Dràstic

De les paraules que vaig aprenent del grec, una que m'ha pres l'atenció és dràstic (δραστικός), que ve d'acció (δράση), i que al diccionari del DIEC té com a significat ràpid i violentament (i que d'altres tradueixen com a enèrgic o eficaç). Fa dos dies, en un canal castellà, en mig d'una tertúlia, u dels parlants, d'origen sud-americà, envers unes declaracions del president d'Espanya va exclamar: se equivoca drásticamente.

Doncs bé, ja tenim l'embolic en marxa. Perquè dràsticament no és dramàticament i ací és on rau el problema, perquè en anglés drastic no és només ràpid i violentament, sinó també dramàtic: vet ací ço que volia expressar el tertulià sud-americà: se equivoca dramáticamente.

El meu dubte és: s'escamparà com l'oli, tendrament i suau per la nostra llengua, com assequible i accessible?

Vós, vosté

Abans de dedicar-me a l'ensenyament als instituts vaig estar formant-me en altres coneixements que no tenien res a veure-hi de bestreta: idiomes, llenguatge administratiu, traducció i correcció, etc. Hui vull fer esment a un aspecte lingüístic ensenyat a l'institut i que té relació amb l'administració: el tractament personal. Quan estudiava per al certificat de la Junta aquest tema, hom deia que el tractament havia de ser la segona persona del plural: vos sol·licitem, vos recomanem, permeteu-nos, etc. Segons els autors de manuals administratius, ha estat sempre marca del català adreçar-se amb respecte amb el vós (igual que fa el francés), però que a força del costum castellà, ja hem identificat el respecte amb la tercera persona del plural: li sol·licite, li recomanem, permeta'ns, etc.

Els manuals de llenguatge administratiu ho tenen clar, però no els llibres de text de Secundària i el DIEC (mireu l'entrada de vós-vosté). Quan parlen del tractament personal sempre posen com a respectuós tant el vós com el vosté. El fet és que si els manuals d'administració bandegen el vosté per poc genuí i per reivindicar el llenguatge administratiu català, per què els llibres de text d'institut el mantenen? Aquest fet lingüístic, el sabem tots els docents? I els que el sabem, el posem en pràctica? Per últim, podríem igualar com a falta el tinc que i el vosté?