El Diedre Blau a la Roca Alta.

 

Ens ha agradat molt a tots quatre, hem trobat el punt just de picant per una escalada dominical. Te tots els ingredients de l'escalada d'aventura però en petites dosis que permet als que estem per gaires sotracs gaudir-ne sense massa entrebancs: pas de ganxo, plaques de navegació, burins i algun tram de roca a estudiar. Malgrat el nom la majoria de trams són de placa de franges vilanovines molt guapes. Hem fet les reunions de la següent manera: la primera a la veïna de la dreta amb bolts Lucero del Alba ,la segona en dos burins de la pròpia via que hem reforçat amb l'Alien blau, la tercera a la veïna de l'esquerra Pornostar i la darrera improvisada al cim.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilometres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just passada una barraca. La seguim fins a una mena de collet, si anem amb turisme pot ser aconsellable estacionar abans de la darrera pujada i caminar uns minuts més.

Aproximació: Des del coll hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Sense arribar ben bé a la base de la paret anirem tirant a la dreta fins a la part final on trobarem el nostre itinerari, a l'esquerra d'un díedre blau poc definit i just a l'esquerra de la Pornostar. A la dreta hi te les flamants xapes de la Lucero del Alba.

Material: Un estrep, un ganxo de radi ample, algun tascó, dotze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 0.75 repetint els Aliens. Hi ha qui recomana dur un parell de claus i friends fins al 3.

Horaris: Aproximació 30', via 4 hores i retorn al vehicle 40'.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Del final de la via a ma dreta a buscar el punt on desapareix la paret, baixem en direcció al coll amb la Roca dels Arcs i abans d'arribar-hi agafarem un corriol a ma dreta que enllaça amb l'aproximació.

 

Via Zapadores a la Roca Alta.

La combinació de verticalitat,algún bloc sospitós i navegació fan que el primer llarg actui a mode de filtre,essent bastant més exigent que la resta del recorregut.Val a dir que en aquesta tirada hi ha bones rapisses de peus,un pitó que orienta i que nosaltres hem cardat avall un parell de microones.
Superat aquest tram, la dificultat tècnica baixa i el traçat esdevé més que evident.
Una cosa que m'ha agradat de la via és la varietat de passatges: al primer llarg placa,díedre a la part central i encastament al darrer tram.
M'imagino que la recomanació de dur pitons fa que no sigui gaires les cordades que s'aventuren a repetir aquest itinerari,cosa que fa que hi hagi algún tram de roca inestable. Nosaltres hem fet força neteja.
No ho hem fet així però si tornés a repetir la via amb un sol joc la faria en tres tirades: Ll1 a fer reunió a dos parabolts de la via de la dreta,Ll2 de 50 metres (?) des d'aquesta reunió al tercer relleu i Ll3 d'aquí al cim.
L'equipament de la via és auster: 1 clau al Ll1,un pont de roca al Ll2 i un espit a la tercera role.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilmetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just passada una barraca. La seguim fins a una mena de collet (última pujada una mica justa per un turisme) amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat en aquest punt.
Aproximació: Des de l'aparcament hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Al cap d'una estona convé deixar el camí dels punts roses que va a l'esquerra i per on baixarem. Enlloc d'això nosaltres pugem a la base de la paret a sota l'evident Díedre Farreny.Flanquegem uns cent metres a la dreta mirant la paret i localitzem el peu de via.Hi ha una sageta ténue i petita picada,entre dues línies de parabolts,mirant amunt veurem l'evident xemeneia. La primera tirada supera una placa prou vertical fins a poder trincar un conjunt de sabines visibles des del terra. 

Foto del primer llarg treta del blog d'en David Uroz.

Orientació: Sud,la primera tirada te sol tot el dia.A partir de la R1 fa pinta que només hi toca el sol una estona al matí.
Material: Hem possat algún tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 6 repetint algún micro i 7 pitons.
Els grans, del 3 en amunt els hem possat a la primera tirada encara que no ho sembli,en llavis horitzontals.Som així de valents.
El del #5 quedava a caldo per reforçar la tercera reunió ( peces més petites quedaven bé però treballaven de costat ) i el #4 i #6 els hem col.locat al tram més estret de l'offwitch.
Si anem molt cagats a la primera tirada podem possar els friends grans en llavis horitzontals.
De pitons hem clavat: 2 uves curtes,2 extraplans ( curt+mitja),1 U mitjana,1 pla i 1 universal curt.Segurament gestionat bé dos jocs de microfriends i amb una mica de valor es passa sense pitonar.
No se que és més difícil si fer el primer llarg amb menys catxarros o fer passar tota aquesta ferralla per l'offwitch.

Ressenya de can Cirereitor.

Grau obligat: V+/A1 clavant i 6a/A1 sense pitons.
Horaris: Aproximació 30',via 6 hores ( hem anat lents ) i descens 40'.
Descens: Des del final de la via seguir una traça a l'esquerra,amb una grimpada assolir la carena i seguir-la a l'esquerra fins a un coll. Aquí retrobem el corriol de les marques flourescents pel qual hem aproximat.

Peque Mantecas a la Roca Alta.

Una molt bona via,de les d'anar repetint cada cert temps.La roca és bona en tot el recorregut,l'ambient aeri,els moviments variats i la dificultat mantinguda.Cal alguna cosa més?. Més equipada i segurament per això més assequible que la seva veïna el Díedre Farreny.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat en aquest punt.

Aproximació: Des de l'aparcament hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Al final veurem un altre corriol que baixa de l'esquerra i que deu ser la traça de baixada,nosaltres seguim un troç més fins a situar-nos a la base de l'evident Díedre Farreny.Flanquejem una trentena de metres a l'esquerra i localitzem el peu de via que el distingirem per tenir un parell de claus d'època així com algunes vagues. Inici en un forat.

Material: A on hem posat més ferro ha set al primer llarg on hem col.locat un tascó mitjà i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2,potser hagués anat bé repetir alguna peça.Tingueu en compte que en aquest llarg els pitons són antics i que els ponts de roca necessiten recanvi.
Grau obligat: V+/A1.

Horari: Aproximació 30' si venim de l'aparcament de la Roca Alta i 45'/1 hora si venim de fer una altre itinerari a la Roca dels Arcs.Per escalar la via probablement trigarem entre 3 i 4 hores.
Descens: La via acaba en una feixa que si la seguim a l'esquerra conecta amb el camí de baixada. Hi ha algún tram una mica incómode,alguna desgrimpada i algunes fites.
Sinó ens ve de deu minuts el més cómode és acabar de pujar a la carena i seguir-la a l'esquerra fins a trobar un bon camí que baixa cap a la base de la paret.
Si venim de fer una altre via a la Roca dels Arcs,seguirem la carena a la dreta.
Ressenyes: Lanochedelloro.com i rocaineu.Gràcies!!!

Díedre Farreny a la Roca Alta.

El díedre més cridaner de tot el Montsec!. Un cop ficats a la via ens hem topat amb una escalada més feréstega que farrenya.Hi ha trams de roca a controlar,sabines groses que cal travessar i poc equipament fix.Evidentment tot això podria variar si hom emprés parperina,xerrac i/o trepant. Així doncs aquesta escalada no se la poden perdre els escaladors/aventurers que es moguin en el V grau. Bon ambient.

Nosaltres hem fet la via en 4 tirades de la següent manera:
Ll1,50 metres entrant per l'Amadeus.Ens hem saltat una primera role de bolts de l'Amadeus i una segona amb tres casquillos d'espit M8.Hem montat la reunió en una gran sabina ben visible des de la base.A la sabina hi ha una repisa però haurem d'escollir entre assegurar al colega ajupits o penjats.Una altre opció que permet assegurar de manera més cómode seria aprpfitar la fissura de l'iniçi del Ll2 amb Camalots 0.75 i 1 (?),aquests dos no els hem possat ni al Ll1 ni al Ll2.
Ll2,45 metres.A la part final del llarg ens hem apartat de l'eix del díedre a l'esquerra seguint una evident ramificació en forma de díedre/canal.Aquesta segona reunió te un burí,un pitó i un gran bloc encastat llaçat.
Ll3,50 metresHem fet reunió uns 10 metres abans del gran tronc sec que marca el final del díedre,damunt d'una altre sabina gran i seca.Reunió d'un espit i bolt.
Ll4,20 metres.Sortim per la dreta ja que la sortida recta l'hem vist plena de vegetació.Reunió de dos bolts a la feixa de sortida.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i , està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.
Aproximació: Des de l'aparcament hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Al final veurem un altre corriol que baixa de l'esquerra i que deu ser la traça de baixada,nosaltres seguim un troç més fins a situar-nos a la base de l'evident díedre.Parabolts visibles si entrem per l'Amadeus.
Orientació: Sud.
Grau obligat: V.
Material: Nosaltres hem emprat doble corda,cintes desplegables,una plaqueta recuperable,un parell de tascons i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3.Hi ha qui utilitza el quatre diria que al terçer llarg,qui repeteix el 2 i el 3 a l'iniçi de la segona tirada i qui porta 3 bolts de mètrica 10 per aprofitar els espàrregs.No seria mala idea canviar els dos metres de corda que hi ha al bloc encastat de R2.
Horari: 3 hores i mitja.
Descens: Un cop a la carena seguir-la a l'esquerra fins a trobar un camí que baixa cap a la base de la paret.Passem molt a prop del peu de via.
Hi ha una feixa per la qual es fa dreçera ( fites que en marquen l'entrada des de la carena )

Tots tenim un mestre a la Roca Alta.

En Dani em fa arribar la ressenya d'aquesta nova via a la Roca Alta.Oberta fa quatre anys però que no s'ha acabat de divulgar.Haurem d'anar a cardar-hi un cop d'ull!!!.

Catalanofilia a la Roca Alta.

La via aprofita el pany de paret que quedava entre la Sol de España i la clàssica Peque Mantecas. Als escaladors més entesos i escrupolosos es podran queixar dels creuaments o interferències que hi pugui haver entre aquestes vies. A banda d'aixó podrem gaudir d'una escalada força homogènia,amb roca generalment bona i prou ambient. L'equipament de la via deixa molt de marge per l'autoprotecció,generalment de placa atlètica amb un parell de díedres i algún tramet més fi que l'hi donen varietat a l'activitat.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i , està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.
Aproximació: Des de l'aparcament hi surt un corriol que puja força dret cap a la paret i que està senyalitzat amb algunes fites i amb punts roses. Al final veurem un altre corriol que baixa de l'esquerra i que deu ser la traça de baixada,nosaltres seguim un troç més fins a situar-nos sota de l'evident Díedre Farreny. Hi ha una traça que puja cap a peu de paret,passem l'iniçi del Díedre Farreny i de la Peque Mantecas i seguim cap a l'esquerra fins a localitzar el peu de via. Es veuen les assegurançes del primer llarg i no entra per un evident díedre on hi ha un projecte.

Material: 14 cintes exprés, tascons, joc de friends fins al 3, joc d'aliens. Poc equipada els 4 primers llargs, pràcticament equipada amb parabolts l'últim llarg.Si es va just pot anar bé repetir alguna peça a la primera tirada.
Grau obligat: 6a/A0.Potser es pugui solventar amb V+/A1. Diria que lo més obligat és a la primera tirada.
Descens: En comptes d'acabar de pujar a la carena nosaltres hem seguit de baixada a l'esquerra una feixa que ens deixa al camí de baixada. Aquesta feixa te alguna desgrimpada i està un pèl embardissada.

Lucero del alba a la Roca Alta.

Via esportiva que ataca sense contemplacions unes plaques ben trempades. M'imagino que la via portarà pol.lèmica pel seu abundant equipament i perquè en algún punt va molt a prop del Díedre Blau. Sense entrar en debats ètics a nosaltres la via ens ha agradat força per vertical i sostinguda. El tipus d'escalada és eminenment atlètica encara que hi ha algún tram fi.En alguns punts l'escalada resulta una mica ortopèdica ja que la lógica et porta a escalar pel díedre de l'esquerra i les expansions et tiren a la placa de la dreta. Molt bona roca. Nosaltres l'hem fet després de fer la Rosa del Sud a la Roca dels Arcs, va bé per combinar perquè és la primera via que trobem arribant a la Roca Alta venint de la Roca dels Arcs. De totes maneres explico accés i aproximació com si es volgués fer només aquesta via.

Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i , està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.

Aproximació: Pujem per la pista i de seguida agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila cap a la paret. Hi ha fites, és evident i crec que hi havia marques de pintura però no em feu dir el color.
Un cop a peu de paret la seguim cap a la dreta. La via és la última que trobarem, a la dreta del característic sostre de la Plurabel. Queda un metre a la dreta del buril que marca l'iniçi del Diedre Blau i hi ha una placa amb el nom.

Orientació: Sud.
Horari: Dues hores.
Material: 15 cintes exprés (alguna llarga) si ho volem xapar tot al primer llarg, pot anar bé un estrep.
Dificultat obligada: V+.

Descens: Carenar a la dreta fins on acaba la paret. Aquí anirem al coll o cap a la base de la paret,segons vinguem de la Roca dels Arcs o de l'aparcament de la Roca Alta.
Ressenya: Escaladorenpracticas.merçi!

Altres límits a la Roca Alta.

Una altre via de ressalts igual que la seva veïna A la deriva, la tercera tirada és força guapa la resta fa el que pot però el terreny és el que és. Activitat ràpida i de bon combinar amb la seva veïna A la deriva, del mateix estil i dificultat. No hem enllaçat tirades.
-Cordada: Pablo i Busquets.
-Orientació: Sol fins les quatre,crec.
-Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i , està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.
-Aproximació: Pujem per la pista i de seguida agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila cap a la paret. Hi ha fites, és evident i crec que hi havia marques de pintura però no em feu dir el color.
Un cop a peu de paret la seguim cap a la dreta uns deu minuts. Passem l'evident díedre xemeneia de la Zapadores i el peu de via de A la deriva. La Altres límits comença uns cinquanta metres abans de A la deriva,en una mena d'agulla separada de la paret per una canal herbosa. Parabolts visibles.
-Material: Algún friend mitjà o petit pel final del primer llarg ( Alien groc i/o Camalot 0.5 ).
-Descens: No hem fet la darrera tirada. De la penúltima reunió hem fet un ràpel de 30 metres i llavors hem desgrimpat per la canal de l'esquerra mirant a la paret. Aquesta canal està una mica embardissada. Suposo que amb si es va fent s'anirà netejant. Hi ha un pas de desgrimpada de matoll/tracció (III+).

A la deriva a la Roca Alta.

 La ressenya no enganya: és una via de ressalts que resol de la millor manera possible un pany de paret que a priori no sembla massa atractiu. La primera meitat del primer llarg a mi m'ha agradat, la placa del tercer llarg i el díedre del darrer llarg no estan malament del tot. Val a dir que hi hem anat després d'unes nevades i ho hem trobat tot força moll, potser això fa que l'haguem trobat menys guapa del que és. La roca ha estat sanejada però queden coses per tirar, compte!. Nosaltres l'hem fet en dues tirades, terra-R2 i R2 cim. Per anar de R2 al cim crec que el col.lega tenia força fregament.

Cordada: Pablo i Busquets.
Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i , està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.

Aproximació:  Pujem per la pista i de seguida agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila cap a la paret. Hi ha fites, és evident i crec que hi havia marques de pintura però no em feu dir el color.
Un cop a peu de paret la seguim cap a la dreta uns deu minuts. Sense arribar al peu de les vies Plurabel i Pornostar que queden més a la dreta. L'inici de la via està uns cinquanta metres a la dreta del característic díedre-xemeneia de la Zapadores. Es veuen els bolts des de el terra i està un xic abans del peu de via de la Altres límits ( agulla separada de la paret per una canal herbosa i bolts visibles ).
Material: He posat un Camalot 0.75 i un Alien groc a la primera tirada.Doble corda i cintes llargues útils si enllacem tirades.
Orientació: Sol fins les quatre,crec.
Descens: Nosaltres hem rapelat per la via en dos ràpels: sabina-R2 (50 ) i R2-terra (40). Si ho feu així compte amb els rocs a les feixes i una alzina molt gran on s'enganxen les cordes del segon ràpel. Portar alguna vaga de recanvi.

Plurabel i Lluna de dia a la Roca Alta.

-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya: La d'en Lluís Parcerisa ( romanticguerrerblogspot.com ), molt útil, gràcies!!!!!:

-Accés: Hem d'agafar la pista que porta a l'ermita de Meià. Al cap de dos quilometres trobem una pista a la dreta que no hem d'agafar. Seguim 2.5 quilómetres més i aquí si que hem d'agafar una pista a la dreta que hi ha just pasada una casa. La seguim fins a una mena de collet amb uns bucs d'abelles. Aquí la pista puja a l'esquerra i està en més mal estat. Nosaltres hem aparcat aquí.

-Aproximació: Pujem per la pista i de seguida agafem un corriol a l'esquerra que s'enfila cap a la paret. No hem d'acabar d'arribar a la base de la Roca Alta, seguirem una traça que va arran del cingle del contrafort i l'anem seguint fins que estem a l'alçada del sostre caracterísitic que hi ha a la dreta de la Plurabel. Aquí pujem cap a peu de paret i ja veiem els parabolts de la via.
-Material: En principi les dues vies es poden fer només amb cintes exprés peró nosaltres que som uns cagats hem fet servir un semàfor d'Aliens a la Plurabel  i un estrep.

-Purabel: Guapa via!, bona roca ( un parell de trams més discreta) i murs típics de Vilanova amb escalada atlètica a dojo. Un tram de placa tècnica i de díedre a la primera tirada per donar varietat al tema. El grau obligat segons en Soldevila ( 100 millors ) i en Lluís Parcerisa seria de 6a i a la guia d'en Luichy l'hi donen 6b, com sempre per no quedar malament amb ningú jo penso que es passa amb 6a+. El segon parabolt de la segona tirada no es veu, queda a dalt a l'esquerra a sota d'una petita sabina, el que es veu des de la reunió és el tercer: tranquils!!!!.

-Lluna de dia: Similar a la Plurabel encara que més assegurada i menys obligada ( 6a ). L'últim tram de 6b+ no l'hem fet, hem fet la reunió de la Porno Star i hem sortit per aquesta via.

-Descens: La Plurabel està equipada per ralear peró nosaltres hem baixat caminant per la dreta .

Pornostar a la Roca alta

-Cordada: Jordi i Manel.
-Ressenya: no recordo quina portàvem, a la xarxa en podeu trobar diferents, la d'escalatroncs està bé, en tot cas la via és ben fàcil de trobar i més de seguir.

-Material: la via està totalment equipada, amb  unes 14 cintes es passa. Tot i això els dos primers parabolts de la via són els més obligats. Per arribar al primer t'has d'enfilar en un arbre i per arribar al segon nosaltres vam fer servir un alien groc, tot i que t'el pots estalviar....

-La via: ens ha agradat molt, els dos llargs centrals i sobretot el tercer són murs molt bons amb força canto als sostrets. La via comença sota uns grans sostres a la dreta de la roca alta. Per xapar el primer bolt ens hem pujat a l'arbre, després tens un passet fins a la sabina de l'esquerra que hem llaçat( en un diedre-fissura) i passada aquesta s'ha de pujar per aquest fins arribar al segon bolt , i d'aquí anem travessant cap a la dreta fins la R. A partir del segon bolt només hem d'anar seguint el rastre....
-Aproximació: Jo crec que la millor manera d'arribar-hi és fent abans una altre via de les de l'esquerra de la roca dels arcs, d'aquesta manera amortitzarem més l'aprox ja que la via és curteta ( uns 100 mts). Nosaltres hem fet la Rampes invertides,des del final de la via hem de pujar al cim de la roca dels arcs, in d'aquí cap a l'esquerra fins al collet i en 10 minuts arribem al peu de via. Si no volem fer altres vies, podem pujar com si anéssim a les vies de l'esquerra de la roca dels arcs, seguir i pujar fins al coll que separa la roca alta de la dels arcs i d'aquí pel camí cap a l'esquerra fins al peu de via (contar uns 45 min).

-Descens: baixem cap a la dreta fins al collet i per aquest fins al camí de la roca dels arcs.