dilluns, 30 de setembre del 2024

Sóc un món tot sec

 

Sóc un món tot sec,

i espero l’ànima

que em retorni.

Com fugint pel centre

 

Relats conjunts de setembre

 

Com fugint pel centre

d’un túnel arrodonit

que em recorda

un d’aquells tubs enormes

per on s’hi pot escapar

la mar tranquil·lament.

On veig al final

una llum clara i tèrbola

que potser em vol dir

que allí es troba la fi

dels meus turments,

o a l’inrevés,

que allí començaran.

Un camí on el cap

em juga canviants

visions de cares

i vaixells

que de nou em criden

sense dir-me el nom.

Només espero

que la temptació

de creuar aquest túnel

no sigui pitjor

que la de quedar-me

a l’inici.

Ara els contorns del tub,

es mouen com una boira

que vol envoltar-me,

mentre encara dubto

entre seguir el camí endavant

o retirar-me,

si encara tinc temps.

diumenge, 29 de setembre del 2024

Té entre les mans

 

Té entre les mans

el reconeixement.

Té entre les mans

la constatació de l’esforç.

Té entre les mans

el record del que ha fet.

Té entre les mans...

I això vol dir

que no s’atura

en aquest moment.

I això vol dir

que és un punt d’inflexió.

I això vol dir t

reballar més i millor.

I això vol dir ...

És l’abraçada

 

És l’abraçada,

la clau obrint el camí?

Jo espero.

dissabte, 28 de setembre del 2024

Si jo pogués

 

Si jo pogués

deixar en els teus llavis

l’escalfor dels meus.

Si jo pogués

deixar en la teva pell

les carícies

dels meus dits.

Si jo pogués

tornar a veure la bellesa

dels teus ulls.

Si jo pogués

escoltar la dolçor

de la teva veu

una altra vegada.

Si jo pogués...

Si jo pogués...