Bye, bye, Duna...

3a Marxa dels Dips

Aquesta marxa em feia mooolt respecte. Havia sentit comentaris de l'estil: és de les més dures de la CCCR, és com "Pels camins dels matxos" però a la província de Tarragona, em va deixar KO, etc.

Davant tals perspectives, sumant-hi que ens queia lluny de casa i que la caminada començava a les 6:00, aquest cop vam abusar d'en Genís i també dels seus pares. Com a la majoria de caminades, en Genís ens va fer de taxista i, en aquesta ocasió, els seus pares ens van oferir un llit a casa seva, al Delta de l'Ebre, mil gràcies. La idea era descansar al màxim a la nit però amb el sopar que ens vam fúmer, la cosa no va anar gaire com havíem planejat, jajaja. I l'endemà una mica més i fem tard a la sortida, olé nosaltres.

Característiques de la Marxa dels Dips:

61 km (enguany 59 km per protegir unes àligues que van fer un niu en un tram del recorregut)

5.915 m desnivell acumulat

212 participants van prendre la sortida

180 participants van arribar

A la sortida, a part de moltes cares conegudes de gent que fa la CCCR, vam trobar-nos amb en Pere i la Carme, amb qui vam compartir tota la marxa. El meu pare i en Pere van tardar 14 h 52 m, i servidora i la Carme 15 h 04 m. Gràcies per la companyia! No vam necessitar el frontal, jejeje, i no ens van atrapar els dips, jejeje.

La marxa va consistir en fer 3 bucles diferents amb sortida i arribada al poble de Pratdip. Renoi, he passat de no saber on estava aquest petit poble a fer-hi un munt de voltes! Està a prop de Miami Platja, però no està arran de platja sinó als peus de moltes muntanyes. I, segons una llegenda, els dips són una espècies de gossos vampirs, glubs!

El primer bucle va resultar ser curt però molt dret. Jo, només de començar, vaig anar de cul a terra i, apa!, rascades al cul i a la mà. És ben bé que vaig caure al lloc més estúpid per caure... Acte seguit vam creuar el riu o la riera o el que fós unes quantes vegades per, després sí, iniciar una senyora pujada per un terreny ple de pedres i arbustos que encara complicaven més la pujada. Tal pujada ens va portar al Puig de la Cabrafiga de 614 m que resulta que és un 100 cim. I després ens va tocar baixar tal com havíem pujat, per una senyora baixada, que patinava com una mala cosa. Després de tot això, em van venir mals pensaments: no aguantaria 60 kms com aquells! Sort que després d'un bon avituallament, les coses es veuen d'una altra manera...

El segon bucle va ser una mica més llarg que el primer i també va tenir pujadetes dretes però, com que vam fer algunes grimpades i inclús vam tenir l'ajuda de cordes en alguns trams, m'ho vaig passar bé.

El tercer bucle va ser el més llarg de tots amb diferència però, per sort, també va ser el de més bon fer. De desnivell n'hi va haver però vam passar per corriols més normals i les pujades i les baixades no van ser tant dretes.

Com el primer cop que vaig fer la Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades, em va sorprendre que a la província de Tarragona, a tocar del mar, hi hagi les muntanyes que hi ha! Crestes de la Seda, Serra de Llaberia, Serra de Santa Marina, ..., no recordo el nom de tots els llocs per on vam passar, però sí que recordo que vaig flipar perquè vam passar per terrenys molt diferent i tots van tenir el seu encant!

Vam tenir sort amb la meteorologia, jejeje. El dia es va aixecar fred i després va ser molt variable: amb pocs minuts passàvem de sol a núvols i a pluja, altre cop sol i núvols i pluja, i així anar fent. Però no vam passar una excessiva calor, ens vam mullar per la pluja però sense quedar xops, i vam poder apreciar les vistes dels cims per on passàvem.

Pel que fa a l'organització, molt bé: tant el recorregut com els avituallaments i els voluntaris, fantàstics! el fet de trobar un wc cada cop que vam passar per Pratdip, un luxe! i la dutxa a l'arribada, que no va ser amb aigua calenta, cosa que sempre espero, sinó amb aigua cremant, la millor manera d'acabar!

Sí, una marxa dura però molt bonica.

26a Marxa Romànica de Navàs

Després d'un març atapeït de caminades de la CCCR i d'un abril aliens a la CCCR (que no vol dir que descanséssim de caminades sinó que estàvem en caminades que no eren de la Copa), pel maig sant tornem-hi.

Tot i que ens cau força a prop de casa, aquest era el primer any que fèiem la Marxa Romànica de Navàs, i la veritat és que ens va sorprendre agradablement.

Característiques:
83,5 km
5.300 m desnivell acumulat en cotes d'entre "només" 326 m i 771 m d'alçada
249 participants van prendre la sortida
183 participants van arribar (només 17 dones!)
El meu pare i jo vam tardar 18 h 17 m, vam anar a una velocitat mitjana de 4,567 km/hora, i vam quedar en les posicions 153 i 154 de la classificació general

A la sortida, moltes cares conegudes de gent que fa la CCCR però també moltes cares conegudes d'Osona per la proximitat amb Navàs. Vam començar amb en Josep Maria de Valls, que és amb qui vam acabar les 24 hores del Cap de Creus d'enguany. Després vam coincidir molta estona amb un pixapins i una autòctona (i no ho dic jo, ells mateixos es van definir així). Amb ells ens vam equivocar de camí uns quants cops, ai ai ai, però ens van fer riure molt, jejeje.

Es veu que cada any quant es fa aquesta marxa plou i que el fang d'allà patina moltíssim. Sembla mentida però sí, hi ha diferents tipus de fangs: alguns de molt enganxosos que acaben recobrint les bambes i llavors sembla que portis un quilo més a cada peu, alguns que esquitxen molt i et deixen brut de cap a peus, etc, tots tenen les seves coses, i el d'allà es veu que el que té és que patina més que qualsevol altre fang. Per sort, no ho vam comprovar perquè enguany no va ploure en cap moment, més aviat vam passar calor.

Al km 30, quant pensava que només existia en els meus somnis, vaig agrair un avituallament amb coca-cola perquè caminant i a sobre amb calor arriba un punt en que l'aigua no em calma la set, me'n vaig fúmer 2 gots seguits. Sí, quant començava a pensar que els avituallaments eren escassos van millorar, bé! En certa manera té sentit que al començament els avituallaments estiguin més separats i tinguin menys coses i que al final estiguin més junts i tinguin més coses perquè com més va més cansats i més líquid i sòlid ens cal per recuperar-nos.

Pel que fa a la senyalització, vam haver d'estar al lloro com a la Rasos de Peguera - Manresa perquè hi havia poca senyalització pròpia de la marxa, majoritàriament havíem de seguir un GR. Sí, el GR estava ben senyalitzat però a la nit, al ser marques petitones i no fluorescents, a cada encreuament calia aturar-se un instant per mirar quin era el camí correcte. Vam fer una mica d'orientació, jejeje.

Tot i que, al mirar el perfil de la marxa, aquest no sembla gaire exigent perquè es veuen petites pujades i baixades, les moltíssimes pujades i baixades que hi ha acaben sumant un gran desnivell. També és cert que es pot fer força bé precisament perquè un no té temps de cansar-se de pujar perquè de seguida toca baixar i, al revés, un no té temps de cansar-se de baixar perquè de seguida toca pujar. Bé, si es pot fer força bé també és pel tipus de terreny ja que no és dels més tècnics per on hem passat, tot i això va ser més entretingut del que em pensava... Pensava que hi hauria molta pista i que m'agoviaria i, sí, hi va haver bastanta pista però va ser amena pels paisatges que l'envoltaven (boscos, ermites, vistes a Montserrat, etc) i, per sorpresa meva, els corriols de pujada i baixada van ser ben entretinguts, amb pedres gegants per pujar i tobogans de sorra per baixar, jejeje. Molt millor de com m'ho imaginava! També vam passar molts cops pel costat del riu que anava ben ple d'aigua, bé, vam passar-hi pel costat, també el vam creuar per alguna passarel·la i algun pont, i també hi vam acabar fotent els peus algun cop, jejeje. A la nit sempre m'agafa algun moment de son i en aquesta ocasió res de res, amb tant entreteniment vaig anar tota l'estona amb els ulls ben oberts!

I a l'arribada varis obsequis:

Un massatge a 6 mans! Sí, sí: una persona fent un massatge a la cama dreta, una altra persona fent un massatge a la cama esquerra, i encara un altra persona fent un massatge a l'esquena, totes a l'hora, impagable!

Una miniatura d'una de les ermites romàniques de la marxa, molt xula.

I un paper amb el temps de pas a cada control (i això que no portàvem xip!, però a cada control un voluntari escrivia a mà l'hora de pas), els kms, la velocitat mitjana, etc, una currada que serveix per veure com anem disminuint la velocitat a mesura que anem fent kms, jejeje.

Pantà de Saladeures & Puiglagulla & Ruta dels molins (St Julià de Vilatorta) & St Marc

Diumenge en Lluís Pratdesaba ens va portar a fer una caminada pel veïnatge de casa els seus pares, és el segon cop en el que va d'any, moltes gràcies. Si pel gener ens va mostrar una ruta de refugis i l'aeròdrom / camp d'aviació de Sant Julià de Vilatorta, ara pel maig ens ha mostrat zones verdes i plenes d'aigua com l'amagat Pantà de Saladeures, la concorreguda ermita/restaurant de Puiglagulla, la bonica i assequible ruta dels molins de St Julià de Vilatorta, i l'ermita/restaurant de St Marc amb bones vistes sobre la Plana de Vic.

Vam ser-hi tot tipus de gent: en Lluís i els seus germans i les seves parelles que eren els amfitrions, grans caminadors/corredors com en Lluís que va quedar 20è a Pels camins dels matxos (guau!) i el meu pare, jejeje, gent més del "montón" a nivell caminaire com jo mateixa, en Genís o la Montse, i gent menys avesada a fer caminades com l'Àngels, la Mar o l'Ester. Un grup heterogeni unit per una suau caminada de gran bellesa i pel companyarisme.

Fa uns quants anys que tinc GPS però no tinc la costum d'agafar-lo, a no ser que hàgim de fer una travessa de varis dies (per no perdre'ns) o que estiguem preparant una ruta per alguns amics (per calcular els kms i tal). Doncs en aquesta caminada, com que recentment en Lluís Pratdesaba en va estar parlant, se'm va acudir estrenar el GPS del meu telèfon mòbil (fa poc que tinc un d'aquests mòbils intel·ligents amb GPS i mil-i-una birgueries més) i ja veig a venir que l'aparell GPS quedarà ara sí abandonat a l'armari... per què anar amb varis aparells podent anar només amb un? Bé, doncs això, que vaig estenar el GPS del meu telèfon mòbil i va anar molt bé :) El que passa és que se'm va acudir fer-ho quant ja portàvem bona part de la caminada feta :( Total, que dels 18 kms que vam fer, només vaig gravar-ne els 6 últims que conformen la Ruta dels molins i la pujada a St Marc. Ho podeu veure al wikiloc.

01/05/2013 Caminada Popular de l'1 de maig de St Joan de les Abadesses

Ja fa uns quants anys que participem en aquesta caminada. I és que la Caminada Popular de l'1 de maig de St Joan de les Abadesses és una d'aquelles caminades curtetes (enguany de 15 kms) que val la pena gaudir-les xino-xano ja que el seu recorregut és espectacular al ser de quasi alta muntanya i és diferent cada any cosa que afegeix un plus d'interés a la caminada, a més, els seus avituallaments són de qualitat, només cal veure-hi les llargues parades que hi fan els participants, ara un bocí de coca i un glop d'anís, ara a omplir la panxa amb variada carn a la brasa, ara un cafetó i unes galetetes, etc.

Enguany vam ser-hi l'Àngels que feia temps que no feia una caminada i per tant s'havia de reestrenar en una de xula, en Lluís Pratdesaba, en Genís, jo i el Bitxo. Cal dir que tots vam començar nets i polits i tots vam acabar per entrar directament a la rentadora... I és que aquesta caminada potser s'hauria de rebatejar amb el nom de Caminada Popular del FANG de St Joan de les Abadesses, jajaja. Pràcticament cada any es dóna el cas que els dies anteriors ha plogut molt i, per tant, el dia de la caminada el terreny està ple de fang, cosa que dóna lloc a mil i una anècdotes. Enguany a en Genís se li va quedar literalment una bamba enganxada al fang: va aixecar la cama després de fer una passa i va veure que al peu no hi tenia la bamba i va tenir serioses dificultats per desenganxar-la del fang. Per altra banda, en Lluís va fer una bona aterrissada de costat sobre el fang. Al Bitxo no li va passar res amb el fang però es va ben enrampar amb un cable! Podríem dir que només les noies, l'Àngels i jo, vam sortir immunes de la caminada, som unes cracks, jajaja.

Per cert, el Bitxo va fer bones coneixences a la caminada: ni més ni menys que una parella de westys com ell, però és que a més també anaven amb el collar vermell i amb un cascavell com ell, i tenien la mateixa edat que ell, casualitats de la vida. Van estar tota la caminada o un o un altre anant a saludar, jejeje.

El meu pare enguany es va perdre la caminada perquè va anar a fer un entrenament per l'Emmona amb el seu company d'equip per 2n any consecutiu, l'Ultraquim. Al contrari de nosaltes, ells van fer molts kms i van acontentar poc la panxa i és que, amb els seus 106 km i 16.600 m de desnivell acumulat, l'Emmona només és apte per a valents. I, mentre ells s'entraven per l'Emmona, nosaltres a l'acabar la caminada vam estar xerrant amb els de la Unió Excursionista de St Joan de les Abadesses, que són els organitzadors d'aquesta caminada però també de l'Emmona, i vam descobrir algunes interioritats de l'Emmona :P

28/04/2013 Vilatrail

Gràcies a en Fran Izquierdo vam conèixer el Vilatrail. I vam decidir participar-hi perquè pintava bé i perquè  per nosaltres Vilassar de Dalt, la Serralada Litoral i la Serralada de Marina era un territori desconegut i, clar, tard o d'hora l'havíem d'explorar!

Francament, va ser la 1a edició del Vilatrail i... tot perfecte! Bé, excepte el temps plujós però això és incontrolable, jejeje. "Només" van ser 19'4 km i 1.900 m de desnivell acumulat però van donar molt de sí.

La veritat és que a la sortida em vaig sentir fora de lloc perquè el 99% eren corredors, fins i tot vaig fer els primers metres (dins la Pista d'Atletisme on hi havia la sortida) corrent per no desentonar, jajaja. Un cop fora de Vilassar de Dalt, tothom va ocupar el seu lloc: els corredors ràpids davant, els corredors lents al mig, i els poquíssims caminadors darrera. El meu pare i jo vam anar al final dels corredors lents i al principi dels caminadors. Sí, vaig anar força ràpid, no sé si va ser cosa de la pluja que ens va acompanyar en tot moment, de que tants corredors em van tibar, o de l'energia que vaig agafar amb tanta animació com hi havia! Increïble però a cada encreuament o a cada pocs metres, des del principi fins al final del recorregut, hi havia un voluntari només per animar i indicar-te el camí (tot i que estava ben senyalitzat) i explicar-te alguna cosa (si venia pujada, si venia un avituallament, etc). Una cosa mai vista que va ser genial!

Tot i que la pluja no ens va permetre tenir gaire visió ni del mar ni del terreny que trepitjàvem, vam tenir bones impressions de la zona al passar per un recorregut 100% muntanya alternant pistes amb corriols xulos, per punts d'interès com Can Mateu que va ser el punt més alt de la marxa, per punts que clarament són miradors però que la pluja va aigualir, etc. I, com uns nens petits, patinant i emmerdant-nos amb el fang (que, per cert, no s'enganxa com un maó pesant a les bambes com fangs d'altres zones, jajaja), vam anar fent camí, a estones coincidint amb un grup d'invidents, flipant lo valents que són i lo bé que es van moure pels trams complicats!

Si durant tot el recorregut hi va haver animació, l'arribada no podia ser menys: tambors i aplaudiments mentre encaràvem la pujada fins la plaça on hi havia l'arribada, una arribada molt bonica!  Amb el meu pare vam fer un increïble temps (bé, increïble per a mi) de 3 h 33 m. I vam arribar just per veure l'entrega de premis, mentre ens recuperàvem menjant el merescut entrepà.

Sens dubte, si podem, l'any que ve repetirem! Si la 1a edició ha sigut tant especial, no em puc ni imaginar com seran les properes!

Crònica d'en Pere i la Carme amb qui vam coincidir, bé, només a la sortida perquè ells van més a sac que jo.

21/04/2013 Pels camins dels matxos

Aquest any que m'havia mentalitzat per fer Pels camins dels matxos, que és la caminada de resistència de la CCCR que tenim a tocar de casa, va i decideixen que les inscripcions aniran per sorteig i no em toca. Coses del destí... Si no hi ha res de nou, l'any vinent ho tornaré a intentar! Com a cosa bona diré que així m'he salvat d'entrenar la velocitat, jajaja! I és que lo xungo d'aquesta marxa és que deixen poc temps per fer-la, és a dir, s'ha d'anar una mica rapidet i, tenint en compte que disfruten muntant un circuit trenca-cames i amb alguns trams tècnicament tant complicats que fins i tot hi posen cordes, doncs tampoc és fàcil anar rapidet. De fet, per això donen l'opció d'escollir entre varis itineraris i alguns són més assequibles. Però jo, si mai m'inscric, serà per intentar fer-la tota.

Com l'any passat, doncs, no hi vaig participar però sí que hi vaig anar per animar. Bé, el meu pare va deixar el cotxe a St Pere de Torelló, va pujar a Bellmunt i des d'allà va acompanyar en Manel fins poc abans d'arribar a Torelló, on es va desviar per anar a buscar el cotxe que havia deixat a St Pere de Torelló, és a dir, excepte el principi i el final, va fer tota la marxa més "light" de 49 km que només puja a Bellmunt (deixa de fer Puigsacalm i Cabrera). Per altra banda, en Genís, jo i el Bitxo vam deixar el cotxe a la Collada de Bracons i vam pujar una mica direcció al Puigsacalm per animar als participants. És genial veure com un petit aplaudiment o un crit de "vingaaa, molt béee" treu un somriure i dóna ales. La veritat és que, entre participants a la CCCR i gent de la comarca, vam veure moltes cares conegudes. Normalment sempre plou i enguany va fer un temps ideal: sol per gaudir de l'entorn i de les vistes, però sense fer molta calor per poder caminar/córrer bé. Quant va passar en Manel acompanyat del meu pare, jo i el Bitxo ens vam unir a ells fins al següent avituallament, el Pla de la Vola, on ens va recollir en Genís amb el cotxe. Sí... enguany vaig caminar poc però és que... la nit anterior vaig estar de gresca! Un cap de setmana sense caminada s'havia d'aprofitar!

Felicitats a tots els matxos!