Dàlia desclosa

Dolç enemic, cada cosa

porta el senyal de tots dos:

l’arrel dins la terra closa,

l’herba fresca i el blat ros,

la llum que posa colors

damunt la dàlia desclosa.

Agonia de llum

Desfullar la rosa

Jo sóc l’àngel que no gosa

ésser teu perquè no em vols

-mentre fas els gira-sols

et vaig desfullant la rosa.

Agonia de llum

Girasols decantats

Quan vaig arribar davant de casa, vaig reposar: només es veien runes i ortigues, amb aranyes teixint i teixint. Vaig fer la volta pel darrere i em vaig aturar davant el seu hort. Al costat de les malva-roses els girasols s’enfilaven a punt de decantar les seves flors rodones.

La salamandra

Roses de molsa

Roses de molsa antigues, llurs tiges espinoses

es vinclaven al pes d’un merlot, ales foses

amb el capvespre malva d’un esclat d’or gelós.

Agonia de llum

A l'ombra de blancs lotus

Venes, segurs corrents d’un altiu braç nacrat,

embruixades serpents per exèrcits defesos,

fins on la vida neix us adormiu estesos

a l’ombra de blancs lotus, nodrits d’eternitat.

Agonia de llum 

Fred de roses

Oh coronat d’espines que la terra abandones,

ert com la fusta esperes, amb els braços oberts,

amargues veus i tristes, i tot l’amor que dónes

cobreix d’un fred de roses el foc blanc dels deserts.

Agonia de llum

Pètals d'ametista

Tornaràs amb la nit, blanca nadala trista,

entre els verds moribunds i la boira naixent,

la gespa es cobrirà de pètals d’ametista,

als joncs i l’argelaga hi haurà un gemec de vent.

Agonia de llum

Lenta camèlia

I amb els cabells cenyits de trèvols i d’ortigues

coronaràs de flames subtilment enemigues

la juvenil follia dels amants innocents,

perduda i retrobada per la lenta camèlia

que abalteix els estels i exalta els mars lluents,

oh passatgera, en seda esquiva, dolça Ofèlia.

Agonia de llum

Vestida d'assutzena

Mare, vestida encara de cel i d’assutzena,

oh galta de poncella, isarda, tota plena,

lenta per la muntanya, l’ull humit i beat...,

trista, trista com l’aigua de l’estany ara mires

el mur despullat d’àngel i el mantell maculat

pel pol·len d’or que inunda tot l’aire que respires.

Agonia de llum

Blanc de magnòlia

Infant, la cambra és freda i el teu mantell té un blanc

de núvol i magnòlia, de tebi glop de llet...

El vent esqueixa branques ardent com l’alta sang

i t’apareix un àngel amb el cabell desfet.

Agonia de llum

Flor dintre la nit

De quin naufragi obscur revéns desfeta

com una flor dintre la nit secreta

sense retrets i ulls meravellats,

si encara un palmell fort acaricia

infinites blancors i l’agonia

dels genolls durs, bessons i separats.

Agonia de llum

Blauets novells

Joia! Pols de xeringuilla;

cobalt dels blauets novells;

blanc, vermell, tigrat, clavells!

flor tropical de vainilla.

Agonia de llum

D'assutzena

“Els braços bruns em tornes d’assutzena

i em teixeixes d’argent tot el gipó,

oh tu que em fas més blanca que no só,

lluna florida dalt de la carena.”

Agonia de llum

Pell de rosa estremida

Segueix-me, dona meva, pell de rosa estremida,

oh tu que resplendeixes com el primer matí

i els lliris dintre l’aigua mires embadalida,

lleu de tot el que encara resta de teu en mi.

Agonia de llum 

Roses de verge sang

De verge sang les roses n’endevines

al pubis de color de blat segat,

amb braç infant, pel cercle empresonat

d’un braçalet de perles i petxines.

Agonia de llum

Lliris vermells

Quietament recomença,

illa dels lliris vermells,

l’oculta ronda d’aquells

líquens que la mar et llença.

Agonia de llum

Flor esblanqueïda

De treva era la nit i tot tornava:

el vestit amb la flor que el temps desféu,

esblanqueïda llum del darrer adéu,

en un revolt opac agonitzava.

Agonia de llum

Roser de roses grogues

Tornaria a casa a treballar el camp de clavells amb l’aigua que lliscava pels reguerons amb el soroll dels trens a la nit, amb el roser de roses grogues que s’emparrava fins al terrat.

Quanta, quanta guerra...

Cos florit

I, en un retort camí, per què et vaig perdre,

oh cos florit, braç blanc i llavi tendre,

tot d’una convertit en aspre vent?

Agonia de llum

Perfum de jacints

Els lilàs el cel retalla

i les glicines ventalla

vent perfumat de jacints.

Agonia de llum