Demà farà dues setmanes que es va esvalotar el galliner a Santa Coloma de Gramenet. Ara no és qüestió d'explicar els fets perquè ni sóc periodista ni fa cap falta, que a aquestes alçades tothom sap que un dimarts al matí la Guàrdia Civil va "prendre" l'Ajuntament.
Durant el matí d'aquell dimarts no era a casa, i vaig anar sabent notícies via twitter. Quan vaig començar a sentir que havien detingut l'Alcalde no m'ho podia creure. Em pensava que trobarien quatre xanxullos mal fets i que només rebria algun cap de turc.
Si hem de fer cas de les primeres impressions, la meva va ser d'alegria, i després d'alleujament. En anar passant els dies he passat per moments d'incredulitat, de pensar que només seria un bluf, de ràbia, de ganes de celebrar-ho... I ara em queda el sentiment d'alleujament, com un gos al que li han tret una garrapata, i un altre sentiment (políticament incorrecte, sí, i què?) de que els testos s'assemblen a les olles, i encara les guanyen.
El que no em va agradar gens van ser les fotos. La pitjor, per a mi, la del Bartu entrant al cotxe amb aquell paio que li empenyia el cap. És un gest que no he entès mai. Puc arribar a entendre'l si el subjecte en qüestió va emmanillat, però en aquell moment no era el cas. Li empenyia el cap per fer la foto, com la foto de les manilles? A què juguem, tots plegats?
I ara al poble estem com a l'espera de no se sap ben bé què. De moment els de can PSC han de decidir qui serà l'alcalde aquests dos anys escassos que queden de legislatura. Després suposo que haurem de saber què decideix el jutge, si el Bartu i el Dobarco i tota la colla són culpables, i de què o si tornen a caseta tan contents.
A mi m'agradaria perdre de vista aquests dos personatges, perquè els trobo antipàtics i prepotents, però clar, ningú no pot anar a la presó per antipàtic i prepotent...
[continuarà... (o no)]Durant el matí d'aquell dimarts no era a casa, i vaig anar sabent notícies via twitter. Quan vaig començar a sentir que havien detingut l'Alcalde no m'ho podia creure. Em pensava que trobarien quatre xanxullos mal fets i que només rebria algun cap de turc.
Si hem de fer cas de les primeres impressions, la meva va ser d'alegria, i després d'alleujament. En anar passant els dies he passat per moments d'incredulitat, de pensar que només seria un bluf, de ràbia, de ganes de celebrar-ho... I ara em queda el sentiment d'alleujament, com un gos al que li han tret una garrapata, i un altre sentiment (políticament incorrecte, sí, i què?) de que els testos s'assemblen a les olles, i encara les guanyen.
El que no em va agradar gens van ser les fotos. La pitjor, per a mi, la del Bartu entrant al cotxe amb aquell paio que li empenyia el cap. És un gest que no he entès mai. Puc arribar a entendre'l si el subjecte en qüestió va emmanillat, però en aquell moment no era el cas. Li empenyia el cap per fer la foto, com la foto de les manilles? A què juguem, tots plegats?
I ara al poble estem com a l'espera de no se sap ben bé què. De moment els de can PSC han de decidir qui serà l'alcalde aquests dos anys escassos que queden de legislatura. Després suposo que haurem de saber què decideix el jutge, si el Bartu i el Dobarco i tota la colla són culpables, i de què o si tornen a caseta tan contents.
A mi m'agradaria perdre de vista aquests dos personatges, perquè els trobo antipàtics i prepotents, però clar, ningú no pot anar a la presó per antipàtic i prepotent...
