Finalment va arribar el gran dia, el dia en que diferents branques desconegudes ens haviem de conèixer. Això va ser aquest divendres passat. Després d'un important esforç de coordinació encapçalat per la iniciativa d'en Lluis, a dos quarts de nou, puntuals com sempre, gairebé tots els que haviem confirmat la assistència ja erem al pàrking del restaurant. Això és una tradició nostra: trobar-nos a un lloc accessible, en aquest cas un pàrking.
Abans, però, la tarda s'havia anat complicant. A les 7 en punt sonava el telèfon per anunciar una baixa al sopar. Cinc minuts més tard, un altre trucava per dir que tampoc podria assistir. Tremolor, pànic. Què passa avui? A un quart de vuit, encara una nova trucada! "Josep M, tinc un problema". Ara ja era terror. Una altra baixa? No era acceptable tanta deserció. Però no, aquesta vegada no era una baixa: era una cataracta ¿?¿?¿ Doncs sí, de les excuses presentades era la més original, i per tant hauria estat acceptada si no arriba a ser per que la "víctima" és molt "echaá palante" i va dir que això no l'aturaria. Sort i gràcies! I no va ser tot: a dos quarts menys cinc de nou encara una nova trucada per dir que... arribarien tard. MOLT BE aquest detall. Dues baixes més d'"adjuntes" per una banda, i un oblit en la confirmació del sopar va fer que al final acabessim sent "només" 18.
Com als partits el que es dona abans de començar és l'alineació, aquesta és la que va jugar el 
divendres (per ordre a la foto de dreta a esquerra i de més aprop a més lluny): Lluís, Jordi, Irene, Santi, Muntsa, Josep Maria N., Susan, Dani C., Toni, Josep Maria C., Josep M. S, Victòria, Narcís, Xesca, Laura, Sara, Dani G. i Paco (em sembla que he encertat tots els noms, però si hi ha algun error us demanaria que m'el perdonéssiu). Com podeu veure, i només a efectes estadístics, hi havia una majoria de Josep Maries, seguits de Danis. Per nacionalitats, la majoria erem catalans, seguits en segon lloc pels escocesos (va fallar a darrera hora un suís): això es va notar molt a l'hora de pagar (si hagués vingut el suís encara hauria estat pitjor). La gran novetat a l'alineació va ser la presència dels sis magnífics de l'ADAC que es van incorporar a la resta. Vull fer esment que la colla de l'ADAC va tenir el detall d'ensenyar-me, ja fa uns any, la ruta de Sant Pere Sestronques (d'Anglès a Sant Dalmai), un paratge per a mí desconegut i de gran bellesa, diferent a cada estació de l'any i perfecte per a una ruta d'iniciació.
divendres (per ordre a la foto de dreta a esquerra i de més aprop a més lluny): Lluís, Jordi, Irene, Santi, Muntsa, Josep Maria N., Susan, Dani C., Toni, Josep Maria C., Josep M. S, Victòria, Narcís, Xesca, Laura, Sara, Dani G. i Paco (em sembla que he encertat tots els noms, però si hi ha algun error us demanaria que m'el perdonéssiu). Com podeu veure, i només a efectes estadístics, hi havia una majoria de Josep Maries, seguits de Danis. Per nacionalitats, la majoria erem catalans, seguits en segon lloc pels escocesos (va fallar a darrera hora un suís): això es va notar molt a l'hora de pagar (si hagués vingut el suís encara hauria estat pitjor). La gran novetat a l'alineació va ser la presència dels sis magnífics de l'ADAC que es van incorporar a la resta. Vull fer esment que la colla de l'ADAC va tenir el detall d'ensenyar-me, ja fa uns any, la ruta de Sant Pere Sestronques (d'Anglès a Sant Dalmai), un paratge per a mí desconegut i de gran bellesa, diferent a cada estació de l'any i perfecte per a una ruta d'iniciació. Ai, és clar, oblidava dir que l'acte el vam fer al restaurant Can Manolo del Pont de la Barca, darrere el bingo (una bona referència per a segons quí). Potser seria més bucòlic dir que està situat ben bé al costat del riu, amb una terrassa que el mostra amb tota la seva magnificiència i amb la Devesa a l'altra banda, però jo sóc molt més prosaic (després em retreuen la meva formació tècnica). El menú, que és el que menys importa en aquest casos, va consistir en un pica-pica molt complet i carn i rap cuites a l'all. Em sembla que tothom en va quedar prou satisfet.
Com sol passar, es va parlar d'allò diví i d'allò humà. D'allò diví no em va quedar res, però de la part humana en van quedar frases per a la posteritat: el vinet va fer els seus efectes i això fa que les llengües es deixin anar. Així, entre d'altres fineses, es va sentir "La mala vida conserva", "Les dones no casades viuen més que les casades" i "L'energia que t'estalvies en aguantar a un home..." I això en un petit tram de taula. No em vull ni imaginar el que passava a la resta!.
En Dani va poder fer proselitisme de les curses d'orientació, animant al personal a participar a la cursa que es farà el proper cap de setmana a Girona, i sembla que en va convèncer a uns quants. A veure si ara aquesta pràctica es materialitza en noves actuacions, tot i que es fa sense GPS i només amb l'ajut d'un mapa i una brúixola.
Al final, i després del pagament per part de tots els membres del sopar (ho esmento per que a les fotos em sembla que són les imatges que més abunden) uns pocs vam anar a fer un toquet a La Bohème, i encara una més pocs van acabar la nit a Platea (bé, no sé si la van acabar aquí, però és fins aquest punt fins on tinc informació).
