De Madremanya podríem dir que està a cavall entre el Gironès i el Baix Empordà, al peu de la serra del Montnegre. Apartat de les principals vies de comunicació, ha sabut conservar l'encant de les poblacions medievals. Una passejada sense presses ens permetrà descobrir detalls interessants. Vinga!
Venint per la carretera de Bordils ens aturem al veïnat del Pedró. El primer que hi veiem és la creu de terme. Al seu costat un petit altar o pedra de les ofrenes on es feien les benediccions del terme, d'aquí el nom de Pedró.
A la casa més propera hi veiem la inscripció de "Cuartel del Norte", mostra de les antigues divisions administratives de l'època napoleònica.
Seguim el carrer en lleugera baixada i observem les antigues cases del veïnat, avui rehabilitades mantenint l'arquitectura tradicional de pedra.
Ens arribem al nucli de Madremanya. La vista general del poble dalt del turó, amb les cases voltant la immensa mole de l'església que suggereix el seu caràcter també defensiu, ens parla de les vicissituds històriques passades.
En documents de l'any 994 ja es parla de Matremania i el 1017 surt anomenat com a Matre-magna.
A l'encreuament de carreteres just a l'entrada, punt anomenat Quatre Camins, hi ha una petita capella de pedra amb una imatge de la Verge amb el Nen en braços. Aquesta és una còpia de l'original que es troba al Museu d'Art de Girona.
La primera gran construcció que tenim enfront es tracte de can Güell, caracteritzada per la torre quadrada, tres grans palmeres i una immensa reixa de ferro noucentista.
A més de l'església destaca singularment ca la Gracieta amb una torre quadrada del segle XIV i uns merlets decoratius triangulars, dues balconades i dues torretes laterals amb coberta piramidal.
Entrem pel carrer de Sant Esteve i a partir d'aquí anem descobrint els petits detalls que ens parlen de la historia de l'indret, amb arcades, portes, finestres, llindes amb inscripcions gravades...
De seguida creuem el portal oest de la muralla, del segle XVII (can Fonsu).
Arribem a una petita plaça; a mà esquerra ens queda el portal de can Nadal.
Per un portal gòtic dels segles XIV-XV (ca l'Hipòlit) travessem una més antiga muralla, la que protegia la sagrera, espai sota la immunitat eclesiàstica, de 30 passes al voltant de l'església.
Davant tenim una gran escalinata que puja fins a l'església de Sant Esteve. La construcció actual, bastida sobre una d'anterior ja esmentada al segle X, és dels segles XV-XVI.
El campanar, del segle XVI, té la base quadrada amb dues finestres a cada costat i la coberta piramidal.
Sobre de l'absis hi ha una segona torre des d'on es beneïa el terme.
Cap el segle XVII s'hi va adossar la sagristia, a la paret exterior de la qual hi han unes grades de pedra que servien de cadafal per els músics.
Damunt hi ha l'escut de Madremanya amb la data de 1781.
D'aquesta plaça surten diversos carrerons. Un d'ells ens condueix al portal Nord de la muralla, del segle XV.
De la plaça dels Quatre Vents unes escales, anomenades la Costa Rivera, ens portaran a l'avinguda de les Gavarres.
Cap a la dreta veiem les cases construïdes aprofitant la muralla.
Passejar sense rumb pel nucli ens permet anar descobrint nous angles, punts de vista i racons interessants.
Als afores hi ha un altre edifici singular, Can Vinyes.
Sortint del poble per la dreta de can Güell, a un parell de quilòmetres hi ha el nucli de Pedrinyà, que pertany al municipi de la Pera. Aquí podem observar l'església romànica de Sant Andreu ja esmentada l'any 1064, restaurada fa una trentena llarga d'anys.
D'una nau i absis semicircular, la façana de ponent és l'única part del monument molt alterada tardanament, a sobre hi ha el campanar de cadireta amb dos arcs de mig punt. Les pintures murals romàniques que decoraven el mur i la volta del presbiteri es conserven al Museu d'Art de Girona.
L'absis està decorat amb arcuacions llombardes.
Tornat cap els Quatre Camins agafem la carretera a mà esquerra que ens durà fins a Millàs. Veïnat que pertany al municipi de Madremanya.
A la primera casa que trobem, en agafar el trencat que ens porta cap el centre, observem la inscripció de "Cuartel del Este", al igual que l'anterior, de principis del segle XIX.
De la imatge que tenim davant sobresurten el castell i l'església. El primer està fortificat des del segle XIII. Destaquen els finestrals gòtics de construcció posterior. Uns merlets coronen la torre.
A la façana de migdia hi ha l'escut dels Millàs.
L'església de Sant Iscle és del segle XIII de la que és conserva l'absis, també amb arcuacions llombardes.
El campanar de planta quadrada és del segle XVI. Té una finestra a cada costat i el sostre, de forma piramidal, està decorat amb ceràmica policromada que data de la darrera restauració de fa unes dècades.
La porta està dins d'un pòrtic cobert amb arc i volta. Al damunt hi ha un balcó del castell. Es tracta de construccions adossades.
Davant mateix hi ha un pou amb dos seients festejadors. Dóna a un abeurador amb una antiga aixeta.
Al costat del castell hi ha una imponent masia de tres plantes, can Carreras, amb l'escut dels Gomar, els propietaris del castell, en el frontis de la porta dovellada.
Gairebé davant del castell hi havia hagut la creu de terme del segle XVI. Fou enderrocada durant la guerra civil. Sobre el pedestal original l'any 1973 se'n va col·locar una de nova amb els mateixos motius que la primitiva, tanmateix recentment, maniobrant un camió de serveis, la va destrossar de nou. Una marca al terra n'indica la situació.
Davant d'aquest punt, antiga bifurcació de vies romanes entre Empúries i diversos assentaments empordanesos, es poden observar les restes d'una vil·la romana que fou habitada entre els segles II i IV.
En el nucli hi han diverses cases i masies, avui, en la seva majoria, són segones residències, que mantenen senyals i inscripcions del seu passat històric.
Destaca la inscripció a la llinda de la porta de can Juià que diu "Ferriol Juvà me fecit. Dia 8 d'agost de 1820. Ab cor contrit digues: Alabada sia la passió de Jesucrist".
