Botifarra a la manera de l’Enric

L’Enric, company del Grup de la Botifarra, l’altre dia tenia un botifarra de Castellderçol i, tot obrint la nevera i mirant que hi havia (una de les coses que m’agrada fer a mi) va fer-la d’aquesta manera.

Ingredients:
- 1 botifarra (de Castellderçol)
- 1 ceba
- 1 pastanaga
- 1 albergínia
- 1 carbassó
- 1 pebrot
- sal i pebre
- conyac
- oli d’oliva verge

Fregir la botifarra amb una mica d’oli, sense deixar-la del tot cuita. Reservar.
En el mateix oli, si cal se li afegeix una mica més, fregir la ceba picada, i anar afegint els altres ingredients, pastanaga, albergínia, carbassó i, per últim el pebrot. Deixar coure.
Quan estigui a mig fer afegir un rajolí de conyac i una mica d’aigua. Baixar el foc, tapar i deixar coure lentament, una hora, per que confiti.
Tallar a rodanxes la botifarra i afegir al confit, corregir de sal i pebre i deixar coure uns deus minuts més per que la botifarra prengui el gust del confit.

Pep Gimeno “El Botifarra”

Una revelació de la música tradicional dels últims temps.
Nascut al barri de la juderia de Xàtiva ara fa 44 anys, fill de Botifarra, nét de Botifarra i besnét de Botifarra.

Ell mateix explica que la seva àvia li havia ensenyat molts romanços i cantineles. Més tard va formar el grup Sarau, amb el qual edita el disc Balls i cançons de la Costera, un treball de recerca per tota la comarca.
Aquesta recerca el fa conèixer cantadors i cantadores tradicionals, molts d’ells ja morts, i el van configurant com a intèrpret de repertoris de tradició oral.

Aquí el podeu veure en un reportatge de TV3.

Entre lumbagos i ciàtiques

Nois i noies, em nego a creure que ens fem grans, visca la joventut eterna! Però últimament… En Pere tot just recuperant-se d’un atac de ciàtica i en Xavier absent degut a un lumbago. L’Enric, a qui envio un petonet des d’aquí, fluix d’ànims.

A més, no diem del desconcert mental que ahir portaven a sobre l’Antonio i una mateixa… Ni 2025!!! Sols us dic que en una de les mans, a punt de que ens fessin un capot sonat, a la última volta vàrem fer dos punts!! Vàrem salvar l’honor in extremis!!

Ara que altres estaven inspirats, com la Lurdes, que en veure que el seu company no aprofitava una ocasió per carregar i salvar punts va exclamar: “No carreguis tant! No vaya a ser que nos rompamos las piernas!”. Geni i figura fins a la sepultura.

Bé, dues taules i dues persones per substituir els que vàrem marxar aviat. I un avís, es comença a preparar una nova sortida a la nostra ciutat adoptiva, La Bisbal d’Empordà, el proper cap de setmana de l’1 de novembre… Ja informarem amb més detalls més endavant.

La Masia de la Boqueria

Aquesta xarcuteria es fruit de la unió d’un fabricant d’embotits i una cadena de xarcuteries. S’hi poden trobar gran varietat de botifarres, d’entre altres productes igual de bons.

Al seu web es pot trobar més informació i, fins i tot, algunes receptes.

Hi ha tres botigues a Barcelona, una la parada núm. 970 del Mercat de la Boqueria.

Diada del País Valencià

Dijous, 9 d’octubre, diada del País Valencià, mal els hi pesi a molts, pensant que tot rutllaría de primera amb el patrocini de la Maredeueta, verge dels desamparats. Doncs no, no va ser aixina. Hi van haver unes interferències esgarriacries. Les botifarres anaven molt bé però de sobte va ressonar el nom de BALLABRIGA i en Xavi i en Marc van rememorar tota la historia familiar lligada per un mateix pediatre. I, mare de déu com han sortit ¡!. A partir d’aquest moment varem incloure una nova entrada al diccionari botifarrer: ballabriguejar que s’afageix a Pamplona, Badajoz, pit pit, i d’altres. En Xavi semblava que hagués anat de festa en lloc de venir de treballar,.Els ulls els tenía fora de les ulleres invocant a la iaia angelita (Ballabriga sobrevinguda). Quin trasbals. Ballabriga’m una manilla. Et ballabrigaré el que pugui. Si ballabrigues de bastos et mato. I Ballabriga que fa fort…com qui barrufa.

Només dues taules però de les bones. Mitja entrada, vaja.

Botifarreros on souuuuuuuuuuuuuuuuu ??????????????????????????

Ballabrigadament vostre.

Jaume

Resum botifarraire

Pos bueno, que contaros, si con el Alzheimer no recuerdo lo que he almorzado hoy y queréis que esplique lo que paso hace dos semanas en la buti, pos si, a eso vamos.

Hace dos semanas acababa de nacer, que fue sobre el 14 de septiembre. Pase por el casal y estaban los habituales y otros que no lo somos tanto, “de habituales” de Lourdes lo somos todos, bueno, el tema es que iniciamos unas partidas a la butifarra las cuales no se quien gano y quien perdió. AH eso si, subirse las calsas todos y recolocarse los huevos el resto que la Lourdes esta aprendiendo a jugar y empieza a dar caña.

Bueno, pasemos para terminar con los resultados de la semana pasada. Los tengo por que me lleve los papelitos:

Primera mesa:

Ellos 101
Ellas 24

Mesa dos:

Ellas 13
Ellos 120
esta partida si alguien esta interesado en que se la comente, puedo hacerla por que es la que gane yo.

Mesa tres:
No pone nada ni ellas ni ellos y quedaron 85 a 89, parece que no han apuntado quien a ganado.

Si necesitáis mas información sobre la buti o cualquier otra cosa tenéis a vuestra disposición a la señorita Sara Meri.

Besitos al perro y patadas a los niños.
Mua

ALF