IGNOMÍNIA 29-S
El pròxim 29 de setembre el
sindicat policial ultradretà Jusapol, pròxim al partit ultra C’s (Ciudadanos)
es manifestarà pels carrers de Barcelona. Segons ells, es volen fer un
homenatge per la seva actuació a Catalunya de fa un any. Si, estan orgullosos
d’haver causat 1066 ferits, un dels quals va perdre un ull i un altre quasi mor
d’un infart provocat per la salvatge i criminal acció del cos nacional de
policia i la guàrdia civil. És a dir, van causar nou (9) vegades més ferits que
els que va causar l’atemptat del 17 d’agost de 2017, mes i mig abans.
Fa un any van ser enviats
pel Gobierno de Rajoy per impedir la votació de l’1-O. Dels seus llocs d’origen
– el lloc on estaven destinats oficialment – van ser acomiadats per discursos
oficials dels seus superiors i el crit d’una ciutadania embogida: “A por
ellos”.
Aquests policies van arribar
a Catalunya, alguns van ser allotjats en tres vaixells, un d’ells decorat amb
Piuet (Piolín en castellà, Tweety en anglès). Des del primer moment van queixar-se
de les condicions en que van haver d’allotjar-se (vaixells, hotels, etc) i el
menjar (les famoses croquetes).
El vaixell amb la imatge del
Piuet (Piolín, Tweety) va acabar servint per nomenar a aquests policies
violents i de dubtós equilibri mental.
El seu comportament durant
els mesos que van viure entre nosaltres només pot considerar-se de semblant als
turistes que venen a emborratxar-se i llançar-se a la piscina de l’hotel des
del balcó, però aquests no van fer això. Van
causar alguns incidents, set (7) policies nacionals fora de servei i en
estat d’embriaguesa van organitzar una incident, causaren danys en un bar, i
amenaçaren els cambrers i altres persones presents al local. Quan els cambrers
d’origen italià els van demanar que marxessin ja que havien de tancar els
policies van posar-se a cridar "¡Somos la puta ley aquí en Barcelona!
¡Cerráis y abrís cuando decimos nosotros!" i pensant-se que els cambrers
italians eren catalans van cridar “Barcelona es España”. Veient el comportament
d’aquests policies es va avisar als Mossos, una patrulla de Mossos va
identificar els policies espanyols aquests els van insultar titllant-los de
“ratas” i “putos catalanes”.
Després de la seva actuació
extremadament violenta l’1-O alguns ajuntaments van demanar-los que
abandonessin el municipi després d’algunes protestes davant dels hotels de gent
emprenyada per la presència d’aquests salvatges. L’actitud dels policies va
ser, des de pixar-se sobre la gent a sortir a colpejar la gent que protestava
usant porres extensibles. Això estan fora de servei i anant de paisà. En
presència de les càmeres aquests policies es van poder a cridar com energúmens
“que nos dejen actuar”. Es veu que estaven convençuts que no havien fet prou
mal a prou gent, volien apallissar més gent.
Aquests individus que van
actuar com una banda de caps rapats embogits amb placa i pistola continuen
creient que se’ls hauria d’haver donat carta blanca, quan més aviat se’ls
hauria d’haver detingut, desposseïts de l’arma i la placa, inhabilitats com a
policies i pendents de judici.
Els dirigents de C’s van
demanar que aquests energúmens fossin condecorats, 500 d’ells han estat
condecorats o seran condecorats pel Gobierno del PSOE, seguint la tradició
espanyola de condecorar (i alguns cops, ascendir) policies que torturen o fan bestieses.
Com he dit al començament,
Jusapol, el sindicat ultradretà de la policia pròxim a Cs (que va manifestar-se
a Barcelona fa uns mesos finançats per C’s) ha decidit tornar a manifestar-se a
Barcelona, fer-se un autohomenatge en una ciutat on van colpejar com possessos
a persones que només anaven a votar.
Durant el matí membres del
cos nacional de policia i de la guàrdia civil van dedicar-se a assaltar
escoles, colpejant com possessos milers de persones que havien anat a votar. Si,
van aconseguir impedir-ho en alguna escola, van poder requisar alguna urna, molt
poques, però van estomacar milers de persones. Només van aturar aquesta
violència embogida quan les imatges que es veien arreu del Món d’aquella
jornada de votació eren les d’uns salvatges armats colpejaven gent desarmada.
Sembla que alguns governs van quedar astorats per aquest grau de violència i
van trucar a Rajoy. A la tarda la violència va acabar, la imatge del Regne
d’Espanya estava destrossada per l’actuació d’uns psicòpates amb placa i
pistola, que diuen que es volen autohomenatjar, que creuen que ho van fer molt
bé, ho creuen ells i els tarats dirigents de C’s.
Aquests defensors de la
llei, de la seva, van usar armes i munició prohibida a Catalunya, amb la que
van buidar l’ull a Roger Español.
Tota l’actuació d’aquests
membres del cos nacional de policia i guàrdia civil és una ignomínia, una
vergonya, fa molt fàstic, des de que van partir dels seus destins d’origen
acomiadats amb l’”a por ellos”, com si els enviessin a la guerra, per una massa
enfervorida i embogida plena d’odi atiat pels mitjans espanyols, fins la seva
arribada a Catalunya, la seva actuació, no només durant la jornada de l’1-O,
una actuació criminal, sinó també quan estaven fora de servei, amenaçant cambrers
i passejant-se pels carrers de Catalunya com si fossin els amos, com si fossin
policies d’un Estat autoritari. Espero que algun dia aquests agents, si més no
els seus caps, i el Gobierno d’Espanya que els va enviar, siguin processats.
El cost reconegut pel
Gobierno d’Espanya de tota l’Operació Copèrnic va ser de 87 milions d’euros,
1066 ferits, un ull buidat, danys greus en centres escolars, i la imatge
d’Espanya trinxada. El Gobierno que va ordenar aquesta salvatjada ja no hi és,
alguns han abandonat la política, tot i que els seus substituts són molt pitjor
que ells.