La vida
et canvia en un instant, et despistes un segon , tombes el cap , i tot el
paisatge pot haver canviat.
Patim
perqué tot ens surti bé, perqué la nostra familia estigui segura, per viure una
vida amb plenitud...i fets com els de
Barcelona et recorden que res és sota el nostre control.
Quan
saps que la teva filla és a Barcelona, parles amb ella, però et diu que no
pensa fer res del que tu li proposes i et respon “la que estic a Barcelona sóc
jo”, entens que tot guarda un equilibri tan subtil i delicat, és un fil tan
prim que en qualsevol moment es pot trencar. Observes tants camins diferents
com formes de pensar.
Hi ha
cents de persones que han perdut éssers estimats en atemptats. Per a ells la
vida mai més serà igual, serà una vida, però mai com la d’abans. I s’hauran de
llevar cada matí observant que el món continua, però el seu ja no té el mateix
color i sentiran que van a ralentí, carregant un dolor al pit que potser el
temps podrà alleugerir, però la seva vida mai serà com abans. Hauran de
reconstruir-la. I qui et diu que a tu mai et passarà res així? És com si la
desgràcia fos un embut, que t’arrossega cap dins i res ni ningú te’n pot
alliberar, és un sincronisme fatal implacable.
Sento
que hi ha coses que sí podem fer. Tot
comença en nosaltres mateixos, en no jutjar, en no pressuposar, en mantenir-nos
en la bondad, en tenir un mirada neta per a tot plegat, en no deixar-nos de dir
un t’estimo, ni guardar-nos les abraçades, res no és res si no és viu. I hem de
seguir sortint al carrer, estimant la vida, mirant-nos als ulls, que tenen tots
els colors, i veure’ns en la diversitat, en l’alegria i en el dolor. Aprendre a
perdonar i a deixar de parlar per no dir res, i omplir la vida de contingut
lluminós que abraçarà el nostre cantó més fosc. No som tan diferents, més aviat
patim tots del mateix. Hem de deixar de banda la ignorancia, i no esperar a
Nadal o a les fatalitats per donar-nos un cop de mà.
Cada
dia viscut és un regal, cada moment , cada mirada, cada carícia, és un present,
perqué en qualsevol instant el paisatge pot canviar…i res tornarà a ser igual.
