Contra l'oblit...

La fotografia és original de Llorenç Melgosa, finalista del Concurs Itaca 2013

Contra l’oblit no hi ha millor essència que la devoció i la sinceritat. L’energia se’ns revela potent, des de la nostra humanitat en connexió proverbial amb la Providència que ens conrea els sentiments de la nostra noblesa. Som de viatge permanent per aquesta ruta que anem construint des que la vida ens és atorgada, però,  de tant en tant, convé d’examinar el nostres cors, comprovar que les nostres paraules responguin als nostres actes,  perquè la parla reflecteix coneixement, com són units el dia i la nit, sense transgressions, sense indiferències, conscient que no hi ha més sentit que el bé, sense ira en cap jorn, conscients, tanmateix que no hi ha altre sentit que la cerca de la veritat, perquè   tots els éssers humans neixen iguals i dotats d’iguals principis essencials: la Vida, la Llibertat i la Recerca de la Felicitat.

© Albert Balada

20-12-2013

No hem d'oblidar...

No hem d’oblidar mai, que no s’ha de deixar  d’intentar d’accionar per les coses d’aquest món físic, doncs treballar en el bé i la llum, també per ell,  suposa aportar valor i neutralitzar en la seva justa mesura el mal i la foscor. 

Des del món de l’esperit, hom pot, però, tenir una perspectiva ben distinta que suposa, alhora, una possibilitat magnífica per allunyar els aspectes negatius que ens envolten i definir vies positives amb les que acomplir el viatge que ens és donat de fer , com  també interactuar en el lloc on les circumstàncies de la vida ens hagin dut. 

Res és casual, però la causalitat que comportin les nostres acciones  esdevenen projectors de pensament que s’amplifica i retorna, una i una altra vegada, doncs mai és prou per definir un termini, de manera que no podrem donar la nostra feina per acabada fins que no acabi el nostre propi termini, perquè serà aleshores quan iniciem un camí nou, distint, en un món d’espiritualitat per al que, en aquesta intervenció prèvia en el món físic, haurem preparat la nostra ànima.   

© Albert Balada

28-10-2013

El misteri de la vida...

La fotografia és original de Montse Esteba

El misteri de la vida, rau en la pròpia consciència i el valor que hom té per a cadascú, de fet, és un bé atorgat, que ens testimonia una essència major que nosaltres mateixos, cert és que la limitació del temps terrenals, esdevé premonitòria de la nostra connexió present, passada i futura amb l’Univers mateix, però la nostra ment no recorda aquell viatge, aquella missió que ens ha estat encomanada i hem de treballar la nostra ànima a mesura que transcorre la nostra existència; despertar-la i conèixer aquell missatge que hi ha estat inserit en el seu fons, esdevé una fita que ens ha d’acostar a la sublim complaença, és, de fet, la nostra constant perfecció, en ella la que ens fa ser connectors entre ambdós mons, el món físic i  el món espiritual,  com a punts de connexió entre ells, de manera que el misteri esdevé menys distant de la nostra perfecció i el vel que el cobreix va deixant pas a la Llum que tot ho il·lumina i ens ajuda a transcendir encara més i alliberar-nos dels ancoratges mundans; cert és que el temps és limitat i pautat però esdevé aleshores preciós en cada instant, doncs haurem descobert la raó i el sentit de tot plegat, essent alhora preparats per un camí infinit més enllà de nosaltres mateixos, amarats d’un sentiment de complicitat amb el cosmos mateix, més enllà de la matèria.  

© Albert Balada

06-10-2013

De quins camins...

“De quins camins tan magnífics i sosprenents està replet el nostre viatge vital! Tot és incert i alhora meravellós. De vegades mirem de vorejar els obstacles que van apareixem o intentem protegir-nos amb certeses, rutines o cuirasses. Però de res ens salva aquesta estrategia, la vida ens porta per camins inesperats que són tot un repte per nosaltres. Viure requereix el coratge de viure la incertesa. Podem construir un model de persona que no s’enfonsi a la primera quan les coses no van com volem. Podem aprendre a gestionar la incertesa i la frustració; és posible contenir els impulsos que interfereixen en la consecució dels nostres objectius. Cal ser fort i valent per viure amb intensitat i consciencia. La fortalesa s’adquireix a força de viure i d’encarar-nos amb les situacions que ens posen a prova. No vol pas dir no tenir por, sinó ser capaç de fer allò que cal fer, malgrat tinguem por.”[1]

---

[1] Conangla i Marin, Merce, Soler i Lleonart Jaume: La ecologia emocional: L ́art de transformar positivament les emocions. Ed. Amat. Barcelona. 2004. Pag. 182

Una cita: Marcel Proust

"El viatge únic i veritable, l'únic bany de joventut, no seria anar a nous paisatges, sinó a tenir nous ulls per veure el món a través d’altres ulls, de cent d’altres per veure els cent universos que cada un d'ells veu, que cada un d'ells és."[1]

---

[1] Proust, Marcel. A la recherche du temps perdú. La prisonnière, 1923 Cap. II

Elegant misteri...

Elegant misteri

Elegant misteri que transites silent

Per entre els cabells

Guardant-te de mostrar el teu rostre;

Arribes del llarg viatge

De la vida

Que s’apaivaga sobre

El camí recorregut;

Les essències i les presències

Esdevenen ferms retrats

Del que és

Com del que va ser...

  

Lleida, 22 de setembre de 2012

Albert Balada ©Albert Balada ©