Ja us ho dic ara... ni sóc músic ni se com tocar la guitarra... però m'agrada la música, i m'ho passo bé assaborint el treball amic de les persones que saben rascar-la -la guitarra-. I ara que arriba el primer de maig, amb el seu pont (i sóc afortunat doncs faig festa)... vull compartir amb vosaltres la música de l'amic bodegueiro, del Carlinhos Medeiros. Malgrat sóc conscient de què aquets dies estaré més proper a la taula de planxar (m'hi ha fet pemsar la que surt al vídeo) que no a la guitarra i l'hamaca... aquí us deixo aquesta bella cançó, aquí us convido a escoltar com en sap aquest Carlinhos, de comunicar tendresa.
Blocaire, periodista, músic... i per sobre de tot persona: aquí el teniu.
Vull dedicar el post d'avui a la *MaRiA*, per motius que més endavant explicaré.
S'escriu molt sobre el conflicte que enfronta Palestina i Israel, i jo no en se prou. Tot i amb això la meva opció a favor de Palestina és clara, potser per això dóno suport a la xarxa blocaire Palestine blogs.
Avui vull convidar-vos a donar-hi suport des del vostre blog. Com? Aneu a aquest enllaç i escolliu un banner que podeu penjar... i aneu investigant
Respecto els pobles, la gent palestina i israeliana que volen viure en pau. Detesto però la maquinària de l'estat d'Israel, que dia rere dia està matxacant el poble palestí.
En aquesta imatge podeu observar com es colonitza un territori, com canvia de color. El blanc, que s'escampa com una taca d'oli representa l'ocupació sionista sobre el poble palestí.
Només vull mostrar el meu suport a aquest jove que acaba de ser detingut per la policía de Joan Saura. El conseller ecopijo avui mateix ha enviat la seva policía a estomacar a cops un grup de persones que demanaven la llibertat de l'esmentat terrassenc.
Cremar una bandera catalana no comporta cap pena. Ha de comportar pena de presó cremar-ne una d'espanyola? O tots moros o tots cristians.
No acabo d'entendre a què juga en Saura... es diu ecologista i defensa xuclar aigua de l'Ebre, es diu d'esquerres i ordena carregues com en Franco...
Aquest matí, aprofitant que la Rambla Nova no estava ocupada per les parades del mercat que no deixen gaudir de l'espai públic, he pogut conèixer la gent de Batek i moure'm una mica al ritme trepidant de la seva música. No duia càmera, ni vídeo... ni falta que feia, però per compartir-ho amb vosaltres he anat a la seva web i els he agafat un vídeo. El directe, és clar, molt millor!
No vaig seguint les diades a nivell de blog doncs no acabaria mai de la vida, no pararia quiet. I avui és 25 d'abril, una data marcada a foc a la història del nostre poble doncs l'exèrcit borbó guanyà la batalla d'Almansa... el mal de la qual "a tots alcança". Van tenir més sort, però, els germans portuguesos que pogueren dir adéu als qui avui ens fermen.
I el 25 d'abril... ens du també olor de clavells, la música de José Afonso... aires del portugal més emblemàtic, més digne.
I mireu com ens endropim... tinc un CD de José Afonso amb aquesta cançó... ì per no aixecar-me l'he buscada al youtube i m'ha fet gràcia la imatge que l'acompanya.
Després d'un grapat de posts d'aquells potser massa actuals, a la contra del que ens estan fent doncs mireu... he pensat en dedicar-vos aquest "joropo" a valtrus, les persones que sovint o esporàdicamnet feu cap a aquest, el vostre blog.
Un joropo?... l'estic assaborint tot just ara, amb valtrus. En tot cas aquesta peça és un joropo tradicional veneçolà interpretat per Mónico Marquez i el seu "Grupo Estribillo" amb acordió, timbal quadrat anomenat "La caja"... però amb un protagonisme essencial de la veu, del missatge, de l'alegria.
Penso que darrerament he postejat massa a la defensiva, dient la meva a algunes barbaritats que veig, per no dir animalades. Però això mai, mai... ha de fer que perdem l'alegria, les ganes de viure i de treballar per un futur si més no que no sigui pitjor que el que ens dissenyen els de sempre. No? Vinga, aquest joropo per tots valtrus, blocaires de l'ànima.
Cada cop tinc més clar que a nivell de partits polítics -diguem-ne, tradicionals- no existeixen gaires diferències en allò bàsic. Un matís, una modulació, una paraula més agosarada són suficients per a que res de res faci cap canvi. O per dir-ho millor per a que tot canviï sense que canviï res.
Per això m'ha desagradat l'actuació de la regidora Empar Pont, a Reus, que ha intentat desterrar les entitats cíviques de la plaça del Mercadal, enclau tradicional on es desenvolupa la festa de Sant Jordi enviant-les a campistraus... com ja ha fet pel tema de les barraques de festa major.
O tots moros o tots cristians...
La regidora ha decidit que les llibreries romanguin a la plaça del Mercadal acompanyades de les floristeries, que van aixecar els eu crit al cel i van aconseguir romandre al lloc. Però és clar... les entitats no domesticades no agraden, potser per això no han tingut permís per instal·lar-se a la plaça. però com que són entitats dignes no s'han deixat arronsar i s'han instal·lat a la plaça. la repsosta... identificacions policials i sanció econòmica per a onze entitats. Aquesta és la seva democràcia.
Per la meva banda m'he permés la llibertat d'enviar-li un comentari -així, a raig i sense pensar-m'hi massa- a la regidora republicana. Espero que el publiqui al seu blog. Però si el voleu llegir el copio aquí baix:.
No comparteixo la vostra decissió d'arrebassar l'espai públic tradicionalment emprat per les entitats, moltes d'elles pertanyents al catalanisme polític, i enviar-les a experimentar nos espais allunyats de la festa... és el cas de les barraques o -especialment- de Sant Jordi. Aquest boicot soterrat cap a la societat civil l'entendria procedent de la dreta pura i dura que representa el PP... He d'entendre que no existeix cap diferència amb el vostre partit? Estic ple de dubtes, com suposo que ho estaran les entitats que heu decidit reprimir amb una sanció.
A Tarragona, molta gent i masses activitats: com un telenotícies, impossible prestar una mica d'atenció a res.
Mentre les llibreries no es veuen forçades a desmontar les parades abans d'hora la majori d'entitats ho han de fer doncs els castells també ocupen el mateix espai... i mentrestant les institucions s'afanyen a intentar programar una festa que es regula per ella mateixa i he pogut observar amb horror com un escenari mig tallava una coca de la Rambla Nova sobre el quan en la lengua del imperio s'hi ballava el chiqui chiqui i es feien referències còmplices a la guàrdia civil... Si us plau! Dies te l'any! La Rambla pels llibres, les roses, les entitats, les llibreries, floristeries i pel poble.
Què hagués passat si hagués coincidit amb el mercadet ocupa?
Bé deixo ja aquests temes locals per fer-vos una pregunta de rigor: Com us ha anat Sant Jordi?
M'he sentit força identificat en una de les pancartes d'aquesta massiva manifestació que hi va haver a Deltebre en defensa de l'aigua i -de retruc- la terra. Diu així: Ni euros ni aigua.
A les portes de Sant Jordi, el dia de la llengua, la rosa i el llibre per excel·lència vull compartir amb tots valtrus el desig de què poguem trobar estonetes que ens permetin gaudir de bons llibres en format paper a qualsevoll lloc, però en calma i tranquil·litat.
En tot cas, i si preferiu continuar online doncs us recomano dos enlaços santjordístics (es diu així?)... aquest per restar amatents a demà a les 10 i aquest per compartir una mic de bon rollete amb la vostra gent.
No time for love?
Potser si... però no per Sant Jordi!
La imatge és obra d'Amèlia, a qui li desitjo bona diada.
Els ecopijos ecosocialistes (l'eco dels socialistes, vull dir) ho tene claret claret... modifiquen el significat de les paraules per tal d'aplicar la política més insostenible possible camuflada de progressisme sostenibilista.
Avui en Baltasar no ha arribat a Tarragona en bicicleta... ho ha fet acompanyat de desenes de policies, amb grues retirant cotxes, amb dues furgonetes-tanquetes incloses i una flota de cotxes de gama alta, en gran part Audis.
La cara amable de l'ecopijisme antisistema s'ha esvaït. Ho demostren les actuacions del Saura i els seus mossos reprimint moviments socials i la del conseller transvasista Baltasar.
Què se n'ha fet de la gent del PSUC, què se n'ha fet de la gent del PCC, què se n'ha fet de la gent del MCC, què se n'ha fet de la gent de la LCR, què se n'ha fet de la gent de Revolta, què se n'ha fet de la gent de La Plataforma, què se n'ha fet de la gent del PORE, què se n'ha fet de... No puc creure'm que tantes espurnes de dignitat siguin ara puntals del neoliberalisme, siguin ara els que continuen el Plan Hidrológico Nacional del PP a la catalana...
No treballeu pel poble. Per a qui treballeu?
Dedico aquest post a la gent valenta que encara milita a ICV de les Terres de l'Ebre.
La fuita radioactiva d'Ascó ha estat 100 vegades major que lo que va declarar-se inicialment.
Hi hagi fuita, no hi hagi fuita.
S'amagui informació, no s'amagui informació:
Cal reobrir el debat antinuclear.
De què ens serveixen els nostres polítics si quan governen deixen que els mossos reprimeixin com Franco, fan transvasaments, diuen que existeix seguretat ciutadana, l'educació està per terra, el territori no diguem, i podríem continuar el missal de greuges...
Ahir els uns, avui els altres i el nostre territori cada cop més pudent, sec i deixat no de la mà de Déu... sinó de la mà del formigó, les canonades, les comissions i l'especulació.
14 d'abril i no us parlaré d'història... En Joan Martín ha entrat amb força al món blocaire tarragoní... pels continguts del seu Anades i tornades i també per alguns comentaris que amb gust he resseguit per aquests blogs de Déu... que neixen i es multipliquen que dóna gust.
I jo anant aprenent coses noves... doncs descoeixia aquesta formació, ja clàssica dins el panorama musical de Tarragona: Metamorfosis era el seu nom, i molt tarragonina la caràtula del seu disc Papallones i elefants... un disc que m'imagino que més d'un deu guardar com una joia entre els vinils, com una mosra d'una època potser escolada, però sempre present en els protagonistes que a ritme de nit, de somni... van anar obrint escletxes en aquesta bassa d'oli que era la Tarragona de miliatrs, capellans i funcionaris en l'època del Naranjito.
Bé... m'hagués agrat conèixer aquest grup... assaborir aquest disc... I mai és tard. El seu bateria ha volgut compartir amb mi -amb valtrus- la seva música enviant-me el que ha anomenat freememe, un meme que pot entomar qui vulgui, lliurement. Diu en Joan que "El regal és un tema musical en el que com a beteria vaig predre part essent component del grup Metamorfosis des del principi fins al final, cap allà al començament dels vuitanta del segle ja, també, passat. I es tracta, el meme, del tema que donava nom a l'àlbum PAPALLONES I ELEFANTS."
Macc parla d'ells en aquests termes: "1979, unos geniales músicos de Tarragona y Reus que han acompañado de gira y han grabado para las Grecas o el Puma, se instalan definitivamente en la ciudad y empiezan los ensayos para darse a conocer como Companyía Oliva Negra, el grupo que más tarde crearía uno de los mejores ejemplos de auto-producción y alta definición en grabación y sonido, me refiero a los Metamorfosis y su disco “Papallones i Elefants”.El ejemplo de Metamorfosis es importante, porque lo que empieza siendo su ensayo, más tarde terminará siendo el famoso estudio de grabación Metamorfosis que tan buenos trabajos realizó en los 80 y en los 90, apoyando a la totalidad de las bandas tarraconenses, al frente de él Jaume Montcusí que continúa trabajando hoy en día en unos reciclados y propios “Estudis Entrepins”." (Extret d'aquí).
No res... si algun dia passejant pel mercadet de la Catedral trobo aquest disc, i la butxaca m'acompanya... l'intentaré aconseguir i em curraré un post una mica més digne... mentrestant aquí teniu aquest freememe... Algú vol donar-li continuitat?
Tinc pendents algunes coses per repartir, alguns poosts per compartir... però no vull afegir-hi més fato.
Som-hi doncs... Si l'altre dia us comentava que el Mn. havia pensat en el Connexions per al premi Dardu 2008... doncs ara em toca a mi fer de padrí de cerimònies i atorgar els meus premis dardus... El primer no cal dir que torna a casa i malgrat ser del tot simbòlic és pel Mossèn... així sigui, diria ell. I la resta...
Ja fa uns dies en Jordi Salvat, al meu parer un dels blocaires camptarragonins de referència, va enviar-me aquest meme; el meme de l'aigua, que amb certa fortuna ha anat rodant entre els blocaires tarragonins... Ara és el moment d'entomar-lo i donar-li resposta...
1) Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?
Totalment, la democràcia si no és participativa de poca cosa serveix. Dret a decidir, no? Ara bé, a veure qui és el guapo que en cas de consulta defensa segons quina opció en segons quins territoris... és més còmode no consultar res i tirar pel dret.
2) Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?
D'informació n'ha rebut, però generalment aquesta es queda en campanyes de màrqueting i premsa que retroalimenten el triangle polítics-publicistes-periodistes i que no van més enllà de pagaments per inserció de publicitat que creen clientelisme.
3) Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal•liar la sequera?
La situació actual demostra que la feina no s'ha fet bé.
4) S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?En aquest país ningú assumeix mai responsabilitats polítiques. Hem de gastar energia demanant dimissions?
Els principals partits polítics: PP, PSC-PSOE, CiU, ERC i ICV-EUIA en una institució o altra han governat i/o governen, per tant tots tenen cert grau de responsabilitat. El poble serà qui decideixi demanar o no responsabilitats, demanar o no dimissions...
Envío aquest meme a qui vulgui entomar-lo, de forma lliure. I si voleu proposar algú... deixeu un comentari... Però vaja, els memes no s'han de deixar en stand by, o sigui que proposo que responguin aquest meme de quatre preguntetes a Xavier Borràs, Tristany, Maria, El veí de dalt i The Silver: sempre que vulgui, puguin, els vingui de gust, etc, etc...
Fotografies: Tondo Rotondo corresponents a la concentració d'Unió de Pagesos davui dissabte. Vídeo: És com un miracle, de Montse Castellà.
Han passat 15 anys... a Montanejos tallaren un a rosa roja, materen l'esperança, la il·lusió. La caverna fosca, pudenta, espanyolista i casposa de sempre assenyalà l'objectiu i el botxí actuà apunyalant en Guillem, apunyalant el jovent català.
I la impunitat persisteix, en un indret on no ha existit cap mena de transició cap a cap mena de democràcia... la dignitat és persent en la llàgrima i en la lluita de tots aquells i aquelles qui estimem al guillem, sense haver-lo conegut, però l'estimem, com estimem a en Quim, en Martí, en Toni i a tantes i tantes persones que amb la seva sang, amb el seu treball, amb la seva fermesa han abonat el substrat de dignitat del nostre poble...
15 anys sense Guillem i les institucions, la justícia i la resta de mecanismes d'aquest estat que es diu democràtic han aconseguit el seu objectiu: que l'assassinat d'aquest jove hagi quedat impune.
Guillem Agulló, estiguis on estiguis... una abraçada ben forta!
Per a més informació sobre el cas cliqueu aquí, aquí, o aquí. El vídeo mostra la cançó que li dedicà Obrint Pas: No tingues por.
Mostrant a la banda dreta del blog el penó de la conquesta el Connexions s'adhereix de cor al record del rei Jaume I, en el seu 800 aniversari.
I posats a demanar demano a l'Ajuntament de Salou que retiri els símbols franquistes encara presents al monument a Jaume I de Salou, en concret unes fletxes falangistes.
Mossèn és ja un clàssic de la blogosfera tarragonina, amb comentaris minimalistes i dosis de sarcarsme i ronia concentrades i amb excel·lents fotografies als seus posts... M'ha atorgat un d'aquests premis i li ho agraeixo... es tracta d'un premi del qual no tenia coneixement... el premi Dardu.
Copio i enganxo aquestes paraules "La I Entrega de Premis Dardo 2008 s’obre pas entre un gran elenc de premis de reconegut prestigi en el món de la literatura, i amb ell reconeix els valors que cada blocaire mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”.
Gabriel Xammar ens ha deixat... En Gabriel Xammar és una d'aquelles persones que han sabut propagar amb fermesa la flama de la llibertat de generació en generació. Nascut el 1910 a Juneda, s'establí a Tarragona procedent de l'exili. Gabriel Xammar va militar a Estat Català, s'integrà en la 123 Brigada Mixta i va ajudar a molts exilats a travessar aquesta absurda frontera, frontera de la vergonya que separa els estats espanyol i francès i ens divideix com a poble. Persona de neguit patriòtic, fou repressaliat però mai s'arronsà, defensant sempre la terra, quan va caldre amb les armes a la mà, fent vida associativa, organitzant actes culturals i de ressitència.
A Tarragona participà de forma activista en la defensa de la llengua, cultura i nació catalanes, formant part de la junta d'Òmnium Cultural en la clandestinitat i de moltes entitats ciutadanes, també al voltant de la Llibreria de la Rambla, enguany d'aniversari.
Catalunya, i també Tarragona, va reconèixer en vida la seva trajectòria, ara és el moment de que guardi la seva memòria dedicant-li el nom d'un carrer.
Fan falta més Bladés i Desumvila, més Gabriels Xammars... però malgrat tot l'espurna de la llibertat, a Tarragona, és encesa: més enllà de les institucions, dels gestors... en el mateix poble.
Un aplaudiment pel senyor Xammar, per la seva trajectòria!
Podem veure bé l'ocupació, la podem veure malament... algú va dir que els okupes serien recordats com a els precurssors del dret a la vivenda digna, quan aquest dret sigui real. En tot cas avui vull comentar-vos una petita història. Resulta que un grup de persones ha ocupat un espai d'aquests destinats a especular i que quan va ser el moment van trucar a la guàrdia urbana per comentar les seves intencions, no sigui cas que algú els confonguñes amb uns xoríços qualsevol, d'aquets que tant abunden davant la passivitat policial.
El resultat... Els urbanos s'hi presenten i en una mena de negociació proposen als joves retirar la pancara que cobria la façana doncs... contravenia la normativa de civisme!!! Pel mateix preu també van demanar identificar el personal i com a mesura de pressió van fer venir un camió de bombers d'aquells amb escala llarga per tal d'obligar a retirar la pancarta.
Podem dir blanc o negre al voltant de l'ocupació, de l'alliberament d'espais... però davant de l'Ordenança general de convivència ciutadana només podem fer una cosa: pixar-hi, drets o assegudes, però pixar-hi, com fan ells.
En tot cas, des d'aquest blog una abraçada a la gent de l'assemblea de joves de Tarragona per posar sobre la taula l'especulacií immobiliària a que està sotmesa Tarragona, on adquirir o llogar una vivenda és gairebé impossible si no guanyes més de 2.000 eurets al mes... optimisme, senyors, no passa res, senyores!
Avui tinc ganes de presentar-vos un blog, el de Jordi Martí Font.És un dels blogs que visito força sovit, tot i que no hi comento massa doncs en ser de Vilaweb he de teclejar masses coses per deixar-hi un comentari... I és que mira que ens endropeix tota aquesta moguda que de vegades per no allarar el braç en busca d'un diccionari fotem quatre clics i ja tenim la parauleta buscada en dos o tres llocs diferents (jo utilitzo sovint el DIEC i el DCVB, aquest ja més com a divertimento encuriosit).
Bé, el blog de Jordi Martí, és d'aquells que no només et posa "on", en la pista de tot allò que els mitjans de comunicació acostumen a silenciar, és d'aquells que te un bagatge cultural ferm que serveix de xarxa per a mil i una històries, mil i un colors, mil i una cultures.
La hipocresia de vegades va aparellada amb un bon màrqueting que ensucra la seva amargor...
Aquests dies, en plena campanya de Caixa Tarragona, per a què els seus clients "decideixin" a quins projectes dónen el seu suport, constato com de perversa pot ser la realitat i, mentre es diu blanc es fa negre. I no us parlaré exactament de diners, ni de censura, ni d'especulació, ni de negocis...
Davant del silenci dels mitjans de comunicació, en els quals generalment s'hi anuncia Caixa Tarragona, ben aviat es jutjarà els responsables de la caixa d'estalvis tarragonina per un cas de maltractes a un treballador. Quan un treballador passa la cinquantena d'anys, i no només a aquesta caixa, te forces números de ser objecte del maltracte professional que suposa el relegar-lo a realitzar tasques que no li pertoquen, traslaldar-lo, etc., etc.
Sempre paga la pena fer memòria, aquí us adjunto el vídeo amb les respostes de Josep Fèlix Ballesteros quan estava en campanya electoral. L'actual alcalde va respondre a una pregunta que li vaig formular i ara que ha passat el temps penso que és saludable -si sou de Tarragona- tornar a veure el vídeo doncs de ben segur apunta algunes de les tendències que seguirà la seva política.
En tot cas, i que quedi clar, agraeixo a l'alcalde la seva resposta. Malgrat penso que hauria de ser més agosarat.
