26/12/2011 Cursa Entre Ponts (Roda de Ter)

El dia de St Esteve el meu pare va participar a la Cursa Entre Ponts de Roda de Ter. El seu recorregut va ser d'uns 5 km passant per sobre i per sota el Pont Nou i el Pont Vell, d'aquí el nom de la cursa. No hi havia premis pels més ràpids, sinó una panera al corredor o corredora que fes la cursa amb la disfressa nadalenca més original. I així és com va córrer el meu pare...

Tot i el fred, hi ha haver uns 350 participants, que van ser recompensats amb coca i xocolata desfeta ben calenta. Entre ells, varis coneguts...

La sortida de la cursa

El meu tiet Ramon (germà del meu pare)

La Lourdes (la xicota del meu cosí), a punt d'avançar a 2 corredors

En Bernat (a dalt, amb la samarreta vermella) i el seu fill (a baix, amb la samarreta groga)

I el meu pare amb el seu modelet

Amb en Genís i el Bitxo vam anar de Manlleu a Roda de Ter pel Camí Vora Ter GR-210, vam animar al meu pare i als altres participants que coneixíem, i vam retornar a Manlleu pel mateix lloc, en total vam fer uns 12 kms. Anant vam poder apreciar poc el recorregut degut a la boira, però, per sort, va marxar força ràpid, a mig matí, així que en tornant sí que vam poder gaudir del riu Ter i del seu entorn.

Anada...

Tornada...

   

Bones festes!

Eco-Mitja Marató Oson@Corre Ciutat de Vic

El 23/05/2010 el meu pare s'estrenava en les curses de 10km gràcies a la Cursa de Policia de Catalunya. Doncs més o menys un any i mig després s'ha estrenat en les mitges maratons gràcies a la Eco-Mitja Marató Oson@Corre ciutat de Vic.

escalfant abans de la sortida...

Amb en Genís hem substituït per un dia la caminada matutina dominical per una passejada per Vic per poder animar al meu pare en diferents punts del recorregut.

el meu pare i d'altres participants en ple centre de Vic

Característiques de la prova:

21,097 km

L'alçada màxima del circuit està en 561 metres i la mínima en 475 metres, per tant, es pot considerar com a un recorregut planer.

Meteorològicament parlant, ha fet sol però les temperatures han sigut bastant baixes.

uns 700 participants inscrits

625 participants classificats

temps del 1r classificat: 01:13:54

temps del 625è classificat: 02:23:11

Resultats del meu pare:

01:54:52 temps final

00:05:27 temps mitjà per km

530è en la classificació general

11è en la categoria de veterà C (1956-1947) masculí, hi havia 23 participants en aquesta categoria

Com veieu, li ha anat molt bé! Així que potser aviat fins i tot prova una marató corrent, oi papa?

a l'arribada (les pistes d'atletisme de Vic)...

       

Sauva Negra i Castell de la Popa

Tot i que dissabte el meu pare va fer la Marató de Muntanya l'Ardenya, diumenge no va poder estar-se de sortir a caminar, fieeera, jejeje

Al Puigsagordi hi ha bones vistes a la Plana de Vic i al Montseny

El meu pare, en Genís, el Bitxo i jo vam sortir de Centelles, de dalt l'altiplà del Puigsagordi, amb la intenció de passar per la Sauva Negra i arribar fins al Castell de la Popa.

Però el nostre destí (el Castell de la Popa) només el vam divisar perquè ens vam entrenir dins la Sauva Negra collint bolets, bolets i bolets, en total 2'6kg de fredelucs, un rovelló i uns quants becs de perdiu. Queda pendent, doncs, arribar-nos un dia fins al Castell de la Popa!

Marató de Muntanya l'Ardenya

Característiques de la Marató de Muntanya l'Ardenya:

42 km

3.642 m desnivell acumulat

209 participants inscrits

196 participants classificats

Jo no hi vaig participar perquè només deixaven 8 hores de temps, és a dir, que era per a córrer / caminar ràpid. Però el meu pare sí que hi va participar: tot i que la seva intenció era caminar ràpid, al veure l'ambient i la dificultat de la prova, a la sortida i a les baixades va corre una mica, i al final va fer un temps de 7:26:20 quedant en la posició 194.

A la sortida van coincidir bastants coneguts: el meu pare, en Pere i la Carme, la Tània, l'Andreu, en Mikel, l'Òscar i els seus pares... Aix, a veure si entreno el córrer per a la propera!

Felicitats a tooots!!! Tània ànims!!!

08/12/2011 El 28è dels 100 cims: Tossal dels Tres Reis 1.350 m

Al Tossal dels Tres Reis s'hi uneixen 3 regnes: el regne cristià d'Aragó, i els regnes moros de Tortosa i València, avui en dia representats pels termes corresponents a les províncies de Teruel, Tarragona i Castelló. La llegenda diu que els tres monarques van decidir parlamentar a aquesta altura, al permetre establir les relacions sense necessitat de sortir del territori que governaven. El Tossal dels Treis Reis es troba dins el Parc Natural dels Ports, que té la màxima altura al Mont Caro (1.447 m).

Aprofitant que estàvem de pont al Delta de l'Ebre, amb en Genís vam decidir fer aquest cim. D'aquesta manera, vaig trepitjar per primer cop Els Ports, on fa temps que hi tinc una cita pendent, els estels del sud (com que no conec gens aquest Parc Natural, aquesta travessa em permetria recórre'l pràcticament tot, després d'haver-ne sentit a parlar bé tantes vegades). I, a més, vaig fer un nou 100 cim, amb aquest, avanço el meu pare amb dos, jejeje

Vam sortir del poble de Fredes seguint el GR-7 (direcció al refugi de Font Ferrera, punt de pas dels estels del sud) fins al Mas del Ric de Fredes (en aquí estava ple de boletaires), on vam agafar un corriol amb una pujada pronunciada rere 4 excursionistes més que vam trobar. Al cim vam poder gaudir de bones vistes (al Mont Caro, a la Vall de Roures i  al Matarranya, al Baix Maestrat, etc) ja que el dia estava beeen destapat, una sort.

A la tornada vam collir alguns fredelucs i vam divisar una cabra salvatge.

       

Matagalls

Havíem d'anar a collir bolets o, si més no, intentar-ho però... va i el meu pare a última hora se'n desdiu per culpa d'una galipandria. Papaaaaa!!!

En Genís, en Bitxo i servidora, amb l'entrepà ja fet i la motxilla ja preparada, decidim pujar al típic Matagalls per la típica ruta des de Collformic, ja que en Genís el dia de la Montseny Surprise se'l va perdre perquè ens va fer un avituallament.

Marxem de casa amb el dia ennuvolat però a mesura que ens apropem a Collformic sembla que el cel es va aclarint, pugem al cim amb poc més de 1 hora, a dalt gaudim del sol tot admirant la boira que cobreix gran part del paisatge, també gaudim momentàniament de la solitud del cim (gràcies a haver-hi pujat ben d'hora), fins que casualitats de la vida hi arriba Eme Calçat Esportiu pujant a bon ritme. A la baixada, com era d'esperar, gent i més gent.

Ha estat una sortida curta però agraïda.