Ni un sol secret sortirà dels meus llavis
serà la música la que ens bressolarà
callarem fascinats
silents esperarem
el noble bàlsam d'aquesta simfonia.
Escoltem el silenci.
En arribar la tarda
tindrem els ulls ben plens de serenor.
Si es pon el sol deixarà or als núvols.
Gustav Mähler, Simfonia núm. 1
Paisatges amb música pròpia... una preciosa nau per aquest viatge còsmic! silenci, ssssshhhh!
ResponEliminaEstimada Novesflors. El poema l'has brodat i la simfonia de Mahler es, potser, la meva preferida d'aquest músic capdavanter en la llista dels meus escollits.
ResponEliminaGràcies.
"...de totes la més íntima resposta a la sonata /
ResponEliminadel vent i de la pluja en la tarda morent..."
En silenci sempre hi ha el tresor de trobar-se amb nosaltres mateixos i la fusió amb l'altre. Deliciosament bonic
ResponEliminaEl poema és d'aquells que m'hauria agradat saber escriure jo, i la música sóc incapaç de posar-la en marxa. Deu seu un problema del meu ordinador, però aniré intentant-ho.
ResponEliminaUna abraçada!
Ja he aconseguit escoltar la simfonia (tenia el volum del goegar baixat del tot). Ara no sé si m'agrada més aquesta música o el poema!
ResponEliminaDe moment em quedo amb aquesta meravellosa foto i amb el poema, l´un i l´altre festegen molt bé.
ResponEliminaMés tard tornaré a escoltar la simfonia per arrodonir-ho.
( Ara treballo i em sentirien ;-)
Una de les coses més impactants i que més em posa la pell de gallina és escoltar el silenci des d'un cim solitari del Pirineu.
ResponEliminaSi pots, prova-ho, és una experiència espectacular. Et fa sentir petit petit.
Sí, hi ha músiques que et bressolen i fan desaparèixer qualsevol altra so del voltant. Potser és que costa tant trobar el silenci al nostre món que l'hem de buscar en la música.
ResponElimina