"Les teves notes són una mica fluixes, Manelet". La mare d'en Manelet fa veu de preocupada; en Manelet, cara de que allò no va amb ell. "L'any que ve t'hauràs d'esforçar una mica més, fill meu", insisteix ella amb to benèvol. El nen
s'ha distret mirant una mosca. "Si no, no seràs res a la vida. I el teu pare i jo volem que, de gran, facis una bona carrera", continua. En Manelet se n'acaba d'adonar que la mosca té uns colors ben xulos. "Mira rei, ja sabem que no sempre és fàcil, però has d'apretar una miqueta, que tu pots", l'anima la mare. En Manelet és a punt de deduïr que la mosca deu ser mascle, perquè s'acaba d'enfilar sobre una altra mosca més petita i s'hi ha quedat enganxada per darrera. "Si aquest estiu estudies cada dia una miqueta, ja veuràs com millores", el motiva la mare. En Manelet està arribant a la conclusió que, efectivament, la mosca és mascle, perquè ara mateix (com ho diu la profe de natus?) copula (això!) amb la més petita. "I tu ets un nen intel·ligent, Manelet!", afegeix la mare amb mig somriure. En sentir això, en Manelet deixa estar les mosques, agafa la seva mare per la mà i la fa seure al sofà. "Mira, mama, deixa que t'expliqui una cosa", comença tot cerimoniós. "Hi ha dos tipus de nens, els nens intel·ligents, que són els que treuen bona nota a mates, i els nens espavilats. I tu tranquil·la, mama, que jo sóc dels espavilats. I som els que acabem vivint millor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada