Però a la Baixa Edat Mitjana van començar a desenvolupar-se les ciutats. A partir de segle XIII van aparèixer uns centres d'estudi urbans i laics com Oxford, Salerno, Paris, Bologna. Eren hereves de les antigues acadèmies platòniques greco-romanes i es deien studium generale . La primera ciutat que va tenir universitat va ser Bologna.
La paraula universitat ve del llatí universitas que significa associació o comunitat organitzada. Qualsevol grup organitzat de persones amb qualsevol finalitat era una universitas.
Llavors Bologna era un municipi lliure, no pertanyia a cap regne ni era territori papal. Per això només els ciutadans bolognesos tenien reconeguts els drets com a tals. Però al studium generale de Bologna hi havia molta gent provinent de tota Europa, que com que no gaudien del privilegi de ser ciutadans, s'organitzaven per reclamar els seus drets en diferents universitae. Una la formaven els professors i també hi havia moltes d'alumnes per procedència o per tipus d'estudi. Aquestes associacions van arribar a ser tan potents que els alumnes negociaven amb el professor el curriculum de la assignatura, podien fer fora un professor i fins i tot escollien el rector.
La importància dels grups d'alumnes i professor va ser tanta, que en lloc d'studium generale va començar a dir-se universitas i després les altres van adoptar aquest nom.
Una altra cosa molt curiosa que explica el llibre, és que a l'Edat Mitjana molta gent no estava casada. Simplement vivien plegats i molt habitualment s'havien fet una promesa davant testimoni i s'havíen intercanviat anells, però sense passar per l'esglèsia. De resultes d'això molts consanguinis molt propers estaven convivint en parella de fet, com cosí i cosina, oncle i neboda. El concili Laterà IV de 1215 portat pel papa Inocenci III, va decretar el matrimoni com a un dels sacraments i va obligar a celebrar-lo per poder conviure amb una altra persona.
