Vés al contingut

Bisbat de Paderborn

Infotaula d'organitzacióBisbat de Paderborn
Dades
TipusHochstift Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1281
Data de dissolució o abolició1802 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Superfície1.700 km² Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc weberzbistum-paderborn.de Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map
Escut

El Principat-bisbat de Paderborn (Fürstbistum Paderborn) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica de 799 al dia d'avui i un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic de 1281 a 1802.

Història

[modifica]
Catedral de Paderborn vers 1891

La Diòcesi de Paderborn fou fundada el 799 pel papa Lleó III. En els primers anys va estar subordinada al bisbat de Würzburg. Des de 855 el clergat tenia el dret d'elegir el bisbe. La diòcesi incloïa la part més gran de Lippe, Waldeck, i gairebé la meitat del comtat de Ravensberg.

El 1180 quan el Ducat de Saxònia deixava d'existir, els drets que l'antic ducat havia exercit sobre Paderborn es transferiren a l'Arquebisbat de Colònia. Les reclamacions dels arquebisbes de Colònia es resolgueren al segle xiii, gairebé completament a favor de Paderborn. Sota Bernhard II d'Ibbenbüren (1198-1204) el domini de la diòcesi, que des del mig de l'11è segle s'havia considerat com a feu dels comtes d'Arnsberg, retornava als bisbes. Això era un avenç important en el desenvolupament de la posició dels bisbes com a sobirans temporals. Des de llavors els bisbes no concediren la senyoria com a feu, i la van governar directament, i es van fer representar en el govern per un membre del seu clergat. S'esforçaren reeixidament a obtenir el domini sobre les abadies i monestirs situats a la seva diòcesi.

El bisbe Otto de Rietberg va haver de competir amb Colònia; el 1281, quan només era bisbe electe, va rebre les insígnies de Rodolf I d'Alemanya, i ple poder judicial (excepte judicatura penal). Després de la derrota de l'arquebisbe de Colònia a la Batalla de Worringen el 1288, els bisbes de Paderborn esdevingueren cada vegada més uns sobirans, tanmateix, no sobre la totalitat de la seva diòcesi. Bernhard V de Lippe (1321-41) establia una primera constitució territorial ("Privilegium Bernhardi"). Tanmateix, havia d'admetre la ciutat de Paderborn com ciutat lliure de la seva supremacia judicial. Enric III de Spiegel Zum Desenberg (1361-80), també abat de Corvey, deixava les seves funcions espirituals a un sufragani; el 1371 reconstruïa el Burg Neuhaus a Paderborn. Simó II de Sternberg (1380-89), va implicar el bisbat en conflictes amb la noblesa, que després de la seva mort devastava el país. Guillem I de Ravenberg, elegit el 1399, va buscar corregir els mals que s'havien introduït durant els conflictes, però quan el 1414 s'interessava per la vacant a l'Arquebisbat de Colònia, el capítol de la catedral en la seva absència escollia Dietrich III de Moers (1415-63). Les guerres de Dietrich, també arquebisbe de Colònia, portaren forts deutes al bisbat; durant els conflictes del bisbe amb la ciutat de Soest (1444-49) Paderborn fou devastada.

Sota Eric de Brunswick-Grubenhagen (1502-32), la Reforma Protestant prenia peu a la diòcesi, encara que el bisbe romania lleial a l'Església. Hermann de Wied (1532-47), també arquebisbe de Colònia, procurava introduir el nou ensenyament a Paderborn així com a Colònia, però va tenir l'oposició de totes les classes. Els comtes de Lippe, Waldeck, i Pyrmont, la part de la diòcesi al Comtat de Ravensberg, i la majoria de les parròquies a la dreta del Weser es van convertir al protestantisme.

Enric IV de Saxònia-Lauenburg (1577-85) era un luterà; va permetre l'adopció de la Confessió d'Augsburg pels seus subjectes. A la ciutat de Paderborn només la catedral i el monestir d'Abdinghof romangueren fidels. Per salvar la causa catòlica, el capítol de la catedral va convocar als Jesuïtes a Paderborn el 1580. Dietrich IV de Fürstenberg (1585-1618) va restaurar la pràctica de la religió catòlica, va construir un gimnàs (escola) per jesuïtes, i va fundar la Universitat de Paderborn el 1614.

Durant la secularització i mediatització a Alemanya el 1802, el bisbat va esdevenir part de Prússia (1803-1807); des de 1807 fins a 1813 fou part del Regne de Westfàlia, i llavors part de la província de Westfàlia dins de Prússia.

Bisbes i Prínceps-bisbes

[modifica]
Matthäus Seutter: Mapa del Bisbat, 1750

Bisbes

[modifica]
Imatge Nom des de fins a Observacions
Hathumar 806 815
Badurad 815 862
Luithard 862 887
Biso 887 900
Teodoric I de Paderborn 900 917
Unwan de Paderborn 918 935
Dudo de Paderborn 935 959
Volkmar de Paderborn 959 983
Rethar 983 1009
Meinwerk Meinwerk 1009 1036 Immedinger
Rotho 1036 1051
Imad 1051 1076 Billunger
Poppo von Paderborn 1076 1083
Heinrich I von Assel 1083 1090
Heinrich II von Werl 1084 1127
Bernhard I von Oesede 1127 1160
Evergis 1160 1178
Siegfried de Paderborn 1178 1188 von Hallermund?
Bernhard II von Ibbenbüren 1188 1204
Bernhard III von Oesede 1204 1223
Thomas Olivier 1223 1225
Wilbrand von Oldenburg Wilbrand von Oldenburg 1225 1228
Bernhard IV zur Lippe 1228 1247
Simó I de Lippe 1247 1277
Otto von Rietberg 1277 1307
Günther I von Schwalenberg 1307 1310
Dietrich II von Itter 1310 1321

Prínceps-bisbes 1321–1802/03

[modifica]
Imatge Nom des de fins a Observacions
Bernhard V. zur Lippe Bernhard V zur Lippe 1321 1341
Balduin von Steinfurt Balduin von Steinfurt 1341 1361
Heinrich III von Spiegel zum Desenberg OSB Heinrich III. von Spiegel zum Desenberg 1361 1380
Simon II von Sternberg 1380 1389
Ruprecht von Berg 1389 1394
Johann I von Hoya 1394 1399 1399–1424 Bisbe d'Hildesheim
Bertrando d'Arvazzano 1399 1401 L'únic bisbe de la diòcesi d'origen italià
Guillem I de Berg-Ravensberg 1401 1414
Dietrich III von Moers 1415 1463 1414–1463 Arquebisbe de Colònia
Simó III de Lippe 1463 1498
Hermann I von Hessen Hermann I von Hessen 1498 1508 1480–1508 Hermann IV de Colònia
Erich von Braunschweig-Grubenhagen Erich von Braunschweig-Grubenhagen 1508 1532 1508–1532 Bisbe d'Osnabrück, 1532 bisbe de Münster
Hermann II von Wied Hermann II von Wied 1532 1547 1515–1547 Arquebisbe de Colònia
Rembert von Kerssenbrock Rembert von Kerssenbrock 1547 1568
Johann II von Hoya Johann II von Hoya 1568 1574 1553–1574 Bisbe d'Osnabrück, 1566–1574 Bisbe de Münster, Administrador
Salentin von Isenburg Salentin von Isenburg 1574 1577 1567–1577 Arquebisbe de Colònia, Administrador, mai fou consagrat.
Heinrich von Sachsen-Lauenburg Heinrich IV von Sachsen-Lauenburg 1577 1585 protestant, Administrador
Dietrich IV von Fürstenberg Dietrich IV von Fürstenberg 1585 1616 Bisbe representant de la Contrareforma
Ferdinand I von Bayern Ferdinand I von Bayern 1618 1650
Dietrich Adolf von der Recke Dietrich Adolf von der Recke 1650 1661
Ferdinand II von Fürstenberg Ferdinand II von Fürstenberg 1661 1683
Hermann Werner von Wolff-Metternich zur Gracht Hermann Werner von Wolff-Metternich zur Gracht 1683 1704
Franz Arnold von Wolff-Metternich zur Gracht Franz Arnold von Wolff-Metternich zur Gracht 1704 1718
Clemens August I von Bayern Clemens August I von Bayern 1719 1761
Wilhelm Anton von der Asseburg Wilhelm Anton von der Asseburg 1763 1782
Friedrich Wilhelm von Westphalen Friedrich Wilhelm von Westphalen 1782 1789
Franz Egon von Fürstenberg Franz Egon von Fürstenberg 1789 1825

Franz Egon fou el darrer bisbe amb poder temporal; durant el seu govern la diòcesi va perdre el poder temporal

Bisbes 1802/03–1930

[modifica]
Imatge Nom des de fins a Observacions
Franz Egon von Fürstenberg Franz Egon von Fürstenberg 1789 1825
Friedrich Klemens von Ledebur-Wicheln Friedrich Klemens von Ledebur-Wicheln 1825 1841
Richard Dammers Richard Dammers 1841 1844
Franz Drepper Franz Drepper 1845 1855
Konrad Martin Konrad Martin 1856 1879
Seu vacant 1879 1882 Vacant des de la mort de Konrad Martins.
Franz Kaspar Drobe 1882 1891
Hubert Theophil Simar Hubert Theophil Simar 1891 1899
Wilhelm II. Schneider Wilhelm II. Schneider 1900 1909
Karl Joseph Schulte Karl Joseph Kardinal Schulte 1910 1920

Arquebisbes des de 1930

[modifica]
Imatge Nom des de fins a Observacions
Caspar Klein Caspar Klein 1920 1941 Nomenat arquebisbe el 1930
Lorenz Jaeger Lorenz Jaeger 1941 1973
Johannes Joachim Degenhardt Johannes Joachim Degenhardt 1974 2002
Hans-Josef Becker Hans-Josef Becker 2003 Administrador 2002-2003

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]