Consells útils per a blogaires #5 - Sigues Críptic

Ser un blogger d'èxit no implica, com s'ha comentat en nombroses ocasions, dir coses interessants. És un punt que moltes vegades s'obvia i que, malauradament, ens obliga a mentir més del que ja ho fem per tal de trobar quelcom que enganxi a la nostra audiència.

El sistema que es proposa a continuació és el de l'escriptura críptica, escogida mejor producto del año por la organización X internacional.

Definint-t'ho, es tracta d'un recurs que s'empra per dotar de transcendentalitat, interès i profunditat un text. S'aconsegueix aquest objectiu complicant l'escriptura, afegint nombrosos dobles sentits, al·lusions a referències difícils d'identificar i, en definitiva, impregnant el text d'un misteri que, si bé no porta enlloc per la buidor de contingut inherent a la teva narració, si que et proporcionarà un notable atractiu pel lector ja que aquest interpretarà que en el fons tot té algun significat molt i molt important. No et preocupis si creus que se't veurà el llautó; les 6 temporades de Lost acrediten aquest sistema com un dels més eficients a l'hora de vendre merda.

Com sempre, proporcionaré uns quants exemples molt aclaridors. Els textos encriptats van en negre. La desencriptació en vermell.

- I en la boirina de la meva ment s'aixeca una llum, tènue però real. S'obre una nova porta davant meu. Una porta que me'n portarà a d'altres i al final, potser, trobar el que busco.
- Després de passar-me tot el batxillerat fumant marihuana i fent-me palles, he aprovat la selectivitat i he entrat a fer Magisteri Infantil.

- Algú nou ha entrat a la meva vida. Percebo l'amor al seus ulls. Omplirà el buit del meu cor? Qui sap.
- M'han regalat un hàmster.

-La societat és injusta i cruel. Els millors cauen i els pitjors triomfen. Un trist final per als fills d'Occident. Que t'he fet?
-Tinc 569 amics al facebook i no follo.

Consells útils per a blogaires #4 - atreu els geeks

Dels lectors dels nostres respectius blogs en volem ben poques coses:

1) adoració absoluta
2) que siguin molts i que comentin
3) Sexe i, eventualment, diners

No són qüestions aquestes que s'estilin a les trobades blogaires però sóc de la opinió que al món 2.0 hi ha lloc de sobres per l'egolatria, el servilisme, el benefici privat i el sexe esporàdic. Sigui com sigui, aquesta relació de requeriments desitjats és com la carta que s'envia als reis, intrínsecament optimista. En aquest text aprendràs com obtenir una satisfacció parcial, però raonablement satisfactòria, atraient un col·lectiu molt favorable en aquest sentit: els geeks.

Pels profans, s'entén per geek aquella persona, generalment entranyable, que serveix per fer-te particions gratuïtes pel Linux, entre moltes altres funcions vertaderament interessants.

Són un grup, els geek, que tenen un comportament cibernètic que pot jugar molt a favor teu. Si treballes la qüestió, et poden arribar a fer sentir molt important; catapultar el teu blog cap a cotes de popularitat difícilment assolibles tenint en compte la merda infecta que probablement expel·leixes. El que t'interessa de la seva manera de ser és el següent:

- Tots tenen blog o sigui que et poden recomanar i crear enllaços al teu per fer augmentar el teu Pagerank. També et poden agregar a tots els agregadors haguts i per haver.
- Són com els nyus de la Sabana. No importa quants cocodrils amb la boca oberta hi hagi al llit del riu, si a l'altre banda hi ha alguna cosa amb pantalla tàctil. Són molt fidels.
- Comenten. I molt. No sempre t'agradarà el que diuen i probablement moltes vegades no sabràs de què t'estan parlant. Però comenten. I molt.
-Tendència Fanboy. Domina els temes que els hi agraden i seran teus.

Dit això, anem a parlar de com encisar-los. Com que probablement parlaràs amb el mateix criteri de política internacional que de música barroca composta per retardats, doncs tampoc no t'hauria de costar gaire canviar la temàtica del teu blog. Aquesta és la relació dels temes que faran que la comunitat geek, de manera força unànime, s'exciti. Llista empírica, ni idea dels motius de fons.

1) El numero Pi. També els primers. Els hi agrada molt veure representacions gràfiques de fractals.
2) Posar els preus dels productes en iens o dòlars. Opcionalment, posar a quants euros equival.
3) Les expressions WTF, OMG, OMFG, FAIL i OWNED.
4) Parlant d'expressions d'origen anglès, són sensibles al hype.
5) Coses amb pantalles tàctils. Acotant, coses cares amb formes arrodonides i pantalles tàctils.
6) Tenen molts personatges mitificats però un en particular: Nikola Tesla.
7) Veure samarretes amb estampacions d'Space Invaders.
8) Battlestar Galactica.
9) Coses que tinguin bluetooth. Mòbils bluetooth. Auriculars bluetooth. Colonoscòpies bluetooth.
10) Canviar l'expressió "còmic", de tota la vida, per "novel·la gràfica".
11) Les pel·lícules fetes amb maquetes són millors.
12) També els hi agradaria que els hi mengessis la polla, emperò, no cal arribar a aquests extrems.

En resum, una manera senzilla, ràpida, barata i sostenible d'ascendir socialment a la blogosfera.

Consells útils per a blogaires #3 - Culpa a la societat

Quan tu escrius qualsevol cosa en un blog (des de temes existencials fins a la teva visita a la pelu d'aquesta tarda, passant per dissertacions sobre com mantenir un ritme intestinal rigorós) sempre buscaràs, conscientment o no, que el lector s'identifiqui en cert grau amb el que expliques. És a dir, que el lector tingui alguna cosa a dir referent al teu text, a raó de la seva pròpia experiència vital.

Podria parlar també de la llegenda ancestral que diu que als blogs s'hi discuteixen idees, a vegades totalment contraposades, i contribueixen a la difusió del coneixement i la comunicació entre persones. Des del meu punt de vista, i no és cap crítica, tota la cosa blogosfèrica aquesta es podria resumir com una mega rave d'egos compartint fel·lacions de manera massiva, però bé, això ja és un altre tema.

Sigui com sigui, el lector se sent més còmode quan pot trobar equivalències entre els teus textos i la seva vida. Un lector cómode significa comentaris i més punts per assolir el lloc que et pertoca com a blogger de referència.

Es comprensible que com a treballador de mines de sofre, o proxeneta, o aficionat als còmics (subnormals que llegiu aquest blog, vosaltres segurament ho anomenareu novel·les gràfiques) tinguis problemes per trobar nexes d'unió amb els teus lectors. Cap problema, la solució és senzilla.

De la mateixa manera que nazis i soviètics van deixar de banda les insignificants diferències ideològiques que els separàven tu també pots aconseguir quelcom similar, proporcionant al teu lector l'objectiu ideal de totes les seves crítiques i queixes. L'enemic perfecte, culpable d'absolutament tot, incapaç de defensar-se cara a cara però amb tentacles que extenen la seva influència arreu. Estem parlant de Satanàs difuminat: la societat.

Emprant aquesta tècnica de manera imaginativa aconseguiràs reunir adeptes que et comentaran i et seguiran sense reserves. Un quants exemples de les meravelloses aplicacions d'aquesta tècnica.

- No tinc amics. La culpa és de la societat.
- Ahir em van trencar les cames. La culpa és de la societat.
- Sóc fan de Wham! La culpa és de la societat.
- No se si Àfrica és un continent o un cotxe de la SEAT. La culpa és de la societat i de l'E.S.O.
- Jo no tinc la culpa de ser un inadaptat/ada social. La culpa és de la societat.
- Jo no tinc la culpa de ser un home/dona d'èxit. La culpa és de la societat.
- La Societat de Nacions va ser un fracàs. La culpa és de la societat. (nou rècord d'excel·lència humorística d'aquest blog)
- Porto un mocador palestí al coll i encara no he lligat a l'Autònoma. La culpa és de la societat i els aires de Sant Gervasi, que em delaten.


BONUS: Sóc conscient que dec una bossa de sugus des de fa molt temps, fet que deteriora la meva credibilitat. Però, en un futil intent de tornar més interactiu aquest blog, prometo mitja dotzena de piruletes en forma de cor a qui em respongui el següent. La pregunta és seriosa.

Quantes vegades mor (i reviu) en Krillin a bola de drac?

Consells útils per a blogaires #2 - Preocupa't per la Natura

És important que al teu blog exportis un missatge sostenible, responsable amb el medi i la natura, per tal d’aconseguir que els i les ossos/es polars puguin continuar vivint feliços al Pol Nord.

Podries pensar que es tracta d’una tasca complicada pel fet d’haver de predicar amb l’exemple. Reciclar, anar a comprar al Veritas, informar-te sobre el cicle de vida dels Caribus, plantar un molí de vent al jardi de la teva àvia, repassar el cicle biogeoquimic del P (fòsfor pels de lletres) abans d’anar a dormir, fer-te de Greenpeace... una feinada, és cert. Això del medi ambient és complicat.

Però - tranquil - la blogosfera posseix mecanismes de defensa davant aquesta incómode combinació de complexitats i compromís. És la pràctica que és coneix popularment com “parlar sense tenir-ne ni puta idea”, una de les millors coses d’Internet després del porno.

La idea és senzilla: parlar de la qüestió amb vaguetat, recorrent a tots els clixés que hagis vist a la tele i, sobretot, presenta’t com a una persona profundament a) interessada per aquests temes, b) consternada i preocupada pel seu desenvolupament i c) activa pel què fa a les solucions per posar-hi remei.

Si segueixes aquests consells, encara que siguis un Satan que dona de beure DDT als gatets del barri, passaràs a la posteritat com un dels grans creadors d’opinió sobre la matèria.

Amb aquesta senzilla consigna podràs ser un crack del medi ambient i lligar-te una “txati de la facultat de biologia de la UAB dient coses com:

1) El canvi climàtic és una putada, sobretot pels Tsunamis.

2) Estic a favor de la introducció de Daines en X lloc, encara no hi hagin cardat res mai de la vida al lloc X, i provoquin accidents de cotxes, i es mengin el blat dels camps... però hi estic a favor perquè són animals bonics i així la Natura està més happy. (Nota: quan parlis d’animals, intenta sempre que siguin macos i simpàtics. Ningú s’ha fet famós per salvar les rates i els pòlips marins)

3) El contacte íntim amb la Mare Natura és molt beneficiós, com la homeopatia. De fet, després d’abandonar una relació d’anys amb una tomaquera - era una intransigent - he encetat una nova relació sentimental amb la compostadora del jardí que m’ha permès explorar altres cultures.

4) El meu periple vital és més que suficient - i em sobra - per fer una projecció cap enrera de l’ordre de milers d’anys i dictaminar que “el temps està molt raru”. Prou de meteoròlegs, físics, climatòlegs i altres parasitant les arques públiques per fer quelcom que puc fer jo.

6) Tot el que se sap sobre el medi ambient ja ho va dir algun indi fa 200 anys abans de veure’s obligat a vendre les seves terres als rostres pàl·lids.

I ja està.

Nota: La bossa de sugus que vaig prometre encara està en joc. Una pista: És molt de dretes i creu en Déu.

Consells útils per a Blogaires #1 - Ser o no ser Escriptor

Exposats amb anterioritat uns quants consells per guanyar el premi Nobel de literatura amb el teu blog, estreno sèrie de posts amb finalitat semblant: formar futurs bloggers de profit, macos i amb valor afegit.

Consell #1 - Ser o no ser Escriptor

S'ha elucubrat molt al voltant d'aquesta qüestió quan, de fet, és ben senzill diferenciar un escriptor d'un simple profà. La següent imatge ho exemplifica:

Un escriptor es reconeix fàcilment per la unió íntima que s'esdevé entre la barbeta i algun dels dits de la ma, formant aquesta característica expressió facial "d'estar pensant".

L'individu de l'esquerra - tot i que segurament és molt bona persona - desprèn avorriment per tot arreu i de cap manera la convidaries a parlar de política, Kant o la força nuclear feble. Com a molt alguna xerrada frívola sobre futbol comarcal.

En canvi, el de la dreta, és que no puc pensar en res més que en follar-me'l

Per tant, en les teves futures aparicions públiques - el sopar de nadal a casa els avis, a l'ascensor, a la cua del pa, etc - assegurat de mantenir aquesta posició. Seràs molt més interessat, lligaràs més i protegiràs el medi ambient.

Bonus : Una bossa de Sugus per qui m'endevini qui és l'escriptor de la foto (és força fàcil)