folre

Català

Folre d’un llibre

Una torre de set amb folre

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfɔɫ.rə/, occidental /ˈfoɫ.re/
• Etimologia: Del català antic foure ‎(«beina»), d’origen germànic, segle XIII.

Nom

folre m. ‎(plural folres)

1. Recobriment d’un objecte per a protegir-lo.
2. (argot casteller) Segon nivell de la pinya, que reforça el pis de segons i ajuda el pis de terços.
3. (antic) beina

Traduccions

Traduccions

• Anglès: lining ^(en)
• Castellà: forro ^(es) m.
• Francès: garniture ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: fol·re (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC