El desig és
coragre; i esperar,
l’ esperança. Existeix
el camí vers la bellesa,
però no la
bellesa.
Existeix la
poesia, i aquesta, per força,
ha d’ estar en
nosaltres, en tu.
griFOLL
28.05.12casserrespoblepoema
lunes, 28 de mayo de 2012
domingo, 27 de mayo de 2012
LI VA DIR QUE NO
Sense fons,
dessota les angúnies,
no hi tornarem,
no?
I Supercatwoman
li va dir que no
i tots ens ho vam
creure
i era la mentida més
grossa del món.
casserrespoblepoema
LA MÀQUINA
Sóc la màquina
que roda torta.
Sóc l’ ocell que
el vent s’ emporta.
Sóc un cercle,
fet de voltes,
no m’ importa. No
sóc soca.
(variant:
Jo ja no sóc
masoca.)
griFOLL
27. 04.12casserrespoblepoema
sábado, 26 de mayo de 2012
lunes, 21 de mayo de 2012
EL POEMA
He escrit un
poema.
Estava be.
Però l’ he
perdut.
He escrit el
millor poema del món.
griFOLL
21.05.12casserrespoblepoema
viernes, 18 de mayo de 2012
DIAGNÒSTIC per si en faltés algun
Hi ha la bossa que
feia servir pels seus pinyols.
Dormia a sota els
ponts. Els desapareguts anaven a resar-li.
Hi ha la veu que
va fumar-se el seu ninot d’ ou ( l’ altre)
i tres cops de
rierol perfectament definits:
Cicatrius de la
vida. Però ara només té les angines.
Ja surt.
18.05.12
casserrespoblepoema
PINYONS DEL MAL ESCRIURE
Escriure comença
per l’ ull:
S’ inventa la
visió. (No es raona),
s’ alça el teló
del món i comença:
Amb la sang més
freda que la clau va obrir la porta. I va quedar-se a dins, mitja hora,
escoltant.
Entre calçat i
amb peus de plom, va sortir de puntetes. Tot era recte i amb les parets enceses
d’ espelmes.
Amunt no es veia res,
no, ni massa enrere ni endavant, però recte.
Escriure. No, mai
recte, sense anar de puntetes.
Escriure a
quadres, a rectangles, invisible, sense voler, volant, girant cua, rebent,
caient, a
mitja hòstia, a
tota hòstia, a la cua del circ on t’ agafes a ser la serpent que ensenya les
dents,
fa cascavells i
té potes.
De seguida el sol
va preocupar-se dels rèptils. Els hi va pujar la febre i tots a caçar. El petit
al
petitíssim i el
gran, al mitjà. I esdevingué el poema riera, i riera amunt, hi vivia el Juganer.
I qui
no vol conèixer
al Juganer? I qui no s’ ha imaginat mai jugant amb el Juganer?
Ningú va dir que
pujava somiant que havia somiat guanyar-lo. I pujàvem tots. Tu
i nosaltres, tot
recte, parets d’ espelmes enllà, va...
Somreies entre
versos, corries, pesaves, giravoltava tot(a) la plaça.
Escriure comença
per la boca.
Es descriu la
mentida amb exactitud, se’ n comet l’ acte i punt.
És el que buscàvem,
un punt, el punt. No?
No, és d’ allà on
ens escapàvem, va dir l’ altre.
Merda, va dir l’
un.
L’ errar. Sempre
més amunt, com un barret.
Escriure comença
per error.
Un error que se t’
enganxa aquí on sents el gust de les coses,
que, èh? Posa que
és un vici popular com l’ aigua del Carme.
El poema és una
cosa, jo no tinc absolutament res a veure amb res.
Copio, m’ ho
dicten, treballo. I a les estones lliures, fumo.
( El tronc va
passant...)
Follia: Demano la
paraula!
Gros Gripau :
Agafi-la.
Follia: Quanta
estona puc tenir el cervell dins la peixera?
Pedra: L’ estona
que tu creguis. La idea que ja te n’ has fet.
Escriure és entrar
i sortir del poema, serpentejar,
desmuntar les
coses? Escriure n’ és un altre: el verí
està en la dosi...
Com caminar,
llaurar, rascar-te un peu, emprenyar-te,
plorar,
que t’ abracin, que
plogui, que torni la llum, que caigui un piano,
va dir una pinya
plena de pinyons. Només un altre.
griFOLL
18.05.12casserrespoblepoema
jueves, 17 de mayo de 2012
OCELL (+ pintura
Tornes a néixer
com una ferida oberta, llisa, profunda.
I tranques les
aigües i dreces el niu.
T’ agafes a l’
herba viva i a les rels. Els ulls se’ t donen.
Acaba de ploure i
voles a un centímetre de terra
a la velocitat de
la llum. Olores el món.
Obres la boca i
beus d’ un bassal. Fas coves al cel
i no ets cap
oreneta. Te la jugues i vius. Hòstia,
però no te’ n
recordes de res. T’ hi poses.
Passen tres dies.
T’ ho capgiren tot i et mors.
griFOLL
17.5.12casserrespoblepoema
miércoles, 16 de mayo de 2012
martes, 15 de mayo de 2012
sense títol
Si em tornessin
la paraula o em deixessin una boca,
no l’ usaria sinó
per callar, que és exactament
el què vull dir.
griFOLL
15.5.12casserrespoblepoema
EL POEMA
Encara que no et
palpi, sóc palpador teu
i escric de tant
mirar-te sense veure’ t.
No sóc el que
veus ni veus que no sóc ningú més.
Jo, solitari,
faig cabanyes de paper als tinters
i espero ( amb
una fona) que florim...
Quan l’ encerti (
fuig, que) t’ ho diré.
griFOLL
15.05.12casserrespoblepoema
lunes, 14 de mayo de 2012
VOMITAR O NO VOMITAR
Visc embolicat
amb totes les meves ombres reunides:
és la nit, la nit
repetint cap per avall totes les mentides del dia
i alguna que han
dit que diuen que diu la veritat.
La nit és fosca,
no ho veu que no n’ hi ha. La nit, tot s’ ho imagina,
en fa somnis que va
deixant caure a vegades a sobre, d’
altres
a sota, al
costat, dins el sexe o molt lluny dels humans. És la nit.
La nit infinita
dels astres, el poema més bèstia de tots és
déu amb la boca
oberta, just quan la tanca i ets tu
amb tot l’
univers enganxat a la gola plena d’ estels ennuegant-te.
griFOLL
14.05.12casserrespoblepoema
domingo, 13 de mayo de 2012
RES
Res s’ acostuma
només a saber-te.
Els rius m’
acullen, la nit va descalça, arrugada per la mullena.
S’ escolta el
giravoltar dels planetes.
Les copes dels
arbres busquen a déu o a la lluna, no ho se.
Passa, en blanc i
negre, un teixó empaitant un fantasma
que jo no veig,
però que al final, caça.
Res més.
griFOLL
13.5.12casserrespoblepoema
sábado, 12 de mayo de 2012
CAP QUIET
No tinc el cap
quiet.
Són els ocells
quan acaba de
ploure
pels camps
que m’ hi claven
el bec.
Només fan
pessigolles,
però jo no tinc
el cap quiet.
Quina sort ( de
la bona)
quan plou,
surto de la cova,
m’ empasso la tempesta i,
de seguida, torno
ja a tenir
el cap ple d’
ocells.
griFOLL
12.5.12casserrespoblepoema
miércoles, 9 de mayo de 2012
PASSAFILS
La pell se m’
enganxa a les cases,
les mans se m’
escapen als boscos,
et criden els
ulls, els meus i els del món,
i la mirada dels
astres. Venus, en concret.
I jo em se que ja no em sóc
i tot són jocs de
cordes i cordills que es van trencant
i jo no se filar.
griFOLL
9.5.11
casserrespoblepoema
Twittear
martes, 8 de mayo de 2012
NO T’ HO CREGUIS
No t’ ho creguis,
viu-ho. Viu-ho
sense raons de
pas, de pes, de res: sense raons,
no calen: Te’ l calen i et trobes o pitjor: fent-te
vell.
No t’ ho creguis,
viu-ho. Viu-ho tu,
no en boca dels altres,
lletra o llegenda il·lustrada: Mitologies.
No t’ ho creguis.
Viu-ho. Sent-ho tu.
No cal que sàpigues
qui ets. Només que no t’ ho creguis.
griFOLL
8.5.12casserrespoblepoema
domingo, 6 de mayo de 2012
sábado, 5 de mayo de 2012
L' OU
L'ocell trenca la closca de l'ou. L'ou és el món.
Qui vulgui nàixer ha de trencar un món.
Hermann
Hesse
L’ OU
Ara que callar diu
més, que puc ser a dins
que no és a dins
i a fora, res de res, m’ hi avinc sense fer-ho. Ara,
mort de mots, ningú
de mi, naufragi de la veu que el temps
s’ empassa, em
trenco, sóc un ou i neixo.
griFOLL
5.5.12
casserrespoblepoema
Twittear
viernes, 4 de mayo de 2012
ASTROFÍSICA
No haremos el amor, el amor nos hará
Júlio Cortázar
Rere els rostres
i les pedres i els camps, enllà hi has estat?
Serà fa molt
temps o per enfocar, “l’ amor ens farà”, naixerem
com una font,
sense avisar, d’ entre la molsa, a poc a poc.
Serem el bosc que
sua, el riu de tota la vida, i la nit i la lluna...
Tots aquests
detalls que no cal esmentar: grills i altre bestiar.
Farem vessar l’
infinit plovent com plovem, del revés,
regant els estels
perquè creixin a veure si es poden menjar.
Soparem planetes
de la nit passada.
Al punt. I havent
fet el ressopó
ens fotrem el
cosmos!
grifoll
4.5.12Casserrespoblepoema
jueves, 3 de mayo de 2012
martes, 1 de mayo de 2012
poemet
POEMET PEL VESPRE O DEMATÍ
Del silenci, en quina boca moren les paraules?
És la teva o jo qui calla? I tu em mires i jo et miro.
Seiem rient i ens escalfem els peus al ventre del poema.
Tan clarament no em dius res com jo et corresponc.
L’enamorament és mut
u.
griFOLL
1.5.12
casserrespoblepoema Twittear
Suscribirse a:
Entradas (Atom)