ESCALADA PER A TONTOS

z El Midi d'Ossau és una muntanya que impressiona des de totes les seves vessants. Et captiva i tens desig boig de pujar-lo. He pujat dos cops per la seva via normal i un cop per la seva cara nord . Des  de feia temps que en la meva bossa de desitjos estava pujar per l'aresta Peygeret o per les Flammes de Pierre (més compromès). Finalment faig realitat un dels meus somnis. Primera conclusió que cal tenir clar és una gran via que passa per una gran paret i cal saber navegar-hi perquè no totes les canals i bretxes porten a l'èxit encara que hi ha moltes fites. Ja sabeu que hi ha dos fitxes per tot arreu, però també hi ha tracs per tot arreu. Al wikiloc vam consultar 4 tracs i cadascú resolia un dubte de forma diferent. No vam acabar la feina perquè al Petit Midi estàvem massa cansats i sabíem el que ens quedava i crec que cal tenir una mica de coneixement (per una vegada que en poso). Descripció de l'itinerari : Un cop passat el port de Portalet pel vessant francès...

Ahir vam fer la via Ni sueur ni peur que ha estat una passada. Hem decidit quedar-nos i fer avui la via paral·lela de Gas-oil encara que més exigent, però també molt ben equipada i resulta un plaer. Així que cap a la segona experiència a la Fullateda. Descripció de la via : 1a tirada (V - IV- - 45 metres - 6 parabolts): Al peu de la via ens trobem el nom escrit en petit a la dreta. Hem de pujar un parell de metres prou verticals (V) i després un cop sortit del mur cal anar a la dreta i no tirar recte i anar a buscar la via Ni sueur ni peur. Anem per trams herbosos i tombats (IV-). 2a tirada (IV - 50 metres - 6 parabolts): Anem pujant per unes plaques sense gaire dificultat, potser la darrera exigeix una mica més de força per superar-la (IV+). Muntem la reunió al costat d'un diedre vertical. 3a tirada (V+ , III , IV - 52 metres - 8 parabolts): Ens trobem amb un diedre que ens barra el pas i que hem de pujar amb l'ajut de 4 parabolts situats a tocar que podem pujar ...

Ni  sueur ni peur  (ni suor ni por). El nom ja ho diu tot. És d'aquestes vies que s'obren, molt a França on sembla que no hi ha tanta discussió com aquí, vies per fruir i no passar por. No deuen ser tan "manolos" com els de casa nostra. Doncs no, resulta que escalant estan en la capdavantera mundial. Cal que hagi molta gent escalant i fent "horterades" com aquesta perquè hagi un grup de cracks a nivell mundial. Cuiden la cantera. I prou... que després toques temes sensibles i s'enfaden. Avui toca fruir i escalar en un entorn natural superb i amb un granit meravellós. Només hi ha una cosa que ens molesta: La carretera que hi ha al costat i que ens impedeix de vegades sentir-nos. Millor recordar els tirs de corda per comunicar-nos ja que el riu tampoc ens ajuda en la comunicació. DESCRIPCIÓ DE LA VIA : 1a tirada (III+ - 40 metres - 8 parabolts): Des de la base ja veiem tres o quatre parabolts a vista. Pugem per una placa tombada fent adherència. Damu...

A la part alta del circ de la vall de Núria els costers són abruptes, però no estan formats per roques fermes. Per anar a escalar cal travessar la carena de l'Olla de Núria. Trobarem crestes que uneixen els cimals amb la part inferior de la vall de Carança. Són terreny d'aventura on costa molt delimitar unes reunions, o unes altres, doncs una mica podem pujar per allà on vulguem amb un dificultat que en la perspectiva d'avui diríem que són  de baixa complexitat. Una mica d'història : L'any 1931 s'inaugura el cremallera de Núria,circumstància que permet que molts excursionistes i escaladors (que en aquell moment eren pràcticament sinònim) s'endinsen amb facilitat pels contorns de la vall. Els excursionistes amb afany de grimpar no troben a en el cor de la vall de Núria paratges per escalar. Però descobreixen amb encant que hi ha contraforts que davallen cap al vessant nord que formes alegres crestes que a poc a poc van conquerint. L'any 1932, com...

Feia temps que li tenia l'ull posat i finalment avui he pogut fer una nova ruta de Sendero límite. En poques paraules, és una via que m'ha agradat molt, senzillament perquè està al meu nivell i la pujo però tampoc em puc encantar gaire doncs sempre hi ha aquell pas que et se travessa. Sempre queda la solució de fer A0 dcons la via està generosament equipada. Escalar al Pirineu, amb el Midi d'Ossau o Anayet, de teló de fons és impressionant. La via és vertical i prou mantinguda. Quan surt dalt tens la sensació que voldries un parell més de tirades... DESCRIPCIÓ DE LA VIA : Des de l'aparcament del coll de Portalet ja veiem l'agulla de Portalet, per la qual cosa pocs problemes d'orientació per arribar-hi doncs tot és herba. 1a tirada (V - V+ - 25 metres - 12 cintes): A la paret podem llegir: Original SL (Sendero Límite). El primer pas ens agafa una mica freds i cal fer una petita tibada doncs hi ha pocs peus. Anem pujant per un pala vertical (V) fins a ...

Després de pujar el Mont Aiguille, en Toni Vilaseca, coneix una contrada sorprenent on anirem a escalar l'endemà. Constitueix un complement perfecte. Le Claps és una meravella geològica que de ben segur atrau la gent que estima la roca. Es tracta d'una gran esllavissada que va deixar a la base un caos de blocs formant un laberint que haurem de travessar, però com escaladors el que ens interessa és que aquesta esllavissada ens va deixar una placa llisa d'uns dos-cents metres on per pujar haurem de fer força adherència, encara que també caminar a 4 grapes. Hi ha dues línies pràcticament paral·leles. Una equipada amb parabolts i l'altra amb químics. La paret té una inclinació de 45º. Tot per fruir de valent amb un grau de dificultat discret. Descripció de la via : La principal dificultat de la via - m'atreviria a dir - és trobar on comença. La paret és immensa i cal agafar-la bé per no perdre'ns en la immensitat. Vam trobar una fita gran al peu de la paret, ...