M'han enviat del web Rodamots la paraula del dia, far, i en l'entrada diuen que la persona que és al càrrec d'un far es diu faroner. Note una intenció correctora en afegir aquesta informació, perquè el parlant, si hi aplica la lògica de morfemes, diria que de far va farer; de més, al diccionari DIEC no és admesa aquesta paraula, sinó faroner.
Tot seguit vaig al Coromines i cerque farer. Aquesta no hi apareix; cerque faroner i sí que la trobe. De retruc cerque far i faró, que és d'on hom suposa que naix faroner i les dos fan referència al fet del senyal de foc, de ben antic. Però és només en far on hom pot llegir la idea d'una torre a la riba de la mar. A l'últim, de faroner no hi ha cap datació d'antiguitat.
El meu dubte és, per què és al diccionari la forma farer?
