Bastiments + Gra de Fajol

Per què un dia festiu com el dilluns de la 2a Pasqua en comptes d'aprofitar per descansar o per fer alguna d'aquelles tantes coses que sempre deixem pendents "per quant tinguem temps" ens aixequem ben d'hora ben d'hora ben d'hora i anem a caminar, i a sobre havent caminat ja el dia anterior? La meva mare diu que estem ben volats!

Amb en Lluís Pratdesaba i el papa vam anar a pujar Bastiments de 2.881 m, el Gra de Fajol de 2.708 m, i el Gra de Fajol Petit de 2.500 i pico metres.

Vam deixar el cotxe a l'aparcament del Refugi d'Ulldeter, prop de l'estació d'esquí Vallter2000. Impressionant que, tant a prop de la civilització, veiguéssim cabirols. En aquesta zona sempre en solem veure, però més amunt. També impressionant la neu que encara queda en alguna raconada, fins i tot gelada en algun punt, que ens va provocar més d'una patinada.

Bé, vam pujar fins al refugi, el Coll de la Marrana, i finalment vam assolir Bastiments, primer la creu i després el piolet. Dalt hi feia bastanta fresca però hi vam esmorzar, gaudint de les vistes i veient com la boira anava pujant.

Després vam carenejar fins al Coll de Freser i vam baixar roques i neu avall fins a trobar el GR que amb suau pujada ens va portar novament al Coll de la Marrana, ara per assolir el Gra de Fajol.

Aquí no s'acaba la cosa. Vam continuar fent les Crestes del Gra de Fajol que són tot un espectacle però que, en aquesta ocasió, degut a la boira, no vam poder gaudir del tot, i vam arribar al Gra de Fajol Petit, on vam aturar-nos per picar alguna cosa.

Des d'aquí vam retrocedir per on havíem vingut, però només una mica, fins a trobar la Tartera del Gra de Fajol. I, apa, tartera avall! A cada passa baixaven un munt de pedres, que en aquesta zona no són pedretes sinó pedruscos. Buf! Les baixades m'agraden però no si són tarteres... Vam acabar amb les bambes plenes de sorra, pedres i de tot. La tartera ens va portar a tocar del refugi, així que llavors només ens va quedar la curta però bonica baixada del refugi al pàrquing, que creua el riu Ter, petiiit, perquè per allà és on neix.

Vam començar amb sol, vam continuar amb boira, núvols i va anar just que no ens mulléssim, del refugi al cotxe va pluvisquejar una mica.

No van ser gaires kms però sí força desnivell, i d'alçada. Un petit, petit, petit entrenament de cara a l'Emmona (el papa) i un petit entrenament de cara a Cap de Rec (jo). I un 100 cim per en Lluís, Bastiments, amb el papa ja el teníem comptabilitzat.

Baixant de Bastiments i pujant a Gra de Fajol vam veure alguns corredors assolint alguns cims, la majoria Bastiments. Nosaltres vam anar fent broma de vés a saber per a quina cursa s'entrenaven.

Vídeo gravat per en Lluís Pratdesaba: Tartera del Gra de Fajol

Per cert, amb aquesta sortida vam estrenar el nou cotxe d'en Lluís, i ben estrenat! I és que a la tornada vam estar més de una hora aturats a la carretera degut a un accident, sota la pluja, i com que eren les 15:00 i pico i encara havíem de dinar, a més, vam menjar kit-kats i vam beure coca-cola dins el cotxe. En un sol dia el cotxe nou va suportar de tot, jejeje

Caminada popular pels llocs Verdaguerians de Tavèrnoles i Folgueroles

Diumenge 27 de maig va tenir lloc la 25a caminada popular pels llocs Verdaguerians de Tavèrnoles i Folgueroles, dins els actes de la Quinzena Literària VERDAGUER 2012.

És una caminada per a fer tranquil·lament perquè són pocs kms (entre 10 i 15), durant l'esmorzar i a l'arribada es fan lectures poètiques d'en Jacint Verdaguer, i es passa per llocs bonics, perquè us en feu una idea, el recorregut d'enguany ha sigut el següent:

Plaça Verdaguer (Folgueroles)

La Font Trobada

El Mas d'en Coll

Rastell del Compòsit

Les Punxes

Savassona (St Feliuet + Castell + St Pere) -> és un lloc on molta gent hi va a escalar

Font de la Baronessa (esmorzar i lectura poètica)

Sant Esteve de Tavèrnoles

La Damunt (Folgueroles)
I tot això sota un sol esplèndid, i amb bona companyia: la d'en Lluís Pratdesaba, l'Ester, el papa i el Bitxo.

Per cert, que quedi constància escrita: en Lluís ha estrenat cotxe!

37a Travessa del Montseny

Característiques de la Travessa del Montseny:

Recorregut: Aiguafreda (sortida) + Tagamanent + port de muntanya Collformic + Matagalls + coll de St Marçal + Les Agudes + Turó de l'Home + pantà de Sant Fe + Gualba (arribada)

47 km

5.332 m desnivell acumulat

Vam tardar 11h 29m (de 600 inscrits, 444 vam acabar, molts no van prendre la sortida degut a la meteorologia)

Meteorologia: pluja d'intensitat normal ja des d'un bon principi i posteriorment va reincidir algunes vegades, forta calamarsada un parell de vegades, boira, només en algunes poques ocasions i durant uns breus minuts el sol es va deixar veure

Companyia: Pere + papa + jo tot el recorregut, Josep V. des de la sortida fins a Matagalls i durant la pujada a Les Agudes (la resta del corregut va anar més ràpid que nosaltres), Lluís Pratdesaba des de Collformic fins a Gualba

Retiro el que vaig dir fa uns dies de que "darrerament el temps ens acompanya": en aquesta ocasió vam acabar xops i amb multitud de cops de calamarsa al cos! D'Aiguafreda a Tagament pluja, fins a Collformic pluja ara sí ara no, pujant i baixant del Matagalls el temps es va comportar, a Sant Marçal primer pluja i després calamarsa fins a Les Agudes, al Turó de l'Home pluja, a Santa Fe altra cop calamarsa. En els darrers kms el sol es va deixar veure i el cel es va destapar, així que vam pensar que arribaríem sota un sol esplèndid i una mica secs, però al cap d'una estona vam pensar just el contrari, que arribaríem tal com havíem començat, amb pluja, perquè estàvem sota un cel amenaçador. Ni una cosa ni l'altre, vam arribar que el cel semblava que havia de petar però ens va donar una petita treva. Ara bé, va ser pujar al cotxe d'en Genís, que ens havia vingut a buscar, i caure'n altra cop una de grossa, però ara ja estàvem sota cobert tots junts, comentant l'aventura.

Em va saber greu no pujar a les Agudes grimpant pels Castellets però sort de no ser així perquè, amb la que ens va caure a sobre, hagués sigut un perill. Però sens dubte la travessa no hagués sigut igual d'aventurera i no haguéssim rigut tant si la meteorologia hagués estat una altra.

Tinc varis records al cap:

Pujant a Les Agudes érem potser una dotzena de persones, una rere l'altre, en fila índia, a pas lent però constant, amb el cap cot, sense dir res, aguantant els cops de calamarsa (i sort que els arbres ens protegien una mica).

Mentre estàvem a l'avituallament de Sant Fe es va posar a caure calamarsa un cop més. Un de l'avituallament ens deia que, com que anàvem bé de temps, podíem esperar una estona a que parés. Però a aquelles alçades ja estàvem xops i ja no ens venia d'aquí, així que vam continuar, ara sense la protecció dels arbres.

El terra va quedar blanc, com si hagués nevat. La calamarsa, tot i trepitjar-la, no es desfeia. El nostre cos no parava de rebre impactes de la calamarsa.

Amb en Pere ens vam anar intercanviant els guants del papa, ara tu, ara jo, perquè en algunes ocasions vam arribar a tenir els dits congelats, per exemple, esperant que el papa i en Lluís Pratdesaba fessin els cims de Les Agudes i del Turó de l'Home. I és que, enguany, degut al temps, els controls d'aquests cims estaven just uns metres abans d'ells, i era optatiu assolir-los.

La veritat és que primer sorpresa i un cert temor, però després gaudiment total de l'aventura. Segurament irrepetible. A vegades es busquen aquestes coses i no es troben. Nosaltres vam tenir la sort de viure aquesta aventura sense buscar-la. Bé, en Lluís Pratdesaba va estar a punt de perdre-se-la perquè a Collformic, veient el temps que feia, estava decidit a no acompanyar-nos. Però, mentre ens refèiem a l'avituallament, el cel es va destapar momentàniament, just per convèncer en Lluís d'acompanyar-nos. Com ens van dir més d'un cop, si fèiem aquella caminada en aquelles condicions, érem capaços de fer qualsevol cosa. I nosaltres orgullosos. I amb aquella sensació que et queda després d'haver estat exposat a un cert risc, d'haver notat una pujada d'adrenalina, hi ha qui no li agrada, hi ha qui ens agrada.

Aquí una petita selecció de la multitud de vídeos d'en Lluís Pratdesaba per immortalitzar la calamarsa que va caure:

pujant a les Agudes
al control de Santa Fe
sortint del control de Santa Fe
a Santa Fe (I)
a Santa Fe (II)

I què més comentar de la Travessa del Montseny? Doncs poca cosa més. Em va impactar tant la meteorologia que lo demés ho trobo insignificant... Per conèixer el Montseny és una caminada ideal però si es coneix igualment és una bona caminada (amb el papa l'havíem fet el 2009 i teníem ganes de repetir-la) perquè passa per alguns dels cims i algunes de les zones més emblemàtiques, així que amb un sol dia es veuen moltes de les millors coses del Montseny, això sí, fent un senyor desnivell. La veritat és que als avituallaments no hi ha molta abundància, hi ha lo just, però són variats (a cada un hi ha coses diferents) i la gent és simpatiquíssima. I a l'arribada et reben amb aplaudiments, cosa que et fa sentir molt bé.

Total, que entre la meteorologia i la companyia d'en Pere, en Josep V, i en Lluís Pratdesaba, el recorregut, sense vistes a causa dels núvols i la boira, va ser d'allò més distret i divertit. Res a veure amb quant la vam fer el papa i el Bitxo el 2009 sota un sol espeterrant. I, no, enguany el Bitxo no ha vingut, i va ser un encert, perquè igual la forta calamarsa me l'hagués lesionat!

En aquesta ocasió, totes les fotos aquí presents són del papa, jo no em vaig atrevir a treure la càmara de fotos!

Cursa de Policia de Catalunya

Enguany molta família s'ha animat a fer els 10 kms que separen Manlleu i Vic i que conformen la Cursa de Policia de Catalunya: el meu pare i el meu tiet Ramon que ja fa uns quants anys que la fan, el meu cosí Edmond i la seva xicota Lourdes, i fins i tot en Genís. Felicitats a tots!

Ma mare i jo els vam anar a animar a la sortida, en un tram de la carretera Manlleu-Vic, i a l'arribada. I vam acabar amb les mans adolorides de tant aplaudir, a més de cridar. Normalment la gent només anima a qui coneix però nosaltres, mentre vam estar en un tram de la carretera Manlleu-Vic, vam estar animant a tothom qui vam veure passar, i molts ens ho agraïen: mentre corrien ells ens aplaudien a nosaltres, o bé ens somreien, o ens feien el senyal d'OK, molt guai, d'altres se'ns quedaven mirant en pla "ens coneixem?", i només alguns pocs passaven tant cansats i acalorats que ni s'adonaven de la nostra presència.

Edmond

Ramon

Lluís

Genís i Lourdes

Vídeos de l'arribada:
Edmond
Ramon
Lluís
Lourdes i Genís

En Genís i la Lourdes a punt d'entrar a la pista d'atletisme on hi havia l'arribada de la cursa

En Genís a l'arribada

Gorgs del Torrent de la Cabana o d'Estiulla (Campdevànol)

Tenia pendent una sortida amb uns companys de feina (la Xènia, la Belinda i en Toni) i finalment aquest dissabte es va fer realitat.

D'entre les rutes que els vaig proposar, va guanyar la dels Gorgs del Torrent de la Cabana. Aquest lloc atrau a tothom, enguany és el segon cop que l'ensenyo! I, al ser una ruta fàcil i molt bonica, tothom en torna encantat. Evidentment, per l'època de l'any en que estem, els gorgs ja no estaven glaçats com l'últim cop que hi vaig anar, sinó que l'aigua hi brollava, fent fressa, clara i transparent. Amb la xafogor que feia, hi havia més d'un valent banyant-s'hi.

I, després de l'excursió i del merescut dinar a l'àrea de Picnic de la Font del Querol, vam anar a Ripoll aprofitant que era la Festa Major de Sant Eudald. Com als vells temps, se'ns va acudir pujar en una atracció, una espècie de martell. Vam deixar amb la boca oberta a tota la gent que hi va pujar, nens i nenes menors de 18 anys, que ens miraven estranyats com si nosaltres fossim avis, als que se'ls hagués parat el cap per gosar pujar en una atracció, jejeje.

9a Marxa Resistència "7 cims"

Característiques dels 7 cims:
Zona del Penedès
58 km
4.912 m desnivell acumulat

Vam tardar 12h 31m
Darrerament el temps ens acompanya perquè, a l'estar mig ennuvolat, ni ens plou ni fa molta xafogor, és ideal per caminar!

Havíem vist alguna cosa de la zona del Penedès la passada tardor fent la trenkakames (no vaig poder evitar recordar la meva pàjara al veure la carena on vaig patir degut a la calor i a la pujadeta). Ara hem vist alguna cosa repetida (com el cim de la Talaia del Montmell, tot i que en aquesta ocasió hem pujat per allà on vam baixar de nit; el poble "Pla de Manlleu" que no és el nostre Manlleu, jejeje) però moltes coses noves, i amb la claror del dia. La zona està plegada de vinyes (evidentment, ja que hi ha D.O. Penedès) i els cims que hi ha, tot i que no tenen pujades molt llargues, són bastants dretes, o sigui que te'ls has de guanyar. Potser el més dur va ser la Talaia del Montmell però cada pujada de cada cim tenia el seu què. A l'arribar a casa vaig descobrir que havia foradat un mitjó, però no de la punta dels dits com em passa a vegades, sinó de la planta del peu, i també una mica de plantilla de la bamba, increïble!

Només hi va haver 3 avituallaments sòlids però van estar compensats per molts avituallaments líquids (de coca-coles, aigua, taronges i fruits secs o codonyac), si hagués fet xafogor segurament els haguéssim apreciat molt. Ara bé, a la sortida van donar una ampolla petita d'aigua a cada participant a guardar per reemplenar als avituallaments però ningú la va guardar i als avituallaments no hi havia gots, així que tothom bebia a morro, poc higiènic com podeu comprovar. Abans estava de moda donar gots reutilitzables i ara s'està posant de moda donar ampolles petites d'aigua però, com que la majoria de gent corre i va sense gaire equipatge, els fa nosa i ho acaben tirant. Som poc cívics. Ah, un cop que el meu pare va beure vi d'un porró, un home de l'avituallament li va demanar si era pagès perquè es va sorprendre que sapigués beure tan bé d'un porró. Es veu que tothom que bebia aigua d'un càntir o vi d'un porró o bé es tacava o bé no tenia l'estil del meu pare, jejeje

A la sortida vam veure el Panxo, el gos que fa totes les caminades de resistència de per allà baix, crec que és conegut per tothom perquè a la sortida molta gent el cridava, jejeje. Fins al 1r-2n cim més o menys vam anar veient una fila de participants però a partir d'aquí moltes persones van esprintar al trobar baixada/pla i van anar desapareixent. Teòricament, com totes les  caminades de resistència, és no competitiva però veient el ritme de la gent i que ens van donar un xip (a més de la típica targeta de pas), no ho semblava. En certa manera, però, millor anar una mica sol per gaudir més de l'entorn. Com quasi sempre, vam conèixer algú, en aquest cas a l'Albert, un dels organitzadors de la Marxa 24 Hores del Cap de Creus, un paio curiós que es mou dins la Unió Excursionista Llançanenca que és molt activa. Vam compartir amb ell els darrers 13 kms.

A l'arribada ens esperaven en Genís i el Bitxo, per felicitar-nos. I uns obsequis fantàstics: una samarreta groga + 1 ampolla de cava D.O. Penedès + 1 diploma amb una foto molt xula.

Per cert, gràcies a aquesta marxa hem fet quatre 100 cims (haguéssin sigut 5 si amb anterioritat no haguéssim fet la Talaia del Montmell):

Clapí Vell 704m

Montagut d’Ancosa 962m

Puig de Solanes 914m

Puig Castellar (Serra d’Ancosa) 943m

Trailwalker. A reveure.

Aquest cap de setmana, el 5 i 6 de maig, té lloc la 2a edició de l' Intermón Oxfam Trailwalker, enguany d'Olot a Sant Feliu de Guíxols. Però, tot i que l'any passat va ser una gran experiència, enguany nosaltres ens hem decantat per altres projectes.

Des d'aquí, molts ànims a tots aquells que, d'una manera o altra, hi participen o fan possible aquest esdeveniment solidari. I felicitats avançades, perquè segur que ho aconseguireu. És el que té el treball en equip, que quant un no pot un altre l'ajuda, i si és per una bona causa, com és el cas, encara més.

I, a continuació, un record de la nostra aventura, la de XINO-XANO: caminant per la pau.

Recaptació de donatius:

Cròniques del trailwalker 2011:


- 4potes
- Ultraquim
- Sergi Piquer
- Lluís Pratdesaba


Fotos del trailwalker 2011:


- de l'organització
- d'un professional


Vídeo del trailwalker 2011 penjat al Facebook per l'organització:

Intermón Oxfam Trailwalker Trailwalker@s!!! muchas gracias a tod@s! esperamos que os guste este pequeño homenaje...

Ei! XINO-XANO: caminant per la pau surt als minuts 00:23 i 01:53!!! ja ja ja

El 14 de maig de 2011 al programa En Construcció de Ràdio Taradell, dins la secció Pejades, vaig reviure l'experiència del Trailwalker:

Ir a descargar

El 21 de juliol de 2011 al Temps d'Aventura van parlar de les curses solidàries, entre elles, del Trailwalker:

A la revista Vèrtex de la FEEC de maig-juny de 2011 van resumir el que va ser el Trailwalker:

A la revista IO quadrimestral de setembre de 2011 van donar la veu a algunes entitats i a algunes persones que van formar part del Trailwalker: 

Caminada de l'1 de maig de St Joan de les Abadesses

Enguany la caminada de l'1 de maig de St Joan de les Abadesses ha sigut de 15 km i ens ha fet pujar fins als peus del Taga i St Amand (fins a la Collada de Can Camps). De bon matí hem tingut una mica de boira però després un bon sol. I, tot i que hem vist neu ben a prop, no l'hem arribat a tocar. El que sí que hem tocat molt ha sigut el fang, un nen fins i tot podríem dir que s'hi ha banyat a causa d'una relliscada. I a l'arribar a St Joan de les Abadesses, a les 12:00, hem gaudit d'una bona tocada de campanes.

Hi hem participat en Lluís Pratdesaba, la Victòria (que, tot i que darrerament no pot venir a caminar, fa els possibles per no perdre's mai aquesta caminada), el meu pare, el Bitxo i jo. I hem fet la caminada xino-xano, gaudint del paisatge, del bon menjar, i de la companyia.

Fotos al 1r avituallament (coca)

Fotos al 2n. avituallament (carn a la brasa)

Fotos tirades tot baixant a St Joan de les Abadesses

Fotos tirades a l'arribada, a St Joan de les Abadesses

10a Caminada Riudoms - La Mola - Riudoms

Tot i que no es pot subestimar, de les caminades de la CCCR que tenim pensades fer amb el meu pare aquesta és la més "light", perquè és la que té menys km i menys desnivell.

Inclús vam convèncer en Lluís Pratdesaba perquè hi participés. Després dels 30 i pico kms de la Matagalls - Vic i dels 40 i pico kms de la Rupit - Taradell, li tocava fer 50 i pico kms, així que Riudoms - La Mola era ideal. I la va superar amb èxit, sí senyor. Ara bé, deixant anar algun renec entremig, jejeje. Per un cop, no vaig ser jo la queixica, eh? Properament podreu llegir la seva crònica al seu blog.

Característiques:

52,5 km (segons la web de l'organització) / 54,9 km (segons la targeta de fitxar)

3.600 m desnivell acumulat (segons la web de l'organització, però no està clar)

nosaltres vam tardar 12h 36m (vam preferir la opció "Torre de Fontaubella" a la clàssica, per poder grimpar una mica)

En Genís ens va fer de taxista i ens va portar en cotxe tant a l'anada com a la tornada. La idea era que a l'anada dormíssim per compensar que ens havíem aixecat d'hora (a les 03:30) però evidentment amb els nervis ningú va aclucar els ulls. I a la tornada havíem de dormir per compensar el cansament però només ho vam aconseguir durant petites estones perquè vam anar comentant la jugada.

La veritat és que durant els primers 15 kms i els darrers 15 kms vam fer massa asfalt pel nostre gust, però, és clar, són els kms que hi ha abans/després de la zona muntanyosa i s'han de fer. Per sort, des del Castell d'Escornalbou fins a l'Ermita Mare de Déu de la Roca, guai. Sí, la part xula va començar després de pujar al Castell d'Escornalbou per una pista asfaltada, ja que després vam baixar-ne per un corriol, vam pujar al Collet dels Feixos (un gran parc eòlic), vam baixar-ne per acte seguit pujar a la Mola de Colldejou grimpant (per cert, vam ser de les poques persones que vam escollir aquesta opció, només 40 participants de 500! i, per error, un que anava darrera nostre i que no hi volia passar hi va acabar passant seguint els nostres passos, jejeje), després vam baixar i baixar i baixar, i vam pujar a un lloc impressionat, l'Ermita de Mare de Déu de la Roca, un lloc rocós vermellós, amb moltes cavitats i una ermita enfilada dalt una roca. A partir d'aquí, a fer kms sobre asfalt com al començament.

El temps ens va acompanyar perquè, tot i que dissabte havia plogut, diumenge no va caure ni una gota. I, com en totes les caminades que hem fet cap allà baix a Tarragona, avituallaments variats i abundants (feia temps que no menjava donnettes, amb lo bons que estan) i la gent molt simpàtica.

En aquí, sorpresa, vam retrobar a la rossa estrangera i a la seva parella que havíem conegut a la Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades i que havíem trobat a faltar a la Marxa 24 hores del Cap de Creus. I també al gos de la Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades, jejeje.

A part d'aquests coneguts, vam fer noves coneixences. Al cim de la Mola de Colldejou (que, per cert, ens compta pels 100 cims), vam conèixer una parella de cosins que, casualitats de la vida, feia temps que no es veien i va i es van trobar allà dalt. Ara bé, el cosí estava una mica enfadat perquè la cosina no l'havia saludat (perquè senzillament no l'havia vist). Va ser tot un espectacle sentir-los, jejeje