El comiat de la Marina

Bon any, Marina!

VULL MÉS SALÓ DE LECTURA!!!

Vull més Saló de lectura

Entre l'elaboració de l'escudella i dels canalons pel dinar que em toca fer demà per la família, he xafardejat una mica per la blogosfera i m'he adonat de la quantitat d'articles de suport al ja enyorat Saló de lectura.
No sabia que no havien emès la redifusió de dissabte. El comentari final de la Marina Espasa em va sobtar, però quan va acabar jo també li vaig fer un petó, a distància, és clar.
Ara em veig en l'obligació moral de reproduir la carta de l'Emilio Manzano:

La direcció de BTV censura la redifusió del darrer “Saló de lectura”

Amics,

com segurament ja sabeu, la direcció del canal municipal BTV va decidir fa unes setmanes posar fi a l’existència del “Saló de lectura”, el programa literari que vaig fundar el mes d’octubre de 2001 i que vaig dirigir i presentar fins el mes d’abril de 2006, quan m’hi vaig desvincular per poder acceptar l’encàrrec del president Maragall d’encapçalar un altre projecte institucional consagrat a la difusió cultural. El programa va quedar llavors en mans del meu equip, sota la direcció de Marina Espasa, garantint així la continuitat dels criteris de qualitat, rigor i independència que várem voler que definissin el “Saló de lectura” desde les seves primeres emissions.

Vos estalviaré, per evidents, les meves consideracions sobre el tancament del programa i sobre els motius exposats per part de la direcció de la cadena per justificar-lo: el pressumpte “desgast de la fòrmula”. Només recordaré que la dita “fòrmula” no era altra que la lectura atenta dels textos i la conversa civilitzada entre autors i lectors. Si m’adreç a vosaltres en aquests moments és per fer-vos coneixedors un fet gravíssim: la direcció de la cadena ha decidit censurar l’habitual redifusió dels dissabtes del darrer “Saló de lectura”, emés en directe el passat dimecres 27 de desembre, i amb el qual várem acomiadar-nos dels nostres espectadors.

Amb la correcció i la serietat que la caracteritzen, i després d’oferir als espectadors una petita antologia del que han estat aquests cinc anys de vida i feina del “Saló”, la seva directora s’acomiadà fent unes legítimes observacions, com a professional i com a ciutadana, sobre el model de ciutat cap el que les nostres autoritats municipals semblen voler conduir Barcelona i sobre el paper que hauria de tenir una televisió pública com BTV, finançada amb els impostos dels ciutadans. L’expressió d’aquests pensaments, ho torn a dir, feta amb ferma exquisidesa i amb tot el respecte institucional indispensable, és la causa de que el “Saló” no arribi aquest dissabte que ve a un bon gruix dels nostres espectadors, que fa anys ténen per costum veure el programa en format de redifusió.

Properament, i gràcies a la iniciativa espontània d’uns espectadors amics del “Saló”, tendreu a la vostra disposició, via internet, aquest programa de comiat en la seva integritat. De moment, jo vos deman que desde els vostres destacats llocs de generació d’opinió qualificada, volgueu bonament ajudar-nos a donar conéixer aquests fets que, torn a dir, em semblen gravíssims a una societat democràtica i en el marc d’una televisió de servei públic.

Moltes de gràcies… i bona lectura!

Emili Manzano

VULL MÉS SALÓ DE LECTURA!!!

Saló de lectura, RIP

Ahir van fer l'últim Saló de lectura a BTV. Hem tingut un bon programa cultural durant cinc temporades. Ara s'ha acabat, o l'han acabat... La idea original era de l'Emilio Manzano, qui en va ser el presentador fins fa pocs mesos, quan el van nomenar com a director del Ramon Llull; el va substituir la Marina Espasa, amb un estil radicalment diferent i al qual em va costar acostumar-me, però que també tenia el seu encant. Ahir a la nit van fer un programa-recull. Presentava la Marina, i l'Emilio era el presentador convidat. Van fer un repas de les cinc temporades i dels col·laboradors. Quedaran en el record aquells resums impressionants del Quijote que assaboria el Javier Pérez Andújar, per mi el col·laborador més destacat (el Víctor Amela li està molt a prop). I aquella imatge impagable del Francisco Rico, amb aquella cara, fumant, "Si me puedo poner pedante... Cosa que me gusta..."; per treure's el barret. Diuen que al gener el Joan Barril farà un altre programa de llibres. Bé, tindrà una oportunitat, és clar, però ja fa anys que aquest senyor fa sempre el mateix... A veure si sorpren.
Enyoraré l'Emilio i la Marina, i el Javier, i el Victor...