RES

Res s’ acostuma només a saber-te.

Els rius m’ acullen, la nit va descalça, arrugada per la mullena.

S’ escolta el giravoltar dels planetes.

Les copes dels arbres busquen a déu o a la lluna, no ho se.

Passa, en blanc i negre, un teixó empaitant un fantasma

que jo no veig, però que al final, caça.

Res més.

griFOLL

13.5.12
casserrespoblepoema Twittear