A rebentar!

Ja fa un xic de temps que no hi ha crònica, o sigui que s'ha d'aprofitar el retorn a l'activitat per reactivar el bloc. Els nens tornen al cole, i les criatures agafen les bicis. Observi's la diferència entre nen, que afecte al sexe i l'edat, i criatura, que és de sexe i edat indefinida (que no vol dir ni indiferent ni inexistent). Ja es veu el camí que pren aquesta crònica: el de les divagacions habituals que no porten enlloc... o sí?

El cas és que diumenge, a les 9 de la matinada, una colla de 14 criatures estaven amb les seves bicis a Fontajau, preparant-se per una pedalada de 26 km a fer en 3h45'. Una criaturada, vaja!. A algú se li havia acudit agafar el wikiloc i vinga, som-hi, "talla i enganxa". I ningú s'havia mirat que la sortida del wikiloc no era a Girona, si no a Bescanó. Calia, doncs, arribar a Bescanó. Abans, però s'hauria de fer esment que de les 14 criatures presents dues disposaven de cromosomes XX, mentres que la resta tenien cromosomes XY. També s'hauria de remarcar que no es va fer cap anal·lisi al respecte i que la composició cromosòmica es basa en la simple observació visual dels exemplars. En l'espera i les presentacions una unitat mòbil de TV3 ha fet acte de presència, però no tenia cap relació amb la sortida (afortunadament).

La ruta prevista hauria de ser una repetició de la descrita el 17 de març de 2008, però les coses, després d'una llarga parada, no sempre van com es pretenia. La primera part, camí de Sant Gregori, no tenia cap secret (ni de fet cap de les altres). Només un petit detall: una pedalada popular ens barrava el pas. Però res, els X30Y12 (per la composició cromosòmica diferencial de la colla) no es podia aturar davant aital tanca humana i, obviament, la va superar. Clar que un element extrany de quatre rodes i gran soroll no s'ho va agafar massa be, i insistia en que anàvem en la direcció equivocada. Un cop més no es va fer cas als consells dels savis i la pedalada continuava. Aquí la cosa ja es veia que havia de complicar-se: una primera rebentada provocava una primera aturada... que després es repetiria, es repetiria i es repetiria (sí: es repetiria 3 cops més).

Fins Sant Pere cap nou problema, tret de la salutació "cordial" amb uns caçadors molt ben armats (em refereixo a armes de foc, que sempre estem igual!). Un petit piscolabis, amb pistatxos -també coneguts com a festucs- i plàtans per refer-se i apa, tornem-hi. Clar que aquí la cosa es començava a desmadrar, i en lloc d'anar per l'esquerra -sense connotacions polítiques- alguns van prendre el camí fàcil de la dreta -insisteixo, sense connotacions polítiques-. L'operació rescat va prendre el seu temps. Uns trets solitaris van fer pensar el pitjor, però al final la colla es va reagrupar. Una petita pujada, unes quantes arrels i una nova explosió. Aquesta vegada no era cap tret. Un especialista en rebentar cobertes la rebentava de manera espectacular, i només el savoir faire del sanitari oficial de la colla que va fer un embenatge compressiu sobre la cobertavan permetre continuar endavant. Clar que la roda estava malferida, i en arribar a la carretera 4 elements es van separar del grup per anar tornant "ràpidament" i sense complicacions cap a la civilitazació. L'embenatge compressiu, però, es movia i va caldre una cura d'urgència que va venir seguida d'un salt de cadena... Un drama.

Uns quilòmetres més endavant una nova trobada amb la colla que havia seguit la ruta i que havien anat més ràpid en no tenir problemes: un vulgar clau de carretera (no, no és el que penseu) havia rebentat la roda. I encara quedaria una altra rebentada. I sort que es va acabar la ruta: els 26 km inicials s'havien doblat, i el temps, superat. Endavant, que anem a més!

Eps!: oblidava que el darrer en rebentar ha penjat algunes fotos!

2 x 1

No, no es tracta d'una pista per a una travessa al revés. Es tracta senzillament de la sortida que ha preparat en Marçal: dues sortides en una. I per això es fa més difícil d'explicar, tot i que la manera més senzilla sempre és per ordre cronològic. Doncs així es farà... clar que és difícil quan la convocatòria era entre 2/4 de 9 i les 9. El resultat ha estat que els més matiners ja hi eren a 2/4 de 9, i s'han hagut d'esperar fins a les 9, que és quan els 37 (sí, 37, un 3 i un 7) hem començat a pedalar. D'aquesta primera part no n'he guardat ni tan sols el track: es tractava simplement d'anar fins la font d'en Verdaguer, a Sant Gregori.

Per anar-hi hem agafat per sota el pont de Fontajau fins a la Nestle, on hem arribat amb certes dificultats per les primeres panes i cadenes saltades. Ufff, el dia es presentava difícil. Xino xano, alguns xiulant conegudes melodies de sèries televisives estiuenques, hem arribat a Sant Gregori. Els reagrupaments havien de ser constants: un ramat tan gran costa de menar. De Sant Gregori al veïnat de l'esgléssia, i d'allà fins la font, on ens em pres un "merescut"? refrigeri. La tornada, pel costat del castell de Sant Gregori i la Pilastra, on ens hem pogut divertir una mica i on en Pau, el menut de la colla, s'ha posat de peus a l'aigua quan la bicicleta li ha quedat encallada al mig de riu. Coses que passen, noi!. La tornada d'aquest primer tram s'ha fet per la ruta del Carrilet (més xiulets de Verà atzur). Hi ha qui amb aquest primer tram n'ha tingut prou, alguns per excés i els altres per defecte. En Lluís, amatent com sempre amb la seva càmera, ha deixat registre dels moments més interessants.

A la selecció natural s'hi ha afegit la selecció Marçal, que en arribar novament a Fontajau ha aconsellat als que els hi costava seguir que descansessin. Inici, a partir d'aquí, de la segona etapa del dia.

Des de sota la passera de Fontajau hem seguit el camí que voreja el riu, passant per sota el pont de la Barca, darrere les piscines del GEiEG, el Trueta... fins arribar a Sarrià de Ter. Una pujada (finalment, ja era hora) ens ha portat fins a Sarrià de Dalt, on hem deixat la carretera asfaltada i hem començat a seguir la ruta 12 del centre BTT del Gironès. Això ja era una altra cosa! Finalment una mica d'acció. Poc més enllà la resclosa del Molí d'en Tomàs ens permetia fer una mica de xipixapi (no gaire, tot sia dit), i encara una mica més endavant, la sorpresa (o he de dir sorpreses) del dia. La primera, la oficial i que trobareu sempre que hi aneu -al menys si torna a ploure alguna vegada-, el salt del Timbarro i la gorga de sota. Amb la temperatura que feia unes certes ganes de remullar-s'hi ja venien... tot i que al final ningú ho ha fet. La segona sorpresa, extraordinària, l'avituallament de xocolata desfeta. Tot i l'hora (o potser per l'hora, precissament) ha passat la mar de bé, i tothom l'ha agraït. Però allà, per molt idíl·lic que fos, no ens hi podiem quedar, i ens ha tocat tornar a pedalar.

Per acabar de tancar la ruta hem seguit per caminois, corriols, pistes i camins que ens han portat, passant pel costat de la font d'en Murtra, fins a tocar Sant Medir (o Santa Maria de Cadins, o Can Catofa... que tot depen d'amb quí parlis). Des d'aquí, retorn enrera per un molt agradable corriol pel mig del bosc, paral·lel a la riera de Bullidors, que ens ha portat novament fins a Taialà i d'allà cap a Fontajau.

Cal dir que encara n'hi ha hagut que han acabat amb un dinar de germanor... però això ha estat només per als supervivents que han estat capaços d'arribar al final.

Les Fonts de Sant Gregori

Un cop més toca crònica de la sortida. Entre els que diuen que per averiguar quina és la proposta han de llegir massa, i els que diuenque escric molt bé, el meu ego em fa inclinar pels segons i penso seguir amb les cròniques llargues. A més, alguna cosa hem de fer per fomentar la lectura.

Tal com es deia a la proposta, es tractava de fer una sortida iniciàtica, i es veu que de gent amb ganes d'iniciar-se ni ha força. Tot i els 5 graus negatius de l'hora de la sortida, al punt de trobada erem 11! I això que alguns que havien anunciat la intenció de venir a darrera hora no han fet acte de presència, mentres que altres, amb l'excusa d'estar enfeinats, tampoc han vingut. Les feines que tenien no les tinc clares, i en qualsevol cas no és el tema d'aquest escrit. Doncs això, a les 9, tots amb bragues (que és com s'anomenapopularment una prenda que es posa al coll i que protegeix del fred elcap) disposats a començar a pedalar: En Miquel, en Lluís, en Toni, els 2 Joseps Maries, en Dani, la Laura i l'Anne (nous fitxatges), la Mun, la Gemma (que després de la repassada del primer dia que va venir, pujant a Sant Miquel, s'havia mantingut a la reserva) i la Irene -pantalons llargs però que deixaven veure els turmells i que, amb la temperatura que teniem, feia posar una mica la pell de gallina-.

La pasejada per les deveses de Salt ha servit per agafar una mica de ritme... que ha estat molt suau des del començament. Les fulles dels arbres acabades de caure, i el color groc-rogenc propi de l'epoca ens han acompanyat fins la Pilastra, on hem travessat un esquífit Ter que més que un riu semblava una riera per la poca aigua -i freda- que portava. Gel, però, no n'hi havia. Val a dir que a aquestes alçades ja hi havia qui demanava per un bar per fer un cafè, petició que s'allargaria, i s'allargaria, i s'allargaria... fins acabar prenent un tè ¿?¿?¿?

L'altra banda del riu ja tenia un to més clorofílic pel tipus d'arbre: pins i alzines, que encara mantenien un to verdós, tot i que en certs trams les fulles cobrien el camí formant una mena de matalàs que amagava els sots i les regueres de sota. La primera font, a la qual pràcticament no ens hem parat, ha estat el punt de sortida d'una pujada curteta però amb el seu "què". L'Anne ens ha fet una demo pujant soleta havent menjat només una poma i un suc de taronja en els darrers 10 dies. Ehem. Després baixada per corriol, fins la font del Raig. Nova paradeta per reagrupar-nos i apa, tornem-hi per dirigir-nos cap al veïnat de l'esglessia, on tot i les peticions persistents no hi ha hagut parada al bar, bàsicament per que no n'hi ha. Font d'en Verdaguer, on la petició d'un cafè ha tornat a aparèixer.Tot i les maniobres de distracció amb la cremallera d'un dels participants, solventat hàbilment amb crema de cacahuet (on ho deuen ensenyar, això?), no s'ha pogut evitar la cantarella del cafè. Algú s'ha posat a fer la fotosíntesi (veure fotos) abans de tornar a enfilar per un corriol que ens ha portat fins la carretera de SantaAfra -santa d'origen alemany, em sembla, tot i que no ho hem explicat a l'alemanya del grup que ens tenia acoquinats amb el seu ritme sense gasolina-. Tornada cap a Sant Gregori ("ens aturarem a fer un cafè?") pel costat del/la Llémena (mai he sabut si era un riu o una riera, si era mascle o femella). A Sant Gregori s'ha acabat la seriositat de la ruta: hi havia la fira de la xocolata (de cacau, s'enten), on hem pogut fer un tast en un intent (que s'ha mostrat inútil) d'evitar entrar a un cafè. Per que hi ha que si tenen una idea al cap, la porten a la fi peti qui peti!. Doncs bé, cap al bar a fer el cafè... bé, no tots: la veu que clamava aparentment al desert demanant per un cafè ha acabat prenent una menta!!!!

Amb la menta s'acaba el resum de la sortida, tot i que la tornada, per un corriol del que ben arreglat podria ser una Via Verda igual o millor que la del Carrilet també es mereixeria el seu comentari. Però és que la menta...

Ui, me n'oblidava: Podeu veure les fotos aquí i aquí

Una abraçada a tots (i totes), i fins la propera

PS: La Muntsa convida a tothom/a a la festa que organitza el proper dissabte a Vilademí. Les tres úniques premises són: trobar Vilademí (ja ho explicaré en una altra missiva), portar alguna cosa per menjar i veure i tenir ganes de gresca. La menta la posa la casa. I la sortida de la propera setmana mirarem a veure com la podem compaginar amb la festa.