18/07/2015 Els Empedrats

Fa uns anys, quant vam fer Cavalls del Vent, aquesta part del recorregut (Els Empedrats) va ser de les que més ens van agradar, així que teníem pendent tornar-hi amb calma. I també teníem pendent anar a treure el cap al Refugi Vents del Cadí d’en Fran Izquierdo inaugurat fa poc més de 1 any i que precisament està en aquella zona. Doncs el dissabte 18 de juliol vam decidir que ens trauríem aquest parell de cuquets que teníem i, a més, ens refrescaríem, i cap allà vam anar!

Amb el meu pare, en Genís i el Bitxo vam aproximar-nos amb el cotxe fins a Bagà i d’allà fins al Refugi Vents del Cadí on vam deixar el cotxe. No vam veure en Fran pel refugi així que vam iniciar la nostra ruta i vam pensar que ja el saludaríem al finalitzar. La ruta escollida era d’uns 10 kms i uns 900 m de desnivell positiu: pujar pels Empedrats, visitar un parell de fonts (la Font Gran d’Escriu i la Font del Faig al costat del Refugi Sant Jordi), passar pel Coll de Galligans i pel Pas de la Boixassa, i baixar passant per la Collada de la Pelosa.

Abans d’enfilar-nos pels Empedrats, vam desviar-nos fins al Bullidor de la Llet, un brollador d’aigua que no coneixíem però que vam trobar ben sec, es veu que en tot el juliol no hi ha caigut ni una gota de pluja, quin estiu, aquest! Als Empedrats, com no, el Bitxo va fer-hi més d’una remullada i nosaltres vam fer-hi mil i una fotos ja que és molt bonic (una pujada per riu i pedres, de tant en tant enmig de grans parets, i de tant en tant algun petit salt d’aigua al costat). Passat el Pas de la Boixassa que, per cert, també és molt bonic perquè sembla que passis d’una dimensió a una altra perquè tot de sobte passes de veure uns paratges a veure’n uns altres, ens trobàvem al punt més alt de la ruta així que hi vam esmorzar tot gaudint d’unes magnífiques vistes al Pedraforca, al Cadí, a la Vall del Bastareny, etc. A la tornada, tot baixant de la Boixassa jo vaig anar de cul a terra i poc després ens vam creuar amb el Fran, la seva gosseta i un seu amic que pujaven, jajaja, per fi el vam poder saludar. A la baixada no hi havia cap riu per remullar-nos però, passada la primera part, la resta va ser per una zona força ombrívola així que tampoc vam patir calor. A l’arribada, abans de tornar en cotxe cap a casa, una remullada a la Font Nostra.

Una ruta molt bonica i molt recomanable.

24/06/2015 Puigmal

Feia temps que en Genís deia que volia anar al Puigmal i, sense planificar-ho, aquesta sortida va tenir lloc en un dia tan assenyalat com és Sant Joan. Amb el meu pare, en Genís i el Bitxo anàvem a investigar una zona de Ribes de Freser que sempre ens feia tilín quan hi passàvem pel costat amb el cotxe però aquest dia, al parar-nos-hi i inspeccionar-ho una mica, no ho vam veure clar i, després de que el meu pare tingués la brillant idea, vam tornar a pujar al cotxe i ens vam dirigir cap al Puigmal.

Vam pujar al Puigmal per la que crec que és la ruta clàssica, des de Fontalba (en aquí s’hi arriba a través d’una pista que surt de Queralbs). I vam baixar pel mateix lloc. En total són uns 10 km amb uns 900 m de desnivell positiu, no està gens malament.

Vam anar fent a poc a poc, parant de tant en tant per admirar les vistes a totes bandes, i sí, en Genís va fer el cim, això sí, amb una mica de mal de cap degut a l’alçada. I és que, amb els seus 2.913, el Puigmal és el cim més alt del Pirineu Oriental Català. A dalt evidentment esmorzar i fotos

Vam fer la baixada envoltats d’una boira que anava i venia, que tan aviat s’espessia com s’obria. Per allà dalt, pocs cops dels que hi hem pujat ens hem salvat de la boira i/o dels núvols, la majoria de les vegades més tard o més d’hora i amb més o menys intensitat aquests han fet acte de presència. Però també és bonic trobar-se amb una mica de tot, sol i boira, així es veu la muntanya de diferents maneres.

El que havia de ser una sortideta, va acabar essent una sortidassa, guai! Sempre es posa bé un Puigmal, es pugi per on es pugi :)

21/06/2015 Cabrera

 

Aquest dia teníem un compromís familiar i, abans de no fer res, vam optar per una sortida curta i propera però xula: un puja-baixa a Cabrera.

Amb el meu pare, en Genís i el Bitxo vam deixar el cotxe a St Julià de Cabrera i vam pujar al Santuari de Cabrera per la part més aventurera, per la serrica i per l’osca, i vam baixar per la part més clàssica, per les escales i per l’obaga. Pel camí vam anar menjant maduixetes de bosc que anàvem trobant, vam gaudir de la fresca de primera hora del matí, del bonic recorregut i de les esplèndides vistes, de la companyia d'uns burros, i ens vam creuar amb un noi que no tenia compromisos com nosaltres, no, ell tenia temps per a fer 2 puja-baixa.

De vegades ens oblidem que no cal anar gaire lluny ni fer molts kms per gaudir de tot lo bo que aporta una sortida a la muntanya.

22/03/2015 Tavertet: salts d'aigua

Després d’un dissabte plujós que va fer que a última hora amb certa recança però amb sensatesa ajornéssim la UT Guilleries – Collsacabra, diumenge amb el papa, en Genís i el Bitxo vam anar a treure el cap al parell de salts d’aigua que vam descobrir el 15/02/2015 fent Tavertet - Salt del Molí Bernat - Morro de l'Abella - Sau - Tavertet i que ens van deixar bocabadats tot i baixar secs o quasi secs. I... va ser tot un encert anar a veure aquest parell de salts d’aigua (el Salt del Molí Bernat i el Salt de Tirabous) amb tota la seva esplendor, un verdader espectacle de la natura!

Salt del Molí Bernat

Salt del Molí Bernat

Salt de Tirabous

Veure al Salt del Molí Bernat va ser ràpid i fàcil resseguint el corriol que surt de Tavertet i mena “dins” del salt d’aigua. Arribar a veure al Salt de Tirabous va ser una altra cosa... Sí, papa, tenies raó, el vam veure! però no podíem haver-lo vist com l'altre dia i com la gent normal des del Morro de l’Abella? Nooo, havíem d’anar com les cabres pel dret, passant per algun camí particular prohibit, travessant varis tancats de vaques, enganxant-nos amb la vegetació, etc, per veure’l des d’una altra perspectiva. Olé tu!

15/02/2015 Tavertet - Salt del Molí Bernat - Morro de l'Abella - Sau - Tavertet

Amb el meu pare, en Genís i el Bitxo vam provar per segon cop de seguir aquest track del wikiloc per descobrir un parell d'indrets de Sau que encara no coneixíem: el Salt del Molí Bernat i el Morro de l'Abella.

Tres setmanes abans només havíem aconseguit arribar al Salt del Molí Bernat i no exactament seguint correctament el track... Aquí la crònica d'aquell primer intent.

Aquest cop vam seguir correctament el camí però no en el mateix ordre: el nostre punt d'inici/fi no va ser Sau sinó Tavertet i vam fer la ruta en sentit invers. Així, vam sortir de Tavertet cap al Salt del Molí Bernat (on hem de tornar quant hi hagi aigua), després vam fer la millor i millor part d'aquesta ruta que és la que va del Salt del Molí Bernat al Morro de l'Abella, d'allà vam baixar a Sau, vam vorejar una mica el pantà i vam pujar a Tavertet.

Aquesta va resultar ser una d’aquelles sortides que feia temps que no fèiem... pocs kms però genials, sense esperar-ho ens va deixar molt i molt bones sensacions, vam disfrutar molt! paisatges espectaculars i camins que ens van fer deixar adrenalina a tope (escales, cordes, coves, cingles i més cingles). Jo, en comptes de fer la ruta circular, al Morro de l'Abella no volia passar per camins "normals" baixant a Sau per després pujar a Tavertet on havíem deixat el cotxe sinó que volia desfer el camí per repetir tot això (escales, cordes, coves, cingles i més cingles), jajaja! però no em van deixar, oooh! En fi... que aquesta és una ruta súper recomanada si no teniu vertigen i si us agrada fer una mica d'aventura.

25/01/2015 Salt del MolíBernat (Pantà de Sau)

Volíem anar al salt del Molí Bernat, un dels molts racons de Sau desconegut encara per a les nostres potes. La idea era seguir un track que em vaig descarregar del wikiloc i que sembla que fa un recorregut molt xulo: pantà de Sau, el Morro de l’Abella amb bones vistes, algunes curioses coves, l’espectacular salt del Molí Bernat quant hi ha aigua, Tavertet, i retorn al pantà de Sau.

Al salt del Molí Bernat hi vam anar, però no pel camí desitjat... Vam iniciar la ruta a l’hotel restaurant La Riba del pantà de Sau i havent passat el Nàutic vam entrar en una pista que vam anar seguint i seguint i quant vaig pensar en fer una ullada al gps per veure si anàvem bé ja era massa tard. Anàvem paral·lels al recorregut però no anàvem bé L En comptes de fer la ruta per dalt el Morro de l’Abella i les coves, vam fer la ruta per baix per pistes fins al salt del Molí Bernat; en comptes de veure coses xules, vam veure pistes i més pistes. És el que tenen les pistes, estàs en un lloc tècnicament fàcil per caminar i ideal per fer petar la xerrada i si no estàs atent et passes els desviaments, els corriols, i qualsevol cosa. Així vam anar fins als peus del salt on vam sentir com unes alarmes, eren uns caçadors amb els seus gossos i els seus aparells que, al saludar i jugar amb el Bitxo, van començar a sonar per alertar (en aquest cas erròniament) que havien trobat un porc senglar o alguna presa. Aquí vam deixar la pista i vam pujar teòricament per un corriol però a la pràctica és com si haguéssim pujat pel dret fins al salt ja que al corriol li cal una mica de neteja i de senyalització. I, sorpresa!, d’aigua res de res al salt però per fi vam aconseguir deixar la pista, vam tenir vistes, i si sense aigua ja vam quedar bocabadats amb aigua deu ser la repera! I també, per fi, ens vam posicionar sobre el track, jejeje. Vam esmorzar tot gaudint de les vistes i sentint la fressa de l’aigua de la riera del Balà i ens vam dirigir a Tavertet tot guanyant més alçada a través d’un bonic corriol. El retorn a la Riba, ara sí, va ser per un camí ben conegut per nosaltres, pel camí del grau Moltorer, pel GR2. Vam fer 13 kms, els primers avorrits per pista però van quedar compensats pels darrers kms. Sens dubte hi tornarem per fer un nou intent de seguir el track i fer un recorregut xulo.

11/01/2015 Taga

Primer cim del papa després d’operar-se el menisc. Li vaig comentar que amb en Genís volíem pujar al Santuari de Montgrony o al Taga i no va dubtar en apuntar-se i proposar pujar al Taga des de Ribes de Freser.

Per fer el seu primer cim, doncs, no va pas escollir-ne un de senzill... nosaltres al Taga hi haguéssim pujat des de St Martí d’Ogassa, que és un entremig entre pujar des de Coll de Jou (que és un pim-pam) i des de Ribes de Freser (on hi ha una senyora pujada). També he de dir que ahir el metge li va dir que aquesta setmana s'ho agafés amb més calma...

La veritat és que no va pas semblar que fos el seu primer cim... Com abans de l’operació, va anar sempre per davant nostre i frenant tot sovint per esperar-nos.

“Només” son uns 6 km de pujada però el desnivell positiu per assolir el Taga de 2.038 m és de 1.100 m. Així que la ruta a fer és una constant i pronunciada pujada. Això sí, a l’anar admirant les vistes a un li passen tots els mals. I quant penses que aquesta conforme la última pujada de les darreres edicions de la Ultra Trail Emmona i que els participants la fan portant a sobre 90 km, només et vénen al cap sentiments d’admiració.

Vam anar pujant xino-xano i parant per tirar alguna foto (bé, moltes fotos, jejeje) i animar a en Genís que no està acostumat a fer tant desnivell. Tot i això, vam aconseguir fer el cim amb 3 hores que és precisament el que marquen els indicadors :) La baixada, com sempre, va ser més ràpida.

Al cim un original pessebre i molta gent, que havia pujat per diferents camins, suposo que perquè el dia acompanyava. Poca gent, però, vam trobar pel camí que vam fer nosaltres. A qui vam trobar, i com sempre va ser un plaer, va ser a en David del blog galopaquegalopa, que anava amb un grup que ens va avançar a la pujada i després d’assolir el cim i fer no sé quantes voltes per vés a saber on, també ens va avançar a la baixada, teeela! n’hi ha que estan en un grau superior en això de fer kms i desnivell!

Un diumenge més, fent una excursió tranquil·lament gaudint de la muntanya.

03/01/2015 Turó de Tagamanent

Amb en Genís vam decidir fer un cim per admirar les vistes que la majoria de vegades ens perdem per culpa de la boira, és el que té viure a Osona... Sí, havíem d’aprofitar que durant aquestes festes nadalenques, estranyament, hi ha hagut un munt de dies seguits en que la boira ha estat amagada deixant pas a un esplèndid sol. I el cim escollit va ser... el Turó de Tagamanent que està coronat per un castell/església que cada cop que m’hi arribo veig més restaurat.

Vam seguir el GR que no té pèrdua i que amb constant però assequible corriol de pujada mena d’Aiguafreda fins al Turó de Tagamanent (algunes caminades passen per aquí: per exemple, els primers kms de la Travessa del Montseny). I, com havíem previst, en aquesta ocasió la visió va ser perfecta: una immensa extensió de mar, la Torre de Collserola, la Mola, Montserrat, els Pirineus i evidentment el Montseny del qual forma part el Turó de Tagamanent. Quin plaer esmorzar sota el sol admirant tot això :)

L’anada i la tornada la vam fer pel mateix camí. En total, uns 12 km i 1.500 m desnivell acumulat. Sense pressa però sense pausa, gaudint de la caminada.

27/12/2014 Les Agudes (per Castellets)

En Josep Ventura em va dir que amb uns amics de Vilassar anava a les Agudes per Castellets, jo li vaig dir a en Lluís Pratdesaba, ell al seu cosí Albert i... evidentment tots ens hi vam apuntar! i és que qui es resisteix a una divertida grimpada?

Vam sortir del pàrquing de Ses Ferreres (a 1,5 km de St Marçal, el pàrquing està degudament senyalitzat) i amb menys de 2 hores vam fer el cim passant per les crestes de castellets fent la grimpada "fàcil", és a dir, seguint les marques vermelles. Guai, però hagués sigut més guai seguir les marques grogues, amb un pèl més de dificultat però aquelles roques són de bon agafar-se, això sí, cal no tenir vertigen o coses per l'estil. Com sol ser habitual, vent al cim mentre gaudíem de les vistes, fèiem algunes fotos i esmorzàvem. Per cert, bastanta gent dalt. I tornada aquest cop baixant pel mig del bosc tot seguint el GR 5.2.

Gràcies per la sortida, gent de Vilassar!

07/12/2014 Puigsacalm

Pendent està d'explicar totes les aventures d'aquest any però, com a resum, dir que hem fet per 3r cop la Copa Catalana de Caminades de Resistència, que el papa, a més, en la seva categoria ha guanyat la Copa Catalana de Curses d'Ultraresistència per Muntanya, i que entremig hem fet algun 100 cim i alguna sortideta per aquí i per allà per anar omplint els caps de setmana. El que he dit: pendent està d'explicar amb més detall tot això. 

Dir també que poc després d'acabar les competicions, el 6 de novembre, el papa es va operar el menisc. Sí, després de tenir molèsties durant tota la temporada, va fer el pensament i va decidir operar-se. Actualment està en plena rehabilitació i servidora mentrestant es conforma amb algunes petites sortides. El novembre el vaig passar resseguint el Vora Ter de Manlleu a la Gleva o de Manlleu a Roda de Ter, pocs kms però algo és algo, però també em vaig passar algun diumenge a casa veient com plovia, en fi... El desembre està essent millor en quant a caminades.

El passat 7 de desembre amb en Genís i el Bitxo vam pujar al Puigsacalm :) L'he fet bastants cops però ara feia temps que no el feia desde la Collada de Bracons i, entre la neu i les fulles que tapaven els corriols i la meva pèssima memòria, he de confessar que no m'era fàcil trobar el camí. Així que vam deixar que ens avancessin 2 senyors per després seguir-los, jejeje.

Vam començar a les 9 i amb poc menys de 2 hores vam fer el cim resseguint una de les seves clàssiques rutes: sortida de la Collada de Bracons, ascens pel Bosc de les Fades, pels Rasos de Manter, la Font Tornadissa, i finalment arribada al Puigsacalm. Dalt vam tenir unes magnífiques vistes al no haver-hi boira sinó un sol radiant, va ser un d'aquells dies en que fins i tot el mar es veia!

Si la pujada va ser tranquil·la, no podem dir el mateix de la baixada... Gent i més gent, semblava les rambles, mai hi havia vist tanta gent! Potser és que algun grup hi portava el pessebre, no sé... I a les 12, quant nosaltres acabàvem i arribàvem al cotxe, hi havia gent que tot just aparcava el cotxe, no sé pas a quina hora devien acabar...

Una trista notícia per acabar: al cim el Bitxo va saludar un Yorkshire i aquest va seguir-nos i seguir-nos i vam descobrir que estava abandonat i quan el vam voler agafar se'n va anar pitant i el vam perdre de vista, i més tard el vam veure passar anar a fer el cim altre cop, i després ens va avançar mentre corria darrera un corredor i quan vam arribar al cotxe el vam veure deambulant pel mig de la carretera i el vam intentar agafar novament sense èxit, i se'n va anar a fer el cim un cop més... Quina impotència veure'l i no poder-lo agafar perquè no es fiava de la gent! Més d'un va veure que estava abandonat i més d'un anava amb gos, així que m'agrada pensar que algú o altra, tot i la por o la desconfiança que tenia el gos envers les persones, aprofitant que devia estar cansat de tant pujar i baixar el Puigsacalm, el va aconseguir agafar. O això espero perquè tant d'exercici i tanta neu, no són les millors condicions per un gos de mida tan petita...

29/09/2013 Balandrau (per camí directe des de Central Daió)

Som-hi! A actualitzar el blog que falta li fa!

A l'agost, al fer la ruta Central de Daió - Refugi Coma de Vaca - Núria - Central de Daió vam quedar-nos amb les ganes de fer el Balandrau des de la Central de Daió. Així que, a la mínima que els compromisos i la CCCR ens ho van permetre, cap allà vam anar. Això va ser el 29 de setembre, va semblar un regal d'aniversari pel meu pare amb un dia de retard, jajaja.

Vam deixar el cotxe a la Central de Daió (a Queralbs) i vam anar guanyant alçada a poc a poc tot seguint la ruta cap al Refugi Coma de Vaca per les Gorgues del Freser. En aquesta ocasió vam trobar moltes vaques, el meu pare va haver de "parlar" amb més d'una perquè s'apartés del camí! Després de travessar el riu Freser i de dir adéu a en Genís, vam continuar seguint la ruta cap al Refugi Coma de Vaca, ara per una pujada més pronunciada i fent ziga-zagues fins que vam veure les marques vermelles anunciant-nos el Balandrau i vam desviar-nos per seguir-les.

Teeela amb aquest caminet que puja directe al Balandrau! Només dir que no vam trobar-hi cap persona, només cabirols, i no m'estranya! Les marques vermelles es veien clarament i sort perquè de camí fressat jo no en veia! Van ser pocs kms però ben empinats passant per damunt de vegetació de poca alçada, roques i tot el que es posava davant, amb la única guia de les marques vermelles! 2 hores des de l'anunci del Balandrau fins arribar al cim! El Bitxo va acabar esgotat de tan haver d'agafar impuls per saltar vegetació i roques, i l'hi vaig haver de donar algunes empentes al cul perquè pugués pujar a certs llocs. Jo també vaig acabar esgotada, en part perquè tenia gana però anava pensant que quedava poc i que menjaria al cim però a la que arribàvem a una punta va i en venia una altra o tot d'una el camí feia un gir inesperat, total que jo morta de gana i el cim fent-se esperar. Tot sovint el meu pare s'asseia en alguna immensa roca per esperar-nos al Bitxo i a mi, que anàvem fent. Per fi, a les 11 i pico, vam arribar al cim del Balandrau i vam esmorzar (amb lo fàcil que és pujar-hi, per exemple, des del Collet de la Gralla que està en una pista que surt del poble de Tregurà de Dalt!).

Dalt al Balandrau, mentre esmorzàvem, van arribar d'altres manlleuencs i d'altres westys, això sí, per d'altres camins més fàcils. Però poca estona vam conversar tots plegats perquè, si bé per la banda que nosaltres havíem pujat hi havia sol, per l'altra banda anava pujant boira i nuvolades.

Vam baixar ràpidament i pel dret i directes al Refugi Coma de Vaca i d'aquí vam tornar a la Central de Daió pel camí "normal", per les Gorgues del Freser, mentre el cel es posava cada cop més i més negre i mentre de música de fons sentíem els crits de les vaques. Quantes vaques i quantes caques! 15 minuts abans d'arribar al cotxe vam tapar-nos amb les capelines perquè va començar a ploure fort, per poc, ens va enganxar. Després de tanta estona i del mal temps, en Genís es va alegrar de veure'ns i nosaltres a ell.

No sé ni els kms ni el desnivell que vam fer, el que és segur és que són poquets kms i mooolt desnivell però que val la pena. Els paratges d'aquesta zona sempre són un plaer per la vista per més vistos que els tinguis. I les marques vermelles fins al Balandrau que tan intrigats ens tenien són tota una aventura!

01/09/2013 Aventura per Montserrat

Havia fet rutes amb alguna part tècnica però mai dels mais una ruta tota ella tècnica, bé, la paraula "tècnica" crec que és poc...

Em vaig sentir TARZAN per no dir MICO al pujar una roca amb una corda i a l'agafar-me als arbres i als arbustos per poder superar certes pujades i per no anar de cul a terra en certes baixades

CABRA SALVATGE al passar per certs punts més aptes per a animals salvatges que per a humans

SARGANTANA al passar literalment enganxada de peus, mans i cos per algunes roques i perquè no era higiènic agafar-m'hi amb les dents però al mirar avall i pensar que si queia m'hi podia quedar em sortia el meu instint de supervivència i això em feia agafar amb força, molta força

CUC al passar per passos estrets entre parets rocoses

i OCELL EN LLIBERTAT cada cop que arribava dalt d'alguna de les puntes rocoses de Montserrat

Havia estat a Montserrat alguna vegada en pla turista amb el cremallera i tal, i fent alguna caminada com la Matagalls-Montserrat o la Gràcia-Montserrat havia fet lo típic que és pujar fins al Monestir i prou. Així que tenia ganes d'endinsar-me més en aquesta muntanya, de conèixer què amaguen tantes puntes rocoses. Gràcies al Jordi Garcia això ha estat possible i a lo gran! Ens va ensenyar la Montserrat més desconeguda, ens va fer passar per llocs on poca gent passa, ens va fer gaudir d'allò més, com diu ell "vam cremar pota" però jo hi afegiria que també vam cremar adrenalina! Pel Facebook anava escalfant l'ambient i jo m'anava acollint però també pensava que potser exagerava i no n'hi hauria per tant, doncs nooo... realment això no va ser una caminada per Montserrat sinó tota una aventura! A partir d'ara, qualsevol cosa em semblarà petita... Mil gràcies Jordi Garcia!

Els aventurers d'aquesta expedició vam ser en Jordi Garcia com a amfitrió, l'Enric, en Pere i la Carme, el meu pare i jo (com que em van avisar que no hi havia ni fonts ni riuets ni aigua enlloc, vaig deixar el Bitxo a casa perquè quant fa calor li cal tenir aigua a prop). "Només" vam fer 19 km però cada pas costava lo seu i era un gran avanç. Pocs kms però molt desnivell, 1.970 m positius. En Jordi ens anava explicant per on passàvem i ens anava detallant noms però amb tant d'esforç i tanta emoció la veritat és que no recordo ben bé per on vam passar, si no vaig errada vam sortir del pàrquing de Can Maçana i vam passar per la Portella, les Agulles, els Frares, Ecos, Montgròs, Torrent del Migdia, St Jeroni, Canal de St Jeroni, i tornada al punt de sortida pel Camí de l'Arrel. Vam veure moltes coses però encara en tenim de pendents com la Serra de les Lluernes que es veu que també és tan xula. Ens va costar trobar un dia que ens anés a tots bé però al final el vam ben ensopegar perquè vam tenir bona temperatura i bones vistes. Per variar, jo vaig ser la més lenta i la que primer va petar, els trams més fàcils que eren els darrers (pujar les escales a St Jeroni i fer el GR per tornar al cotxe) els vaig fer amb les cames que quasi no em responien, sort que eren els fàcils! Vaig anar tota l'estona amb els pals de caminar a la motxilla perquè per pujar una corda o fer de cabra, sargantana o cuc feien nosa, però sort de dur-los perquè al final els vaig ben amortitzar! Vaig pujar les escales de St Jeroni plenes de gent a petar arrossegant-me, no sé què devien pensar de mi, jajaja. Vam tardar un munt d'hores per travessar gran part de Montserrat pujant-baixant-pujant-baixant-pujant-baixant-etc i arribar al GR, i menys de 2 hores per travessar gran part de Montserrat pel GR fins arribar al cotxe. L'endemà, i l'altre, i l'altre, braços i cames destrossats, però un gran somriure al recordar la gran aventura.

Per cert, vam fer un parell de 100 cims: Montgròs i St Jeroni (aquest és el punt més alt de Montserrat), els dos xulos de fer i amb grans vistes :)

Montgròs

St Jeroni

Us recomano que feu una ullada a:

Crònica i fotos d'en Pere

Vídeo d'en Pere

Video 1 de l'Enric (fent de cabra i de sargantana)

Vídeo 2 de l'Enric (dalt el Montgròs)

Fotos d'en Jordi Garcia