nova temporada

nens i nenes, acabades les calors estiuenques, superats alguns episodis de salut, i passades les efervescècnies pàtries del setembre i els ponts i festes.... potser ja és hora de reprendre una nova temporada de botifarra i manilles, i els seus complements gastronòmics que ens han anat acompanyat el darrer any.

Així docns, per començar el nou curs, podem doanr el tret de sortida demà dijous, 1r. dia d'octubre, i mirar de fer 1 o 2 taules.... a veure si ens recordem de les jugades de caçar un as, destrumfar el contrari o simplement cantar un botifarrada, i perquè no contrar-la, a no ser que algú s'hagi anat entrenant duarnt aquest temps vacacional.

fins demà.

Botifarrada al Country Bridge Club

Hem rebut aquesta informació:

Salutacions amics!
tenim novetats!

cara a l'arribada de les noves temporades reobrim les portes del club als campionats de Buti ...

començarem la temporada al setembre "17" els dijous a 3 jornades 3 partides amb premis segons barem del club per 1r, 2n i 3r lloc,

el mètode de classificació és el suís i la inscripció ha de ser per parelles,

el cost de la inscripció són 20 € per parella.

Al club es pot fumar i temptativament es farà tarda nit... aproximadament a partir de les 7:30 pm.

el premi per a 1r lloc és un pernil ibèric.
el premi del 2n lloc una espatlla.
el premi del 3r lloc seran 2 ampolles de vi.


més informació al mail: countrybridgeclub@gmail.com
o al c / corcega 302 ppal 2a
o al tlf.: 656 86 30 74

la inscripció haurà de formalitzar-se una setmana abans del torneig amb les dades de la parella

serà molt grat tornar-los a tenir a casa nostra.
us esperem!

Carol Rondon
COUNTRY BRIDGE CLUB
http://countrybridgeclub.blogspot.com/

Primer dijous d'estiu

Aquest dijous érem quatre al Casal, i varem fer una partida força emocionant.
Llàstima que no varem poder aprofitar la terrassa, plovia i jugàrem a dins.

S’avançaren primer l’Anna i la Sara M., però ben aviat en Joan i la Laia reaccionaren i semblava que guanyarien... Però no, finalment la partida acabà amb una victòria de l’altre equip amb l’ajut d’unes contrades que l’Anna va fer.

Foto de Un racó del món

Botifarrada primaveral

Fotografia: saramaria - http://unracodelmonblogspot.com/

CANCEL·LADA

Aprofitant que sembla que ja ha arribat la primavera, s’ha organitzat una botifarrada al Casal Lambda el dissabte dia 13 de juny.
Les partides començaran a les 11h i, en acabar, la cuina ens haurà preparat un bon dinar.

El preu de la inscripció i el dinar és de 15 euros.

Us demanem que confirmeu l’assistència al correu electrònic xescoroca@hotmail.com el més aviat possible.

El dinar consistirà en unes amanides per compartir i, com no, unes botifarres amb seques o patates fregides. Postres, aigua, vi, pa i cafè.

Animeu-vos!!!

"¡Pa chulo, yo!"

De la darrera botifarrada, cal destacar que l'Antonio va fer servir aquesta frase un munt de vegades. I tothom recorda aquella frase que sempre ens feien analitzar a classe de llengua castellana: "Tanto va el cántaro a la fuente, que al final se rompe".

Tot això, però, a què ve? Doncs a que el moment més destacat de la botifarra del dijous 29 de gener de l'any 2009, l'Antonio va cantar: "Oros". Tot seguit, el Xesco, va somriure (encara tenia l'acudit recent) i va dir: "Contro!". L'Albert, amb un somriure de "esta es la mía", salta: "Recontro!". A continuació, l'Enric, que darrerament està agafant la immerescuda fama de contrador "a tontas y a locas", posa cara de contrador "a tontas y a locas" i diu: "Santvicento!".

El repte estava servit. Tots mirant l'Antonio i esperonant-lo: "Canta Barraca, canta Barraca". Aleshores, l'Antonio va fer el seu posat "maño de cuerpo entero" i deixa anar: "Pa chulo, yo: Barraca!!".

Quina era la por de tots?: com surtin putes, l'hem cagada.

Resultat de la mà: Xesco-Enric, 14x16=224 punts. No cal donar el resultat final de la partida, que és irrellevant.

Antonio, si et serveix de consol, sense la Barraca també hauríem guanyat, però no hauríem rigut tant. Que tens raó: "Pa chulo, tú".

Vinga, a veure quin nou rècord hem de batre aquest any?

Botifarra d'Almatret

Dijous passat varem poder tornar a gaudir de les delícies de la botifarra d’Almatret, la qual està esdevenint un clàssic del Grup de la Botifarra. També varem poder degustar una magnífica truita de carbassó, ceba I albergínia que ens va preparar la Pilar de la cuina.


I com també s’estableix com a tradició, alguns varem passar, abans de venir al Casal, a veure l’Albert.

Dues taules, i alguns retrobats després de les vacances de Nadal.

Crònica de la setmana passada

Fa dies que no expliquem res, senzillament hem tornat de vacances descansats i relaxats.
També han tornat les timbes de dijous, i una partida memorable dijous passat… Un capó en quatre mans (28+3+56+24=111) va ser la primera partida de la nit! Arribar i moldre que es diu!!

Diumenge vàrem fer la visita a l’Albert, visita amb botifarra. La primera partida en Jaume, la Sara Maria i en Xesco. Quan aquest va marxar al ball del Casal, va arribar en Pere, amb el qual vàrem realitzar la segona i última partida de la tarda.

L’Albert està bé, recuperant-se, cansat d’estar-se al llit sense poder-se moure massa a causa del guix que l’impedeix doblegar el genoll i que li fa difícil posar-se dempeus molta estona.

Correm-hi tots que això s'acaba.... ! el 2008 !

Correm-hi tots que això s'acaba.... Primer disculpes per no fer crònica de les 2 darreres setmanes. Resumidament, però, bona cara de la penya abans i després del pont, i com a punt destacable la bona marxa de els obres de Ca la Lourdes (ja s'hi entreveu la llum al final del túnel pel 2009)

I bé, la setmana vinent, el 18, serà l'últim dijous botifarraire del 2008. Com si diguéssim, la nostra botifarrada de nadal. Així que farem importació d'una botifarra expressament feta per a l'ocasió des d'Almatret City, el Cim del Segrià, per botiferraires artesanals, per a un aperitius de pinxitos.

Si l'agenda no la teniu complicada, feu-hi un forat per reservar-vos el dijous 18. Potser també s'hi proposa algun planillo pels dies de festa.
(Foto extreta de: elenallabres.blogspot.com)

Jocs de mans, o amb les mans

Dijous passa, a més a més de jugar a cartes, en Xesco ens va ensenyar un joc amb les mans... Alguns ho varen intentar, altres sols varem fer les fotos.

Un dijous més

Un altre dijous, i com a bons feligresos, vàrem concorre a la nostra particular celebració, la botifarra al Casal!

Reunits allí els primers parroquians...vàrem començar per anar fent temps amb una petita passarel·la de moda exclusiva....

L'únic model d'èlit que no estava a la soiree d'un famós hotel al Raval va passar una estona amb nosaltres... El Pere va confirmar la notable sorpresa dels convidats a la inauguració per l'absència d'aquest afamat model. I es que la sessió de la botifarra al Casal es tot glamour... El mon de la moda aviat patira una baixa difícil de pair ja que aquest famós model ha estat cridat a les files de la nanotechnologia... La vida es dura!.

Seguidament, desprès de la secció de moda masculina vàrem comptar amb la presentació exclusiva, directament des del seu centre de creació i disseny de la col·lecció d'un afamat creador de les nostres terres. Agil i gràcilment les creacions varen ser exhibides per una altra model exclusivissima de la ciutat de Barcelona. Coincidència, també havia renunciat a estar present a la abans mencionada inauguració, i es que la intima relació que uneix la model i el creador feia impossible un negació per part d'ella.

Desprès de la sessió de moda mes amics es varen unir a nosaltres i vàrem començar a prendre begudes i a picar una miqueta...mentre es començaven a organitzar d'una forma gràcil i àgil dos taules de joc.

Va ser una nit plena de bon joc i amb moltes partides, especialment en una de les taules... Ara be es podria destacar que la nostra bona amiga la Lurdes ahir estava especialment animada. Gràcies a l'ajuda dels nostres càntics i crits de joia va embarcar-nos, com en una muntanya russa de vertigen, en una dilatada sessió d'acudits.

Tots les variants d'acudits varen ser cobertes a la sessió entre manilles de copes del Barça falses, comentaris sobre el mode de joc sàviament aportats pel Marc, semifallos i contrades... Seria difícil reproduir-los ara en fred, però les rialles i bon humor regnants en l'ambient eren símbol inequívoc de tots ens ho estàvem passant be.

Tots?... Be, sentiments contraris van fer acte de presencia en una de les taules i ràpidament varen voler guanyar protagonisme amb arts fosques... Fent us del sensacionalisme de les partides peculiars on un dels equips guanya i l'altre queda a zero – es a dir un capot sonat – varen intentar eclipsar a la Lurdes. Amb aquestes camàndules repetides tres cops no varen aconseguir mermar els ànims de la Lurdes ni dels seus companys... I les lletanies d'acudits varen seguir animant a totes les taules.

Bromes apart, al Casal tots fem pinya i acudim amb la intenció de passar-ho be una estona, compartir unes rialles, viure noves experiències, fer noves amistats tot jugant a cartes; i aquest va ser el resultat de la nit unes bones partides de cartes amb bona companyia.

Espero que tothom tingui una bona setmana...
Xesco

Entre lumbagos i ciàtiques

Nois i noies, em nego a creure que ens fem grans, visca la joventut eterna! Però últimament… En Pere tot just recuperant-se d’un atac de ciàtica i en Xavier absent degut a un lumbago. L’Enric, a qui envio un petonet des d’aquí, fluix d’ànims.

A més, no diem del desconcert mental que ahir portaven a sobre l’Antonio i una mateixa… Ni 2025!!! Sols us dic que en una de les mans, a punt de que ens fessin un capot sonat, a la última volta vàrem fer dos punts!! Vàrem salvar l’honor in extremis!!

Ara que altres estaven inspirats, com la Lurdes, que en veure que el seu company no aprofitava una ocasió per carregar i salvar punts va exclamar: “No carreguis tant! No vaya a ser que nos rompamos las piernas!”. Geni i figura fins a la sepultura.

Bé, dues taules i dues persones per substituir els que vàrem marxar aviat. I un avís, es comença a preparar una nova sortida a la nostra ciutat adoptiva, La Bisbal d’Empordà, el proper cap de setmana de l’1 de novembre… Ja informarem amb més detalls més endavant.

Diada del País Valencià

Dijous, 9 d’octubre, diada del País Valencià, mal els hi pesi a molts, pensant que tot rutllaría de primera amb el patrocini de la Maredeueta, verge dels desamparats. Doncs no, no va ser aixina. Hi van haver unes interferències esgarriacries. Les botifarres anaven molt bé però de sobte va ressonar el nom de BALLABRIGA i en Xavi i en Marc van rememorar tota la historia familiar lligada per un mateix pediatre. I, mare de déu com han sortit ¡!. A partir d’aquest moment varem incloure una nova entrada al diccionari botifarrer: ballabriguejar que s’afageix a Pamplona, Badajoz, pit pit, i d’altres. En Xavi semblava que hagués anat de festa en lloc de venir de treballar,.Els ulls els tenía fora de les ulleres invocant a la iaia angelita (Ballabriga sobrevinguda). Quin trasbals. Ballabriga’m una manilla. Et ballabrigaré el que pugui. Si ballabrigues de bastos et mato. I Ballabriga que fa fort…com qui barrufa.

Només dues taules però de les bones. Mitja entrada, vaja.

Botifarreros on souuuuuuuuuuuuuuuuu ??????????????????????????

Ballabrigadament vostre.

Jaume

Resum botifarraire

Pos bueno, que contaros, si con el Alzheimer no recuerdo lo que he almorzado hoy y queréis que esplique lo que paso hace dos semanas en la buti, pos si, a eso vamos.

Hace dos semanas acababa de nacer, que fue sobre el 14 de septiembre. Pase por el casal y estaban los habituales y otros que no lo somos tanto, “de habituales” de Lourdes lo somos todos, bueno, el tema es que iniciamos unas partidas a la butifarra las cuales no se quien gano y quien perdió. AH eso si, subirse las calsas todos y recolocarse los huevos el resto que la Lourdes esta aprendiendo a jugar y empieza a dar caña.

Bueno, pasemos para terminar con los resultados de la semana pasada. Los tengo por que me lleve los papelitos:

Primera mesa:

Ellos 101
Ellas 24

Mesa dos:

Ellas 13
Ellos 120
esta partida si alguien esta interesado en que se la comente, puedo hacerla por que es la que gane yo.

Mesa tres:
No pone nada ni ellas ni ellos y quedaron 85 a 89, parece que no han apuntado quien a ganado.

Si necesitáis mas información sobre la buti o cualquier otra cosa tenéis a vuestra disposición a la señorita Sara Meri.

Besitos al perro y patadas a los niños.
Mua

ALF

11 de setembre · botifarrada a La Bisbal

Es sabut que l'Empordà i altres terres circumdants gironines són una terra forta de la botifarra. La Bisbal en pot ben be ser un dels seus epicentres, si més no de manera més enjugassada i divertida i doncs, ... gai.

L'11 de setembre va ser un aplec botifarraire més a la central de tricots bisbalenca. Una colleta de 6 vam complir amb els deures patriotics mal que fos de cantussejar els Segadors i penjar les senyeres amb estel i sense, i vam aplegar-nos de nou al voltant d'una taula i una magnífica amanida amb unes olivasses grans i precioses i gustoses, i un llom amb sal de llepar-s'hi els.... dits !

Vam saber que a la Lourdes li proba millor la diada si a mig matí pot mantenir un nivell calòric i vitamínic gràcies a una hamburguesa amb ceba. Que a la Bisbal ara també s'hi pot arribar bé pel costat de Platja d'Aro i Palafrugell des de Maçanet i Vidreres. Vam saber més coses i històries de La Bisbal amb les passejades que hi vam fer aprofitant la fira de brocanters.... com vam fer, és clar, unes grans timbes.

3 timbes, de les quals una darrera de molt emocionant fins a tocar de mitjanit amb final d'infart. A les acaballes amb un resultat de 100 a 50 que pressagiava ja els guanyadors, la parella Lourdes-Jaume va jugar-se-la a totes i va fer un remuntada meritòria o meteòrica però espectacular de cop, amb una botifarrada de 48 punts que de poc i a l'última anada, no va acabar essent capot o sumant més de 50 punts. El còmput es va situar en 100-98, i va forçar un darrer i disputat desafiament per dirirmir l'empat virtual.

No es pot dir mai blat si no és al sac i ben lligat... i encara que la Lourdes vagi dient que no compta les cartes ... ara ja no la creiem.

Una bona diada, doncs, a dedicar a aquells qui, fora dels país estant, feien les Alpujarras granadines de vacances (i ens van trucar!), i als qui, aprofitant el pont, han triat d'aprofundir a conèixer gent país endins, a la Garrotxa, a l'Empordà, al Moianès o a ...

Comença la temporada al Casal

Dijous dia 4 de setembre. Dos quarts de vuit del vespre. Arriba el cronista, acompanyat d’un llibre. Estona de lectura i d’expectació. Després de la pretemporada d’estiu, avui comença la nova temporada. Com serà? Serem molts? Serem pocs? Incertesa.

Al voltant de les vuit, ja hi ha 3 potencials jugadors a la terrassa. Sembla que almenys una taula arribarem a fer-la. De sobte, i com ja és habitual, arriben 2 més; ja som una taula i quart: comença oficialment la temporada. Primera partida: elles contra ells. Molt renyida, deixem el resultat final dins un racó de la memòria.

Acabada de començar la primera partida, arriba més gent. Ja som dues taules. No cal dir que entre unes arribades i altres, repartiment gratuït de petons. I ja tenim la tercera taula. Està molt bé! Ja hem igualat el màxim de la temporada passada!
Durant una bona estona, una possible quarta taula encara balla: en Joan hi és però està ocupat, l’Eulàlia és reclamada a la cuina. Finalment, però, s’aconsegueix el rècord: 4 taules en joc! Els més veterans no recorden quan va ser l’últim cop, o si és el primer.

Però de sobte, el Destí decideix prendre-hi part. "No pot ser! Això s’ha d’aturar!" I comença l’atac. No una ni dues, sinó quatre o cinc cops ens quedem a les fosques. Hem de recórrer a la visió nocturna (acostament dels caps cap a les cartes) per poder continuar, perquè d’aquí no es mou ningú! A tot això, la Rosa no para d’anar i venir amb menjar i beguda: cal que els combatents no defalleixin.

Dos quarts de 10. Punt màxim d’assistència: quatre taules i quart! El Destí es dóna per vençut. Hem guanyat! En Joan relleva l’Anna, que ha de marxar. En Jaume ens endolça la nit amb unes pastes (tots esperem que aquestes iniciatives esdevinguin tradició).
Dos quarts d’onze. Marxa el segon torn, cronista inclòs. Ha quedat demostrat: aquesta pot ser la millor temporada, doncs encara hi faltava gent. De nosaltres depèn!

Enric

Última jornada botifarrera d’agost

28 d’agost. Lloc: Vilassar de Mar, a cal Xavier.
Arribada quarts de deu del vespre i l’amfitrió i el xef (el Pere) ja ens tenen preparats tota una sèrie de canapés, pernil, i demés exquisideses per amenitzar les partides. A més el xef també adopta el rol de cambrer, tot un detall per part d’ell, com no.

1ª partida: Com que tornem a ser set, comencen a jugar la Sara Maria i el Xesco, i el Jaume i l’Albert. L’inici és una mica decepcionant pels últims anomenats: 4 partides sense puntuar.

Els dos que van guanyant segueixen, i entrem el Pere i el Marc. La història es repeteix: seguim quatre mans sense puntuar.

Tornen a canviar el jugadors (entra el Xavier), i a la fi els que encara no havien puntuat, s’estrenen i fan 10 punts. Però són els únics punts que fan en 4 mans. Després la cosa es va anivellant, però finalment guanyen els que ja portaven avantatge.

2ª partida: És l’hora del postres. Comencem pel braç de gitano del barri Gòtic i continuem amb la truita de patates de la Sara Maria. Li ha sortit una mica dolça (amb pomes i crema?), però està molt bona.

Ah, i la partida aquest cop és una mica més equilibrada. Al final la deixem a uns seixanta i pico, perquè amb tant de menjar i xerrar se’ns han fet quasi mitjanit, i hi ha gent que l’endemà ha de treballar.

Le prochain jeu, jeudi au Casal.
Bonne semaine!

Marc

L'agost botifarrer 4

A casa l’Enric. Recepció amb tota mena de pica-pica. Una truita de patates boníssima amb invitació a pelar més patates si en volíem més.

Com que érem sis, jugàvem a parelles saltades, es a dir, amb canvis de parelles (res sexual ). La Saramary feia les estades sense jugar en una mena de “chaise longue” per ajudar-se a fer la digestió, no sabem si el menjar o les botifarreries.

Em Xesco i la Sara varen marxar els primers, l’Enric es va quedar a recollir la seva mansió i l’Albert-Lourdes, en Pere i en Jaume varen sortir cap el club Topxi. Quin desengany ¡!!!!!. No varem poder transvestir-nos de loles flores, ni marifés de triana, ni estrellitas castro, ni res de res. Allò ha esdevingut una mena de bar de nenes. Varem decidir anar al bar Museu, que es un bar amb claror, música forta i moltes copies de quadres penjats a les parets.

Hi ha una Barcelona la nuit que ja no existeix. Quin greu.

Sort en tenim de la botifarra i de tant en tant d’alguna salsitxa.

P.S. : A veure si el dia 28 a casa en Xavi a Premià podem fer dues taules. Animeu-vos a jugar !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Jaume

L'agost botifarrer 3

La gent va tornant de vacances: dijous passat vàrem ser set a ca la Sara Maria i poguérem fer més d’una partida, però una sola taula. De manera que tot tornant-nos, tots vam guanyar i alhora vam perdre, i és que jugàvem contra nosaltres mateixos segons venien les ganes d'endrapar unes patatones, un sandwich o sortir al balcó a tafanejar o fumar.... Així, doncs, tots guanyàrem i perdérem.

Al post anterior podeu veure les timbes que ens queden.

L'agost botifarrer 2

Primera botifarrada canicular d'agost a cal Xesco, amb 2 partides fetes i un resultat d'empat i també un parell de contrades salvatges, una de les quals donava 44 punts de cop. Tothom va salvar l'honor i els mobles, no hi va haver cap capot.

Participants per parelles de joc: Xesco (amfitrió amb un piset amb uns quadres i uns bonsais molt monos) i Xavier; i l'altra, la Sara M. i la Lourdes de Mollet (Albert).

recordatori properes trobades:

14 d’agost – a ca la Sara Maria
21 d’agost – a ca l’Enric
28 d’agost – a cal Xavier

PS: La Lourdes va dient que no compta, però ahir vam comprovar que sí que compta les cartes.

L'agost botifarrer

Continuen les partides emocionats i estiuenques al Grup de la Botifarra. Sense anar més lluny, ahir mateix, dos membres ben coneguts, varen lluitar incansablement per tal d’aconseguir no acabar la partida amb zero punts… I ho varen aconseguir: 117 a 2 punts va ser el resultat final.

Ja tenim el calendari de dijous del mes d’agost:
7 d’agost – a casa en Xesco
14 d’agost – a casa la Sara Maria
21 d’agost – a casa l’Enric
28 d’agost – a Casa el Xavier

Per saber les adreces podeu posar-vos en contacte amb ells mateixos, amb algú altre del grup, o bé escrivint a botifarrem@gmail.com.