Entre el mirall i l'abisme transitem per la vida
perduts en la màgia dels núvols distants
o bé fuetejats per la pluja com vidres de finestra
i plou a fora
i plou al cor
i plou
però un dia petit ha fugit la tempesta
ens arriben olors de geranis, les gotes són flors
i obrim els porticons de bat a bat
descobrim que la lluna ens espera
i ens espera la mar, tan distant com els núvols
i el sol, que ha solcat el matí per fer-nos costat.
Allunyats de la boira i l'abisme
travessarem l'espill fins que torne la por.
(Tot recordant Serrat)
Recordava aquest poema, que tant em va agradar i em va portar a associar-lo amb la música.
ResponEliminaBell poema, novesflors. Com tot el que escrius. D'una bellesa exquisida.
Tinguis molt bon dia!
m'ha emocionat aquest poema Novesflors! se'm va passar per alt al juliol.. il'he trobat d'una sensibilitat francament exquisida..
ResponEliminaets una gran poeta de les emocions!
Plou, i encara que plogués tot el dia a bots i barrals , fora ben igual... com si fes sol, perqué amb poema com aquest ja pot ploure tot el que vulgui...
ResponEliminaObrim els porticons i que ens entri aquesta olor a geranis i la pluja de flors.
ResponEliminaUna delícia els teus versos, Novesflors, i més amb la companyia de la cançó de Serrat. Em puc identificar amb aquest obrir la finestra i gaudir del sol per uns instants, i sentir que la felicitat és nostra, i que potser ja no plourà mai més..., fins que torna la por.
ResponEliminaBon inici de tardor i una forta abraçada!
Ha estat un moment molt maco el que he passat aquí, compartint la teva poesia, i la de'n Serrat!!...Gràcies.
ResponEliminaHas mogut les meves emocions i m'has recordat que la vida és això.
Gaudim mentre no torni la por!!
Una abraçada.
Un poema bonic...
ResponElimina