Vinyes verdes vora el mar

Un preciós poema de Josep Maria de Sagarra
que Lluís Llach va musicar magistralment.

Entre el mirall i l'abisme

Entre el mirall i l'abisme transitem per la vida
perduts en la màgia dels núvols distants
o bé fuetejats per la pluja com vidres de finestra
i plou a fora
i plou al cor
i plou
però un dia petit ha fugit la tempesta
ens arriben olors de geranis, les gotes són  flors
i obrim els porticons de bat a bat
descobrim que la lluna ens espera
i ens espera la mar, tan distant com els núvols
i el sol, que ha solcat el matí per fer-nos costat.
Allunyats de la boira i l'abisme
travessarem l'espill fins que torne la por.

(Tot recordant Serrat)

VERSOS ITINERANTS DE JULIOL (I)

Et dic

Evelyn De Morgan

Et dic
I dic amor i dic bellesa
I dic poesia i mar i dic misteri
I abisme i compassió i dic silenci
I llavi i jardí i dic saviesa.

Marc Granell

El temps entre costures

Tot i que no he estat mai al Marroc, quan hi pense em vénen al cap aromes (de mesc, de canyella, de menta...), artesanies colorides, objectes d'aram, cases blanques, exteriors lluminosos i carrers vius. Potser és una imatge equivocada, o superficial, no ho sé, però aquest ambient m'atrau. Això unit a la meua ignorància històrica van propiciar un gran interés tot just començar la lectura d'aquest llibre, que recreava una època en un espai del qual jo tot just havia sentit parlar com a Protectorat espanyol. Hi podria afegir també una altra seducció: les teles, tan allunyades dels teixits acrílics que ara sovintegen. El caixmir, la seda, sobretot la seda. I encara, les vicissituds d'una dona, abocada a un món l'entramat del qual és una xarxa on interactuen personatges històrics -alguns coneguts, d'altres no n'havia sentit parlar-, una societat on ella s'haurà de moure necessàriament per sobreviure, i la seua evolució, el seu creixement personal. La novel·la acaba amb un enginyós final obert a diverses possibilitats.
El temps entre costures m'ha acompanyat moltes estones aquest agost passat, i mentre llegia, creieu-me, ni notava la calor que omplia tots els espais al meu voltant.

L'escola en català

Inoblidable Estellés

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
çuna jove que passa pel carrer
aques verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
aquell melic,

com la primera dent d’un infant.


Vicent Andrés Estellés, Horacianes

El retorn

Durant aquest mes de vacances blocaires he bescanviat l'escriptura per la jardineria i he substituït el jardí virtual
del blog per aquest petit jardí a la terrassa.
Us ensenye una mostra.

El racó de les flors

L'olivera

Tomaquereta xerry (que no sé si podré salvar

perquè té moltes fulles menjades per algun cuquet

que no aconseguesc localitzar)

L'alfàbega

El roser

Planteta que ha nascut tota sola a la vora del roser i que, en veure que creixia i prenia forma, he trasplantat a un altre test. Fra Miquel!!! És una xicranda?