La pell se m’
enganxa a les cases,
les mans se m’
escapen als boscos,
et criden els
ulls, els meus i els del món,
i la mirada dels
astres. Venus, en concret.
I jo em se que ja no em sóc
i tot són jocs de
cordes i cordills que es van trencant
i jo no se filar.
griFOLL
9.5.11
casserrespoblepoema
Twittear
2 comentarios:
Collon!! Grill que jugues fort !! m'agrada la gent que s'hi juga la vida i Tu n'et un ja fa temps que et veig el dia que et conegui que potser passarà algun dia , portaré barret també i m'el treuré davant vos . I a mi no m'agrada jugar a pilotoa perque soc coix.
La mort ja li tenim jugada, no ens quedarem ara sense la vida i tot? I mestre, el barret me l' he de treure jo, que tampoc m' agrada jugara a pilota perquè en diuen futbol.
Publicar un comentario