau a Cesarea: dos anys de
presó esperant el judici.
Pau a Roma: dos anys de
llibertat vigilada.
Joan, encoratjant des de l’exili.
Tots aquests textos són exposats com a biblista i gran coneixedor, o sigui ben explicats de forma entenedora, sense perdre fidelitat als originals.
El llibre acaba amb dos breus
capítols de tres o quatre pàgines, un “Els empresonats de la Bíblia” i l’altre
“Els exiliats de la Bíblia”, on ens demostra que les causes seran sempre
conflictes amb l’autoritat.
Per sort ens recorda: “El cas
dels seguidors de Jesús també és digne de mencionar, perquè els seus
empresonaments i alliberaments despertaran l’interès popular”. Ja sé que uns
diran que eren altres èpoques, van ser casos extrems, avui és diferent, tenim
democràcia... que els ho expliquin als empresonats i exiliats i a les seves
famílies, tot mirant-los als ulls.
Per més que l’autor hagi fet
un llibre per a tots els temps, no serà sobrer que en fem una lectura actual i
una reflexió honesta. Si ho voleu traieu-ne els partidismes i aneu al moll de
l’os i, sense amagar el cap sota l’ala de la comoditat, admetem que pensar
diferent de l’estatus imperant, sigui on sigui, també a casa nostra, es paga car
i la justícia gira el rostre cap una altra banda, dient que segueix portant
tapats els ulls per ser més recte, però fent els malabarismes que calguin per
protegir més i millor els privilegis, que no pas la veritat. Tant de bo aquesta
lectura ens ajudi a aprofundir en com és possible que el temps i les
experiències viscudes no ens ensenyin a creure més en la llibertat i menys en
el domini d’uns sobre els altres, només pel fet de que pensin diferent i ho
diguin.
No vull deixar de dir-vos que
l’autor, endemés de ser un reconegut biblista, és també un col·laborador en
tasques d’ajuda a les presons. Quedi clar que sap de què parla. Afegeixo que
deu ser un bon pedagog perquè ens regala una lectura àgil i fins hi tot amena,
cosa que sempre és d’agrair.
Segur que no en quedareu decebuts i entendreu més fàcilment que ens cal trobar nous camins per fer que els Drets Humans, dels que tant se’n parla, obrin presons i tornin gent a casa seva, aquí i arreu. Ahir, ara i sempre.
Pere Fàbregues i Morlà
President Grup Sant Jordi
Març 2021
https://www.claret.cat/ca/
Trobareu més informació a:
· Vídeo de presentació:
https://grupsantjordi.
· Tramès el llibre "Els empresonats i exiliats de la Bíblia" al nostres presos i exiliats polítics
https://grupsantjordi.
· Ressenya de Pere Fàbregues:
https://grupsantjordi.
· Els empresonats i exiliats de la Bíblia, ressenya de Josep Miquel Bausset:
https://castellonoticies.com/
dimarts, 30 de març del 2021
Tramès el llibre "Els empresonats i exiliats de la Bíblia" al nostres presos i exiliats polítics
Benvolguts empresonats i exiliats polítics,
El llibre que teniu a les mans s'ha editat amb la clara intenció de donar suport a la lluita per la justícia i pels drets humans davant de la interpretació matussera de lleis ràncies i tendencioses. Una situació en la qual us heu vist atrapats, per fidelitat a la voluntat del nostre poble, i malauradament en patiu les conseqüències des de fa més de tres anys. Per tot plegat, el nostre Grup, fidel als seus orígens i a la motivació que va inspirar el bisbe Joan Carrera, hem col·laborat econòmicament en la seva edició.
Hem demanat a l’autor que us en fes una dedicatòria personal perquè sentíssiu més a prop l’escalf d’ell i de una part important de la societat que sempre us té presents. Podreu comprovar que al final de la presentació l’autor us esmenta.
Confiem que aviat quedeu lliures d’aquest entrebanc i que la Pasqua, que ja és propera, sigui, més que un signe, una festa d’alliberament i triomf.
Farem tot el possible per la difusió del llibre, sempre per desvetllar consciències en favor de la vostra, i nostra, causa.
Ben cordialment,
Grup Sant Jordi de promoció i defensa dels drets humans.
Pere Fàbregues i Morlà
President
Març 2021
Sinopsi:
https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/02/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia.html
Vídeo de presentació:
https://grupsantjordi.blogspot.com/2021/03/els-empresonats-i-exiliats-de-la-biblia.html
dilluns, 29 de març del 2021
ELS EMPRESONATS I EXILIATS DE LA BÍBLIA (vídeo de presentació)
ELS EMPRESONATS I EXILIATS DE LA BÍBLIA
SINOPSI
La Bíblia és un llibre sense data de caducitat. Ho confirma l''àmbit religiós, el món cultural i la vida social. És un far que il·lumina les peripècies humanes de qualsevol època i de qualsevol poble, sobretot en temps agitats. La Bíblia despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències, assenyala amb el dit l''arbitrarietat dels poderosos. Però per damunt de tot, revela que tot forma part d''un misteriós projecte diví de plenitud, que s''imposa progressivament en la història humana. Per aquestes raons, expliquem les històries dels personatges bíblics que sofreixen empresonament i exili, perquè empatitzant amb les seves vicissituds il·luminem esperançadament les nostres.
Llibre editat amb la col·laboració del Grup Sant Jordi
https://www.claret.cat/ca/llibre/ELS-EMPRESONATS-I-EXILIATS-DE-LA-BIBLIA-849191145
Josep M Esquirol: Humà, més humà Una antropologia de la ferida infinita
Josep Maria Esquirol
Humà, més humà
Una antropologia de la ferida infinita
diumenge, 6 de setembre del 2020
Missa en la Diada Nacional de Catalunya 2020
Missa en la Diada
Nacional de Catalunya
11 de setembre de 2020,
2/4 de 10 del matí
Seguiu-la per www.montserrattv.cat
Donant continuïtat a una tradició més que centenària, la Lliga promou cada any una missa l’onze de setembre, en sufragi i acció de gràcies pel defensors de les llibertats catalanes i per tots els patriotes que han lliurat la seva vida al servei de Catalunya.
Enguany no es farà la celebració pública a Santa Maria del Mar com era
habitual.
La missa es farà a Montserrat sense l’assistència de fidels. Presidirà el conseller de la Lliga i monjo de Montserrat Josep Miquel Bausset i serà retransmesa per www.montserrattv.cat.
Davant l’augment del risc de rebrot de l’afectació del Covid-19 s’ha considerat més adient celebrar-la d’aquesta manera. Tot i que els actes religiosos estan permesos amb un 33% d’aforament a Barcelona, la Lliga ha preferit no motivar trobades socials ni fomentar desplaçaments durant aquests dies. Només una petita representació de la Lliga assistirà a la missa de Montserrat per col·laborar en la litúrgia.
A través de l’emissió de l’Eucaristia per internet (https://abadiamontserrat.cat/montserrat-tv/) s’ofereix a tothom la possibilitat d’unir-se virtualment a la pregària pel país i acció de gràcies per les persones que l’han servit amb especial dedicació.
Barcelona, setembre de 2020.