Ara que les nits no acaben
que llarga i negra és la nit!
cull les herbes remeieres
de la foscúria dels dies.
Amarga i lenta infusió
aquest beuratge del temps
sediment de la sofrença
penombra per amainar
l'huracà interior
de la teua pena.
que llarga i negra és la nit!
cull les herbes remeieres
de la foscúria dels dies.
Amarga i lenta infusió
aquest beuratge del temps
sediment de la sofrença
penombra per amainar
l'huracà interior
de la teua pena.
M'ha vingut aquesta cançó...
ResponEliminahttp://www.goear.com/listen/dbe7997/es-fa-llarg-esperar-maria-del-mar-bonet
Trist i bonic poema. Per sort a mi la nit m'agrada.
ResponEliminaPreciós poema que m'agrada rellegir!
ResponEliminaÒstres , et diria el mateix que Fanal Blau, m´ha vingut al cap la mateixa cançó!
ResponEliminaLes herbes del dia millor infusionar-les, si les decoccionem és tornen amargues i fosques, com les nits de mal passar.Un cop de foc i que reposin, l´endemà tot es veu diferent ;-)
"per qwuin caprici els deus fan i desfan ,per sempre maravelles tan breus?"
ResponEliminaEl pas del temps ens és inapel·lable, cal, doncs, trobar els terrossos de sucre que endolceixin la infusió.
ResponEliminaLes nits poden ser llargues i negres, és cert, però per sort, després els segueix el dia per poder descansar. Fins que arribi una altra nit.
ResponEliminaUna abraçada i bona setmana.
Prenc la teva tassa per assaborir un cafè curt però amb cos... La nit és flama, és núvol pluja, boira, companyia, estrelles, lluna, flama que escriu el poema a la teva mirada...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge