Avui és jorn d’aniversari,
però no hi haurà festa,
estem de dol, del teu dol.
Segur que amb l’agenda plena
de retrobaments
també se te’n haurà anat
del cap, la celebració.
Tothom haurà vingut
des de fa uns dies a veure’t,
l’ordre no és important,
la felicitat en el retrobament,
prémer les mans,
fer abraçades i petons,
suposo que ara no et faran
mal els genolls
i podràs caminar al costat de l’espòs.
Hi ha temps pera a mil cabòries,
estones de xerrar amb tots
i preguntar, preguntat molt,
i de tant en tant mirant avall,
per veure el que has deixat.
Patint per com ens hi va,
els petits que ja no ho són tant,
que fan.
Els fills com ho van portant,
ja pots veure, anant fet i pensant.
Les amigues de tota la vida,
que en petits racons
et van plorant,
que soles estan i cada cop més soles,
la resta se’n va marxant,
queden les menys grans plorant.
Avui és jorn d’aniversari,
però la festa en porta un toc de dol.
És el moments dels records
i del que faries ara,
que diries i potser ens faries
esclatar de riure,
i un altre cop, en voleu més?
Vinga, no s’ha de quedar res al plat.
Avui és jorn d’aniversari
i per primer cop, no l’hem pogut celebrar.
Estem de dol.
