Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copa del rei. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copa del rei. Mostrar tots els missatges

20 de maig 2016

LA COPA DEL REI: ESTELADES

LA COPA DEL REI: ESTELADES 

 

Estelada sota l'Arc de Triomf, al Passeig Lluís Companys, 11 de setembre de 2014. Autor: Jaume Cusó.
 
 
Dimecres passat, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable. la delegada del Govern (la virreina “madrilenya”, la Llanos de Luna “madrilenya”) espanyol a Madrid, Concepción Dancausa va decidir que prohibia l’entrada d’estelades a l’Estadi Vicente Calderón.

Dancausa va autoritzar alhora una manifestació neonazi que se celebrarà dissabte.


Segons Dancausa, s’ha de prohibir l’estelada per que pot generar actes de violència, suposo que es refereix a gent de la mateixa ideologia que Dancausa que tenen el costum d’estomacar tota persona que no tingui la seva ideologia o tingui un aspecte una mica diferent, o creguin que se’ls a mirat malament. Curiosament autoritza una manifestació d’un d’aquests grups. És allò que algú va dir de prohibir les minifaldilles per que provoquen als violadors.

Concepción Dancausa és filla d’un antic alcalde franquista de Burgos, el qual també va ser un dels fundadors de la Fundació Francisco Franco. Diguem que la senyora Dancausa no ve d’una tradició democràtica precisament.

Javier Tebas, l’inefable president de la Lliga, que en aquest tema no pinta res ja que la Copa del Rei és organitzada per la RFEF, ha dit que “les estelades defensen la destrucció d’Espanya”. Es veu que Espanya és una cosa molt fràgil, com una figureta de Lladró, que es trenca per qualsevol cosa, l’estelada com a “arma de destrucció de les Espanyes”, quina imatge. Javier Tebas va ser delegat provincial de les joventuts de Fuerza Nueva a Osca.

 



El dirigent del PP, Rafael Hernando, també ha volgut posar-hi cullerada en el tema, i com és habitual en ell, ho ha fet sense pensar el que diu i sense informar-se: “La estelada muestra un símbolo que quiere la ruptura de España, es ofensiva para muchos españoles y no es constitucional”. Anem a pams i començaré pel final. No, l’estelada no és ni inconstitucional, ni preconstitucional, ni anticonstucional, ni il·legal, ni al·legal. A molts catalans ens ofenen altres coses, per exemple, que les estructures de poder del Regne d’Espanya estiguin plenes de feixistes i dels fills d’aquests.

L’any 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució497/X del Parlament de Catalunya, de reconeixement de l’estelada com a símbold’un anhel i d’una reivindicació democrática . En l’articulat de la resolució es pot llegir:

1. El Parlament de Catalunya reconeix l’estelada com a símbol que representa un anhel i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta.

2. El Parlament de Catalunya condemna les manifestacions que enalteixen la violència, el racisme, la xenofòbia i els totalitarismes antidemocràtics. Concretament, en el món de l’esport, el Parlament comparteix l’esperit de la Llei de l’Estat 19/2007, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport, llegida segons el seu preàmbul.

3. El Parlament de Catalunya demana al Govern de l’Estat que investigui els casos en què els cossos i les forces de seguretat de l’Estat han impedit l’exhibició en esdeveniments públics esportius de símbols o banderes com l’estelada, que representen anhels plenament democràtics i pacífics i en favor de la convivència ciutadana, i que adopti les mesures pertinents per tal que no es tornin a repetir.

4. El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer, per mitjà del Departament d’Interior, les gestions pertinents davant del Govern de l’Estat per a garantir que no s’impedeixi als aficionats catalans d’exhibir estelades en els camps de futbol de l’Estat i en altres manifestacions esportives, i que no siguin sancionats per aquest motiu. El Govern de la Generalitat ha de vetllar perquè els ciutadans de Catalunya no siguin pertorbats indegudament en llur exercici del dret a la llibertat d’expressió.

Continuem: L’estelada no és, doncs, cap de les coses que afirma Hernando. És una bandera reivindicativa i democràtica, i això és el que fa més mal a gent com Dancausa, Hernando i Tebas.

L’estelada neix el 1918, obra de Vicenç Albert Ballester. Ja el 1906 hi va haver un model previ d’estelada, les quatre barres tradicionals de la Senyera amb un rombe blau al mig i una estrella blanca, però no va ser fins el 1918 que es crea l’estelada que tots coneixem, la Senyera amb un triangle blau i l’estrella blanca al mig d’aquest. Els creadors de l’estelada van inspirar-se en la bandera cubana. Tot i que l’estelada amb el triangle blau és la més habitual, també es fan servir altres variants, la més coneguda és aquella on el triangle és groc i l’estrella vermella. 

Llegeixo que un tribunal a anul·lat la prohibició de dur estelades al Calderón, una prohibició que mai n’hauria d’haver produït. Sembla que encara queda algú amb dos dits de seny a Madrit (amb T).

2 d’ag. 2015

MULTES PER XIULAR


MULTES PER XIULAR

 

 

 

 

 

La Comissió Antiviolència ha sancionat el Barça, l’Athletic de Bilbao, les entitats sobiranistes convocants de la xiulada i la Reial Federació Espanyola de Futbol per la massiva xiulada de la Final de la Copa del Rei.

El Barça ha estat multat amb 66.000 €, l’Athletic de Bilbao amb 18.000 €, les entitats sobiranistes amb uns 70.000 €, Santiago Espot, “organitzador” de la xiulada a 90.000 € i a la Reial Federació Espanyola de Futbol amb 123.000 €. En Santiago Espot ja ha anunciat que no pagarà la multa. A molts barcelonistes ens agradaria que la directiva del Barça hagués recorregut la multa com van anunciar que farien.

Que el Comitè Antiviolència sancioni per xiular la mateixa setmana que aficionats ultres de l’Atlètic de Madrid i l’Oviedo es citaven per barallar-se sense que no hi hagi cap pronunciament oficial és curiós. Pel Comitè Antiviolència és més greu xiular que embrancar-se en una baralla a cops de puny a la via pública, o que, com hem vist a molts estadis de futbol d’Espanya s’exhibeixin banderes nazis o es cridin consignes racistes.

Hem vist com en anteriors finals de la Copa del Rei lapolicia espanyola registrava aficionats bascos i catalans i es confiscavenIkurriñes, Estelades i xiulets, i el mateix dia, membres del mateix cospolicial escortaven neonazis i feixistes espanyols que exhibien simbologia ultradreta i que havien anunciat que sortirien al carrer a “caçar” bascos i catalans.

Aquesta manifestació va ser autoritzada per la llavors delegada del Govern espanyol a Madrid, ara Presidenta de la Comunitat de Madrid.

La connivència de l’Estat espanyol, incloses les seves forces policials i la Justícia amb l’ultradreta és coneguda, no se n’amaguen. Només cal veure que fa pocs dies han estat condemnats dos gironins per cremar una estanquera (la bandera espanyola) i han estat absolts dos neonazis per apallissar un independentista.

Ja en anteriors finals, i d’això ja he escrit, diverses autoritats polítiques, moltes sense cap relació directa amb la Final de la Copa del Rei, que només buscaven ficar cullerada en l’assumpte, traure’n rèdits polítics, van fer declaracions molt desafortunades que intentaven escalfar l’ambient, no se’n van sortir com demostra el fet que no es produïssin incidents de cap mena ni abans, ni durant, ni després del partit. De fet, la relació entre ambdues aficions va ser cordial. Llavors, de quina violència parla el Comitè Antiviolència?

El 14 de juny de 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera, va celebrar-se un partit entre el Futbol Club Barcelona i el C.E. Júpiter al Camp de Les Corts en homenatge a l’Orfeó Català. En un primer moment l’autoritat governativa no va autoritzar l’acte, tenia una connotacions massa catalanistes, i el Règim de Primo de Rivera era profundament catalanòfob, com va demostrar prohibint les ballades de sardanes, enviant la policia a colpejar les cames dels sardanistes, o prohibint “La Santa Espina”, considerada pel Règim un “himnerepresentatiu d'odioses idees i criminals aspiracions”. Les autoritats governatives espanyoles van finalment canviar d’opinió i van autoritzar el partit. Abans de començar la banda de música de la British Royal Marine que aquells dies estava a Barcelona va interpretar la “Marxa Reial” i el “God Save the King”. El públic va aplaudir l’himne britànic i va xiular l’himne espanyol. Les autoritats espanyoles van enfurismar-se. De gent a qui li enfurisma “la Santa Espina” tampoc hem d’esperar que tinguin sentit comú. Qui llavors era capità general de Catalunya (crec que seria més correcte dir capità general a Catalunya, són coses meves), Jaume Milans del Bosch, membre d’una nissaga de militars colpistes espanyols, va clausurar el Camp de Les Corts durant sis mesos, després la sanció va quedar reduïda a tres, i el llavors president del Futbol Club Barcelona, en Joan Gamper, va ser obligat a dimitir i a abandonar l’Estat espanyol. 90 anys després alguns mitjans i alguns polítics espanyols demanaven el mateix càstig.

 

 


Annex: Aquesta setmana el Real Jaen, equip del Grup IV de Segona B ha presentat el nou fitxatge per a la pròxima temporada, el portuguès Nuno Silva. Aquest fitxatge hauria passat desapercebut més enllà de la premsa local i d’un breu a la premsa “nacional” sinó fos que Nuno Silva va aparèixer a la roda de premsa vestint una samarreta amb la imatge del dictador espanyol Francisco Franco. El jugador ha adduït que no sabia qui era Franco, coetani del dictador portuguès Salazar, i que havia comprat la samarreta en una botiga de souvenirs a Portugal. Podria entendre que un noi de 15 anys australià no sàpiga qui és Franco, però un portuguès de 30 anys no pot adduir ignorància sobre un dictador que va governar el país veí durant 40 anys. Però acceptem l’argument, no sap qui era, i els directius del Real Jaen, que suposo que són espanyols, no saben qui era Franco, no li podien haver advertit que duia a la samarreta la imatge d’un assassí.

31 de maig 2015

EL COMUNICAT QUE VA SORGIR DEL FRANQUISME


EL COMUNICAT QUE VA SORGIR DEL FRANQUISME

 

 

 

 

 

Ahir va jugar-se al Camp Nou, l’Estadi del Futbol Club Barcelona, la final de la Copa del Rei que va enfrontar l’Athletic Club de Bilbao i el Futbol Club Barcelona. Va guanyar el Barça per 1 a 3.

Les dues aficions van tenir un comportament impecable al llarg del dia, allà on anessis et trobaves aficionats de l’Athletic passejant, fent compres, fent un vermut o fent turisme.

Quan l’hora del partit era més propera els aficionats d’ambdós equips van dirigir-se cap a les “fan zone” i a l’hora del partit van entrar al Camp Nou.

Quan va començar a sonar la “Marcha Real” va iniciar-se una xiulada monumental que no va permetre escoltar l’himne espanyol.

Sorprenentment el Govern espanyol, demostrant una celeritat inhabitual en ell, va treure un comunicat condemnant la xiulada, anunciant sancions als dos equips i informant que el Comitè antiviolència prendria mesures. Si, sorprenentment, perquè el comunicat del Gobierno de España, va publicar-se a la mitja part. Jo vaig comentar al meu Twitter: No recuerdo ningún comunicado del Gob. de España a los cinco minutos de haber sido asesinado un aficionado del Depor. Curiosa celeridad.”

Però encara és més sorprenent quan se sap que el comunicat estava escrit abans que comencés el partit i publicat a la mitja part. Si una cosa tenen els Estats és que mai són ràpids a l’hora de prendre una decisió, i l’Estat espanyol encara menys. En casos de desastres ecològics (Prestige, El pesquer rus Oleg Naydenov, o d’altres) o de catàstrofes naturals (terratrèmol de Lorca (Múrcia), la reacció del Govern espanyol de torn ha estat la inoperància més absoluta, i això si no ha contribuït de manera activa al desastre, això si, amb tardança.

Sorprèn aquesta velocitat a fer públic un comunicat per condemnar la xiulada a l’himne, anunciant la reunió del comitè antiviolència per aquest dilluns, dos dies després de la final, i anunciant sancions, i sorprèn que vulguin ser tan durs amb una xiulada quan han estat callats en situacions de violència real en què hi ha hagut víctimes mortals, cas de l’aficionat dels Riazor Blues, del Deportivo de La Coruña, assassinat per ultres de l’Atlètic de Madrid.

Quan va celebrar-se la final de la Copa del Rei a Madrid, on també van enfrontar-se també Barça i Athletic de Bilbao, la policia espanyola va dedicar-se a registrar tot aficionat basc o català a la busca de xiulets i banderes. Membres del mateix cos de policia, la policia de l’Estat, escortaven un ramat d’ultres espanyolistes amb tota mena de simbologia feixista i nazi que havien anunciat públicament que volien “caçar” catalans i bascos. Les mateixes autoritats polítiques i policials, i els mitjans afins al partit del Govern espanyol, que s’enfurismen per la presència de Senyeres, Estelades i Ikurriñes als estadis de futbol i altres instal·lacions esportives, solen defensar o callar davant de la presència de simbologia feixista i crits racistes a molts estadis d’Espanya. Clar, que aquesta és la mateixa gent que s’emprenya amb les restes arqueològiques del Born però creuen és correcte que un dictador assassí tingui un lloc on se li puguin rendir homenatges.

El “Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidos enla celebración de la final de la Copa de S.M. el Rey” és curiós. Va ser redactat abans que comencés el partit, es va publicar a la mitja part, suposo que cal dissimular (una mica) per que si no es notaria massa. Sorprenent és la celeritat de l’Estat redactant un document, bé, el document va ser redactat per condemnar uns fets que en aquell moment encara no s’havien produït. La sentència abans del delicte. Però el fet més curiós és que qui va redactar el “comunicat” és Manuel Roca Basanta, que ara treballa d’assessor al Ministeri de Presidència, al capdavant del qual tenim a Soraya Sáenz de Santamaría. I qui és Roca Basanta? Doncs, va ser redactor del diari feixista “Arriba”, òrgan de propaganda de la Falange durant el franquisme.

Un govern d’un partit fundat per ministres franquistes, amb assessors franquistes, amb ministres que oren als peus del dictador Franco, amb vicepresidentes que són família de militars franquistes, és el que redacta un “comunicat” en un llenguatge propi del franquisme, que anuncia repressió.

El franquisme a Espanya no va morir amb el seu fundador, continua guiant les decisions del govern espanyol i de les seves institucions. L’Estat espanyol és un Estat on totes les institucions estan infestades de franquistes.
El govern espanyol no mostra el mateix interès per tallar la catalanofòbia i la bascofòbia, més aviat la impulsa.

 

 

 

 

 

 

EL COMUNICADO QUE SURGIÓ DEL FRANQUISMO

 

 

 

 

 

Ayer jugó en el Camp Nou, el estadio del FC Barcelona, ​​la final de la Copa del Rey que enfrentó al Athletic Club de Bilbao y el FC Barcelona. Ganó el Barça por 1 a 3.

Las dos aficiones tuvieron un comportamiento impecable a lo largo del día, allí donde fueras te encontrabas aficionados del Athletic paseando, haciendo compras, tomando un vermut o haciendo turismo.

Cuando la hora del partido era más cercana los aficionados de ambos equipos se dirigieron hacia las "fan zone" y a la hora del partido entraron en el Camp Nou.

Cuando empezó a sonar la "Marcha Real" se inició un silbido monumental que no permitió escuchar el himno español.

Sorprendentemente el Gobierno, demostrando una celeridad inhabitual en él, sacó un comunicado condenando el silbido, anunciando sanciones a los dos equipos e informando que el Comité antiviolencia tomaría medidas. Si, sorprendentemente, que el comunicado del Gobierno de España, se publicó en el descanso. Yo comenté a mi Twitter: No recuerdo ningún comunicado del Gob. de España a los cinco minutos de haber sido asesinado un aficionado del Depor. Curiosa celeridad."

Pero aún es más sorprendente cuando se sabe que el comunicado estaba escrito antes de que comenzara el partido y publicado en el descanso. Si algo tienen los Estados es que nunca son rápidos a la hora de tomar una decisión, y España aún menos. En casos de desastres ecológicos (Prestige, El pesquero ruso Oleg Naydenov, u otros) o de catástrofes naturales (terremoto de Lorca (Murcia), la reacción del Gobierno de turno ha sido la inoperancia más absoluta, y eso si no ha contribuido de manera activa al desastre, eso si, con tardanza.

Sorprende esta velocidad en hacer público un comunicado para condenar la pitada al himno, anunciando la reunión del comité antiviolencia para este lunes, dos días después de la final, y anunciando sanciones, y sorprende que quieran ser tan duros con una pitada cuando han estado callados en situaciones de violencia real en que ha habido víctimas mortales, caso del aficionado de los Riazor Blues, del Deportivo de La Coruña, asesinado por ultras del Atlético de Madrid.

Cuando se celebró la final de la Copa del Rey en Madrid, donde también se enfrentaron también Barça y Athletic de Bilbao, la policía española se dedicó a registrar todo aficionado vasco o catalán a la búsqueda de pitos y banderas. Miembros del mismo cuerpo de policía, la policía del Estado, escoltaban una manada de ultras españolistas con todo tipo de simbología fascista y nazi que habían anunciado públicamente que querían "cazar" catalanes y vascos. Las mismas autoridades políticas y policiales, y los medios afines al partido del Gobierno, que se enfurecen por la presencia de Senyeres, Estelades y ikurriñas en los estadios de fútbol y otras instalaciones deportivas, suelen defender o callar ante la presencia de simbología fascista y gritos racistas en muchos estadios de España. Claro, que esta es la misma gente que se enfada con los restos arqueológicos del Born pero creen es correcto que un dictador asesino tenga un lugar donde se le puedan rendir homenajes.

El "Comunicado del Gobierno sobre los hechos producidosen la celebración de la final de la Copa de S.M. el Rey"es curioso. Fue redactado antes de que comenzara el partido, se publicó en la media parte, supongo que hay que disimular (algo) porque si no se notaría demasiado. Sorprendente es la celeridad del Estado redactando un documento, bien, el documento fue redactado para condenar unos hechos que en ese momento todavía no se habían producido. La sentencia antes del delito. Pero lo más curioso es que quien redactó el "comunicado" es Manuel Roca Basanta, que ahora trabaja de asesor en el Ministerio de Presidencia, al frente del cual tenemos a Soraya Sáenz de Santamaría. Y quién es Roca Basanta? Pues, fue redactor del diario fascista "Arriba", órgano de propaganda de la Falange durante el franquismo.

Un gobierno de un partido fundado por ministros franquistas, con asesores franquistas, con ministros que oran a los pies del dictador Franco, con vicepresidentas que son familia de militares franquistas, es el que redacta un "comunicado" en un lenguaje propio del franquismo, que anuncia represión.

El franquismo en España no murió con su fundador, continúa guiando las decisiones del Gobierno y de sus instituciones. El Estado español es un Estado donde todas las instituciones están infestadas de franquistas.
 
El gobierno español no mostrar el mismo interés para cortar la catalanofobia y la bascofòbia de raíz, más bien la impulsa.

27 de maig 2015

DIA DE COPA, DIA DE XIULADES


DIA DE COPA, DIA DE XIULADES

 

I un altre cop el Futbol Club Barcelona i l’Athletic de Bilbao jugaran la final de la Copa del Rei. Fa tres anys la final va celebrar-se a l’Estadi Vicente Calderón, dos anys abans a Mestalla. A la final de Mestalla l’Himne espanyol va ser xiulat, tot i que aquells que van veure la transmissió que va fer TVE no van escoltar res. La final del Vicente Calderón va ser la dels elefants, bé, per ser exactes, va ser la final on ambdues aficions van cantar aquella tonada d”un elefante se balanceaba...” dedicada al “rei caçador”.

I Barça i Athletic tornen a jugar un altre cop la final de la Copa del Rei. El partit se celebrarà al Camp Nou.

Personalment crec que les finals s’han de jugar sempre en camp neutral, i la final d’aquest any es juga a l’Estadi d’un dels equips. Estava previst que es jugués a Madrid, al Santiago Bernabeu, però en Florentino Pérez (tito Floren pels amics) va moure tots els fils i finalment la final de la Copa del Rei es jugarà al Camp Nou.

La idea no és nova, ja Primo de Rivera va ordenar eltancament del Camp de Les Corts després de la xiulada a la Marxa Reial, un 14 de juny de 1925. L’espanyolisme no és gens innovador, i si ja arran de les citades Copes del Rei de 2010 i 2012, va haver propostes més diverses:

-Tancar o sancionar l’estadi: Sancionar el València C.F. o l’Atlètic de Madrid era absurd. Cap dels dos equips era responsable. Tècnicament el responsable en aquelles dues finals era l’organitzador de la competició.

-Després del succeït a Mestalla i davant la possibilitat que la xiulada massiva es repetís algunes autoritats i alguns periodistes van proposar que el partit es jugués a porta tancada. Un absolut disbarat, no es pot castigar ningú per uns fets que no s’han produït.

Hi van haver dues querelles abans que s’hi jugués el partit presentades pels grupuscles ultradretans DENAES i L’Associació Dignitat i Justícia que van ser arxivades, havien denunciat un fet que en aquell moment no s’havia produït. Com llavors vaig dir, encara no es pot condemnar ningú abans de la comissió del delicte, això era el que per exemple proposa la pel·lícula Minority Report, magnífica pel·lícula de ciència ficció, però en el món real per ser condemnat has d’haver comés el delicte, no que algú digui que hi ha una possibilitat que el cometis perquè ho ha vist en una premonició.

La final d’aquest any es juga al Camp Nou, l’Estadi del Futbol Club Barcelona. La Comissió Antiviolència ha anunciat que si es produeixen xiulades a l’himne espanyol, insisteixo, xiulades, seran sancionats Barça i Athletic de Bilbao. El president del Consell Superior d'Esports (CSD), Miguel Cardenal diu que si l’Himne espanyol es xiulat hi ha una “responsabilitat individual que puguin dur a terme aquest comportament”. Fins aquí tot correcte. Les meves preguntes són: ¿Pensen acusar individualment tots els assistents al partit? ¿Tenen la capacitat de demostrar individualment quins aficionats han xiulat l’himne i quins no? ¿Detindran a tots els xiuladors a la sortida de l’Estadi?

Xiular no es pot considerar violència, si xiular fos un delicte ja haurien detingut Curro Savoy. En la final que es va jugar a Madrid va haver el mateix dia del partit una manifestació d’ultradreta espanyola, autoritzada per les mateixes autoritats que van ordenar requisar xiulets i banderes a aficionats bascos i catalans. És a dir, mentre alguns membres de la policia “desfilaven” al costat de feixistes amb banderes preconstitucionals i feixistes, altres policies es dedicaven a registrar tots basc i català que es creuaven i procedien a requisar xiulets, estelades, senyeres i ikurriñes.
Miguel Cardenal també afirma que la comissió antiviolència mirarà el reglament pels quatre cantons a veure si troben alguna norma que els permeti sancionar els equips participants (Barça i Athletic de Bilbao) i l’organitzador de la competició. Per cert, l’organitzador de la Copa del Rei és la Reial Federació Espanyola de Futbol.

2 de juny 2012

Aquests espanyols estan bojos


Aquests espanyols estan bojos

(Se’n van de Supercopes a la Xina)

Espanya és un país ben estrany. Una setmana després de la celebració de la Copa del Rei i de tot el xivarri que va envoltar l’esdeveniment amb l’absència del rei, del president del govern espanyol i de la presidenta de la comunitat de Madrid, que va quedar ben retratada quan va demanar que si es xiulava l’himne s’ajornés el partit i que quan s’hagués de jugar es fes a porta tancada. Després vam veure com el ministre de defensa mentre feia de comercial de la indústria armamentística es dedicava a dissertar sobre bons espanyols (que es posen drets i amb la ma al pit) i mals espanyols (que xiulen l’himne) i el ministre d’Exteriors deia que la culpa que la prima de risc estigués pels núvols era de la xiulada a l’himne. Tancar estadis si es xiula un himne sense lletra és avui incomprensible però a Espanya tenen la capacitat d’escollir sempre la pitjor solució possible per a qualsevol problema i inconvenient que s’hi trobin. Cinc de les set pròximes edicions de la Supercopa d’Espanya se celebraran a la Xina. La Reial Federació Espanyola de Futbol o RFEF s’embutxacarà 40 milions d’euros. Els diners són importants però viatjar a la Xina, milers de quilòmetres per jugar només un partit, no és el mateix que viatjar a València o Madrid. Els dos equips que juguin aquestes Supercopes jugaran sense el suport de les seves aficions. La Supercopa italiana ja va jugar-se els anys 2009 i 2011 a la Xina, el 1993 i 2003 als Estats Units, i a Líbia el 2002.







Estos españoles están locos

(Se van de Supercopas a China)

España es un país muy extraño. Una semana después de la celebración de la Copa del Rey y de todo el alboroto que rodeó el evento con la ausencia del rey, del presidente del gobierno español y de la presidenta de la Comunidad de Madrid, que quedó bien retratada cuando pidió que si se silbaba el himno se aplazara el partido y que cuando tuviera que jugar se hiciera a puerta cerrada. Después vimos como el ministro de defensa mientras hacía de comercial de la industria armamentística se dedicaba a disertar sobre buenos españoles (que se ponen de pie y con la mano en el pecho) y malos españoles (que silban el himno) y el ministro de exteriores decía que la culpa de que la prima de riesgo estuviera por las nubes era de la pitada al himno. Cerrar estadios si se silba un himno sin letra es hoy incomprensible pero en España tienen la capacidad de elegir siempre la peor solución posible para cualquier problema e inconveniente que se encuentren. Cinco de las siete próximas ediciones de la Supercopa de España se celebrarán en China. La Real Federación Española de Fútbol o RFEF se embolsará 40 millones de euros. El dinero es importante pero viajar a China, miles de kilómetros para jugar sólo un partido, no es lo mismo que viajar a Valencia o Madrid. Los dos equipos que jueguen estas Supercopas jugarán sin el apoyo de sus aficiones. La Supercopa italiana ya jugarse los años 2009 y 2011 en China, en 1993 y 2003 en Estados Unidos, y en Libia en 2002.

28 de maig 2012

Diguem que parlo de Madrit


Diguem que parlo de Madrit

Si, ja sé que Madrid s’escriu amb “d” final, però una cosa és la ciutat de Madrid i una altra cosa és Madrit, encara que ocupin el mateix espai físic. Madrid és una ciutat, però Madrit faria referència a l’entramat polític-econòmic-bur(r)ocràtic-periodístic amb ínfules imperials malgrat no tenir ja cap imperi que governar. Això si, i se’ls ha de reconèixer, quan han de fer el ridícul ho saben fer molt bé.

Una delegació del govern que ordena requisar xiulets i qualsevol objecte que sembli un elefant i la seva policia ha de fer el trist paperot de fer aquesta feina ja que per a la delegació del govern espanyol un xiulet o un elefant de peluix deuen ser “armes de destrucció antimonàrquica”. Incomprensible que des d’una delegació del govern s’ordeni la requisa d’aquests objectes. Estaven tan preocupats desmantellant “cèl·lules de xiuladors” i una invasió d’elefants que “no van veure” com una manifestació ultradreta exhibia banderes del règim anterior i alguna que altre de les SS, i això que la policia hi anava al costat, suposo que els agents estaven més preocupats que no aparegués algú amb un xiulet que per la presència de banderes de règims criminals i d’organitzacions que en altres països són il·legals.

Les autoritats fan també un paperot ben galdós

La Copa del Rei, dita així perquè l’entrega el rei al guanyador del torneig, va ser entregada pel seu fill, el príncep Felip, perquè el rei va preferir no escoltar la xiulada, per això va enviar l’hereu a guanyar-se el sou. Des de que va matar aquell pobre paquiderm no aconsegueix aixecar el cap.

El president del Govern espanyol, Mariano “Wally” Rajoy també va preferir no aparèixer pel Vicente Calderón, quan era un assidu a la Llotja del Bernabeu, però desaparèixer és la seva especialitat.

Esperanza Aguirre, tan loquaç ella, incontenible verborrea i afany de protagonisme, va decidir no anar-hi, malgrat ser la presidenta de la Comunitat de Madrid, després d’haver fet les següents declaracions: “La meva opinió és que el partit s’ha de suspendre i celebrar-se després a porta tancada en un altre lloc. Això causarà molt de rebombori?. Pot ser, però a mi em sembla que francament aquestes coses no s’han de consentir. Entre altres coses perquè aquest és el Campionat d’Espanya, i aquesta Copa l’entregava el president de la República quan hi havia República, Franco quan estava Franco. I ara és la Copa de Sa Majestat el Rei, però és el Campionat d’Espanya.”

Fixeu-vos com remarca “Espanya”. Aquesta senyora és de les que diu això alhora que pot afirmar que no s’ha de barrejar esport i política malgrat que ella és això el que ha fet.

Per molt menys del que han fet la primera i la tercera d’aquestes autoritats en altres països ja haurien hagut de plegar, abdicar en el cas del Rei. En poc temps han dimitit dos presidents d’Alemanya per simples foteses, i el Borbó no abdica després que l’enxampin matant elefants a Botswana i en companyia d’una senyora que no és aquella amb la que es va casar.

I la senyora presidenta de la Comunitat de Madrid i lideressa pepera de les Espanyes ha permès que a la seva Comunitat Autònoma es fessin tota mena de tripijocs que han derivat en casos com el Gürtel i Bankia. Però limitem-nos a comentar el que va succeir divendres a Madrid (i en dies precedents) que tenen relació amb el partit de la Copa del Rei. Quina bajanada és aquesta de voler suspendre un partit de futbol?. Partit de futbol on no va produir-se cap incident. El problema no van ser en cap moment cap de les dues aficions, cert, van cantar “un elefant es balancejava” però no va passar res.













Digamos que hablo de Madrit

Si, ya sé que Madrid se escribe con "d" final, pero una cosa es la ciudad de Madrid y otra cosa es Madrit, aunque ocupen el mismo espacio físico. Madrid es una ciudad, pero Madrit haría referencia al entramado político-económico-bur(r)ocrático-periodístico con ínfulas imperiales a pesar de no tener ya ningún imperio que gobernar. Eso si, y hay que reconocer, cuando tienen que hacer el ridículo lo saben hacer muy bien.
Una delegación del gobierno que ordena requisar pitos y cualquier objeto que parezca un elefante y su policía tiene que hacer el triste papelón de hacer este trabajo ya que para la delegación del gobierno español un silbato o un elefante de peluche deben ser "armas de destrucción antimonárquica ". Incomprensible que desde una delegación del gobierno ordene la requisa de los mismos. Estaban tan preocupados desmantelando "células de silbadores" y una invasión de elefantes que "no vieron" como una manifestación ultraderecha exhibía banderas del régimen anterior y alguna que otra de las SS, y eso que la policía iba al lado, supongo que los agentes estaban más preocupados que no apareciera alguien con un silbato que por la presencia de banderas de regímenes criminales y de organizaciones que en otros países son ilegales.

Las autoridades hacen también un papelón patético

La Copa del Rey, llamada así porque la entrega el rey al ganador del torneo, fue entregada por su hijo, el príncipe Felipe, porque el rey prefirió no escuchar el silbido, por eso envió el heredero a ganarse el sueldo. Desde que mató aquel pobre paquidermo no consigue levantar cabeza.
El presidente del Gobierno español, Mariano "Wally" Rajoy también prefirió no aparecer por el Vicente Calderón, cuando era un asiduo en la Lonja del Bernabeu, pero desaparecer es su especialidad.
Esperanza Aguirre, tan locuaz ella, incontenible verborrea y afán de protagonismo, decidió no ir, a pesar de ser la presidenta de la Comunidad de Madrid, después de haber hecho las siguientes declaraciones: "Mi opinión es que el partido se debe suspender y celebrarse después a puerta cerrada en otro lugar. ¿Esto causará mucho revuelo?. Puede ser, pero a mí me parece que francamente estas cosas no se deben consentir. Entre otras cosas porque este es el Campeonato de España, y esta Copa del entregaba el presidente de la República cuando había República, Franco cuando estaba Franco. Y ahora es la Copa de Su Majestad el Rey, pero es el Campeonato de España."
Fijaos como remarca "España". Esta señora es de las que dice esto a la vez que puede afirmar que no se debe mezclar deporte y política pese a que ella es eso lo que ha hecho.
Por mucho menos de lo que han hecho la primera y la tercera de estas autoridades en otros países ya habrían tenido que cerrar, abdicar en el caso del Rey. En poco tiempo han dimitido dos presidentes de Alemania por simples bagatelas, y el Borbón no abdica después de que lo pillen matando elefantes en Botswana y en compañía de una señora que no es aquella con la que se casó.
Y la señora presidenta de la Comunidad de Madrid y lideresa pepera de las Españas ha permitido que en su Comunidad Autónoma se hicieran todo tipo de chanchullos que han derivado en casos como el Gürtel y Bankia. Pero limitémonos a comentar lo que sucedió el viernes en Madrid (y en días precedentes) que tienen relación con el partido de la Copa del Rey. Qué tontería es esta de querer suspender un partido de fútbol?. Partido de fútbol donde no se produjo ningún incidente. El problema no fueron en ningún momento ninguna de las dos aficiones, cierto, cantaron "un elefante sebalanceaba" pero no pasó nada.

26 de maig 2012

La rocambolesca història d’una Copa del Rei que va entregar un príncep (I)

La rocambolesca història d’una Copa del Rei que va entregar un príncep (I)

 Aquest article havia de ser el tercer capítol tercer de “La rocambolesca història d’una Copa del Rei que entregarà un príncep” però quan aquest article s’hagi publicat el príncep haurà entregat la Copa del Rei a l’equip guanyador.
Qui llegeixi aquest article i no hagi llegit els dos anteriors li recomano que ho faci, així entendrà tota aquesta rocambolesca història al voltant d’un partit de futbol. Ja ho ha fet?. Doncs, avancem.

Madrid, ciutat feixista

Aquest partit ha tingut uns pròlegs en principi aliens al partit però que no s’haurien produït si el partit no s’hagués jugat a Madrid. Els espanyols són gent estranya, perquè veure a la policia nacional espanyola acompanyant una manifestació convocada per diverses organitzacions feixistes espanyoles exhibint banderes espanyoles amb el pollastre i banderes amb l’emblema de les SS i els policies aquests mirant cap a l’horitzó, mentre altres companys seus es dedicaven a requisar xiulets, alguna gralla, i altres objectes perillosos com pancartes amb elefants dibuixats era ben curiós. La manifestació ultradretana havia estat convocada per la Falange i per Nudo Patriota Español. Els fatxes diuen que eren 2000 manifestants, la policia no diu cap xifra, curiós silenci policial, la policia quan les manifestacions són contràries als seus caps polítics solen mirar de rebaixar la xifra moltíssim, i en aquest cas no diuen res. Els fatxes anaven cridant les consignes habituals: “Visca Espanya, visca Catalunya espanyola”, “La unitat nacional, Espanya una i no 51", "Gibraltar espanyol" i la pancarta que deia "la unitat d'Espanya ni es vota, ni es negocia".


Ara ja sabem que per Madrid pots passejar-te amb una esvàstica sense que passi res però els xiulets, els elefants, les estelades i les gralles són considerats perilloses armes. Josuè va enderrocar els murs de Jericó amb trompetes, ahir a Madrid tenien por que uns xiulets enderroquessin les muralles del nacionalisme espanyol madrileny. Espanya, especialment Madrid ha tremolat només per 60000 bascos i catalans, que van tenir un comportament exemplar, cosa que no poden dir les autoritats polítiques de la capital, començant pel més alt representant de l’Estat fins a aquells funcionaris policials que requisaven xiulets i estelades mentre altres acompanyaven una manifestació feixista que exhibia sense cap pudor simbologia nazi.

Arxivada les querelles de DENAES i L’Associació Dignitat i Justícia

Unes hores abans que se celebrés el partit de la final de la Copa del Rei l’Audiència Nacional ha arxivat dues querelles de dos grups feixistes espanyols. DENAES (Defensa de la Nación Española) va querellar-se per la comissió de possibles delictes de provocació a l’odi i la violència, associació il·lícita i ultratges a Espanya. Segons DENAES que es xiuli l’himne d’Espanya és un ultratge a Espanya però el jutge ha arxivat la querella perquè “no es fonamenta en fets ja ocorreguts sinó en presumpció de futur” i perquè la majoria dels delictes referits a la querella “no són competència de l’Audiència Nacional”. El jutge Pablo Ruíz ha rebutjat una denúncia de l'Associació Dignitat i Justícia en el mateix sentit, el jutge ha refusat la denúncia perquè “aquesta determinació de la competència no pot decidir-se sense que els actes que es denuncien ni tant sols s'hagin produït”. Certament, en el moment que aquests dos grupuscles feixistes espanyols van querellar-se no s’havia produït cap xiulada ni cap fet denunciable, d’altra banda ells parlen d’associació il·lícita quan no hi ha hagut cap associació lícita o il·lícita. Crec que DENAES i l’Associació Dignitat i Justícia no se n’adonen que Minority Report és només una pel·lícula, que en el món real i en una democràcia no es poden denunciar delictes que no s’han produït encara, i les detencions preventives només passen en dictadures com aquella que aquests dos grupuscles ultres enyoren. D’altra banda, ara que ja s’ha jugat el partit caldria que demostressin que allà s’ha produït un delicte i que en cas que es demostri el delicte cal imputar persones concretes. I cal dir que imputar i detenir 60000 persones per escridassar un himne que ni tan sols té lletra.

El partit

El Futbol Club Barcelona va guanyar l’Athletic de Bilbao per 3 a 0 i va guanyar la Copa del caçador d’elefants.









La rocambolesca historia de una Copa del Rey que entregó un príncipe (I)
Este artículo debía ser el tercer capítulo tercero de "La rocambolesca historia de una Copa del Rey que entregará un príncipe" pero cuando este artículo se haya publicado el príncipe habrá entregado la Copa del Rey al equipo ganador.
Quien lea este artículo y no haya leído los dos anteriores le recomiendo que lo haga, así entenderá toda esta rocambolesca historia en torno a un partido de fútbol. Ya lo ha hecho?. Pues, avanzamos.

Madrid, ciudad fascista
Este partido ha tenido unos prólogos en principio ajenos al partido pero que no se habrían producido si el partido no se hubiera jugado en Madrid. Los españoles son gente extraña, porque ver a la policía nacional española acompañando una manifestación convocada por varias organizaciones fascistas españolas exhibiendo banderas españolas con el pollo y banderas con el emblema de las SS y los policías estos mirando hacia el horizonte, mientras otros compañeros suyos se dedicaban a requisar pitos, alguna gralla, y otros objetos peligrosos como pancartas con elefantes dibujados era muy curioso. La manifestación ultraderechista había sido convocada por la Falange y por Nudo Patriota Español. Los fachas dicen que eran 2000 manifestantes, la policía no dice ninguna cifra, curioso silencio policial, la policía cuando las manifestaciones son contrarias a sus jefes políticos suelen tratar de rebajar la cifra muchísimo, y en este caso no dicen nada. Los fachas iban gritando las consignas habituales: "Viva España, viva Catalunya española", "La unidad nacional, España una y no 51", "Gibraltar español" y la pancarta que decía "la unidad de España ni se vota, ni se negocia ".

Ahora ya sabemos que por Madrid puedes pasearte con una esvástica sin que pase nada pero los silbatos, los elefantes, las estreladas y las grallas son considerados peligrosas armas. Josué derribó los muros de Jericó con trompetas, ayer en Madrid tenían miedo de que unos silbatos derribaran las murallas del nacionalismo español madrileño. España, especialmente Madrid ha temblado sólo por 60.000 vascos y catalanes, que tuvieron un comportamiento ejemplar, lo que no pueden decir las autoridades políticas de la capital, empezando por el más alto representante del Estado hasta aquellos funcionarios policiales que requisaban silbatos y estelades mientras otros acompañaban una manifestación fascista que exhibía sin ningún pudor simbología nazi.

Archivada las querellas de DENAES y La Asociación Dignidad y Justicia
Unas horas antes de que se celebrara el partido de la final de la Copa del Rey la Audiencia Nacional ha archivado dos querellas de dos grupos fascistas españoles.DENAES (Defensa de la Nación Española) querelló por la comisión de posibles delitos de provocación al odio y la violencia, asociación ilícita y ultrajes a España.Según DENAES que se silbe el himno de España es un ultraje a España pero el juez ha archivado la querella porque "no se fundamenta en hechos ya ocurridos sino en presunción de futuro" y porque la mayoría de los delitos referidos en la querella "no son competencia de la Audiencia Nacional ". El juez Pablo Ruíz ha rechazado una denuncia de la Asociación Dignidad y Justicia en el mismo sentido, el juez ha rechazado la denuncia porque "esta determinación de la competencia no puede decidirse sin que los actos que se denuncian ni siquiera se hayan producido ". Ciertamente, en el momento que estos dos grupúsculos fascistas españoles querellarse no se había producido ningún silbido ni ningún hecho denunciable, por otro lado ellos hablan de asociación ilícita cuando no ha habido ninguna asociación lícita o il • lícita. Creo que DENAES y la Asociación Dignidad y Justicia no se dan cuenta que Minority Report es sólo una película, que en el mundo real y en una democracia no se pueden denunciar delitos que no han producido aún, y las detenciones preventivas sólo pasan en dictaduras como aquella que estos dos grupúsculos ultras añoran. Por otra parte, ahora que ya se ha jugado el partido habría que demostraran que allí se ha producido un delito y que en caso de que se demuestre el delito a imputar a personas concretas. Y hay que decir que imputar y detener 60.000 personas para censurar a un himno que ni siquiera tiene letra.

El partido El Fútbol Club Barcelona ganó al Athletic de Bilbao por 3 a 0 y ganó la Copa del cazador de elefantes.

25 de maig 2012

La rocambolesca història d’una Copa del Rei que entregarà un príncep (II)


La rocambolesca història d’una Copa del Rei que entregarà un príncep (II)



Avui se celebra la final de la Copa del Rei de futbol, del Rei de les Espanyes, és clar. Molts partits de futbol estan envoltats en polèmiques, especialment si Mourinho és un dels protagonistes, però no és el cas d’aquest partit. Com ja sabeu els dos equips que juguen aquesta final de la Copa del Rei són el Futbol Club Barcelona i l’Athletic de Bilbao. I l’Estadi on se celebrarà és el Vicente Calderón. En l’anterior article titulat “La rocambolesca història d’una Copa del Rei que entregarà un príncep” ja vaig explicar els dies previs, però si tot el que vaig explicar en aquest anterior article podia semblar “absurd” tot i ser cert i real, com veureu immediatament tot pot arribar a superar-se.



Dispositiu de seguretat



El dispositiu de seguretat per aquest esdeveniment està format per 2500 efectius, dels quals 1500 pertanyen al Cos Nacional de Policia, la resta del dispositiu són personal de seguretat privada de Barça i Athletic, policia local, SAMUR, protecció civil, Mossos d’Esquadra i Ertzaintza. Tot aquest dispositiu ha de garantir que no es produeixin aldarulls. Tot aquest dispositiu ha d’evitar que es produeixin aldarulls entre les dues aficions que podrien arribar a sumar 50000 persones o més, però el risc més gran és que hi hagi aldarull provocats per la Falange. Algú amb més aviat poc senderi va autoritzar que el mateix dia del partit - un partit considerat d’alt risc pel gran nombre d’aficionats que ambdós equips poden moure que no pas per les “querelles” que puguin tenir ambdues aficions, en principi cap – una manifestació ultradreta. Una de les principals tasques d’aquest operatiu és impedir que els fatxes arribin a enfrontar-se amb els aficionats bascos i catalans.

Considerant que hi haurà no menys de 50000 bascos i catalans, i no crec que a Madrid el nombre de fatxes arribi a 50000, em refereixo a 50000 fatxes amb prou condicions físiques com per anar a voler un enfrontament físic amb bascos i catalans. 170 autocars, cinc tres AVE especials des de Barcelona i tres trens especials des de Bilbao traslladaran uns 50000 aficionats d’ambdós equips fins a la Vila i Cort. Ambdues aficions tenen zones acotades en zones equidistants de l’Estadi Vicente Calderón on es juga el partit.

La delegada del Govern espanyol a Madrid va declarar que “els informes que he vist es refereixen a la manifestació convocada per Falange i a la coincidència temporal d’ambdues convocatòries i a una coincidència eventual dels seguidors amb algunes persones de la Falange que pogués provocar alteracions. No n’hi ha cap informe policial sobre les dues aficions, doncs la immensa majoria ve a Madrid a gaudir”. No, el problema és que un insensat va autoritzar que uns feixistes organitzessin una manifestació contra bascos i catalans el mateix dia que a Madrid hi ha 50000 bascos i catalans, perfectament identificables. Bascos i catalans aniran molts amb les samarretes dels seus equips, blanc i vermell pels bilbaïns, blau i grana pels barcelonistes, les ikurrinyes i banderes amb els colors blanc i vermell (Athletic), les banderes amb el blau i el grana, Senyeres i estelades (Barça). També identificables són els de la Falange: cap quasi pelat, ulleres de fatxenda, bandera espanyola amb un pollastre i cara d’emprenyats.



Prohibida l’entrada d’elefants al Vicente Calderón



No és el que us penseu, a Madrid fan coses rares però no és que ara hagin decidit impedir l’entrada d’elefants per si el rei agafa l’escopeta i creient-se encara a Botswana comença a disparar contra elefants i aficionats d’ambdós equips, no es tracta d’això. Sembla que el rei ha preferit no assistir i delegar la feina d’entregar la Copa del Rei en l’hereu al tron. El rei al·lega que encara està convalescent de les lesions de Botswana. També és possible que no tingui gaires ganes de sentir com el xiulen 50000 persones o com li canten “un elefant es balancejava”, ja és curiós que la decisió de no assistir es fes pública després que se sabés que hi havia una campanya a Internet que convocava els aficionats bascos a cantar aquesta tonada infantil. Les autoritats madrilenyes, les mateixes que el dia que tenen un partit d’alt risc que sumen més de 50000 aficionats a la capital del Regne autoritzen a uns fatxes desequilibrats i amb tendències violentes a organitzar una manifestació en defensa de la bandera i d’Espanya i que obertament busca la brega, han decidit prohibir l’entrada d’elefants al Vicente Calderón, fan referència a ninots de peluix o dibuixos que representin elefants, també impediran, diuen, l’entrada de pancartes o representacions d’Urdangarín, el gendre imputat per delictes econòmics del rei. Per minimitzar la xiulada la RFEF farà sonar l’himne d’Espanya durant només 27 segons, això si, amb el volum al màxim. Per fer això han decidir reforçar la megafonia de l’Estadi Vicente Calderón. Quins pebrots, tenen por de veure elefants al Calderón i d’una xiulada i posaran la megafonia a un volum perjudicial per a l’audició.

No havent entre ambdues aficions motius d’enfrontament sinó que més aviat existeix una bona relació, no estava previst que s’hi poguessin produir aldarulls, en principi, però hi ha hagut factors externs aliens als dos equips que jugaran el partit. Aquests factors que han enrarit l’ambient pre-partit ja els vaig comentar en l’altre article però és evident que la responsabilitat de les autoritats esportives i polítiques és màxima. Qui va autoritzar la manifestació de la Falange va demostrar molt poc senderi però la irresponsable número u de tota aquesta història en última instància ha estat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, que per tapar els merders de Bankia en què ella ha tingut una important responsabilitat política, responsabilitat que recau en el govern tant de la Comunitat que ella, Esperanza Aguirre, presideix com en el de l’Estat que presideix Mariano “Wally” Rajoy ha hagut de fer unes declaracions que només podem qualificar de mancades de senderi, pretenent tancar l’Estadi Calderón si hi havia una xiulada i que el partit es jugués a porta tancada. Doncs bé, Esperanza Aguirre no assistirà al partit, després d’haver escalfat l’ambient la presidenta madrilenya ha optat per amagar-se. Mariano “Wally” Rajoy també ha decidit no presenciar el partit, segurament ha de llegir el Marca.















La rocambolesca historia de una Copa del Rey que entregará un príncipe (II)


Hoy se celebra la final de la Copa del Rey de fútbol, ​​del Rey de las Españas, claro. Muchos partidos de fútbol están envueltos en polémicas, especialmente si Mourinho es uno de los protagonistas, pero no es el caso de este partido. Como ya sabéis los dos equipos que juegan esta final de la Copa del Rey son el Fútbol Club Barcelona y el Athletic de Bilbao. Y el Estadio donde se celebrará es el Vicente Calderón. En el anterior artículo titulado "La rocambolesca historia de una Copa del Rey que entregará un príncipe" ya expliqué los días previos, pero si todo lo que expliqué en este anterior artículo podía parecer "absurdo" a pesar de ser cierto y real , como veréis inmediatamente todo puede llegar a superarse.


Dispositivo de seguridad


El dispositivo de seguridad para este evento está formado por 2.500 efectivos, de los cuales 1,500 pertenecen al Cuerpo Nacional de Policía, el resto del dispositivo son personal de seguridad privada de Barça y Athletic, policía local, SAMUR, protección civil, Mossos d'Esquadra y Ertzaintza. Todo este dispositivo debe garantizar que no se produzcan altercados. Todo este dispositivo debe evitar que se produzcan disturbios entre las dos aficiones que podrían llegar a sumar 50.000 personas o más, pero el mayor riesgo es que haya alborotos provocados por la Falange. Alguien con más bien poco seso autorizó que el mismo día del partido - un partido considerado de alto riesgo por el gran número de aficionados que ambos equipos pueden mover que por las "querellas" que puedan tener ambas aficiones, en principio ninguna - una manifestación ultraderecha. Una de las principales tareas de este operativo es impedir que los fachas lleguen a enfrentarse con los aficionados vascos y catalanes.
Considerando que habrá no menos de 50.000 vascos y catalanes, y no creo que en Madrid el número de fachas llegue a 50.000, me refiero a 50.000 fachas en suficientes condiciones físicas como para ir a querer un enfrentamiento físico con vascos y catalanes. 170 autocares, cinco tres AVE especiales desde Barcelona y tres trenes especiales desde Bilbao trasladarán unos 50.000 aficionados de ambos equipos hasta la Villa y Corte. Ambas aficiones tienen zonas acotadas en zonas equidistantes del Estadio Vicente Calderón donde se juega el partido.
La delegada del Gobierno español en Madrid declaró que "los informes que he visto se refieren a la manifestación convocada por Falange y la coincidencia temporal de ambas convocatorias y a una coincidencia eventual de los seguidores con algunas personas de la Falange que pudiera provocar alteraciones. No hay ningún informe policial sobre las dos aficiones, pues la inmensa mayoría viene a Madrid a disfrutar ". No, el problema es que un insensato autorizó que unos fascistas organizaran una manifestación contra vascos y catalanes el mismo día que en Madrid hay 50.000 vascos y catalanes, perfectamente identificables. Vascos y catalanes irán muchos con camisetas de sus equipos, blanco y rojo por los bilbaínos, azul y grana por los barcelonistas, las ikurriñas y banderas con los colores blanco y rojo (Athletic), las banderas con el azul y el grana, Banderas y estelades (Barça). También identificables son los de la Falange: cabeza casi pelada, gafas de chuleta, bandera española con un pollo y cara de cabreados.


Prohibida la entrada de elefantes en el Vicente Calderón


No es lo que pensáis, en Madrid hacen cosas raras pero no es que ahora hayan decidido impedir la entrada de elefantes por si el rey coge la escopeta y creyéndose aún en Botswana empieza a disparar contra elefantes y aficionados de ambos equipos, no se trata de eso. Parece que el rey ha preferido no asistir y delegar el trabajo de entregar la Copa del Rey en el heredero al trono. El rey alega que aún está convaleciente de las lesiones de Botswana. También es posible que no tenga muchas ganas de sentir como le silban 50000 personas o como le cantan "un elefante se balanceaba", ya es curioso que la decisión de no asistir se hiciera pública después de que se supiera que había una campaña en Internet que convocaba a los aficionados vascos a cantar esta canción infantil. Las autoridades madrileñas, las mismas que el día que tienen un partido de alto riesgo que suma más de 50.000 aficionados en la capital del Reino autorizan a unos fachas desequilibrados y con tendencias violentas a organizar una manifestación en defensa de la bandera y de España y que abiertamente busca la bronca, han decidido prohibir la entrada de elefantes en el Vicente Calderón, hacen referencia a muñecos de peluche o dibujos que representen elefantes, también impedirán, dicen, la entrada de pancartas o representaciones de Urdangarín, el yerno imputado por delitos económicos del rey. Para minimizar la pitada la RFEF hará sonar el himno de España durante sólo 27 segundos, eso si, con el volumen al máximo. Para ello han decidió reforzar la megafonía del Estadio Vicente Calderón. Hay que joderse, tienen miedo de ver elefantes en el Calderón y de una pitada y pondrán la megafonía a un volumen perjudicial para la audición.
No habiendo entre ambas aficiones motivos de enfrentamiento sino que más bien existe una buena relación, no estaba previsto que se pudieran producir altercados, en principio, pero ha habido factores externos ajenos a los dos equipos que jugarán el partido. Estos factores que han enrarecido el ambiente pre-partido ya les comenté en el otro artículo pero es evidente que la responsabilidad de las autoridades deportivas y políticas es máxima. Quién autorizó la manifestación de la Falange demostró muy poco seso pero la irresponsable número uno de toda esta historia en última instancia ha sido la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, que para tapar los líos de Bankia en que ella ha tenido una importante responsabilidad política, responsabilidad que recae en el gobierno tanto de la Comunidad que ella, Esperanza Aguirre, preside como en el del Estado que preside Mariano "Wally" Rajoy ha tenido que hacer unas declaraciones que sólo podemos calificar de faltas de tino , pretendiendo cerrar el Estadio Calderón si había una pitada y que el partido se jugara a puerta cerrada. Pues bien, Esperanza Aguirre no asistirá al partido, después de haber calentado el ambiente la presidenta madrileña ha optado por esconderse. Mariano "Wally" Rajoy también ha decidido no presenciar el partido, seguramente tiene que leer el Marca.

23 de maig 2012

La rocambolesca història d’una Copa del Rei que entregarà un príncep

La rocambolesca història d’una Copa del Rei que entregarà un príncep

Hi havia una vegada un equip basc, l’Athletic de Bilbao, i un equip català, el Futbol Club Barcelona, van classificar-se per jugar la final de la Copa d’un rei espanyol, i a Espanya va començar a tremolar tot perquè aquesta final s’havia de jugar a la capital de Regne. “Que venen els catalans (i els bascos), amagueu les criatures”, cridaven des de l’interior de les cavernes mediàtiques. Aquest partit s’havia de jugar a l’Estadi Santiago Bernabeu, seu de l’equip del règim, el Reial Madrid. El terratrèmol pujava d’intensitat, Madrid, Espanya, i qui sap, si potser també l’Univers, semblava (a parer d’alguns àugurs) que es destruirien. A Florentino, amo i senyor de l’equip del règim, se li va encendre una bombeta, va anunciar que el partit no es podria jugar perquè el dia del partit no hi hauria lavabos, no és que el Madrid estigui tan fotut que s’hagin de vendre les tasses de vàter de l’Estadi, no, aparentment, i per una casualitat estranya i misteriosa els lavabos del Santiago Bernabeu estarien en obres. Després hem descobert que al Bernabeu s’hi pot pixar de luxe. Mentrestant la RFEF va decidir buscar un altre Estadi, van escollir el Vicente Calderón, l’Estadi de l’altre equip de la capital del Regne, l’Atlètic de Madrid. La ciutat, però, no deixava de tremolar mentre albiraven des dels merlets de la vila i cort com s’apropaven les hordes de gudaris (bascos) i almogàvers (catalans).

A Madrid temen que, com ja va succeir en l’anterior partit, els aficionats bascos i catalans xiulin l’himne espanyol i al Borbó, això posa molt nerviosos als nacionalistes espanyols perquè un partit d’aquest nivell es veu a molts països del món i quedarà evidenciat que Espanya no és l’Estat sòlid, inalterable, monolític que ells volen presentar al món. Quan les aficions de dos equips diferents xiulen l’himne i al Cap de l’Estat és que hi ha un problema, un problema que els nacionalistes espanyols no voldrien que transcendís a nivell internacionalment.

Com tots recordareu, fa unes setmanes el rei d’Espanya va trencar-se la cama mentre estava caçant un elefant, això va descobrir que es trobava a Botswana. La monarquia està de capa caiguda, envoltada de diversos escàndols, i qui havia de donar bon exemple, se’l troben matant paquiderms i en braços d’una senyora alemanya.

Quan va conèixer-se aquest assumpte va començar a circular per la xarxa que els bascos proposaven cantar la tonada infantil “un elefant es balancejava”. El rei no té ganes d’escoltar “l’orfeó de l’Athletic de Bilbao”,qui sap si acompanyat per “Cors o l’Escolania del Barça” i ha decidit que delegava en l’hereu al tron.

Que la RFEF canviés d’estadi per culpa d’unes obres de remodelació imaginàries i que el convidat d’honor decideixi no anar-hi perquè no vol escoltar la tonada de l’elefant és prou delirant.

Només ens faltaven els fatxes i Esperanza Aguirre. La Falange va decidir aprofitar el circ per sortir a fer el pallasso i van convocar una manifestació contra bascos i catalans i en defensa de la unitat d’Espanya i la bandera (del pollastre, és clar). Sorprenentment, o no tant, considerant que estem parlant d’Espanya, la delegació del govern espanyol a Madrid va decidir autoritzar aquesta manifestació ultradretana malgrat tots els riscos que això suposa. Sembla que la irresponsabilitat d’aquesta administració de l’Estat, que abans coneixíem amb el nom de Govern Civil, no té límits. Recordareu que quan a Arenys de Munt va començar a parlar-se de la consulta pel dret a decidir la mateixa delegació del govern va intentar prohibir-la al·legant una presumpta il·legalitat que no existia, ja que va celebrar-se la consulta sense que acabés ningú imputat per cap delicte, però la mateixa delegació del govern va autoritzar el mateix dia una protesta de la Falange, amb tot el risc que això implicava. És irresponsable autoritzar dues manifestacions de caràcter oposat, però la delegació del govern espanyol a Barcelona ho va fer.

Sembla que la irresponsabilitat forma part del càrrec perquè la delegació del govern espanyol a Madrid va autoritzar una manifestació espanyolista i feixista convocada sota el lema "Contra el separatismo, una bandera". Si saps que tens a 20000 o 30000 bascos i a un nombre semblant de catalans, no autoritzis una manifestació espanyolista que pretén anar al xoc tant amb els bascos com amb els catalans a no ser que siguis tan irresponsable de voler que passi alguna cosa greu.

I la que ens faltava pel duro era Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid i lideressa espanyolista i musa del “cazalla party” (versió espanyola del Tea Party) que ha dit que ”Els ultratges a labandera o a l’himne són delicte al Codi Penal. No s’han de consentir i pertant, la meva opinió és que el partit s’ha de suspendre i celebrar-se a portatancada en un altre lloc” si es produeix la xiulada, és clar. Només hi ha uns quants problemes.

Encara no ha passat res. Suposant que passi seria una irresponsabilitat decidir que no es juga el partit fins que hagi sortit de l’Estadi tot el públic o ajornar el partit fins un altre dia. Només per una xiulada a un himne sense lletra i a un rei que ha perdut tot el seu prestigi davant dels seus súbdits espanyols, perquè bascos i catalans no teníem tan bona opinió del Borbó elefanticida, no es pot suspendre o ajornar un partit de futbol, l’aplicació del Codi Penal en aquest cas és (quasi) impossible, a no ser que pretenguin detenir a 60000 bascos i catalans. No estem a l’any 1925 quan Primo de Rivera va decidir tancar el Camp de Les Corts per la xiulada a l’himne espanyol, encara que la mentalitat d’alguns espanyols estigui encara ancorada en aquelles sinistres èpoques. Xiular l’himne espanyol o a un monarca desacreditat no és cap delicte, potser pot molestar a molts espanyols, el veritablement inacceptable és que apareguin a la xarxa missatges que parlen de posar bombes per matar bascos i catalans.





La rocambolesca historia de una Copa del Rey que entregará un príncipe

Había una vez un equipo vasco, el Athletic de Bilbao, y un equipo catalán, el Fútbol Club Barcelona, ​​que se clasificaron para jugar la final de la Copa de un rey español, y en España empezó a temblar todo porque esta final debía jugarse en la capital de Reino. "Que vienen los catalanes (y los vascos), escondan las criaturas", gritaban desde el interior de las cavernas mediáticas. Este partido debía jugarse en el Estadio Santiago Bernabeu, sede del equipo del régimen, el Real Madrid. El terremoto subía de intensidad, Madrid, España, y quién sabe, si quizás también del Universo, parecía (a juicio de algunos augures) que se destruirían. A Florentino, dueño y señor del equipo del régimen, se le encendió una bombilla, anunció que el partido no se podría jugar porque el día del partido no habría aseos, no es que el Madrid esté tan jodido que se tengan que vender las tazas de inodoro del Estadio, no, aparentemente, y por una casualidad extraña y misteriosa los lavabos del Santiago Bernabeu estarían en obras. Después hemos descubierto que el Bernabeu se puede mear de lujo. Mientras la RFEF decidió buscar otro Estadio, escogieron el Vicente Calderón, el Estadio del otro equipo de la capital del Reino, el Atlético de Madrid. La ciudad, sin embargo, no dejaba de temblar mientras divisaban desde los almenas de la villa y corte como se acercaban las hordas de gudaris (vascos) y almogávares (catalanes).
En Madrid temen que, como ya sucedió en el anterior partido, los aficionados vascos y catalanes piten el himno español y al Borbón, eso pone muy nerviosos a los nacionalistas españoles porque un partido de este nivel se ve en muchos países del mundo y quedará evidenciado que España no es el Estado sólido, inalterable, monolítico que ellos quieren presentar al mundo. Cuando las aficiones de dos equipos diferentes silban el himno y al Jefe del Estado es que hay un problema, un problema que los nacionalistas españoles no querrían que trascendiera a nivel internacional.
Como todos recordaréis, hace unas semanas el rey de España se rompió la pierna mientras estaba cazando un elefante, eso descubrió que se encontraba en Botswana. La monarquía está de capa caída, rodeada de varios escándalos, y quien tenía que dar buen ejemplo, se lo encuentran matando paquidermos y en brazos de una señora alemana.
Cuando se supo este asunto comenzó a circular por la red que los vascos proponían cantar la canción infantil "un elefante se balanceaba". El rey no tiene ganas de escuchar "el orfeón del Athletic de Bilbao", quién sabe si acompañado por "los Coros o la Escolanía del Barça" y ha decidido que delegaba en el heredero al trono.
Que la RFEF cambiara de estadio por culpa de unas obras de remodelación imaginarias y que el invitado de honor decida no ir porque no quiere escuchar la canción del elefante es bastante delirante.
Sólo nos faltaban los fachas y Esperanza Aguirre. La Falange decidió aprovechar el circo para salir a hacer el payaso y convocaron una manifestación contra vascos y catalanes y en defensa de la unidad de España y la bandera (del pollo, claro). Sorprendentemente, o no tanto, considerando que estamos hablando de España, la delegación del gobierno español en Madrid decidió autorizar esta manifestación ultraderechista a pesar de todos los riesgos que ello supone. Parece que la irresponsabilidad de esta administración del Estado, que antes conocíamos con el nombre de Gobierno Civil, no tiene límites. Recordaréis que cuando en Arenys de Munt comenzó a hablarse de la consulta por el derecho a decidir la misma delegación del gobierno intentó prohibirla alegando una presunta ilegalidad que no existía, ya que se celebró la consulta sin que acabara nadie imputado por ningún delito, pero la misma delegación del gobierno autorizó el mismo día una protesta de la Falange, con todo el riesgo que ello implicaba. Es irresponsable autorizar dos manifestaciones de carácter opuesto, pero la delegación del gobierno español en Barcelona lo hizo.
Parece que la irresponsabilidad forma parte del cargo porque la delegación del gobierno español en Madrid autorizó una manifestación españolista y fascista convocada bajo el lema "Contra el separatismo, una bandera". Si sabes que tienes a 20000 o 30000 vascos y a un número similar de catalanes, no autorices una manifestación españolista que pretende ir al choque tanto con los vascos como con los catalanes a no ser que seas tan irresponsable de querer que pase algo grave.
Y la que nos faltaba para el duro era Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunidad de Madrid y lideresa españolista y musa del "cazalla party" (versión española del Tea Party) que ha dicho que "los ultrajes a labandera o al himno son delito en el Código Penal. No se debenconsentir y por lo tanto, mi opinión es que el partido se suspenderá ycelebrarse a puerta cerrada en otro lugar" si se produce el silbido, claro. Sólo hay unos cuantos problemas.
Aún no ha pasado nada. Suponiendo que pase sería una irresponsabilidad decidir que no se juega el partido hasta que haya salido del Estadio todo el público o aplazar el partido hasta otro día. Sólo por una pitada a un himno sin letra y un rey que ha perdido todo su prestigio ante sus súbditos españoles, porque vascos y catalanes no teníamos tan buena opinión del Borbón elefanticida, no se puede suspender o aplazar un partido de fútbol, ​​la aplicación del Código Penal en este caso es (casi) imposible, a no ser que pretendan detener a 60.000 vascos y catalanes. No estamos en el año 1925 cuandoPrimo de Rivera decidió cerrar el Campo de Les Corts por la pitada al himnoespañol, aunque la mentalidad de algunos españoles esté todavía anclada en aquellas siniestras épocas. Pitar el himno español o a un monarca desacreditado no es ningún delito, tal vez puede molestar a muchos españoles, lo verdaderamente inaceptable es que aparezcan en la red mensajes que hablan de poner bombas para matar vascos y catalanes.