Aquest dijous no podia ser una altra cançó, tot i el risc de fer-me créixer la fama de freak, i com que tres eren tres, la dedicaré tres vegades: al Rafel, que no va poder veure el partit però estarà molt content del resultat, a l'Antonio i al Marc, els mosqueters "merengons", aviam si es repensen els colors i es rendeixen a l'evidència.
3 comentaris:
Je, je, je... he de dir que no m'esperava de tu aquesta cançó. Però m'ha fet gràcia.
molt ben pensada la canço.
apalà, lariló lariló...ja les tenim!
Publica un comentari a l'entrada