A tots aquells que treballen amb il·lusió
perquè ben aviat tinguem un estat
lliure i independent.
Enquadro la parada des del visor de la màquina i faig un clic. Oh, que cansada estic de la meva parada estrafolària, desordenada i plena d'andròmines. I com m'agradaria refer-la tota perquè la imatge fos neta, minimalista, elegant i bella. Però aleshores, a la reunió, els col·legues dirien desaprovant: "el nostre veritable reclam està en la nostra presència, la nostra convicció i la força de les nostres idees". No he d'aconseguir mai el meu desig i em quedaré a la parada. Car també m'agrada aquest salvatge indret, saber acollir a tothom, trobar un somriure amable i una veu amiga, i ser un lloc de trobada per a nosaltres.
La primera vegada que em van aturar pel carrer els d'una parada de l'Assembles NC, la primera idea que em va venir al cap i que vaig expressar, va ser l'agraïment per la feina que feien. Trobo bonic dedicar a tots rls voluntaris de l'ANC, un post al Blog -Via.
ResponEliminaMe l'enduré cap allà així que pugui. Des de l'ordinador es manipula millor tot plegat. Gràcies per participar.
Hem d'estar agraïts a aquells que treballen per una causa justa de forma voluntària i amb il·lusió.
EliminaA mi m'agrada molt aquesta parada!! :-))
ResponEliminaSi jo en tingués una, segur que seria semblant... una mica caòtica i embolicada, però no tothom seria rebut amb un somriure ben gran. Les coses minimalistes no són tan entranyables... creu-me ;-))
M'emporto la teva bonica parada al Blog-via. Sortirà el dijous dia 30 a les 10 del matí ;-)
Sí, tot és qüestió de gustos però és impossible fer una parada minimalista amb tan "contingut" com hi ha.
EliminaOstres, ara m'adono que vaig posar "NO TOTHOM seria rebut..." Què bèstia! hahaha... Volia posar que TOTHOM seria rebut, és clar!
EliminaEl NO era pel "minimalisme", no pels somriures ;-)
Per cert, que no sé si has vist el teu post com ha quedat al Blog Via ;-)
http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/2015/04/assaig-delogi-la-parada.html
Moltes gràcies!!
Malgrat tot s'entenia bé el missatge pel seu context.
EliminaJa l'he vist al blog i ha quedat molt bé. Gràcies a tu per la teva dedicació i bona feina.
Bon cap de setmana, Assumpta.
I estimo a més, amb un desesperat plaer, aquesta meva, rica, neta, alegre i sortosa lluita!
ResponEliminaÉs el punt final que se li escau.
EliminaM'agrada aquesta versió teva tan personal, el teu particular assaig de càntic a la parada..Espero que puguis alçar el vol turons enllà, encara que la paradeta fa molt de goig i te l'estimis...
ResponEliminaBon vespre Consol.
De moment farem la parada fins que ja no calgui.
EliminaBon vespre, M. Roser.
Quina contribució més preciosa a la magnífica iniciativa de Blog-via! Sí, agitem i per això estem agitats. Que no pari aquesta il·lusió, cal fer molta via encara!
ResponEliminaCal fer via i reprendre el camí de la nostra llibertat.
EliminaAquestes coses arrosseguen als indecisos, a vegades. L'èxit crida èxit.
ResponEliminaLa il·lusió crea noves il·lusions.
Eliminauna feina de cada dia....ens toca anar picant pedra, al final segur que l'estellem
ResponEliminaTots podem ser "voluntaris" pel nostre país des de diferents àmbits. Anem per feina!
Elimina
ResponEliminaLa parada, com en un mercat, lloc d'anada i de tornada, De vaivé, espai d'intercanvi d'idees i parers. Àgora.
Abraçades, des de El Far.
Ens aplegarem al voltant de la parada per debatre idees polítiques, per parlar del bé comú.
EliminaAbraçades. Jordi.
Quina bona idea! Aquest assaig de plagi - i la teva parada- es mereix un GRAN aplaudiment. Amb el colofó d'en Xavier inclòs.
ResponEliminaPlas, plas, plas!!!!
I a mi que no se m'acut res...
Elimina