m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
çuna jove que passa pel carrer
aques verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
Vicent Andrés Estellés, Horacianes
Una nit a lleida en varem trobar al pixador d'un hotel on feiem un sopar de pedants i poetes... em va dir quie li feien moltissim mal les cames i jo li vaig dir que a mi també m'en feien i ell em va dir Tu també mames molt com jo? i jo li vaig dir No jo només mamo d'entant en tant i llavors acabo a l'hospital i em va contestar "vaja quina mala sort" a mi m'agrada molt mamar i que me la mamin ... " - a mi també pero la meva dona no vol- Pos cambia de dona, no perdis lo temps, em va dir ... (i jo encara hi vaig estar deu anys més amb aquella dona ... Seré burro...) Alego, ens espolsarem cadascú la seva ,i vam tornar al menjador fets uns bons amics , d'ençà d'aquella trobada d'urinari, ens varem anar trucant d'entant entant, per telèfon, fins que un dia es va morir. Era un Home singular. Sense cap mena tabu sexual. Crec que la poesia l'omplia del tot i vivia com un poeta fins a les últimes consequències. No sabia gaire com gestionar tants homenatges i "agasajus" com li feien als ultims anys, més aviat estava incómode...
ResponEliminaMoltes gràcies, Miquel Àngel, per contar-nos aquesta anècdota tan entranyable. Tots dos sou poetes, cadascú a la seua manera.
ResponEliminaCert : inoblidable! bon post i bons comentaris ( quin regal del miquel Ângel)
ResponEliminaUna poesia molt ben escollida, Noves Flors! M'agrada molt!
ResponEliminaI l'anècdota del Miquel Àngel, també.
sempre tendrem en ment
ResponEliminaun poema d'Estellés.
Salut i gràcies per escollir aquest poema!
Pessics de vida. La poesia imprescindicle.
ResponEliminaoh! és preciós...
ResponEliminala felicitat esta en petits bocins del dia a dia...
com ara mateix llegint aquest text.... gràcies!
m'agrada així la vida..com la primera dent d'un infant..
ResponEliminaun poema tan tendre com tendre és la vida que ens agrada, magnífic!
me n'alegro de tornar-te a llegir Noves Flors!
Realment inoblidable. La seua festa als voltants dels pobles de Burjassot, no acaba mai. Cada dia hi ha una celebració en un lloc diferent!!!
ResponEliminaMolt bona tria !!!
Sempre he dit que amb la poesia he hagut de fer un esforç però Estellés és una de les meves poques excepcions. Conec el poema, a diferència d'altres que has anat posant al blog. Un bonic homentage, novesflors :)
ResponEliminaAixí s'ha d'apreciar i disfrutar la vida, de bocí en bocí, de detall en detall. Tot és fet de petits instants.
ResponEliminaUna abraçada i bentornada de vacances!