Mentre visionava el vídeo gastronòmic de Violette Moulin que trobareu per aquí sota, estava pensant en la importància de poder assaborir una vianda feta amb calma, a foc lent vaja... I és per això que de seguida vaig pensar en un entranyable indret tarragoní conegut arreu pels seus entrepans: El Bar Boada. Allí el temps esdevé art, es detura. Per a mi és un indret molt especial: un indret que forma part de l'ànima de la ciutat de Tarragona i on la globalització no hi entrarà mai. Malgrat fa temps que no m'hi deturo per a cruspir-me un entrepà m'agrada la seva filosofia slow food. A més enguany aquest establiment -lluny de la competitivitat i el consumisme- ha ampliat l'horari d'estiu a tot l'hivern: curiós. Maragdes i perles, carxofes i naps, paisatge amb anxova, nineta bonica... la vida no és curta, ens han enganyat.
Us estimeu més el fast food o l'slow food?
Vídeo de Violette Moulin. Text en cursiva del final del post extret del darrer treball de Quimi Portet.