Vés al contingut

310 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre310 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià310 aC (cccx aC)
Islàmic960 aH – 959 aH
Xinès2387 – 2388
Hebreu3451 – 3452
Calendaris hindús-254 – -253 (Vikram Samvat)
2792 – 2793 (Kali Yuga)
Persa931 BP – 930 BP
Armeni-
Rúnic-59
Ab urbe condita444
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC
Anys
313 aC 312 aC 311 aC - 310 aC - 309 aC 308 aC 307 aC

El 310 aC va ser un any del calendari romà. prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Rul·lià i Censorí (o també any 444 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «310 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antiga Grècia. Els Diàdocs

[modifica]

Sicília

[modifica]
  • Agàtocles, tirà de Siracusa, que estava en guerra amb Cartago, eludeix el blocatge i marxa cap a l'Àfrica. Al cap de sis dies desembarca al cap Bon amb 14.000 homes. Assetja Hadrumet i arrasa el territori de Cartago, però no pot ocupar la ciutat, que rep auxili per seu port.[4]

Nord d'Àfrica

[modifica]
  • Hannó, general cartaginès, és un dels nomenats per fer front a Agàtocles de Siracusa quan va desembarcar. Tenia un feu que governava conjuntament amb Bomílcar. A la batalla contra Agàtocles dirigeix l'ala dreta on hi havia la Legió Sagrada, un cos escollit d'infanteria pesada de cartaginesos, i Bomilcar encapçala l'ala esquerra. Els soldats d'Agàtocles resisteixen l'atac i Hannó cau ferit. Les seves tropes han de retrocedir, segons Diodor de Sicília i l'historiador Justí.[5][6]

Antiga Roma

[modifica]

Naixements

[modifica]

Defuncions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 19
  3. Crònica de Paros, 311 aC-310 aC
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXI, fragment
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 10-12
  6. Justí. Historiarum Philippicarum, XXII, 6
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 33
  8. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 27
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 37
  10. «Aristarc de Samos». GEC. [Consulta: 28 febrer 2023].
  11. Will, Édouard. Histoire politique du monde hellénistique: 323-30 av. J.-C.. París: Seuil, 2003, p. 66. ISBN 9782020603874. 
  12. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 105
  13. Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 7