La rocambolesca història d’una Copa del Rei que va entregar un príncep (I)

La rocambolesca història d’una Copa del Rei que va entregar un príncep (I)

 Aquest article havia de ser el tercer capítol tercer de “La rocambolesca història d’una Copa del Rei que entregarà un príncep” però quan aquest article s’hagi publicat el príncep haurà entregat la Copa del Rei a l’equip guanyador.

Qui llegeixi aquest article i no hagi llegit els dos anteriors li recomano que ho faci, així entendrà tota aquesta rocambolesca història al voltant d’un partit de futbol. Ja ho ha fet?. Doncs, avancem.

Madrid, ciutat feixista

Aquest partit ha tingut uns pròlegs en principi aliens al partit però que no s’haurien produït si el partit no s’hagués jugat a Madrid. Els espanyols són gent estranya, perquè veure a la policia nacional espanyola acompanyant una manifestació convocada per diverses organitzacions feixistes espanyoles exhibint banderes espanyoles amb el pollastre i banderes amb l’emblema de les SS i els policies aquests mirant cap a l’horitzó, mentre altres companys seus es dedicaven a requisar xiulets, alguna gralla, i altres objectes perillosos com pancartes amb elefants dibuixats era ben curiós. La manifestació ultradretana havia estat convocada per la Falange i per Nudo Patriota Español. Els fatxes diuen que eren 2000 manifestants, la policia no diu cap xifra, curiós silenci policial, la policia quan les manifestacions són contràries als seus caps polítics solen mirar de rebaixar la xifra moltíssim, i en aquest cas no diuen res. Els fatxes anaven cridant les consignes habituals: “Visca Espanya, visca Catalunya espanyola”, “La unitat nacional, Espanya una i no 51", "Gibraltar espanyol" i la pancarta que deia "la unitat d'Espanya ni es vota, ni es negocia".

Escoltar aquest àudio: La Policíac requisa xiulets alsseguidors blaugranes

  La policia requisa xiulets als seguidors blaugranes by latdp

Ara ja sabem que per Madrid pots passejar-te amb una esvàstica sense que passi res però els xiulets, els elefants, les estelades i les gralles són considerats perilloses armes. Josuè va enderrocar els murs de Jericó amb trompetes, ahir a Madrid tenien por que uns xiulets enderroquessin les muralles del nacionalisme espanyol madrileny. Espanya, especialment Madrid ha tremolat només per 60000 bascos i catalans, que van tenir un comportament exemplar, cosa que no poden dir les autoritats polítiques de la capital, començant pel més alt representant de l’Estat fins a aquells funcionaris policials que requisaven xiulets i estelades mentre altres acompanyaven una manifestació feixista que exhibia sense cap pudor simbologia nazi.

Arxivada les querelles de DENAES i L’Associació Dignitat i Justícia

Unes hores abans que se celebrés el partit de la final de la Copa del Rei l’Audiència Nacional ha arxivat dues querelles de dos grups feixistes espanyols. DENAES (Defensa de la Nación Española) va querellar-se per la comissió de possibles delictes de provocació a l’odi i la violència, associació il·lícita i ultratges a Espanya. Segons DENAES que es xiuli l’himne d’Espanya és un ultratge a Espanya però el jutge ha arxivat la querella perquè “no es fonamenta en fets ja ocorreguts sinó en presumpció de futur” i perquè la majoria dels delictes referits a la querella “no són competència de l’Audiència Nacional”. El jutge Pablo Ruíz ha rebutjat una denúncia de l'Associació Dignitat i Justícia en el mateix sentit, el jutge ha refusat la denúncia perquè “aquesta determinació de la competència no pot decidir-se sense que els actes que es denuncien ni tant sols s'hagin produït”. Certament, en el moment que aquests dos grupuscles feixistes espanyols van querellar-se no s’havia produït cap xiulada ni cap fet denunciable, d’altra banda ells parlen d’associació il·lícita quan no hi ha hagut cap associació lícita o il·lícita. Crec que DENAES i l’Associació Dignitat i Justícia no se n’adonen que Minority Report és només una pel·lícula, que en el món real i en una democràcia no es poden denunciar delictes que no s’han produït encara, i les detencions preventives només passen en dictadures com aquella que aquests dos grupuscles ultres enyoren. D’altra banda, ara que ja s’ha jugat el partit caldria que demostressin que allà s’ha produït un delicte i que en cas que es demostri el delicte cal imputar persones concretes. I cal dir que imputar i detenir 60000 persones per escridassar un himne que ni tan sols té lletra.

El partit

El Futbol Club Barcelona va guanyar l’Athletic de Bilbao per 3 a 0 i va guanyar la Copa del caçador d’elefants.

La rocambolesca historia de una Copa del Rey que entregó un príncipe (I)
Este artículo debía ser el tercer capítulo tercero de "La rocambolesca historia de una Copa del Rey que entregará un príncipe" pero cuando este artículo se haya publicado el príncipe habrá entregado la Copa del Rey al equipo ganador.
Quien lea este artículo y no haya leído los dos anteriores le recomiendo que lo haga, así entenderá toda esta rocambolesca historia en torno a un partido de fútbol. Ya lo ha hecho?. Pues, avanzamos.

Madrid, ciudad fascista
Este partido ha tenido unos prólogos en principio ajenos al partido pero que no se habrían producido si el partido no se hubiera jugado en Madrid. Los españoles son gente extraña, porque ver a la policía nacional española acompañando una manifestación convocada por varias organizaciones fascistas españolas exhibiendo banderas españolas con el pollo y banderas con el emblema de las SS y los policías estos mirando hacia el horizonte, mientras otros compañeros suyos se dedicaban a requisar pitos, alguna gralla, y otros objetos peligrosos como pancartas con elefantes dibujados era muy curioso. La manifestación ultraderechista había sido convocada por la Falange y por Nudo Patriota Español. Los fachas dicen que eran 2000 manifestantes, la policía no dice ninguna cifra, curioso silencio policial, la policía cuando las manifestaciones son contrarias a sus jefes políticos suelen tratar de rebajar la cifra muchísimo, y en este caso no dicen nada. Los fachas iban gritando las consignas habituales: "Viva España, viva Catalunya española", "La unidad nacional, España una y no 51", "Gibraltar español" y la pancarta que decía "la unidad de España ni se vota, ni se negocia ".

Escuchar este audio: La Policiaco requisa silbatos a los seguidores azulgranas

  La policia requisa xiulets als seguidors blaugranes by latdp

Ahora ya sabemos que por Madrid puedes pasearte con una esvástica sin que pase nada pero los silbatos, los elefantes, las estreladas y las grallas son considerados peligrosas armas. Josué derribó los muros de Jericó con trompetas, ayer en Madrid tenían miedo de que unos silbatos derribaran las murallas del nacionalismo español madrileño. España, especialmente Madrid ha temblado sólo por 60.000 vascos y catalanes, que tuvieron un comportamiento ejemplar, lo que no pueden decir las autoridades políticas de la capital, empezando por el más alto representante del Estado hasta aquellos funcionarios policiales que requisaban silbatos y estelades mientras otros acompañaban una manifestación fascista que exhibía sin ningún pudor simbología nazi.

Archivada las querellas de DENAES y La Asociación Dignidad y Justicia
Unas horas antes de que se celebrara el partido de la final de la Copa del Rey la Audiencia Nacional ha archivado dos querellas de dos grupos fascistas españoles.DENAES (Defensa de la Nación Española) querelló por la comisión de posibles delitos de provocación al odio y la violencia, asociación ilícita y ultrajes a España.Según DENAES que se silbe el himno de España es un ultraje a España pero el juez ha archivado la querella porque "no se fundamenta en hechos ya ocurridos sino en presunción de futuro" y porque la mayoría de los delitos referidos en la querella "no son competencia de la Audiencia Nacional ". El juez Pablo Ruíz ha rechazado una denuncia de la Asociación Dignidad y Justicia en el mismo sentido, el juez ha rechazado la denuncia porque "esta determinación de la competencia no puede decidirse sin que los actos que se denuncian ni siquiera se hayan producido ". Ciertamente, en el momento que estos dos grupúsculos fascistas españoles querellarse no se había producido ningún silbido ni ningún hecho denunciable, por otro lado ellos hablan de asociación ilícita cuando no ha habido ninguna asociación lícita o il • lícita. Creo que DENAES y la Asociación Dignidad y Justicia no se dan cuenta que Minority Report es sólo una película, que en el mundo real y en una democracia no se pueden denunciar delitos que no han producido aún, y las detenciones preventivas sólo pasan en dictaduras como aquella que estos dos grupúsculos ultras añoran. Por otra parte, ahora que ya se ha jugado el partido habría que demostraran que allí se ha producido un delito y que en caso de que se demuestre el delito a imputar a personas concretas. Y hay que decir que imputar y detener 60.000 personas para censurar a un himno que ni siquiera tiene letra.

El partido El Fútbol Club Barcelona ganó al Athletic de Bilbao por 3 a 0 y ganó la Copa del cazador de elefantes.

Un elefant es balancejava

Un elefant es balancejava

El 25 de maig se celebrarà el partit de la final de la Copa del Rei que enfrontarà el Futbol Club Barcelona i l’Athletic de Bilbao a l’Estadi Vicente Calderón (Atlètic de Madrid) a Madrid. Aquesta Copa sol entregar-la el rei d’Espanya a l’equip guanyador, i veient com està el panorama el Borbó ha decidit no fer acte de presència i delegar en el seu fill, Felip. L’excusa del monarca espanyol és que encara està convalescent de la fractura de maluc que va fer-se a Botswana mentre caçava un innocent paquiderm. Podria ser que el monarca espanyol hagués estat informat que els aficionats de l’Athletic de Bilbao pensaven cantar la tonada infantil “un elefant es balancejava”. La lletra d’aquesta tonada diu: “Un elefant es balancejava / sobre la tela d'unaaranya / com veia que no queia / va anar a buscar un altre elefant.”. I així, sumant elefants que es gronxen de la tela d’una aranya fins arribar a un nombre infinit d’elefants. Aquest rei ho deu estar passant molt malament, per un elefant, un ós (i ves a saber quantes bestioles innocents més) que ha matat li estaran recordant tota la vida. Acabarà passant a la Història com Joan Carles I, l’elefanticida (o paquidermicida)?. Probablement li han amagat les escopetes i prefereix no assistir si no té res amb què disparar ni res contra que disparar.

L’any 2009 aquests dos mateixos equips van enfrontar-se i també van xiular l’himne i el rei, aquest any sembla que l’elefanticidi no quedarà sense càstig en forma d’irònica tonada infantil.

Un elefante se balanceaba

El 25 de mayo se celebrará el partido de la final de la Copa del Rey que enfrentará al Fútbol Club Barcelona y el Athletic de Bilbao en el Estadio Vicente Calderón (Atlético de Madrid) en Madrid. Esta Copa suele entregarse la el rey de España al equipo ganador, y viendo como está el panorama el Borbón ha decidido no hacer acto de presencia y delegó en su hijo, Felipe. La excusa del monarca español es que aún está convaleciente de la fractura de cadera que se hizo en Botswana mientras cazaba un inocente paquidermo. Podría ser que el monarca español hubiese sido informado de que los aficionados del Athletic de Bilbao pensaban cantar la canción infantil "un elefante se balanceaba". La letra de esta canción dice: "Un elefante se balanceaba / sobre la tela de una araña / como veía que no caía / fue a buscar otro elefante.". Y así, sumando elefantes que se balancean de la tela de una araña hasta llegar a un número infinito de elefantes. Este rey lo debe estar pasando muy mal, por un elefante, un oso (y vete a saber cuantos bichos inocentes más) que ha matado le estarán recordando toda la vida. ¿Acabará pasando a la Historia como Juan Carlos I, elelefanticida (o paquidermicida)?. Probablemente le han escondido las escopetas y prefiere no asistir si no tiene nada con que disparar ni nada contra que disparar.
En 2009 estos dos mismos equipos se enfrentaron y también silbaron el himno y el rey, este año parece que el elefanticidio no quedará sin castigo en forma de irónica canción infantil.

Un elefant, un elefant, el seu regne per un elefant

Un elefant, un elefant, el seu regne per un elefant

Des del pas per la Península dels elefants d’Aníbal, mai un elefant havia provocat uns estralls tan grans. I no és que un munt d’elefants hagin entrat a tota velocitat a Madrid envaint el Congrés dels Diputats i les redaccions d’alguns mitjans de la capital de l’Imperi, no, no ha estat això, de fet, el pobre elefant va morir a l’Àfrica, però la seva mort ha tingut un ressò. Amb el seu últim alè l’elefant ha maleït al seu botxí. A Madrid, que no són gent que es prenguin aquestes coses amb gaire sentit de l’humor, algunes veus han començat a plantejar la possibilitat que potser seria hora que Joan Carles abdiqués, fins i tot els monàrquics, una espècie que està més en risc d’extinció que els elefants, estan escandalitzats. Probablement ningú se n’hauria assabentat de l’execució sumària del paquiderm perpetrada pel Borbó si el Borbó no s’hagués trencat el maluc. A totes les crisis que estan turmentant el Regne de les Espanyes hi ha també una crisi de la credibilitat de la institució monàrquica. De fet l’episodi de l’elefant només ha reblat el clau al taüt d’una institució decimonònica i caducada com és aquesta monarquia, l’episodi d’Urdangarín ja havia començat a fer trontollar la credibilitat de la Corona, ha calgut que la màxima figura de la Corona fos descoberta matant un pobre paquiderm.

Recordant a Mitrofan

Mitrofan és l’ós més conegut dels últims anys, va fer-se famós, sense poder gaudir d’aquesta fama, després que un tal Joan Carles, de professió rei de les Espanyes, li etzibés un tret, el pobre Mitrofan va ser assassinat sense tenir cap oportunitat de defensar-se. Però Mitrofan no va ser l’última víctima (ni tampoc la primera) de les aficions del monarca. De moment el monarca deu gaudir mirant el cap del pobre Mitrofan penjat d’una paret, i ara hi haurà afegit el del pobre elefant (de qui ni tan sols coneixem el nom). Ara, seguint la progressió, la següent escena que veurem potser serà la del rei de les Espanyes arponant una pobre balena qual capità Ahab a la seva particular Moby Dick. Això de voler matar tot el que es mogui i respiri ja ho tenen els reis, abans ho feien a les guerres, ara s’han de conformar amb pobres bèsties inofensives ja que no està a les seves mans declarar la guerra a cap país, i generalment els ciutadans estan menys disposats a que els matin per una gent que normalment només coneixien abans pel seu retrat a les monedes, i ara per fer un discurs avorrit televisat cada Nadal, per sort, declarar la guerra ha deixat de ser un privilegi dels monarques, ara s’han de conformar amb disparar contra la fauna salvatge. Els Borbons no han estat precisament exemplars, en tres-cents anys han estat deposats tres vegades, malauradament sempre han acabat tornant, com la grip.

Un elefante, un elefante, su reino por un elefante

Desde el paso por la Península de los elefantes de Aníbal, nunca un elefante había provocado unos estragos tan grandes. Y no es que un montón de elefantes hayan entrado a toda velocidad en Madrid invadiendo el Congreso de los Diputados y las redacciones de algunos medios de la capital del Imperio, no, no ha sido eso, de hecho, el pobre elefante morir en África, pero su muerte ha tenido un eco. Con su último aliento el elefante ha maldecido a su verdugo. En Madrid, que no son gente que se tomen estas cosas con mucho sentido del humor, algunas voces han empezado a plantear la posibilidad de que quizá sería hora de que Juan Carlos abdicara, incluso los monárquicos, una especie que está más en riesgo de extinción que los elefantes, están escandalizados. Probablemente nadie se habría enterado de la ejecución sumaria del paquidermo perpetrada por Borbón si el Borbón no se hubiera roto la cadera. En todas las crisis que están atormentando el Reino de las Españas hay también una crisis de la credibilidad de la institución monárquica. De hecho el episodio del elefante sólo remachó el clavo en el ataúd de una institución decimonónica y caducada como es esta monarquía, el episodio de Urdangarín ya había empezado a hacer tambalear la credibilidad de la Corona, ha sido necesario que la máxima figura de la Corona fuera descubierta matando un pobre paquidermo.

Recordando a Mitrofan

Mitrofan es el oso más conocido de los últimos años, se hizo famoso, sin poder disfrutar de esta fama, después de que un tal Juan Carlos, de profesión rey de las Españas, le espetó un tiro, el pobre Mitrofan fue asesinado sin tener ninguna oportunidad de defenderse. Pero Mitrofan no fue la última víctima (ni tampoco la primera) de las aficiones del monarca. De momento el monarca debe disfrutar mirando la cabeza del pobre Mitrofan colgada de una pared, y ahora habrá añadido la del pobre elefante (de quien ni siquiera conocemos el nombre). Ahora, siguiendo la progresión, la siguiente escena que veremos quizá sea la del rey de las Españas arponeando una pobre ballena cual capitán Ahab a su particular Moby Dick. Esto de querer matar todo lo que se mueva y respire ya lo tienen los reyes, antes lo hacían en las guerras, ahora deben conformarse con pobres bestias inofensivas ya que no está en sus manos declarar la guerra a ningún país, y generalmente los ciudadanos están menos dispuestos a que los maten por una gente que normalmente sólo conocían antes por su retrato en las monedas, y ahora para hacer un discurso aburrido televisado cada Navidad, por suerte, declarar la guerra ha dejado de ser un privilegio de los monarcas , ahora deben conformarse con disparar contra la fauna salvaje. Los Borbones no han sido precisamente ejemplares, en trescientos años han sido depuestos tres veces, desgraciadamente siempre han acabado volviendo, como la gripe.

L’escopeta borbònica

L’escopeta borbònica

En menys d’una setmana dos Borbons han estat notícia per la seva afició a les escopetes i per haver patit accidents mentre es dedicaven a l’”art de l’escopeteig”. Si fa uns dies va ser Felip Froilà de tots els Sants de Marichalar i de Borbó, net del rei d’Espanya, qui va disparar-se al peu mentre feia pràctiques de tir malgrat no tenir l’edat legal per poder usar una arma de foc, ara ha estat l’avi, el mateix monarca, que ha donat exemple del que “és un rei com cal”, mentre es dedicava a aquesta afició tan borbònica de l’escopeteig, s’ha trencat la cama, l’han traslladat urgentment a Madrid des de Botswana on havia anat en un viatge privat per caçar un elefant, i han hagut d’operar-lo del maluc. Els elefants de Botswana deuen respirar alleugerits. L’afició a la caça del Borbó ha estat causa de més d’una polèmica, fa uns anys el monarca va fer un viatge també privat a Rússia a caçar un ós rus, a l’ós el van entrompar amb vodka perquè no estigués en condicions de fer res per defensar-se. Molts anys abans, quan Joan Carles encara no era rei i probablement amb poques possibilitats d’arribar a ser-ho, també va ser responsable de disparar accidentalment i matar al seu propi germà.

La escopeta borbónica

En menos de una semana dos Borbones han sido noticia por su afición a lasescopetas y por haber sufrido accidentes mientras se dedicaban a el "arte delescopeteig". Si hace unos días fue Felipe Froilán de Todos los Santos de Marichalar yde Borbón, nieto del rey de España, quien disparó al pie mientras hacía prácticas de tiro a pesar de no tener la edad legal para poder usar un arma de fuego, ahora ha sidoel abuelo, el mismo monarca, que ha dado ejemplo de lo que "es un rey como es debido", mientras se dedicaba a esta afición tan borbónica del escopeteig, se ha rotola pierna, lo han trasladado urgentemente a Madrid desde Botsuana donde había idoen un viaje privado para cazar un elefante, y han tenido que operarle de la cadera. Los elefantes de Botswana deben respirar aliviados. La afición a la caza del Borbón ha sido causa de más de una polémica, hace unos años el monarca hizo un viaje tambiénprivado en Rusia a cazar un oso ruso, al oso le emborrachado con vodka para que no estuviera en condiciones de hacer nada para defenderse. Muchos años antes, cuando Juan Carlos todavía no era rey y probablemente con pocas posibilidades de llegar aserlo, también fue responsable de disparar accidentalmente y mató a su propiohermano.