matxutxo/a

Això de ser sinònim ha de ser un treball difícil, perquè no aconsegueixen mai equiparar-se a la paraula que suposadament han d'igualar. Sempre existeixen matisos que enriqueixen el significat i allunyen de l'equiparació perfecta.Per això hi ha solters, fadrins i matxutxos. Aquests últims no són uns solters qualsevols, sinó que ho són a partir d'una edat en la que "suposadament" haurien d'haver-se casat ja. Així com fadrí no té connotacions negatives, matxutxo si que sol usar-se en el sentit de que "ja se li ha passat la saó i eixa persona seguirà sempre sense casar", "és massa major per casar-se".És una d'eixes paraules que t'omplin la boca quan les dius. Tan curiosa em resulta que fins i tot he comprovat que existeix i que no és sols una paraula perduda al poble dels meus pares.

Enviat per Robin de la Murta, un empelt de la Ribera en terres de l'Horta Sud

morranguera

Rastre que queda al voltant dels llavis després de menjar -per exemple- xocolata.

Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua

meló d'alger

Nom que s'utilitza generalment al País valencià, per referir-se al fruit de la sindriera, que és esfèric o el·lipsoidal, de volum que arriba fins a 40 cm. de diàmetre, de clovella verda i molla vermella, molt dolça quan és ben madura. De l'altre meló se'n sol dir 'meló de tot l'any'.

Enviat per Ferran Suay de Tallers per la llengua

morrandes

Sempre després d'allò bo. No pots acabar amb morrandes si allò que les provoca no val, i molt, la pena. T'ho recordaven seguit seguit de menut i ho recordes, ja grandet, de tant en tant.

Enviat per Miquel Torres de l'illa sense costes

mostós

No és ben bé brut, tampoc apegalós.
És molt senzill: si la cervesa acaba de vessar sobre la barra, aquesta resta apegalosa el que queda de nit; si hi ha cendra, i rodals misteriosos, i gots mig buits, i llavors vessa la cervesa, estem a tocar d'una barra bruta; quan és mostosa, no sabem ni des de quan, ni per què, només sabem que cal evitar el contacte entre pell i barra.
Amb el colze degudament protegit, evidentment, podem fer el que vulguem.

Enviat per Miquel Torres de l'illa sense costes

musa

No és cap de les deesses de les arts i la inspiració. Em refereixo al personatge mitològic que anomenaven el "Moro Musa", que és com era conegut el militar de més alt ranc de les tropes dels Omeyes quan van envair la península el segle VII, pel que sembla era un militar ferotge i quan es va produir la conquesta tenia més de setanta anys. A la meva infantesa era molt més utilitzat que l'home del sac (per posar un exemple).

Enviat per Pratinsky de l'agulla, el paller i les ulleres

marmolar

Cadascú s'enfada a la seua manera; supose que per això els pobles tenim moltes maneres diferents d'enfadar-nos, d'expressar molèstia respecte a l'actitud d'un altre, i els verbs relacionats amb això varien de comarca en comarca. Per La Font d'En Carròs si una autoritat s'enfada amb un xiquet existeix el verb "marmolar". Originalment es referiria a algun tipus de renec en veu baixa, perquè l'origen segons el Diccionari Català-Valencià-Balear és el mateix que el verb murmurar. En tot cas, ara els pares o els mestres o les persones majors marmolen als xiquets quan fan una cosa mal feta. Es dóna la curiositat que a la Vila Joiosa el verb utilitzat per quan un pare o un mestre esbronca o s'enfada amb un xiquet és el "funyar", que té origen en el "refunfunyar".

Enviat per Marta Insa de Marta Insa. Apunts diaris

marge

El paisatge de les muntanyes del meu poble està solcat de màrgens de pedra seca que van bastir moltes mans anònimes. Al cap de tants anys, aquestes parets encara sostenen franges estretes de terra eixuta en què ja no es distingeixen les antigues oliveres dels matolls salvatges. Tanta feina debades, segurament. Però a mi m’agrada buscar des de la finestra del cotxe el perfil de les pedres i comprovar que arriben fins gairebé al capdamunt de la carena. Els màrgens són també una metàfora de la perseverança dels nostres avantpassats, que no es rendien a passar gana i a no ser amos de res.

Enviat per Teresa Tort

mostatxó

Peça de pasta dolça, de forma circular, composta de farina, oli, sucre i ou, i cuita al forn. L'àvia sempre ens feia mostatxons per berenar i esmorzar. Quan tornava de l'escola i pujava a al pis, ja sentia la olor i corrents entrava a la cuina, on els mostatxons estàven ja a punt per menjar. Una presa de xocolata, un parell de mostatxons.Uns moments del dia que molt sovint em vénen a la memòria.

Enviat per Roser de Chào ông Viêt Nam

mamar

Alletar. Manera natural d'alimentar els mamífers -les mamíferes- a les seues cries. Contacte íntim que no només proporciona aliment sino també calor, seguretat, afecte, coses totes necessàries per a poder créixer en salut. Moments de felicitat i plenitud tant per al fill que mama com per a la mare que li dona de mamar. Una de les experiències més gratificants que m'ha donat la vida i que aconselle que cap mare es perda. La seua etimologia deriva, de segur, de la simbiosi de les paraules MAre + estiMAR

Enviat per kirikú del bloc de kirikú

marjal

Entre la terra i l'aigua. Al llarg dels segles, espai sobre el que planava el perill de pestilència, ara en forma d'especulació. Espai liminar de la terra que es fa molla (els aiguamolls, altra paraula bellíssima, que oscil.la pel seu camp semàntic), que vol fer-se aigua; espai on l'aigua s'endinsa en la terra i la comboia. Terra de sèquies, de terres negres i bones a la Plana de Castelló. Estius i diumenges d'arròs amb ànec i alqueries. Paradís de modesta exhuberànica de l'imaginari local. Terra de sainets, en tots els sentits de la paraula.

Enviat per Ferran Archilés. Castelló de la Plana-València

mante

Fins no fa massa anys aixina era com cridaven els majors als xiquets a molts pobles valencians. Una frase molt repetida de la nostra infantesa és justament: mante, tu de qui eres? Desconec l'etimologia de la paraula, probablement derive d' amante i no siga una paraula genuïna ... no ho sé. Siga com siga és una paraula ben bonica que forma part del meu paisatge afectiu, del meu i del de tots els qui fa uns anys érem xiquets per aquestes contrades.

Enviat per kirikú del bloc de kirikú

màrfega

L´havia d´omplir en la mesura correcta per estar còmoda tots els dies del campament.No havia d´escatimar les tiges seques ni posar-ne de més. Olor i crec-crec de la palla des del moment que l´agafava a cal pagès i totes les nits en les que hi dormiria toveta. La va fer la mare, d´un cotó gruixut i amb una llarga cremallera. Nits d´estiu que queden lluny. Voleu dir que encara se´n fan servir de màrfegues?

Enviat per Montserrat de Marçal Kottler Queralt

moniato

1. Nadal, iaia, torrons.
2. Tubèrcul que, pel seu sabor i pel seu color, endolceix i alegra la vida a l'hivern, ja siga bullit en el "putxero" o confitat en els pastissets.

Enviat per Vicent Baydal de Vent d Cabylia

mà

Mà és una de les primeres síl·labes que aprenem a dir i, entre altres coses, conforma la paraula bàsica per a un xiquet: mama. Mà com a simple síl·laba també és una part del cos. Però per als més menuts, a la Safor, mà també té un altre significat: Aigua. Quan un xiquet té set, demana mà; quan els pares volen que bega, li ofereixen mà. I aquesta síl·laba tan simple, tan bàsica i essencial compleix una funció també simple, bàsica i essencial. El millor de tot va ser el dia que vaig descobrir que mà com a sinònim d'aigua era una paraula que procedia dels musulmans -de fa no sé quants segles- i que en àrab, ma també continua significant aigua.Ací, s'ha mantingut en els més menuts per la facilitat de pronúncia. Però per a mi, Mà, més enllà d'aigua, em sembla un curiós pont lingüístic entre espais i temps.

Enviat per Marta Insa de Marta Insa. Apunts diaris

maridet

capsa de ferro o recipient de terrissa, i antigament de vegades de fusta, dins el qual es posa foc i es col·loca sota els peus per escalfar-los. Amb maridet jo només he vist escalfar-s'hi les monges. És bo d'endevinar que els maridets de les monges de la meva infància eren fets amb les llaunes d'un formatge precursor de la plastilina d'ara o les de l'abominable llet en pols que ens duien els ianquis, fondejats davant dels nostres nassos, quan venia l'esquadra. En això va consistir el Pla Marshall, almenys per a mi. La VI flota del Mediterrani de la Navy fondejada a la badia i haver de berenar d'aquells grumolls col·loidals que deien que era llet i d'aquella plastilina que deien que era formatge

Enviat per x de L'hidroavió apagafocs

mumaraca

La meva mare feia servir aquesta paraula per designar una mena d'efígie de cartró-pedra grotesca que passejaven els alumnes de l'institut de Girona en una desfilada amb motiu de la festa de Sant Tomàs, patró dels estudiants, a finals dels anys 60 i primers 70. Figura al diccionari Alcover-Moll com a sinònim d'espantaocells, indicant-ne la procedència a Llofriu (Baix Empordà). El mateix diccionari Català-Valencià-Balear remet a moaraca, amb exacte significat d'espantaocells i ús a Bordils (Gironès). A Sarrià de Ter (Gironès) també se li aplica similar significació d’estaquirot.No n’havia sentit la pronúncia en molt temps fins que fa un parell d’anys i fruit d’iniciatives de recuperació de mots semblants a aquesta, vaig convertir-la en el meu mot talismà.

Enviat per Josep Maria Sansalvador de De res, massa

mot

És molt emocional per a mi, com a vehicle, com a camí envers l'expressió humana.
Com a literalitat i fidelitat a una llengua que es desglossa en bocins petits que són els mots mateixos i permeten la màgia de la comunicació entre vius i morts.

Enviat per Helena Arumi

malson

Viatge interior a les tenebres que creixen dins nostre per culpa de les convencions socials. Allà on tot pot esdevenir realitat.

Enviat per La intransigent

merdós

Vol dir presumit, en mallorquí. És un dels mots que més m'agraden, molt expressiu. Ara, no estic gens segura que m'entenguin quan l'escric. Un dels personatges principals de Babalusa la medusa (don Marçal) és un merdós que sembla de la família de Dràcula, perquè sempre va massa mudat segons la narradora que el descriu.

Enviada per x de L'hidroavió apagafocs