ESCALADA PER A TONTOS

Decidim pujar al Pirineu i la zona triada és Cerler, i més concretament, l'Ampriu on hi ha diverses zones de vies equipades. Volíem fer molta cosa però al final només podem fer la via Xanadú a les Palestras, un altre dia haurem de tornar a completar els nostres somnis. Aquí en el blog podeu trobar altres vies per complementar Xanadú: Felipe el hermoso , De punta a punta i No te tires que has cristales . Primer hem de passar per les vies d'esportiva que hi ha a la base de les Palestras que està farcida de vies que van equipar els militars. N'hi ha de tots els nivells. Pugem per la dreta fins una gran fissura que hi ha a l'esquerra (on surten les vies de sota dels militars però no s'enllaça) i llavors ja esteu al lio. Resulta que hi ha un munt de vies quan vosaltres us pensaveu que només pujaven dues. No els militars han obert més línies i això us complica molt localitzar-les. Penseu que la línia que trieu puja per una placa meravellosa que us durà a un cable per...

Feia dies que els companys Miquel Urbano i Lluís Olóndriz - que venen a ser els meus pares  en el món de l'escalada - em deien d'anar a fer la Xin Xan d'Escales que fruirira escalant. Finalment hem pogut tancar agendes. S'ha afegit en Sergi Gàmiz amb la qual cosa hem fet dues cordades. A la base també hem trobat al Jordi Marmolejo i una amcis seus forestals que anaven a fer les vies de la vora. Ja veieu un festival... les vies s'ho valen. Alerta: Em diu en Miquel Àngel Ramos que han tret xapes de la via. Descripció de la via : Ens situem al peu d'una marcada placa. Observem detingudament i veurem  tres línies. A la dreta, la Minha Terra Gallega, al mig la Garcia Gutiérrez i a l'esquerra la Xin Xan que és la nostra. Un cop hem trobat la línia correcta ja no caldrà patir ja que està equipada amb generositat i només és qüestió d'anar seguint els parabolts. Els tres primers llargs són molt assemblats. En les ressenyes he vist que posen V però també pod...

Espero del 4rt llarg Té renom d'agulla de difícil accés però la veritat és que nosaltres vam anar a tiro i sempre per un corriol ben fitat. L'agulla Ferrusola (mira que posar-li aquest nom?) està a tocar de l'agulla Jordi Pujol (sense comentaris) i ja es veu des de l'aparcament i per la presa de Cavallers. És la més petita i punxeguda de l'esquerra. La via Barriere - Alfonso és una escalada que ens va sorprendre agradablement, perquè no esperàvem gaire cosa, i nosaltres vam fruir. El contacte amb el granit és sempre una meravella. Del llibre de Luís Alfonso - Xavier Buxó Hi ha dos trams clarament diferènciats: Els 4 primers llargs, un xic tombats, i els dos darrers que són espectaculars. Descripció de la via : 1ra tirada (III-IV -III - 50 metres - 1 espit, dos arbres): Comencem a l'esquerra d'un evident canal-diedre que divideix tota la paret- potser tenir sort i podeu trobar una fletxa desdibuixada al peu de via - anem pujant per unes plaques...

Segon llarg Perdoneu però quin nom de via més lleig!! Ara a la via tampoc cal demanar-li gaire cosa. És un divertiment que hi ha a la zona d'escalada de Cerler - Ampriu. A primera hora vam fer la No te tires que hay cristales  i com ens quedava una estona vam decidir anar a fer aquesta altra. Ens ho vam passar bé pujant però sense patir pel grau i ben protegida. Està damunt de la zona d'escalada esportiva de la Palestra però aquesta té l'encant de tenir 3 llargs. Descripció de la via : 1ra tirada (IV - 20 metres - 4 parabolts): Superem per la dreta la zona d'escalada esportiva i a uns 15 metres amunt trobem una altra línia de parabolts que seguim. No presenta gaire dificultat. Els parabolts ens indiquen per on va la via. 2na tirad a (IV+ - 40 metres - 10 parabolts): Anem uns 15 metres per una feixa a la dreta i en un revolt a l'esquerra trobem la placa parabolada. Des d'avall sembla molt fàcil però enganya una mica perquè les preses estan invertides i e...

Després de molts dies d'inactivitat decidim amb les companys anar a Cerler - Ampriu a escalar amb el contacte del granit que sempre té un toc diferent i especial. El primer objectiu és pujar la Torre de Marfil per la via No te tires que hay cristales . El segon llarg recorre un diedre meravellòs: tècnic, atlètic, equipable, un plaer per fruir com un nen petit. Hi ha un munt de vies a la vora però aquesta és la més fàcil i la que es fa més. Descripció de la via : 1ra tirada (IV+ - V- - 30 metres - 4 parabolts): Hi ha moltes vies al voltant però aquesta és evident ja que el segon llarg és el marcadíssim diedre de la via. Superem un parell de metres i anem caminant al primer diedre però el pugem per la placa. És dificil de posar més proteccions. 2na tirada (V- - V - 30 metres - 5 parabolts): Estem davant d'un diedre meravellòs que ens exigirà emprar tota la tècnica per no haver de patir. Els segurs són escassos però es pot protegir friends amb facilitat. En els primers m...

El granit té una textura de roca totalment diferent al conglomerat i al calcari. Per això quan, després d'un any, tornem a agafar-nos-hi  fruïm del seu to , del seu gra, de la seva agressivitat, de l'adherència ... Segurament és la roca més salvatge. Roca Viva al pic de la  Solana del Llauset. És una via per iniciar-se en aquest toc. L'ambient meravellós. La veritat és que a dos metres de la via sempre és pot anar pràcticament caminant. Sols els parabolts ens obliguen a anar a buscar el grau. Hi ha altres vies properes, veure croquis.   Descripció de la via: 1ra tirada (IV - 55 metres - 4 parabolts): Baixem a l'extrem inferior de la paret per on puja un contrafort (teníem prop una congesta de neu) i pugem per una placa coberta de liquen sec. De fet, practicament no toquem la roca sinó liquen però serveix per anar adaptant-nos. 2na tirada (III - 50 metres - 1 parabolt): Es tracta d'un llarg de transició. Comencem amb una placa tombada - a 4 grapes - (III) i de...

Al voltant de la pesa de Cavallers en la vall de Boi hi ha potser la major concentració de vies equipades del Pirineu. No us les acabareu!!. Mireu el llibre Roca caliente en los Pirineos vol. 2 Cavallers . i veureu que no exagero. Al setembre vam fer el Campament del CELleida i vam anar a fer uns blocs. Ideals per practicar adherència en el granit: seguretat en els peus, mugronets .... No vam fer vies difícils (al menys jo) però si que vam "disbrutar". El dissabte vam portar la mainada al sector de La Kanalla i van demostrar que ja ens peguen pallissa. El diumenge vam anar a un sector que hi ha a tocar de les escales - molt senzill - i després vam pujar dalt a buscar  l'ombra i vam pujar per dues vies que picaven més però que no estan ressenyades al llibre del Luichi. Com arribar-hi : Deixem el cotxe a l'aparcament superior de la presa de Cavallers en l'extrem nord de la vall de Boi. Passem la presa i prenem una escala que hi ha a l'esquerra. Baixem dos t...