SAME al Penyal d'Ifac.

Està prou bé, via generalment de fissures, alguna placa i una exòtica xemeneia. La xemeneia no és estreta i te un pas de sortida molt xulo i espectacular. L'intenció era fer la combinació que propossa en Luichy ( sortida per la Virgina Díez ) però s'ens va fer tard i vàrem sortir per la Valencians.S'ens va fer tard perquè anàvem amb horari de tardes i amb una cordada de Caracoles Majaras que feien honor al seu nom. 

Cordada: Canito i Busquets.
Orientació: Diria que vàrem estar tot el dia al sol entrant a la via cap a la una. Suposo que és Sud Oest.
Accés:Hem d'anar a la població de Calp. A l'entrada del poble ja trobarem cartells que ens guien cap al "Parc del Penyal". Convé aparcar a la zona del moll.
Aproximació: Seguim el moll fins a un passeig arran de platja i sota del Penyal. Continuem aquest passeig fins al final i aquí agafem un camí que va vorejant per sota la paret. Cal seguir aquest camí fins a sota de la Valencians. Un cop en aquest punt seguim vorejant la base de la paret. De seguida ens trobem amb un curt díedre xemeneia una mica malparit de desgrimpar (III+). Desgrimpat aquest pas seguim vorejant per la base de la paret, baixant un pèl i just en girar la paret trobem l'inici de la via. Parabolts visibles.

Material: Joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 2. Estrep útil per trampejar el segon llarg.
Dificultat obligada: V+/A1
Descens: Del final de la via baixar uns metres al vessant oposat i agafar el camí que puja al cim en sentit descendent ( dreta ). Súper freqüentat, impossible perdre's.

Díedre UBSA.

La segona gran clàssica de la paret juntament amb la Valencians. Escalada força homogènia en el V/V+, generalment en díedres de diferents mides. Si volem variar de díedres podem escalar un tram de placa a la variant directe de la vuitena tirada, bastant més difícil que l'original que va pel díedre de la dreta ( V?). Preveure un pla b o similar ja que la via és força concorreguda i hi són freqüents els embussos. Com a bona clàssica d'aquesta freqüentada paret la roca està força gastada, a nosaltres la naturalesa més aviat atlètica de l'escalada resta importància a aquest petit entrebanc. Reequipada amb parabolts inoxidables que de moment no estan rovellats.

-Orientació: Crec que Sud.
-Accés: Hem d'anar a la població de Calp. A l'entrada del poble ja trobarem cartells que ens guien cap al "Parc del Penyal". Convé aparcar a la zona del moll.
-Aproximació:  Seguim el moll fins a un passeig arran de platja i sota del Penyal. Continuem aquest passeig fins al final i aquí agafem un camí que va vorejant per sota la paret. Cal seguir aquest camí fins a sota de la Valencians. Uns deu metres a la dreta de l'inici de la Valencians cal grimpar per una zona fàcil (III) fins a la R0 de la via.

-Material: Es pot fer amb cintes exprés si es va rodat. Nosaltres hem fet anar algun friend ( entre el Camalot 0.5 i el 2 ) per treure algun pèndol al segon de cordada.
-Dificultat obligada: V/A1. Si no fem V+ potser ens és útil algun friend més gran.
-Descens: Del final de la via baixar uns metres al vessant oposat i agafar el camí que puja al cim en sentit descendent ( dreta ). Súper freqüentat, impossible perdre's.
-Ressenya: Mendiak.net, gràcies!.

Costa Blanca.

Desplom del darrer llarg.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: Hem d'anar a la població de Calp. A l'entrada del poble ja trobarem cartells que ens guien cap al "Parc del Penyal". Convé aparcar a la zona del moll.

Final del quart llarg.

-Aproximació: Seguim el moll fins a un passeig arran de platja i sota del Penyal. Seguim aquest passeig fins al final i aquí agafem un camí que va vorejant per sota la paret. Cal seguir aquest camí fins a sota de la Valencians. Uns deu metres a la dreta de l'inici de la Valencians cal grimpar per una zona fàcil (III) fins a la R0 de la via, al peu d'un mur fisurat per on va el primer llarg.
-Ressenya: Com que sóc una calamitat vaig fer la foto a una via que no era i no en dúiem...per internet he trobat aquesta del bloc Vertical Globero que està molt bé,merci!

Topo de la via.

-Orientació: Oest, la via ha estat a l'ombra fins cap a les 3.
-Material: Nosaltres hem fet servir només els expresos, uns 16. Anàvem amb una simple de 70, no hem enllaçat tirades i tampoc hem tingut problemes de fregament, sense saltar-nos cap xapa però posant-ne alguna de llarga. Pot anar bé algun friend mitjà ( 0.75 ? ) per assegurar l'inici del quart llarg on hi ha un tram de V-V+ en el qual si falles vas a la repissa.
-Dificultat obligada: A les guies que hem anat mirant l'hi donen 6a o 6b segons les fonts. A mi m'ha semblat de 6a/A0.

Final del segon llarg.

 -Via: Bona escalada esportiva, homogènia i força variada. La roca és excel.lent però presenta algun tram sobat, en aquests punts o tenim una magnífica pressa a prop o la xapa per fer A0. L'equipament és a base de parabolts en general ben conservats.En cas d'evacuació podem escapar-nos per el Díedre UBSA ( diria que calen friends ) o bé intentar rapelar la via ja que les reunions tenen anella, diria que cal doble corda i guiar algun rapel. La via està bastant freqüentada.
-Descens: Del final de la via baixar uns metres al vessant oposat i agafar el camí que puja al cim en sentit descendent ( dreta ). Súper freqüentat, impossible perdre's. 

Pirates.

-Cordada: Txus, Raquel, Nissen i Busquets.
-Material: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i Camalots fins al número 3. Pot anar bé repetir alguna peça tipus Camalot de l'1 o del 2, sobretot si no fem la reunió de la boveda.

-Ressenya: Com que la que dúiem no era prou detallada per uns cafres com nosaltres n'hem fet una. La ressenya comença a la R3 de la Valencians després del díedre patinós de V+.

-Aproximació: La via comença per la Valencians que és una de les més repitdes del Penyal, per tant no tindrem massa problema per trobar el peu de via. Mireu la piada de Polvos Mágicos.

-Via: A nosaltres ens ha agradat molt, díedres verticals i atlètics amb molt bon ambient, previ peatge de les pulimentes de la Valencians. Ens hem encigalat una miqueta força en el primer llarg de la via com he intentat reflexar en el croquis, suposo que la via deu anar pel díedre i no fa la U que vàrem fer. Per on vàrem passar nosaltres era molt herbós. Si a nosaltres ens va agradar tot i passar per la selva que vàrem creuar a la primera tirada de la via imagino que anant recte pel díedre la cosa encara guanya més.

Suposo que la via es deu poder trampejar amb V/A1, tingueu en compte que la via es troba pràcticament neta llevat d'alguns ponts de roca i un parell o tres de parabolts de Los Miserables que podrem aprofitar. En alguna piada he llegit que la roca no és massa bona, a nosaltres ens va semblar que si que era bona la roca.

-Descens: Evident pel Passeig Ecológic, baixem al vessant oposat a la dreta i l'enganxem. El seguim fins a retornar a Calp.

Revelación.

-Cordada: Roger Canals i Busquets.
-Material: Joc de Camalots fins al número 3, Aliens a partir del blau, joc de tascons i un estrep.

-Ressenya: Treta de la webb viaclassica.com, molt útil,moltíssimes gràcies!!!!. Consulteu l'enllaç que hi ha una fotografia pràctica per localitzar la via des de el moll.

-Aproximació: Seguir el moll de Calp fins al final. Aquí surt un camí ben evident que va per sota la paret. La via comença bastant al principi,evident.

-Via: Molt bona via de tall clàssic que es va escolant per una zona desplomada on sembla impossible progressar en lliure assequible. El pinacle somital l'ataca sense contemplacions donanat un final espectacular a la via. La ruta te fama de mala roca, els trams de roca discreta hi són peró són panys concrets on penseu que hi ha passat molta gent i que estan més o menys assegurats i són fàcils. D'altra banda en aquests trams no és que hi hagin grans blocs a punt de baixar sinó que la roca te un tacte sorrenc i se t'engruna una miqueta a les mans. Escalada atlètica i sostinguda. Les expansions que hi ha a la ressenya són parabolts nous. El tram d'artificial no és la típica fissura d'A1 on tires els catxarros...són forats que crec que et fan treballar una miqueta més potser per això algunes guies l'hi donen A2. Nosaltres l'hem resolt de la següent manera: parabolt,parabolt, Alien blau, tasconet, Camalot de l'1 ( potser quedava millor un 2 ? ),clau ( possat ),flor de dos claus ( possat ), Camalot de l'1 ( forat a la dreta ) i sortida en lliure. Dificultat obligada 6a/A1.

-Descens: De la darrera reunió baixem al vessant oposat i agafem el camí del Penyal a la dreta que sense pèrdua ens retorna al moll.

Anglada Gállego al Penyal.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: La de la lanochedelloro.com, aquí sota posso l'enllaç. A tenir en compte que alguns dels claus que marca la ressenya ara són parabolts. La R4 no existeix.
 http://lanochedelloro.com/reseespana/v_alacant_index.html#

-Aproximació: Anar fins al final del moll de Calp i enfilar-se a peu de paret on hi ha un camí que ressegueix la paret. Al cap d'uns 5-10 minuts localitzem el bloc dentat caracterísitc on també comença la Gómez Cano, parabolts visibles que porten a un evident díedre.

-Material: Semàfor d'Aliens, joc de tascons i Camalots fins al 2.

-Via: A nosaltres ens va agradar molt. Fa poc haviem fet la Gómez Cano que la pinten com més bona peró pensem que l'Anglada no te res a envejar. Potser si que la G.C. és més sostinguda en les seves dificultats peró l'A.G. no te el tram de feixa que te la primera. Dues tirades ben verticals i amb un bon ambient, equipades. Després la via va enganxant un seguit de díedres de diferents mides molt guapos, algún tram herbós i les dues darreres tirades més rostolloses. Les reunions amb parabolt i anelles, al que seria R6 d'en Luichy hi havia restes d'alguna retirada recent, per tant m'imagino que d'aquí es deu poder baixar. La roca només està un pèl gastada a les dues primeres tirades. En general el rocam és sólid peró te algún tramet ( fàcil ) on cal anar al lloro. Obligat V+/6a.

-Descèns:  La via acaba en un collet, d'aquí baixem al vessant oposat on agafem el camí de baixada del Penyal a la dreta.

Gómez Cano.

-Cordada: Quico,Salip i Busquets.

-Ressenya: lanochedelloro.com. La majoria de claus que marca són parabolts. Hem enllaçat: Ll1+Ll2 i Ll5+ Ll 6.

-Aproximació: Mireu la Polvos Mágicos que vàrem fer fa cosa d'un mes. La via comença un xic abans, la ressenya ja dibuixa un bloc dentat damunt del qual comença la via ( parabolts en diagonal a la dreta ). Nosaltres vàrem fer cas d'uns bascos i vàrem entrar per la dreta,en la vertical de la fissura  diagonal ( expansió vella visible ). Aquests sempre tiren pel dret...aiva la óstia!.

-Material: Semàfor d'Aliens ( blau útil ), tascons i Camalots fins el 3 ( aquest només el vàrem posar un cop ).

-Via: Ens va agradar molt: lógica, amb ambient, atlètica, atrevida i variada. Te un tram intermitj que es fa per una vira i algúns pasatges pulits, peró no desmereixen en absolut el conjunt. De grau  obligat deiem sobre el 6a.

-Descèns: Del final de la via baixem a buscar el camí que puja al Penyal, el seguim a la dreta sense pèrdua.

Polvos Mágicos al Penyal d'Ifac.

-Cordada: Clara Noguera, Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: La de ressenya.net
-Aproximació: Seguim el passeig marítim de Calp fins que s'acaba i pujem a peu de paret. L'anem seguint fins a la zona més tumbada ( al final ). La primera tirada conicideix amb la Valencians ( parabolt visible ).

-Material: La via està pràcticament equipada peró hi ha algún tram de fissura on podem rematar el tema ( tascons i Camalots fins al número 2 ).
-Via: No està malament, te alguns trams de fissura i díedre força interessant. La roca en algún punt està força sobada. Grau obligat V-V+. Es va tallant amb la Valencians.

-Descèns: Del final de la via fem una petita grimpada i un cop a la carena baixem al vessant oposat i agafem el camí de pujar al Penyal en sentit descendent.