De menut, segons ma mare, sempre estava "dotorejant-li-ho tot": obria les portes, mirava dins dels armaris, furgava als calaixos... No sé ben bé ni què cercava. Supose que no era res que m'importara en realitat, sinó que ho feia simplement pel plaer que suposava descobrir alguna cosa ignota o prohibida. De fet, és un verb ideal per explicar el que fem molts quan cerquem a internet: dotoregem d'ací allà pel simple gust de conéixer coses noves.
Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Però una pregunta, jo dic (o diem o em diuen) dotor/a: mira què dotor que és! i no dotorejador. En canvi sí dotorejar..
Clar, clar! El substantiu és "dotor" i el verb "dotorejar".
A Torrent també diem dotor i dotorejar, però crec que és una paraula molt poc estesa. Deu vindre de doctor (igual que rector fa retor), i els altres pobles diuen xafardejar i xafarder.
Tanmateix, crec que dotor és molt més expressiu.
M'encanta dotorejar per internet!
Això de dotor arriba al Camp d'Elx: "dotor" i "dotora" que en conec dels dos sexes.
Ar, hi ha una diferència semàntica clara:
Un dotor fica el seu nas en tot sense necessitat de parlar mentre que un/a xafarder/a -que també ho diem-ho fa amb la llengua i ho comenta tot.
És curiós, el diccionari Català Valencià Balear ho arreplega tot...però no dotorejar!!! És el meu diccionari preferit però amb açò m'ha decebut una miqueta...
Utilitzeu aquesta paraula, que és molt "de tota la vida" i molt graciosa, que no muiga...!!!
Del meu poble, Aldaia, a l'Horta, es diu que està ple de dotors, és una paraula molt i molt viva. I, si bé al DCVB no apareix "dotorejar" si cerques "dotor" et duu a "doctor" i allà en la 4a accepció "Persona que pretén de saber molt, d'entendre en moltes coses, i que en tot es vol ficar i manar".
Publica un comentari a l'entrada