Vés al contingut

Jordi Casassas i Ymbert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJordi Casassas i Ymbert

Jordi Casassas, presentant Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, a l'Ateneu Barcelonès, el 7-10-2014
Biografia
Naixement22 juny 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Rector Universitat Catalana d'Estiu
2016 –
← Joandomènec Ros i Aragonès
67è President de l'Ateneu Barcelonès
31 març 2014 – 25 març 2021
← Francesc CabanaIsona Passola i Vidal → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiEmili Giralt i Raventós Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria contemporània d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat, historiador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enCatalanisme i dictadura de Primo de Rivera Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJoaquim Coll i Amargós, Aurora Madaula i Giménez, Uxío-Breogán Diéguez Cequiel, Giovanni C. Cattini i Carles Santacana Torres Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948)[1] és un historiador i catedràtic català. Va ser president de l'Ateneu Barcelonès.[2][3][4] des de l'abril de 2014 fins al març de 2021.

Doctorat en història contemporània el 1977 amb la tesi Jaume Bofill (1878-1933). L'adscripció social i l'evolució política, ocupa la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat de Barcelona des de 1990. Considerat un intel·lectual d'ideologia catalanista, va ser codirector del Diccionari d'historiografia catalana i de la «Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català». Per la seva obra El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats va rebre el Premi Ramon Trias Fargas 2004. També és autor, entre altres obres, de La voluntat i la quimera. El noucentisme català entre la renaixença i el marxisme (2017), La nació dels catalans: el difícil procés històric de la nacionalització de Catalunya (2014), Les identitats a la Catalunya contemporània i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009), El futur del catalanisme (1997), Intel·lectuals, professionals i polítics a la Catalunya contemporània (1850-1920) (1989) i La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (1983).

És també director de la revista Cercles. Revista d'Història Cultural; és portaveu del Grup d'Estudis d'Història Cultural i dels Intel·lectuals (GEHCI) vinculat a la Universitat de Barcelona des de 1989. Forma part, com a membre numerari, de l'Institut d'Estudis Catalans.[5]

Com a soci de l'Ateneu Barcelonès havia estat vocal entre els anys 1987-1991; el 2014 va ser elegit president de la institució sobre la qual té escrits dos llibres: Història de l'Ateneu Barcelonès. Dels orígens als nostres dies (1986) i Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d'acció cultural (2006). El seu nomenament rellevà Francesc Cabana, dins d'una candidatura que va ser qualificada com a «sobiranista»,[1] enfront de l'encapçalada per l'economista Josep Maria Carreras. El març del 2017 revalidà la presidència en unes eleccions on també hi competien Bernat Dedéu i Genís Roca.[6]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 José Ángel Montañés «"L'Ateneu ha de tenir un paper actiu en el procés pel dret a decidir"». El País, 02-04-2014 [Consulta: 22 maig 2014].
  2. «Jordi Casassas presidirá un Ateneu más soberanista». El Periódico de Catalunya, 25-03-2014 [Consulta: 22 març 2014].
  3. «El historiador Jordi Casassas presidirá el Ateneu Barcelonés». El País, 25-03-2014 [Consulta: 22 març 2014].
  4. «Jordi Casassas». Universitat de Barcelona. [Consulta: 22 març 2014].
  5. «Ressenya de Jordi Casassas Ymbert». www.ateneubcn.org, 2014. [Consulta: 15 novembre 2014].
  6. Juanico, Núria «Jordi Casassas revalida la presidència al capdavant de l'Ateneu Barcelonès». Ara.cat.