Roses de molsa

Roses de molsa antigues, llurs tiges espinoses

es vinclaven al pes d’un merlot, ales foses

amb el capvespre malva d’un esclat d’or gelós.

Agonia de llum

Pell d'or de llimones

Pell d’or de les llimones tardanament collides,

aspre perfum d’hivern, desvetllar misteriós

del meu cor derrotat entre flors abaltides.

Agonia de llum

Glicines somrients

Si veia com l’infant: ploro avui les marcides

glicines que somreien al cim del meu portal.

Agonia de llum

Estrelles en llessamins

Queien albes estrelles en llessamins florides,

l’olivera d’argent era castell feudal...,

Agonia de llum

L'alta palmera

Sobre l’alta palmera del meu jardí més trist

un núvol de records quietament s’atura,

dolçor d’ocells que tornen per un cel imprevist

on l’amarguesa és goig; al somni que perdura

Agonia de llum

Calius de nard

Se t’apropen als llavis joves colzes com roses,

juxtaposats somriures en boques mig descloses,

súbits esclats de dents que afuen doblement

el desig excedit pel teu desig d’atreure,

dolços calius de nard concedits lentament

per atònits refusos que fingeixes no veure.

Agonia de llum

Devastadors serpents

Oferts a les carícies, concedits a la mort,

devastadors serpents entre ribatges rosa,

sobirans accepteu dels braçalets la nosa

i taciturns formeu d’un gran soldat la sort.

Agonia de llum

Rossinyols fidels

Per un camí que fuig i et mena presonera,

amb lentituds de somni, floten esparsos vels,

els salzes amargueja un glop de primavera

i ploren, vora l’aigua, els rossinyols fidels.

Agonia de llum

Ales de cigne

La força d’un imperi desfèieu sense un signe,

obscurs deltes reials amb reflexos del Nil,

i moríeu, buidats, en les ales d’un cigne.

Agonia de llum

A l'ombra de blancs lotus

Venes, segurs corrents d’un altiu braç nacrat,

embruixades serpents per exèrcits defesos,

fins on la vida neix us adormiu estesos

a l’ombra de blancs lotus, nodrits d’eternitat.

Agonia de llum 

El cavall de la febre

Ens has deixat la set d’aigua més i més pura.

El cavall de la febre que pels somnis pastura

duu gravat a la cuixa el teu nom palpitant.

Agonia de llum

Fred de roses

Oh coronat d’espines que la terra abandones,

ert com la fusta esperes, amb els braços oberts,

amargues veus i tristes, i tot l’amor que dónes

cobreix d’un fred de roses el foc blanc dels deserts.

Agonia de llum

Pètals d'ametista

Tornaràs amb la nit, blanca nadala trista,

entre els verds moribunds i la boira naixent,

la gespa es cobrirà de pètals d’ametista,

als joncs i l’argelaga hi haurà un gemec de vent.

Agonia de llum

Palmes sense ocells

Tota la nit sanglota i és negra l’agonia,

els cedres i les palmes s’han despoblat d’ocells,

a redós del seu fill s’agenolla Maria

-pel fil de sang que mulla l’èxtasi dels palmells.

Agonia de llum

Lenta camèlia

I amb els cabells cenyits de trèvols i d’ortigues

coronaràs de flames subtilment enemigues

la juvenil follia dels amants innocents,

perduda i retrobada per la lenta camèlia

que abalteix els estels i exalta els mars lluents,

oh passatgera, en seda esquiva, dolça Ofèlia.

Agonia de llum

Vestida d'assutzena

Mare, vestida encara de cel i d’assutzena,

oh galta de poncella, isarda, tota plena,

lenta per la muntanya, l’ull humit i beat...,

trista, trista com l’aigua de l’estany ara mires

el mur despullat d’àngel i el mantell maculat

pel pol·len d’or que inunda tot l’aire que respires.

Agonia de llum

Desmai de sàndals

“El que ha fet les maresmes i els rius i aquest desmai

de sàndals i d’espigues i els coloms del teu pit,

en el ventre de seda et posarà l’esglai

d’un batec viu que pobli la teva verge nit.”

Agonia de llum

Punyent pantera

Tu avances com un astre i et gires fascinada,

punyent pantera groga, d’oblit assedegada,

els peus color d’oliva coberts de llot i sang.

Agonia de llum

Blanc de magnòlia

Infant, la cambra és freda i el teu mantell té un blanc

de núvol i magnòlia, de tebi glop de llet...

El vent esqueixa branques ardent com l’alta sang

i t’apareix un àngel amb el cabell desfet.

Agonia de llum

Ulls color d'ametlló

Canta la noia sola al seu balcó,

canta els meus ulls més verds que l’ametlló

i canta la cançó de Magdalena,

la dels cabells daurats sobre l’esquena,

la que somnia somnis a balquena,

sola com una estrella al seu balcó.

Agonia de llum

Branca esqueixada

Una branca esqueixada decantant-se

besa el corrent nodrit del vostre fang;

en el sepulcre blau pintat de sang

anys i més anys el vostre cos descansa.

Agonia de llum

Vol de corbs

El vent neix amb el dia sobre el camp de batalla;

Judit! escolta el bleix d’aquest soldat morent

que les darreres ombres s’emporten lentament;

del cel, secret i fred, un vol de corbs davalla.

Agonia de llum

Flor dintre la nit

De quin naufragi obscur revéns desfeta

com una flor dintre la nit secreta

sense retrets i ulls meravellats,

si encara un palmell fort acaricia

infinites blancors i l’agonia

dels genolls durs, bessons i separats.

Agonia de llum

Arrossar

Com les ombres errant, un bleix de guerra

dels abraçats per l’aigua i per la terra

plana pels arrossars  i els tarongers.

Agonia de llum

Blauets novells

Joia! Pols de xeringuilla;

cobalt dels blauets novells;

blanc, vermell, tigrat, clavells!

flor tropical de vainilla.

Agonia de llum

Oblidar l'arbre

Oblida l’àngel, l’arbre, l’alta vela deserta

dels matins molls de llum, de les nits sense danys;

si el paradís ens llença, l’aspra terra és oferta

al vagareig dels nostres entremesclats afanys.

Agonia de llum

D'assutzena

“Els braços bruns em tornes d’assutzena

i em teixeixes d’argent tot el gipó,

oh tu que em fas més blanca que no só,

lluna florida dalt de la carena.”

Agonia de llum

El serpent

L’ala lluent del foc m’ha lliurat ta nuesa,

oh tu, la inesperada, ¿de quina absència empesa

cap a mi pel serpent, rel del nostre destret?

Agonia de llum

Pell de rosa estremida

Segueix-me, dona meva, pell de rosa estremida,

oh tu que resplendeixes com el primer matí

i els lliris dintre l’aigua mires embadalida,

lleu de tot el que encara resta de teu en mi.

Agonia de llum 

Alba de glicines

Una alba d’heures negres i glicines

propaga l’or del ventre teu, Thamar.

En platja d’or el negre crit del mar

ja és un tumult d’escumes i gavines.

Agonia de llum

Salze vora la paret

Tenia la cara arran de terra i caminava amb les mans i amb els peus. Anava cap al salze, fregant la paret, però quan vaig arribar al cantell em vaig decantar una mica i d’un tros lluny vaig veure la meva casa que semblava una teia encesa.

La salamandra 

El gat menjava

El pescador fumava a poc a poc i el gat menjava el que havia quedat dels peixos. Ara, a descansar una estona. Sempre dormo en havent dinat. Tu també.

Quanta, quanta guerra...

Roses de verge sang

De verge sang les roses n’endevines

al pubis de color de blat segat,

amb braç infant, pel cercle empresonat

d’un braçalet de perles i petxines.

Agonia de llum

Gota de fer néixer gripaus

Mentre me l’estava mirant va caure la primera gota, una gota d’aquelles grosses i calentes que fan néixer gripaus, i de seguida en van caure d’altres, de primer a poc a poc i després de pressa, i aviat tota l’aigua de dalt va saltar cap a baix i el foc es va anar apagant amb una gran fumera.

La salamandra

Lliris vermells

Quietament recomença,

illa dels lliris vermells,

l’oculta ronda d’aquells

líquens que la mar et llença.

Agonia de llum

Una salamandra

I quan el foc va tornar a cremar la llenya ajaguda, em va semblar que algú deia: és una salamandra. I em vaig posar a caminar per damunt de les brases, molt a poc a poc, perquè la cua em pesava.

La salamandra

Quatre arbres

Pujaven quatre arbres de fum i quan les flames van enfilar-se em va semblar que del pit de tota aquella gent sortia un gran respir de pau.

La salamandra

Banyes de cargol

I aleshores va passar una cosa que em va fer estrènyer les dents: els braços i les cames se m’anaven escurçant com les banyes d’un cargol que una vegada havia tocat amb el dit, i a sota del cap, allà on el coll s’ajunta amb les espatlles, sentia que una cosa s’estirava i em burxava.

La salamandra

Cap al salze

Em vaig acostar al pedrís, vaig travessar la casa per entre flames i brases, de pressa, cap al salze, cap als créixens, i quan vaig tornar a ser fora em vaig girar perquè volia veure com la teulada cremava.

La salamandra

Bruc de bou

I una vella menuda, geperuda i esdentegada es va posar a riure i se’n va anar i al cap d’una estona va tornar amb dos cabassos plens de branquillons molt secs de bruc de bou i va dir als vells que els escampessin pels quatre costats de la foguera, i ella va ajudar-los, i aleshores el foc va agafar.

La salamandra

L'espiga de la terra

L’acerba mà, la mà de l’estimada,

i amb bandera de bales clivellada

la terra de l’espiga i l’ametller.

Agonia de llum

Flor esblanqueïda

De treva era la nit i tot tornava:

el vestit amb la flor que el temps desféu,

esblanqueïda llum del darrer adéu,

en un revolt opac agonitzava.

Agonia de llum

Rossinyols

S’eleva un plany de vostra boca closa

per l’aire dolç fins on la mort reposa,

oh nit d’afusellats i rossinyols!

Agonia de llum

Roser de roses grogues

Tornaria a casa a treballar el camp de clavells amb l’aigua que lliscava pels reguerons amb el soroll dels trens a la nit, amb el roser de roses grogues que s’emparrava fins al terrat.

Quanta, quanta guerra...

Arbre de sang

S’apaga als ulls el teu esglai de viure

ofert, només, a la buidor del cel.

L’ardorós degotall de sang fidel

l’arbre de sang per la ferida lliura.

Agonia de llum

Carolina ombrosa

Aombra la carolina,

el gerani envernissat

i l’inefable combat

dels lliris de paperina.

Agonia de llum

Tropa d'ocells

Tropa d’ocells, agonia

de ploma que emmena el vent;

un cop d’ala brusc desment

el cercle que s’inicia.

Agonia de llum

Cos florit

I, en un retort camí, per què et vaig perdre,

oh cos florit, braç blanc i llavi tendre,

tot d’una convertit en aspre vent?

Agonia de llum

Cavall blanc esquitxat

I la figura d’ombra va estirar els braços endavant i de les puntes dels dits li sortien fils de color de llamp que baixaven a donar repòs als morts de les dues ribes... i un cavall blanc esquitxat de sang... i...

Quanta, quanta guerra...

Força d'arbres

Anàvem per la riba encara obscura,

tornava a veure el cel, la força dura

de terra, d’arbres i estelada ardent.

Agonia de llum